Table Of ContentCARME BARCELÓ TORRES
Toponímia arábica del País Valencia.
Alqueries i castells.
amb proleg
per
ANTONIFERRANDO
Pag. Lín. Di u Hade dir
103 24 Barchetarn Bartxetarn
104 2 122 7 /Basíj/ 122 7 /Basíj/
104 19 amb el sufrix roman<;: amb el sufix roman<;
104 20 !balda§! o lbaldaja/ o /bálda§! lbáldas/ o lbaldaja/ o lbáldasa/
104 23 lbáldik/ lbáldisa/
105 2 Taha/fassarf Taha/fassar
105 3 tribu norafricana tribu nordafricana ERRAT ES ADVERTID ES
108 17 ésa dir, establerit ésa dir, establert
114 12 hospitale vista sic de hospitale vista (sic) de
119 25 /Bani Mahbi~ 1 /Bani Mahbí~ 1 Pilg. Lín. Di u Ha de dir
123 17 rna Hisa» rnanHisa»
127 4 <BuQarbi< >BuQarbi< VII 21 fono/ i gis tes fonologistes
127 9 /Bani Khat t ab/ /Bani Kha~ ~ áb/ IX 22 gime gir-ne
128 25 0ulyal. cuJya/. X 21 Buttlletí Butlletí
130 7 (LR), (LR, X 28 «L'In- «La In-
135 15 irnala irnála XII 5 Pero ni hi ha Pero no hi ha
137 13 min qura Murbáy~ ar/ min qúra Murbáy~ ar/ XII 11 Alqueries i Castells Alqueries i Castells
!57 24 alq. establert a recer alq. establerta a recer XIII 3 aclarirnent /'aclarirnent
170 4 /qariya al-Lumbar/ /qariya al-Lumbar/ 4 30 Maüella > nawála/ Mauella > /nawála/
172 14 i que dei"a i que es deia 6 4 Almoroig > al-murúj/ Almoroig > /al-murúj/
173 26 «l'establiment de Khiilim». «l'establiment de Khiilim». 7 27 vet/ > /Mirabí~ , vet > /Mirabí~/,
També hom sent Massalari. 8 17 Binata > /Bani Khat áb/ Binata > /Bani Khat t áb/
175 6 terme de Sagunt. terme de Sagunt. També pcdria 9 16 Maüella Mauella
referir-se a un llatzeret. 9 19 «l'olmet>> «l'omet>>
183 7 misáq/ <<la solana» misráq/ «la solana» 10 3 /al-qaJaCtáyn/ /al-qaJaCatáyn/
187 lO prop de valencia prop de Valencia 15 17-18 de-mostrat de-mostrada
196 10 /aJ-CúJya/ /aJ-CuJya/ 16 29 Picasent Picassent
197 20 /ráp(a)l Abi Sams/. /ráp(a)l Abi Samj/. 18 21 A colea Alcolea
198 28 cognom esrany cognom estrany 19 1 /sáhla/ «plan» /sáhla/ «pla»
200 8 aquest últim va fou aquest últim fou 21 20 /Bani cumayya/ /Bani Umayya/
203 15 1248 Rugat CL, 1248 Ruga/ (LR, 30 9 en l'economia en !'economía
205 11 de l'ilrab az-zanáqa/ de l'arab /az-zanáqa/ 30 15 /almallápa/ /al-mallápa/
210 4 SOT FERRER (V) SOT DE FERRER (V) 32 14 /Báhila/ /Bahíla/
223 19 (SS), el qua! (SS, el qua! 33 15 l'augmentatiu -ún l'augmentatiu [-ún]
248 22 mád/. mád/, o /Bani Ahmád/. 33 29 -el/u m -á! -ellurn [-ál]
248 26 Flex i el Villar Felx i el Villar · 34 3 -it -í~ -it [-íq
307 2 Prearnbul. .. VIII Prearnbul. .. XIII 34 5 com -áyr com [-áyr],
307 12 1.2.2. L'intervenció 1.2.2. La interven ció 34 12 J arafuel/Xarufull Jarafuel/Xarafull
307 26 Fonts i Bibliografia ... 283 Sigles ... 279 43 7 tima seu la era tima la seu era
Fonts i Bibliografia ... 283 43 9 al-~Udri aJ-CUdri
43 11-12 Elvira (Granada) 16 Elv ira (Gra-nada) 26
43 22 Elvira 10 E1vira 35
44 32 terra a Rafael terra a Rafa!
