Table Of ContentL
A
N
E
P
T
E
R
D
Vocabulari de dret penal
català / castellà
I
R
A
L
Elaborat per Antoni Llabrés Fuster U
B
Revisió terminològica:
A
Francesc Esteve i Josepa Melià
C
O
Col·lecció Vocabularis universitaris bàsics
V
Sèrie Dret, 2
L
A
N
E
P
T
E
R
D
I
R
© Facultat de Dret i Servei de Normalització Lingüística
A
de la Universitat de València
L
Antoni Llabrés Fuster, professor del Departament de
Dret Penal de la Universitat de València, ha elaborat U
aquest vocabulari.Francesc Esteve i Josepa Melià, terminòlegs del Servei
B
de Normalització Lingüística de la Universitat de Valèn-
cia, n’han fet la revisió terminològica.
A
C
Data: Febrer 2004
O
Maquetació i impressió: Impremta Máñez
DL: V- 1023 - 2004
V
L Sumari
A
Presentació 3
N
Instruccions de maneig 5
E
P Vocabulari 9
Índex castellà 19
T
E
R
D
I
R
A
L
U
B
A
C
O
V
L
A
N
E
P
T
E
R
D
I
R
A
L
U
B
A
C
O
V
Presentació L
A
L’obra que teniu a les mans s’insereix en una col·leccióde vocabularis bàsics nascuda amb la voluntat d’atendreuna necessitat evident: la difusió de terminologia espe-
cialitzada entre els estudiants de la Universitat de Valèn-
N
cia. El seu objectiu concret és facilitar el coneixementde la terminologia pròpia de cada àrea específica entreels estudiants de la llicenciatura de Dret, però tambépot ser d’utilitat per a l’alumnat d’altres titulacions quecursa assignatures relacionades amb les disciplinescorresponents.
E
Cadascun dels títols d’aquesta col·lecció ha estat elaboratper un professor universitari, especialista en la matèria,que s’ha responsabilitzat de la tria dels termes que podentenir un major interès per a l’estudiant per la seuarellevància en l’àrea de coneixement o per les dificultats
P
lingüístiques que poden suscitar. Els tècnics de l’Àrea
de Terminologia del Servei de Normalització Lingüística
n’han fet la revisió terminològica.
T
Esperem que aquest recull siga útil als estudiants —elsseusE principals destinataris— als professors i als inves-tigadors i que alhora contribuesca a reforçar l’ús de lallengua pròpia en els estudis de Dret. Finalment, ésvoluntat nostra que aquesta iniciativa conjunta entre laFacultat de Dret i el Servei de Normalització Lingüísticano aparega com un fet aïllat, sinó que constituescanomés una primera baula d’una profitosa cadena decol·laboracions futures.
R
D
I
R
A
L
U
B
A
C
O
Carlos L. Alfonso Mellado Antoni Llabrés Fuster
Degà de la Director del V
Facultat de Dret Servei de Normalització Lingüística
3
L
A
N
E
P
T
E
R
D
I
R
A
L
U
B
A
C
O
V
Instruccions de maneig L
A
El Vocabulari de dret penal conté 203 termes en catalài les seues equivalències en castellà. Les entrades vanordenades alfabèticament seguint una ordenació
discontínua, és a dir, quan es tracta de sintagmes, per
N
ordenar-los, es prenen mot a mot i s’hi compten també
els espais en blanc i els caràcters no alfabètics, coml’apEòstrof.
Els termes van introduïts per un número d’ordre iacompanyats de l’expressió abreujada de la categoriagramatical. Quan cal, se’n recullen els sinònims o s’hiafegeixen notes complementàries.
P
Finalment, en les darreres pàgines s’inclou un índexalfabètic de tots els termes castellans, els quals remetenmitjançant un número d’ordre a l’entrada corresponentdel terme català.
Consulta
T
E
R
D
I
R
número d’ordre entrada (terme en català)
8 aixec de béns m categoria gramatical A
alzamiento de bienes m
terme en castellà L
sin. compl. aixec; aixecament de béns;
alçament de béns
U
sinònims complementaris
B
Abreviatures utilitzades
f substantiu femení
A
m substantiu masculí
m i f substantiu masculí i femení C
pl plural
sin. sinònim absolut O
sin. compl. sinònim complementari
V
v tr verb transitiu
5
L EntradesEls substantius que presenten doble forma de gènererecullen la indicació del femení tant en català com encastellà. Exemple:
reu rea m i f
A
reo -a m i f
N Els verbs apareixen en infinitiu. Exemple:
reinserir v tr
E
reinsertar v tr
P
RemissionsAlguns termes poden tenir formes sinònimes, quees presenten introduïdes per les abreviatures sin. osin. compl. La primera, sin., indica que els termes en
qüestió són sinònims absoluts (és a dir, en pla d’igual-
T tat) i apareix en tots els termes afectats. Exemple:
acarnissament m
E ensañamiento m
R sin. encrueliment
encrueliment m
D
ensañamiento m
sin. acarnissament
I
La indicació sin. compl., ‘sinònim(s) complementari(s)’,recull, sota el terme considerat preferent, el sinònim oels sinònims considerats secundaris. Cadascun d’aquestsremet al preferent amb la indicació vegeu. Exemple:
R
aixec m
vegeu aixec de béns
A
aixec de béns m
alçament de béns m
L
sin. compl. aixec; aixecament de béns;
alçament de bens;
U
B
A
C
O
V
6
aixecament de béns m L
vegeu aixec de béns
A
alçament de béns m
vegeu aixec de béns
N
En els sinònims castellans la preferència s’indicamitjançant l’ordenació: els primers són els consideratsd’ús prioritari. Exemple:
166 remissió condicional fremisión condicionalE f; condena condicional f
P
Notes
Les notes donen informació de caràcter lingüístic, ter-
minològic o tècnic, entre altres. Exemple:
T
extradir v tr
extraditar v trNota: Extradir no és un compost Ed’extra +
dir. Es tracta d’un verb de la tercera conjugacióamb increment, que, per tant, es conjuga comdecidir: “Grècia decideix si extradeix el mag-
R
nat rus Gussinkski”.
eximent m D
sin. compl. circumstància eximent
eximente m
Nota: Tot i que eximent prové, per abreujament, de cir- I
cumstància eximent, té gènere masculí.
R
ÍndexAl final del vocabulari hi ha l’índex castellà, en el qAualcada terme remet mitjançant un número d’ordre al termecatalà corresponent. Exemple:
dolo, 75
L
U
B
A
C
O
V
7
L
A
N
E
P
T
E
R
D
I
R
A
L
U
B
A
C
O
V
