Synthesis and Computational Studies of Nucleoside Analogues as Antiviral Agents

363 Pages·2013·11.83 MB·English

Synthesis and Computational Studies of Nucleoside
Analogues as Antiviral Agents

Rosa Miralles Llumà

Ph.D. Thesis
Ph.D. in Chemistry

Supervisors:
Dr. Ramon Alibés Arqués
Dr. Félix Busqué Sánchez
Dr. Jean-Didier Maréchal

Departament de Química
Facultat de Ciències
2013

Memòria presentada per aspirar al Grau
de Doctor per Rosa Miralles Llumà

Rosa Miralles Llumà

Vist i plau,

Dr. Ramon Alibés Arqués Dr. Félix Busqué Sánchez Dr. Jean-Didier Maréchal

Bellaterra, 2 de maig de 2013

Acknowledgments
Miro enrere i m’adono que aquells quatre anys que jo pensava que se’m farien
eterns han passat volant. Em venen a la memòria moltíssims records de situacions
que he compartit amb tota la gent que m’ha acompanyat en aquesta aventura. I per
molt que és innegable que hi ha hagut tant moments bons com moments durs,
tornaria a començar. Sincerament, moltíssimes gràcies a tots els que heu estat
aquí i m’heu fet costat aquests anys.
Al Dr. Ramon Alibés li vull agrair, en primer lloc, l’haver-me acollit al grup i el
recolzament que sempre m’ha demostrat. Moltes gràcies pel bon humor que et
caracteritza, per haver confiat amb mi, per ser un xafarder de primera i, perquè no
dir-ho, per la paciència que has tingut tantes vegades. L’agraïment per la paciència
el faig extensiu al Dr. Félix Busqué, a qui també li agraeixo l’optimisme “químic” que
m’ha encomanat quan jo ja ho donava tot per perdut. Moltes gràcies pels consells i
per entendre’m sovint tan bé. Juntament amb el Ramon, us agraeixo moltíssim el
suport tant científic com personal durant tot aquest temps.
A la Dra. Marta Figueredo i al Dr. Pau Bayón els vull agrair l’amabilitat i els
seus valuosos consells químics. No puc deixar de mencionar també al Dr. Jordi
Hernando, que amb el seu optimisme i sarcasme (en el bon sentit de la paraula)
sempre aconsegueix fer-me riure.
Al Dr. Jean-Didier Maréchal li he d’agrair moltes coses. Primer de tot, l’haver
confiat en mi i haver acceptat que una orgànica 100% baixés a fer càlculs, amb els
riscos que això comportava. Recordo perfectament els meus primers dies a
Transmet i la paciència que vas tenir per ensenyar-m’ho tot des de zero. Tampoc
puc oblidar el suport i els consells que m’has donat a l’hora de pensar en el meu
futur, així com l’entusiasme per la recerca que m’has encomanat. Moltes gràcies.
Vull fer extensiu aquest agraïment al Dr. Agustí Lledós i al Dr. Gregori Ujaque,
per haver-me fet sentir com a casa des del primer dia que vaig arribar. Gràcies per
la bona acollida i per les penúltimes.
I would also like to thank Prof. Chris Meier for his support during my stay at the
Universität Hamburg. Many thanks to all the “AK Meiers”, who made me spent a
great time there, and especially to my lab colleagues Miri, Johanna and Thiago for
their patience and kindness. Dankeschön.
Als Font, perquè el dia a dia al vostre costat ha estat simplement genial. Les
conyes, la música, les birres i els sopars... m’és molt difícil resumir aquests anys en
poques línies. Gràcies als veterans (Gladis, Javi, David, Toni, Èric, Guillaume) per tot
el que m’heu ensenyat i pel bon rotllo. Especialment als del 457, valoro molt la
vostra paciència amb la combinació ABBA-Queen que sovint se’m repetia! Amb els
que he compartit pràcticament tota la tesi (Núria, Marta, Miguel), per tots els cops
de mà i les vegades en les que ens hem fet costat mútuament. Als que han vingut
darrere (Bea, Marc, Cris i Mireia), pel bon humor i per les ganes d’aprendre. I als
encara més nous (Sílvia, Fran), ànims i molta sort!
També agraeixo a la resta de companys de planta la bona convivència, les
festes i els congressos. Vull donar les gràcies molt especialment al Guille, l’Eva, el
Josep i el Julen. Malgrat que les circumstàncies ens tenen físicament separats,
sempre m’alegro de veure com via e-mail mantenim la complicitat que ens uneix.
Gràcies per tots els cafès, pel safareig i, en definitiva, per ser uns bons amics.
Als Transmet: sí, sí, ho sé... havien de ser tres mesos i al final hem compartit
més de dos anys... però deixeu-me dir-vos que en part és “culpa” vostra. Si no
m’hagués sentit tan a gust amb vosaltres hauria tornat ràpid cap a la quarta planta!