46 8 herditates hereditates
46 15 per referir- se pera referir-se
48 7 (u,süns) (~u,síln)
Pag. Lín. Di u Ha de dir Pag. Lín. Di u Hade dir
48 8 o al-Andalus o d'al-Andalus 94 2 al-mansáfmin al-gabíya al-man~áfmin al-garbíya
48 10 canal (districte) camal (districte) 94 7 /al-mansáf/ /al-mansáf/
48 14 (husún) (husún) 94 29 /ráhl Bardaqir/ lrápl Ba~~aqir/
48 20 ~opnes Mones 95 1 lús de l'úsde
48 28 Svulayna Sulayna 95 8 anterios anterior
51 2 Albosse- Alcosse- 95 14 al hispano-arab a l'hispano-arab
52 3 ésa dir el a f. qa~ r ésa dirl'al-qasr 95 23 /al-jazíra súqr/ /al-jazíra Súq(a)r/
56 3 del iqlim de l'iqlim 96 13 (GAUAL33) (GUAL33)
59 17 d'aprofitament d'aprofitaments 97 18 /A¡jalídah/(DA); 1495 1A ¡jalígah/ (DA); 149 5
60 10 i onze dedicarles i dotze dedicades 1A ¡jalídha/ 1A ¡jalídah/
60 11 s'ha dir s'ha dit 97 26 És mor pre-islamic. Tal vegada És mot-pre-islamic. Tal vegada
60 18 considerablement vespres considerablement en vespres duna d'una
62 17 Bufalí Bufali 98 12 etimolia etimología
64 7 d'interpretació en el d'interpretació que en el 98 14 /qaríya Artána/ (aJ-<~Urí') /qaríya AI1 ána/ (al-CUQrí')
64 8 aproximat que de aproximat de 98 16 tána/ (DA); 1518 /bálda Arta- t anal (DA); 1518 /bálda Aft á-
76 5 /a/ -:e::>:: /u/ /a/-/u/ na/(DA) na/(DA)
78 23 /al-qalacatyn/ /al-qaJacatáyn/ 99 3 fCásfl és «tempestat, pero eres /Cá~ f/ és «tempestat», peró
79 28 -c::::q~ i ::>q-c:::: cree
85 27 ALFA FA RA (V) ALFAFAR(V) 99 8 Azoch, tereme de Azoch, terme de
86 5 ALFAFAR(A) ALFAFARA (A) 99 13 /as-sq/ /as-súq/
87 5 lloc del Harp lloc de I'Harp 99 15 A TZENETA , 1' (Benifaió, A) ATZENETA , 1' (BENIFA TO, A)
87 14 /al-kharrasín/ 1a l-kharra~ ín/ 99 16 wád (a) Lásta/ wád (a) Lásta/
87 20-21 De l'arab /al-fáhs/ «el camp 99 20-21 fora un assentament de la tribu fóra un assentament de la tribu
sembrab>. sobr~ ~1 famós filó- /Zanáta/. La forma en iil, ésa /Zanáta/. La forma en /Í/, ésa
soflbn :rumlus vegeu l'estudi dir, el /a/ paltitzat dir 1' /a/ palatalitzat
de J. Ribera (DO). 99 22 A TZANETA , 1( Pego, A) A TZENET A, 1' (Pego, A)
87 28 De l'arab /al-fá~/ «el camp 99 27 ATZANETA ATZENETA
sembrat». Sobre el famós filo- 99 28 alq. d'Azentes alq. d'Azenet
soflbn :rumh1s vegeu l'estudi 100 5 ATZAENETA ATZENETA
de J. Ribera (DO). lOO 6 en la náhiya en la náhiya
92 2 /hisn al-manára/ /hís n al-manára/ 100 18 Tal vegada siga el nom de tribu Tal vegada és el nom de la tribu
92 15-20 del terme de Gandia (AMG, terme de Borró (LR, var. Al- 100 19 pero també é possible pero també és possible
AC 2); 1587 /al-múnya/ mi¡:ran); 1271 terme de Almi- 101 4-5 /Y áw~ar/ (DA); 1502 /bálda !Y áwQar/ (DA); 1502 /bálda
