Tesi Doctoral presentada per Adrià Cases Ibáñez Director: Dr. Antonio Espino López Catedràtic d ...

429 Pages·2012·3 MB·Spanish

U A B
NIVERSITAT UTÒNOMADE ARCELONA
F F L
ACULTATDE ILOSOFIA I LETRES
D ’H M C
EPARTAMENT D ISTÒRIA ODERNA I ONTEMPORÀNIA
G
UERRA I QUOTIDIANITAT MILITAR
C (1705-1714)
A LA ATALUNYA DEL CANVI DINÀSTIC
Tesi Doctoral presentada per Adrià Cases Ibáñez
Director: Dr. Antonio Espino López
Catedràtic d’Història Moderna
Universitat Autònoma de Barcelona
Octubre 2012

Diuen que ha marxat, però és mentida.
L’he vist en les rialles de tots, l’he vist celebrant els gols.
Està en cada acte de generositat, el seu exemple d’amistat és etern.
Ve amb nosaltres a tot arreu: el Marc continua present.
ÍNDEX

Introducció...................................................................................................................................................8

Part I. La renovació historiogràfica dels estudis bèl·lics.
El cas de la guerra de Successió espanyola
1.1 La renovació anglosaxona...................................................................................................................22
1.2 L’impacte en la historiografia espanyola. La guerra de Successió.................................................33

Part II. Etapes i desenvolupament de la guerra de Successió.
El front català (1705-1714)
2.1 Els anys previs (1701-1705)................................................................................................................46
2.2 El setge aliat de 1705 i l’aixecament del Principat...........................................................................57
2.2.1 Els actors principals....................................................................................................................57
2.2.2 La sorpresa de Montjuïc i la victòria aliada.............................................................................64
2.2.3 Catalunya en armes.....................................................................................................................69
2.2.4 Barcelona: Cort Reial tres-cents anys després.........................................................................80
2.3 El setge borbònic de 1706..................................................................................................................88
2.3.1 El Consell d’Estat borbònic i la pèrdua de Barcelona...........................................................88
2.3.2 Felip V a Barcelona: objectiu Montjuïc....................................................................................91
2.3.3 Els decisius reforços aliats........................................................................................................100
2.4 La guerra fora de Catalunya..............................................................................................................105
2.4.1 La “presa” de Madrid (1706)...................................................................................................105
2.4.2 La batalla d’Almansa i les seves conseqüències.....................................................................108
2.4.3 Els territoris insulars de la Corona d’Aragó: els arxipèlags Balear i Sard..........................116
2.5 L’estabilització dels fronts. Els anys centrals de la guerra (1707-1710).....................................125
2.5.1 Lleida i la rereguarda aragonesa...............................................................................................125
2.5.2 Les Terres de l’Ebre..................................................................................................................144
2.5.3 L’Empordà-Rosselló.................................................................................................................149
2.5.4 El col·lapse dels anys centrals i la conspiració de la Catalunya interior............................156
Índex

2.6 La fase final de la guerra (1711-1713).............................................................................................165
2.6.1 La superioritat borbònica i la penetració al territori.............................................................165
2.6.2 L’expectatiu 1712.......................................................................................................................176
2.6.3 Els tractats de pau i la fi del conflicte internacional.............................................................187
2.7 L’epíleg barceloní (1713-1714).........................................................................................................193
2.7.1 La resistència a ultrança i la configuració d’un nou exèrcit.................................................193
2.7.2 Berwick i l’estiu de 1714...........................................................................................................203