Qui m’ho havia de dir que arribaria fins aquí amb els qui jo pensava que serien una
colla de freaks... Gràcies a tots i cada un de vosaltres. Al Víctor, per la espontaneïtat
que et caracteritza i que tantes vegades ens fa riure (no la perdis mai, si us plau!), i
per tots els cops de mà que m’has donat. Al Max, pel bon humor que aportava al
despatx i per ser un “exaltador” excepcional. Al Sergi, perquè amb el seu aire
despistat les caça totes i sap donar-te el consell adequat en el moment just.
Gràcies per les converses a la cuineta (i pels croissanets!). A la Laia, pel seu
somriure encomanadís. A l’Eli, per Gelsinki i per totes les bogeries compartides. I a
la Bea, 50% Font-50% Transmet, pel recolzament d’aquest últim temps i per riure
tan sanament. Last but not least, al Manu. Què dir-te que no sàpigues? No em
cansaré d’agrair-te tot el que has fet per mi. I no només parlo del suport científic,
que també, sinó del suport emocional. Gràcies per escoltar-me, per aconsellar-me i
per donar-me un punt de vista optimista sobre tot el que m’ha preocupat,
especialment aquests últims mesos. Has estat un pilar importantíssim, mil gràcies.
Seguint amb els de la primera planta, no em puc descuidar de mencionar
l’inestimable paciència i amabilitat del Carles, el nostre tècnic, especialment en
“l’afer Cindy”. I del Solans, que amb l’excusa dels dolços del Sergi sempre ve de
visita, m’ofereix les seves classes (un vot de confiança) i ens acaba fent riure a tots.
Als de la carrera (Amàlia, Maria, Víctor i Cris), perquè els anys passen i seguim
com sempre: sopars, novetats, bon humor i alguna festeta. I als de Terrassa,
especialment al Pol, a la Júlia, a la Mar i a l’Alba, perquè tot i que el temps ha
passat i la situació és diferent, heu estat un puntal molt valuós durant moltíssims
anys. Gràcies per tot el que hem compartit.
Als de l’alegria, Uri, Helena i Anna, perquè fem el que fem és divertidíssim si hi
sou vosaltres. Uri, no perdis mai el punt de vista especial de les coses que tens i
que et fa ser tan únic (m’encanta!). Helen, gràcies per la dolce vita que vam
compartir a Roma, va ser una època genial i en molta part gràcies a la teva
companyia. Anna, quants anys al teu costat! Que lluny queden aquelles classes a la
masia freixa i quant que ha plogut... malgrat com hem canviat, no has deixat de ser
la primera persona a qui recorro en els moments difícils amb qui primer
comparteixo les bones notícies. Gràcies de tot cor per ser-hi sempre.
Fran, gran part d’aquesta tesi et pertany. Has tingut una paciència infinita amb
mi i m’has cuidat com ningú. M’has donat bons consells químics. M’has fet créixer
com a persona. I el que és més important, hem compartit moments que sempre
que els recordo em fan somriure. Gràcies, gràcies per tot el que has fet per mi.
Als meus cosins (Núria, Bernat, Marc i Roc) els vull agrair que, cada un a la
seva manera, hagin estat al meu costat aquests anys. A la Laia, perquè la vida
sense ella no seria el mateix! Ja saps que hi ha coses que només les puc fer amb
tu, i això és fantàstic. Gràcies per ser com ets. I a les meves àvies, per tot el que
sempre m’han ensenyat. Però sobretot perquè anar a dinar a casa seva és la millor
teràpia contra qualsevol maldecap. Gràcies pel vostre optimisme, per fer-me costat,
i per demostrar-me que la vida és una lluita, sí, però que es pot guanyar.
I, finalment, vull agrair als meus pares la seva confiança i el recolzament que
m’han permès arribar fins aquí. Gràcies per totes les vegades que m’heu animat i
m’heu donat l’empenta que em faltava per fer el que realment volia, però que a
vegades se’m feia massa difícil. De veritat que sense aquesta força, paciència i
optimisme el camí hauria estat molt més complicat.
A tots vosaltres, moltes gràcies!
Financial and technical support
I would like to thank the Ministerio de Educación y Ciencia for the predoctoral
FPU grant and for the travel scholarship that made possible a three months’ stay in
the research group of Prof. Chris Meier at the Universität Hamburg.
Technical support from Servei d’Anàlisi Química and Servei de Ressonància
Magnètica Nuclear of the Universitat Autònoma de Barcelona are also
acknowledged.
Happiness is only real when shared
(Into the Wild)