(A. L. G.). sera (MF I); 1274 Almisera /Yáwdar/ /YáwQar/
Potser de l'arab/almúnya/ (MFI). 101 13 /an-n~zúr 1-Y áwra/ /an-na?Úr 1-Yáwra/
«1 'Hort, el jardí», És possible Potser de l'arab /al-mizrác/ 101 17 vila d'Aptbeda (LR, var. Azu- vila d'A¡:ubeba (LR, var. Azu-
que hi hague's certa confluen- «la granja». En O río la hi havia beba); 1256 er- beba); !256 per-
cia amb Almoina, per tal com també una Almizran (RO). Ve- 101 19 gorber (ARV, gorbe(ARV,
l'Almoina de la SEu de Valen- geu a més a més Mirra. 101 27 de pala valenciana o es de parla valenciana es
cia va tenir drets i senyoriu so- 102 17 morisc «pronunciaban ... Beni- moriscs «pronunciaban ... Be-
bre Benirredra i altres llocs de re hes» nirehes»
l'horta de Gandia. 103 1 apeí-lant apella!
93 5 /wáb al-munasír/ /wád al-munasír/ 103 6 .Gandía Gandia
93 10 náhiya náf¡iya 103 8 Barg arvergal Barg argeval
93 13 (al-muwalladín) /al-muwalladín/ 103 9 Barx añgeval Barx algebal
93 22 ALMÚNIA, 1 (Alzira, V) ALMÚNIA, 1' (Alzira, V) 103 18 (SANCHIS 1871; 55) (SANCHIS 1971, 55)
Premi d' assaig "Vicent Boix"
de I'Excel.lentissim Ajuntament
de Xativa, 1982.
A Manuel Sanchis Guarner
Edita/ amb la col.laboració in memoriam.
de /'Excma. Diputació de Valencia.
_ Por~ada: Restes d'uns banys arabs. S. XL?
(Museu Municipal de Xativa)
Fotocomposició: Germanía (Alzira)
lm prés a Grá fjcas Castillo
Avda. José Cerdá 11 l
CANALS (Valencia)
l.S.B.N.: 84-500-9149-7
Diposit legal: Y-2291-1983
PRÓLEG
Des de les escotes de /lengua ara biga instituides, als segles X li1
i XIV, pels dominicans a Xativa i Valencia, amb !'ideal d'una evan
gelització pacífica deis musulmans, fins a dates molt recents, els es
tudis sobre l'arab han brillat, entre nasa/tres, perla seua absencia
quasi total. És cert que la relativa jreqüencia de toponims arabics
al País Valencia ha cridat sempre l'atenció deis nos/res historiadors,
pero no és menys cert també que el desconeixement cientcfic de la
jonetica histórica arabiga i deis can vis sojerts pels topónims ind(
genes en ser adaptats pels hispano-arabs o deis que experimenten
els toponims arabics en ser interpretats pels reconqueridors hispa
nics de !lengua romanica, han original autentiques aberracions a
vegades en obres d'historiadors i geografs ben respectables.
· L 'única obra de conjunt sobre la topon(mia hispano-arabiga,
la conegúda Contribución a la topon.imia árabe de España (Madrid
Granada, 1940), és de l'arabista, i deixeble del carcaixent( Julia Ri
bera i Tarragó, Miguel Asfn Palacios, el metode "intuitiu" del qua!