Part III. La quotidianitat militar de la guerra de Successió a Catalunya
3.1 Les ordenances militars o els reglaments incomplerts..................................................................210
3.1.1 Les ordenances borbòniques de 1701-1702 i 1704...............................................................210
3.1.2 L’ordenança de l’arxiduc Carles de 1706................................................................................214
3.2 La mobilització regular......................................................................................................................217
3.2.1 Breus consideracions sociològiques........................................................................................217
3.2.2 Enrolar-se a la guerra................................................................................................................228
3.2.3 La promoció...............................................................................................................................233
3.2.4 Els regiments de la Ciutat de Barcelona i de la Diputació del General.............................237
3.3 La mobilització auxiliar i les seves múltiples expressions............................................................247
3.3.1 Els fusellers de muntanya o miquelets...................................................................................250
3.3.2 Els voluntaris..............................................................................................................................269
3.3.3 El sometent i les coroneles......................................................................................................273
3.4 La logística de la guerra de Successió..............................................................................................286
3.4.1 Els avituallaments......................................................................................................................286
3.4.2 El vestuari i l'armament............................................................................................................302
3.4.3 La sanitat.....................................................................................................................................314
3.4.3.1 Els hospitals civils: el cas de l’hospital de la Santa Creu.............................................322
3.4.3.2 El dispositiu hospitalari borbònic...................................................................................334
3.4.3.3 La resposta sanitària de l'exèrcit britànic.......................................................................343
3.5 Les repercussions principals del servei militar...............................................................................353
3.5.1 Les guarnicions, una penúria més acusada?...........................................................................353
3.5.2 Una rèmora secular: la deserció...............................................................................................360
3.5.3 El captiveri i els processos de «canje».....................................................................................366
Índex

Part IV. Conclusions.............................................................................................................................376

Summary and Conclusions to obtain European doctoral mention..........................................389

Índex de mapes i quadres....................................................................................................................403

Bibliografia..............................................................................................................................................407

Annexes
I. Registre_HSC_1705-1714
II. Fragment virrei Velasco (14-10-1705)
III. Regiments britànics front peninsular_1702-1712
IV. Llistat regiment Ciutat de Barcelona_HSC_1705-1714
V. Llistat regiment Diputació del General_HSC_1705-1714
VI. Llistat regiment Guàrdies Reials Catalanes_HSC_1705-1713
VII. Miquelets_HSC_1705-1711
VIII. Miquelets_HSC_1712-1714
IX. Personal i import dels hospitals militars al front català_1705-1714
X. Quadre-resum dades HSC_1705-1714
XI. Canjes
INTRODUCCIÓ

Justificació de la tesi doctoral

A ulls de tots els especialistes, és ben evident que la guerra de Successió espanyola (1702-1715)
és un dels esdeveniments més decisius, sinó el que més, de la Història Moderna de Catalunya i del
conjunt de la Corona d’Aragó. La disputa que comença a inicis del segle XVIII compta amb els
ingredients necessaris per esdevenir un conflicte més de la història europea, ara bé, la conclusió és
notòriament diferent, atès que les repercussions al si de la Monarquia Hispànica no tenen cap
precedent similar. Els resultats esdevinguts a partir de 1707 (i fins els tractats de 1720 i 1725)
canvien la fisonomia interna i externa de l’estructura política monàrquica: externa perquè
l’extensa herència territorial europea es perd definitivament, circumscrivint la sobirania hispànica
a la península Ibèrica (a banda de Mallorca i les Pitiüses). Els llunyans territoris d’ultramar seran
els darrers dominis preservats (Índies i Filipines). Interna perquè neix una nova Monarquia, que
comptarà amb una estructura centralitzada, eliminant progressivament els ressorts del pactisme
imperant a la ja antiga Corona d’Aragó.
No hi ha dubte que tots aquests processos compten amb treballs historiogràfics solvents.
Durant les darreres dues dècades s’han elaborat nombrossos estudis que s’inscriuen dins aquesta
cronologia; han estat investigacions eminentment de tall politicoinstitucional, però en paral·lel
s’han realitzat recerques que contemplen la variable socioeconòmica, absolutament vital per
comprendre les diverses conjuntures d’inicis del segle XVIII.
La guerra en si mateixa també ha centrat l’interès de nombrosos investigadors, vivint un cert
moment de puixança. Tot i així, la intensitat d’aquesta dedicació és irregular i encara hi ha
territoris que tenen una rellevància evident en l’esdevenir de la disputa i no compten amb una
reconstrucció detallada de la seva dinàmica interna. Catalunya (nosaltres preferim emprar
l’expressió front català) és una d’aquestes geografies i malgrat que posseeix un reguitzell de
publicacions, encara no compta amb una obra equivalent, per exemple, a la del País Valencià.1
Amb bon criteri, un dels especialistes del procés que aquí estudiem, J. Albareda, ha assenyalat
recentment que «seguimos sin disponer de trabajos solventes, de carácter general, sobre los
sucesos bélicos».2 En la mateixa línia es va expressar pocs anys abans un dels escassos estudiosos