és avui jortament rebutjat. Com és ben sabut, aquest !libre es basa
en la descripció de les lleis fonetiques establides per Arnald Steiger
en la seua obra Contribución a lá fonética del hispano-árabe y de
los arabismos en el iberorománico y el siciliano (Madrid, 1932), la
qua! permeté afito/egs, lexicografs ifonoligistes de mil/orar i acla-
VII
nos en tan poques pagines un manual complet de les susdites 1/eis
rir un considerable nombre de toponims i d'arabismes encara vius d'acomidació fonologica.
en les 1/engües peninsulars, pero recentment ha estar superada pe!
concienciós estudi de Federico Corriente, A GranJmatical Sketch S'ha dit que en cata/a el percentatge d'arabismes lexics és infe
of the Spanish Arabic Dialect Bundle (Madrid, 1977), primera des rior al de les altres 1/engües romaniques peninsuiars. Aixo és cert
cripció sistematica de la fonologia i morfología del dialecte hispano pe! que fa al conjunt de la llengua catalana, pero, si considerem
arabic. 6bviament, !'interés que tenen els estudis d'aquest dialecte
el valencia artladament, 1/avors seria, almenys en la diacronía, més
parla! a Hispania des del segle VIII fins al XVII rau en el jet que
aviat inexacte. !gualment s'esdevé ambla toponímia. Al País Va
constitueix un instrument essencial peral lingüista que s'ocupa de
lencia hi ha algunes zones on més d'una quarta part deis noms de
la toponímia. En aquest sentit, el/libre que tenim a les mans, To /loe és d'origen arabic. L 'aproximació al jet toponünic valencia s'ha
ponímia arilbiga del País Valencia. Alqueries i castells, de Maria
jet, en general, des d'una perspectiva historicista, sovint pseudofi
del Carme Barceló Torres, deixebla de Corriente, no sois ompli un
lologica o amb un estret enjocament regionalista, i també amb una
buit en el coneixement de la nostra toponímia -és d'esperar que
metodología i valor desiguals, sobretot pe/ que fa als treballs deis
loan Coromines no trigue massa a enllestir el seu Onomasticon
aficionats locals. Comen d'altres paree!. les, ha estat Sanchis Guar
Cataloniae-sinó que permet que ens hi acostem amb la seguretat
ner qui ha marcat les pautes cient1]iques a seguir en l'estudi de la
de manejar un material solvent, i en gran part inedit, explica! cien topomínia arabigo-valentina, tot subratllantla necessitat d'arreple
tíjicament gracies a l'excel.lent jormació lingüística de 1' autora. A ix1;
gar i clasificar les varies grafies medie vals així com les variants fo
el cap(( o! dedica/ al consonantisme arabigo-valencia constitueix pro
netiques de la pronunciació popular d'un determina! toponim, i no
bablement la millar analisi de fonetica histórica arabigo-catalana
sois en ellloc mateix on es dóna sinó també en els deis seus entorns,
que hui possei!n. Recordem que Francesc de Borja Mol!, en la seua
que sovint són dijerents. Conscient de la importancia i alhora de
Gramática histórica catalana (Madrid, 1952), ja habia assajat de les dijicultats de l'estudi de la toponímia arabigo-valenciana, San
sistematitzar les 1/eis que presidiren l'acomodació jonologica deis
chis Guarner confía a Maria del Carme Barceló la tasca de canje
arabismes al cata/a, tot jent notar la impossibilitat de formular una
gime un corpus basal en la documentació existent, justament eltre
fonetica histórica arabigo-catalana per insuficiencia de dades. l més bal{. que el lector té ara en les seues mans.
recentment Manuel Sanchis Guarner, a la seua Aproximació a la
historia de la llengua catalana (Barcelona, 1980), ha assenyalat que La trajectoria intel.lectual de Maria del Carme Barceló con
"el sistema jonologic ar abie, ambles se ue s séries de nombrosos jo firma a bastament que don Manuel havia encertat en l'elecció de
nemes dentals, palatals, velars, guturals, emfatics, etc., era massa la persona que, des de la Uni\iersitat de Valencia, pogués continuar
dijeren! del romanic perque poguessin establir-s'hi unes concordan amb solvencia i rigor els estudis sobre la llengua i la cultura arab
ces regulars, i aix1; un mateixjonema arab presenta sovint en cata duts a terme per Ambrosio Huici Miranda (1880-1973) i per el/ ma
la, resultats varis en circumstancies identiques, car no s'hi tracta teix. Tot i haver inicial els seus estudis universitaris (1969) a la Fa
pas de processos d'evolució sinó d'acomodació". És, dones, per cultar de Filosofía i Lletres de Múrcia -regió d'on procedeix, con
aixo que cal agrair a !'autora l'esforr; que hi ha esmerr;at pera donar- cretament de Cartagena- i haver-se especialitzat en Filologia Se-
IX
VIII
mítica a la Universitat de Madrid (1974}, Carme Barceló es tras/la (1245-1250)", Saitabi 32 (1982) 27-41; el present /libre i /'esmenta
da definitivament a la ciutat de Valencia e/1975, en quefou nome da tesi doctoral.
nada professora ajudant del Departament d'Historia Medieval de
la nostra Universitat. Aquel/ mateix any s'havia 1/icenciat amb la Tot concentrat-nos ara en el/libre que ens ocupa, i deixant a
tesi La mar en los textos arábigo-hispánicos, guardonada, també banda les reflexions que !'autora ens jorneix sobre el passat islamo
e/1975, amb el premi nacional "Profesor Muñoz Alonso" del Mi arabic del Pa(s Valencia, cal dir que la part que potser interessa més
nisteri de Marina. En 1982 obté el grau de doctora en Fílologia Se al lector que s'hi acosta, atret pe/ t(tol, és e/laboriós (ndex topon(
mítica (Liengua arab) perla Faculta! de Filologia de la Universitat mic, resultat de moltes lectures arxiv(stiques i bibliograjiques, de
Complutense, amb una tesi, guardonada amb el Premi Extraordi moltes hores d'investigació fílologica, de comprovacions visuals,
nari, ara en premsa, que apareixera sota el t(to/ Minorías islámicas d'enquestes i de treba/1 de campen definitiva. Aquest índex, ob
en el País Valenciano. Historia y Dialecto. Sanchis Guarner, que viament, podría ampliar-se de manera sensible si inco1poravem ta
tant s 'hi havia interessat, no la pagué veure conc/osa, com tampoc ta una serie de toponims existents que /'autora no ha trobat "do
no pagué veure materia/itzada la seua voluntat d'incorporar /'autora cumentats ", els quals, a la //u m de les 1/eis fonetiques que hi esta
a la nostra Faculta! de Filologia, com de jet s'ha esdevingut des bleix, podrien ser exp(icats amb relativa facilita!. Aix1; la rambla
del curs 1982-83. de I'Algodar, situada entre la Ribera Alta i la Foia de Bunyol i no
recollida en elllistat, és perjectament relacionab/e -i, dones, ex
plicable etimo/ogicament- amb el toponim Alcodar, de /'Harta de
Formada sota el mestratge primer d'Emilio Garda Gómez,
Gandia. Ara bé, /'autora, perles raons que siguen, ha preferit, en
E/ías Terés i Fernando de la Granja, i després sota el de Federico
aquesta obra, limitar-se al corpus documental que ha maneja!, cons
Corriente i Manuel Sanchis Guarner, la /aboriositat i /'esperit cien
cient indubtablement deis riscs que suposa la interpretació etimo
t¡fic amb que treballa Barce/ó és ben evident en les seues nombro
lógica de materials no ben contro/ats.