1 Ens referim a l’important treball de C. Pérez Aparicio, que ha elaborat l’obra més completa del conjunt de l’Estat
pel que fa a la guerra i les múltiples implicacions sobre un territori, en aquest cas, el regne de València; vegeu PÉREZ
APARICIO, C.: Canvi dinàstic i Guerra de Successió. La fi del Regne de València, 2 vols. València: Tres i Quatre, 2008.
2 ALBAREDA i SALVADÓ, J.: La Guerra de Sucesión de España (1700-1714). Barcelona: Crítica, 2010, p. 10.
8
Introducció
dedicats a la matèria, quan publicava un article eloqüent on es preguntava per les etapes de
l’ocupació francoespanyola –de la guerra al cap i a la fi– al front català.3
De fet, si hom observa la producció historiogràfica que relata els fets ocorreguts a Catalunya
durant els primers decennis del segle XVIII, a grans trets, pot contemplar una dedicació
certament prolífica pel que fa a dos períodes concrets. El primer correspon als anys previs a
l’encontre estrictament militar (1700-1705). Són estudis centrats en explicar les raons del
capgirament dinàstic català, on es posa èmfasi a factors de caire socioeconòmic per dirigir el destí
polític de la Monarquia Hispànica (F. Soldevila, J. Albareda, etc.); o es subratlla l’existència d’unes
institucions catalanes que opten decididament per recuperar el pactisme esquinçat com a
conseqüència de la guerra de Separació (A. Simon). El segon període de fertilitat historiogràfica
s’inicia a partir de la Junta de Braços, un cop es consoliden els tractats de pau internacional (de
1713 en endavant). És llavors quan comptem amb bons estudis centrats en explicar el «terrorisme
militar» que acompanya l’ocupació sobre Catalunya; l’exili i el recorregut de milers de desplaçats
hispànics arreu dels dominis imperials; la lluita desapareda que alguns segments de l’entramat
institucional català traslladen a Europa amb l’objectiu de preservar les Constitucions; o la pròpia
implementació del nou sistema politicoadministratiu borbònic com a conseqüència dels Decrets
de Nova Planta (J. Mercader, J. M. Torras, A. Alcoberro, J. Albareda, J. M. Escoda, etc.).
Per tant, existeix un període intermig, un parèntesi a cavall de les Corts de Carles III i la Junta
de Braços (1706-1713), que la historiografia no ha encarat amb prou atenció i que correspon de
manera estricta a l’evolució de la guerra al Principat. Tant és així que són escassos els autors que
hi han centrat un cert interès.4
A banda d’aquestes apreciacions cronològiques bàsiques, és necessari posar l’accent al
contingut temàtic. Novament ens trobem davant d’una mancança evident pel que fa a la guerra de
Successió i, de manera específica, al front que abordem. Gràcies a la corrent de renovació
metodològica que va iniciar el Regne Unit a mitjan segle passat, arreu d’Europa i al conjunt
d’Espanya han aparegut un seguit d’investigacions que acoten el component social dels exèrcits
que van disputar els conflictes continentals entre els segles XVI-XVIII, on el focus es situa als
homes que practiquen la guerra (tropa). El conflicte que precedeix la disputa successòria ja