ses publicacions, entre les quals caldria citar "Las yesen'as árabes
de Onda" al Buttlletí de la Societat Castellonenca de Cultura 53
(1977) 356-364; "Otros poetas también valencianos" Temas Valen Hom podra dissentir de la interpretació de tal o tal altre topo
cianos 4 (1977); "Algunas notas sobre la ciudad islámica de Valen nim, i potser ca/no excloure més d'una interpretació equivocada
cia", Homenaje a don José María Lacarra, Zaragoza 1971, IJ, -és la servitud de tot estudi toponímic-, pero al/o que em sembla
175-186; "La /lengua arab al País Valencia (segles VIII al XVI)", innegable és que, en analitzar un determina! toponim, Carme Bar
Arguments 4 (1979) 123-149; "La morerfa de, Valencia en el reina celó ha comprovat minuciÓsament si s'hi compleixen o no les 1/eis
do de Juanll", Saitabi 30 (1980) 49-71; "El Sayyid Aba Zayd: pn'n fonetiques previament establides i si la semantica s'hi adiu o no.
cipe musulmán, seíior cristiano", Awrilq 3 (1980) 101-109; "L 'In Més encara, Carme Barceló sap molt bé que cada toponim és un
quisició i e/s moriscos" Debats 2/3 (1982) 18-24; "Inventario de món sovint pie d'enigmes. 1 és precisament aixo, el caracter enig
documentos árabes alicantinos", Revista de 1'/nstitut d'Estudis A/a matic de molts noms de 1/oc, que expliquen {'interés que aquesta
cantins 37 (1982) 53-66; "Documentos árabes de al-Azraq ciencia ha suscitar i continua suscitan! entre nasa/tres, i també les
X Xl
aberracions que es cometen en nom seu. Tot i que el t(to/ del /libre
parla de topon(mia arabigo-va/enciana, hi són reco/lits un bon nom
bre de noms de /loe de /'epoca musulmana /'etimologia deis qua/s
és romanica. L 'autora ha prestat aix( un bon servei a/s romanistes
perque un día puguen estab/ír-la. Pero ni hí ha dubte que és a/s ara
bístes que pertoca d'explotar al maxím els ríes materials no aclarits
que ens hi forneix. En aquests sentit, desitjaria invitar !'autora a
encetar aquest estudis, que, n 'estic segur, resoldran molles de les
incognites ad plantejades.
PREÁMBUL
No valdría cloure aquestes para u les de presentació de Toponí
És ben notoria fa importimcia que
mia arabiga del País Valencü}. Alqueries i castel/s sense deixar cons
té la documentació antiga per a
tancia de la satisfacció que em produeix comprovar una vega da més
aclariment de f'etimofogia deis
l'important tasca cultural de l'Ajuntament de Xativa, i en particu
noms de ffoc.
lar del seu regidor de Cultura Maria Gonza/ez i Baldovt: en patro
cinar l'edició d'aquest !libre, Premi "Vicent Boix" de la Ciutat de (M. Sanchis Guarner).
Xativa de l'any 1982, i en prestar, també una vegada més, la seua
desinteressada col.laboració a 1'1nstitut de Filologia Valenciana, que , .Quan arribí a Valencia m'establí a Benimaclet, toponim
!'incorpora a la "Biblioteca Sanchis Guarner" amb el número 8 de d ~v1d~~t ascendencia arab. Coneixia el seu significat perla Con
tnbucwn a la toponimia árabe de Espafla d' Asín í esta va fami- ·
la col.lecció.
li~ri~zada ~mb els toponims valencians grades al mestratge
Valencia, juny de 1983 d Ehas Teres en les seues classes de dialectología arab a la Uni
versitat Complutense de Madrid. En triar "La toponimia ára
ANTONI FERRANDO be de Levante" com a curset de doctorat, comencí a despullar
les col.leccions documentals de totes les refere.ncies que s'hi feien
1
a noms de lloc amb una evident o possible ascendencia arabi
~ ga; treball que, pe! seu interés, vaig continuar realitzant i més
tard vaig ampliar als d' etimología o procedencia no arab .
•
· Fa uns quants anys, quan consultava amb Mánuel Sanchis
• Guarner una serie de topónims apareguts en els textos arabs va
le.ncians que estava estudiant, em va suggerir que redactas un
~
lhbre:, a l'estil de la Contribución d' Asín Palacios, en el qua!
~
estudias la toponímia arab valenciana i em va oferir la seua
t
XII
• XIII
•
-
1
col.laboració per aquest treball. Comencí la selecció i estudi, de Steiger, fins fa poc basica pera qualsevol treball etimologic.
encara que altres tasques academiques més urgents m'impedien Tots dos estudis s'han tingut en compte, així com l'abundant
avan~ar en en la investigació amb la rapidesa que Sanchis Guar producció dels professors Terés i Oliver Asin sobre toponímia
ner espera va. La irreparable perdua del Dr. Sanchis Guarner arab espanyola i la de l'eminent lexicograf Coromines, el qual
ha impedit que aquest llibre es beneficias de la seua col.labora té anunciat des de fa temps un ~studi sobre els noms de lloc ca
ció ¡ mestratge. Justament per a~o. em sent obligada a donar talans d'origen arab, la publicació del qua!, si s'hagués efec
a conéixer públicament aquest estudi coro un humil homenatge tual, hauria enriquit sensiblement els resultats d'aquest llibre.
a un gran filoleg que va confiar en les meues forces i en la meua En tota obra filologica es troben normalment opinions dis
cutibles o equivocades, i també, és ciar, omissións. En la tasca
- formació.
d'aquest treball no m'he proposat assenyalar, corregir o con
Aquest llibre té coro objectiu primordial fer una primera
tradir errors, desproposits o hipotesis, ni als qui comencen ara,
aproximació, evidentment modesta, a la toponimia arab valen
. generalment menystinguts en els seus treballs, ni als més cons
ciana. Per a aquesta feina he utilitzat la informació arreplega
picus investigadors, ja que la meua joventut i el respecte que
da dels textos publicats o d'arxiu; també d'estudis histories, ar
aquests darrers mereixen, aconsella un prudent silenci.
queologics, geografics o estrictament filologics i toponimics. Una
bona part de les fitxes de treball apareixen a l'index. Tanma
teix, no s'ha volgut redui:r aquesta publicació a un roer cataleg No he volgut, tanmateix, que aquest treball es limitas a un
de formes documentals toponímiques, encara que només d'a cataleg de formes documentals toponímiques amb una mera
questa manera ja podría ser un instrument útil per als investi aproximació fonologico-semantica. La presencia musulmana al
gadors presents i futurs. Coro hav i a efectuat una primera ca sarq al-Andalus fou llarga i deixa profundes petjades. L'orga
racterització del dialecte arab valencia a la meua tesi doctoral, nització, la distribució de l'espai i la composició d'aquella so
convenía procedir a una tasca pareguda en el camp toponomas cietat mereixen una reflexió que sorgeix de forma obligada da-
tic, ¡ a~o és el que he fet ara des del punt de vista fonologic. . vant la lectura deis recents treballs del professor Pierre Guichard,
Aquesta aproximació filologica ha permés una ordenació seman,.. oposats en gran mesura a una descripció general d'al-Andalus,
tica del material aplegat, d'acord amb el metode expositiu em que semblava valida pera Valencia. L'acotació a !'obra del pro
prat al treball del professor Rosselló yerger sobre la toponimia fessor francés permet plantejar noves hipotesis o realyar algun
de la Ribera, sistematicament tractada. aspecte marginal. La simplificació de !'esquema del poblament
Els estudis sobre dialectología de l'arab hispanic compten en alqueries i castells, fetci per Guichard, ha suggerit el tito!
ja amb una obra de sintesi que descobreix i perfila ·les varietats d'aquest llibre, bé que sóc conscient que aquesta reducció, com
regionals a al-Andalus. El professor Corriente, a qui es deu totes les simplificacions, no pot ser sinó una caricatura de la
aquesta important tasca, ha posat de relleu les divergencies en rica realitat de l'habitat musulma o cristia de l'area valenciana.
tre les parles granadina, valenciana, portuguesa o castellana, Aqueixa ríquesa es troba en evident relació amb l'espai físic,
tot actualitzant, matisant o contradient, quan ha calgut, l'obra climatic, marítim, ambla diversitat racial, religiosa, social, eco-
XIV XV