3 TORRAS i RIBÉ, J. M.: «Les etapes de l’ocupació borbònica a Catalunya (1706-1713). Un debat pendent sobre el
conflicte successori a Catalunya: aixecaments populars, guerra peninsular i conjuntura internacional», Butlletí de la
Societat Catalana d’Estudis Històrics, 17 (2006), pp. 9-35.
4 ESPINO LÓPEZ, A.: Miquelets i sometents al front de l’Ebre durant la guerra de Successió (1705-1714). Barcelona: Rafael
Dalmau, Episodis de la Història núm. 352, 2009; «La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió»,
Manuscrits: revista d’història Moderna, 24 (2006), pp. 125-152; TORRAS i RIBÉ, J. M.: La guerra de Successió i els setges de
Barcelona (1697-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999, pp. 177-215 i 263-300; «La rereguarda catalana (1710-1712)»,
Manuscrits: revista d’història Moderna, 18 (2000), pp. 63-91; «Catalunya després de la batalla d’Almansa: els desastres de la
guerra contra la població civil (1707-1711)». Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 24 (2004), pp. 311-334.
9
Introducció

compta amb estudis d’aquest tipus.5 Un dels investigadors especialitzats en la matèria pel que fa al
conjunt de territoris catalanoaragonesos, A. Espino, esgrimeix amb raó que «encara està per fer
una història militar moderna de la guerra de Successió, seguint el corrent anomenat New Military
History».6
D’aquesta manera, tenint en compte els elements acabats de referir, la tesi doctoral que
plantegem presenta dos grans objectius:

• Reconstruir l’evolució del front català (1705-1714) per què la historiografia compti amb la
cobertura de tota la cronologia relativa a la disputa successòria. Per això cal definir les
etapes que sobrevenen al llarg d’aquest procés bèl·lic.

• Caracteritzar la societat militar que participa a la guerra de Successió (i els elements que hi
interactuen) per conèixer els seus condicionants vitals en ple front de lluita català
(quotidianitat militar).

En relació al segon objectiu, creiem adient especificar millor el propòsit. Si seguim la
teorització d’alguns estudiosos podem entreveure com moltes temàtiques que escapen de
l’entramat politicoinstitucional esdevenen un calaix de sastre difícilment catalogable. Sota el
concepte de vida quotidiana, per tant, la historiografia ha sabut dotar de contingut qüestions tan
diverses com l’alimentació, la família, l’oci, l’assistència, les condicions de vida o la violència, en
definitiva, elements que han estat molt poc abordats en comparació al fet polític (i les seves
derivades). Tant és així que L. Castells indica que intentar definir el concepte de quotidianitat no
és una tasca senzilla, per tant, prefereix advertir –i nosaltres ho compartim– que ens trobem
davant d’una manera diferent d’enfocar els objectius plantejats, sense caure en l’error de
concebre-ho com un nou paradigma historiogràfic.7
La pretesa quotidianitat militar que resseguim abraça tres grans qüestions relatives als dos
exèrcits enfrontats: el perfil dels combatents que lluiten al front català (sociologia de la tropa,
reclutament, promoció, mobilització auxiliar); com es desenvolupa la pràctica bèl·lica (sistema
logístic que els envolta); i quines conseqüències esdevenen d’executar-la (deserció, malalties,
empresonament, mort).

5 ESPINO LÓPEZ, A.: Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697. Bellaterra:
Monografies Manuscrits núm. 5, 1999.
6 ESPINO LÓPEZ, A.: «Història militar», SIMON i TARRÉS, A. (dir.): Tendències de la historiografia catalana. Publicacions de
la Universitat de València, 2009, p. 258.
7 CASTELLS, L.: «La historia de la vida cotidiana», HERNÁNDEZ, E. i LANGA, A. (eds.): Sobre la historia actual. Entre
política y cultura. Madrid: Abada Editores, 2005, p. 39 i ss.
10