Sobre algunes espècies de crustacis decàpodes interessants de les illes Balears (Crustacea: Decapoda)

10 Pages·1996·1.1 MB·

by  Garcia, Ll

Sobre algunes especies de
crustacis decapodes interessants de
les illes Balears (Crustacea: Decapoda)
Lluc GARCIA Francesc GRACIA
SHNB Garcia. LI. i Gracia, F. 1996. Sobre algunes especies de crustacis decapodes
interessants de les illes Balears (Crustacea: Decapoda). 8011. Soc. Hist. Nat.
Balears. 39: 177·186. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
Es citen 7 especies de crustacis decápodes capturades als lons sublitorals de
I'illa de Mallorca. Destaca un exemplar del genere Caridion (Hippolytidae), que
representa la primera cita d'un adult d'aquest genere per a totes les costes de
la penlnsula Iberica i Balears. També es citen per primera vegada al mar Balear,
o s'hi conlirma la se va presencia, Pandalina brevirostris, Periclimenes saggitifer,
Latreillla elegans i Paractaea monodi. Finalment es liguren i comenten alguns
aspectes taxonomics d'Heterocrypta maltzami var. marionis (Parthenopidae) i
Monodaeus guinotae (Xanthidae), les dues especies rares i molt poc citades a la
SOCIETAT D'HISTORIA Mediterránia occidental.
NATURAL DE LES BALEARS Paraules e/au: Crustacea, Decapoda, //les Balears, Mediterrania occidental.
SOME INTERESTING SPECIES OF CRUSTACEA DECAPODA FROM THE
BALEARIC ISLANDS (CRUST ACEA DECAPODA). Seven species caught in the
sub litoral boltom 01 the island 01 Mallorca, are cited. It is remarkable one
specimen 01 the genus Caridion (Hippolytidae) as it is the lirst time than an adult
has been cited for the coasts 01 both the Iberian Peninsula and the Balearics.
They are al50 cited lor the very lirst time in the Balearic sea -or, at least, their
presence IS conlirmed- the lollowing species: Pandalina brevirostris, Periclimenes
saggtlifer. Latreillia elegans and Paractaea monodi. Finally, some taxonomical
aspects of Heterocrypta maltzami vaL marionis (Parthenopidae) and Monodaeus
guinotae (Xanthidae) are drawn and commented, both species being rare and
seldom clted lor the Western Mediterranean.
Keywords: Crustacea, Decapoda, Balearic Is/ands, Western Mediterranean.
Lluc GARCIA. Museu Balear de Ciéncies Natura/s, Apartat de Correus 55, 07100
Sól/er (Balears) i Francesc GRACIA, Carretera de Valldemossa 13, 4rta entrada,
7é. 07010 Palma de Mallorca (Balears).
Recepció del manuscrit: 27-ago-96; revisió acceptada: 6-nov-96.
Introducció
La fauna de crustacis decapodes aquest grup zool6gic en el mar Balear
que habita les aigües de i'arxipélag ha estat compilada per Garcia i Massutí
balear és bastant ben coneguda. Tota (1987) i posteriorment diverses notes i
la bibliografia faunística referent a trebalis, especialment de caire faunístic,
178 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)
han anat ampliant i corregint aquest To t el material es conserva en la col
cataleg (Garcia i Gracia, 1988; Pretus, .Iecció deis autors depositada al Museu
1990; Corbera et al.,1993; Garcia, Balear de Ciencies Naturals de Sóller.
1994). Algunes especies recol.lectades
pels autors o per altres col.laboradors
en aquests darrers anys no han estat, Llista sistematica
per una o altra raó, incloses dins cap
publicació i es presenten en el present Subordre EUKYPHIDA Boas, 1880
article a fi d'incrementar el cataleg Infraordre CARIDEA Dana, 1852
faunístic d'aquest grup a les nostres Família Palaemonidae Rafinesque, 1915
illes. Algunes d'aquestes especies són
bastant rares i hi ha poques citacions a Periclimenes sagittifer (Norman, 1861)
la literatura carcinológica de la Mediter Material: entre Cales de Mallorca i
rania occidental essent la seva presen Punta de n'Amer, prof. 67-78 m, algues,
cia local interessant per al coneixement 29-XII-1988, 1 ex., F. Gracia leg.; entre
de la seva distribució en aquesta mar. Punta de n'Amer i Porto Colom, 72 m,
Altres són comunes a les costes conti algues, 29-XII-1988, 2 ex., F. Gracia leg.
nentals peró mai havien estat assenya Observacions. Segons Zariquiey
lades a les costes insulars de Balears Álvarez (1968), P. sagittifer és rela
o de Mallorca. tivament abundant a les costes de
Figura 1. Caridion sp.
LI. Garcia i F. Gracia, Crustacis decapodes de les iIIes Balears 1 79
Catalunya. A les Balears hi ha només supraorbitari i els demés postorbitaris.
una citació al nord d'Eivissa, a un Banda inferior del rostre amb dues
treball divulgatiu (Debelius, 1983). dents. El solc orbitari és profond. Espi
Aquesta especie és comensal d'ane na antenal molt aguda i forta assolint
mones deis generes Anemonia, tres quarts de la lIargaria del peduncle
Condylactis i Cibrinopsis (Smaldon, ocular. Estilocerita afuada, assolint al
1993). quart basal del segon artell del pedun
ele antenular. Tercers maxil.lípedes
Família Hippolytidae Dana, 1852 lIargs amb els arte lis distals sobrepas
sant de molt I'extrem anterior de I'esca
Caridion sp. (Fig. 1) focerita. El primer parell de pereiopodis
Material: badia de Pollenc;:a, 54 m, amb els dactils molt corbats i finament
coral.ligen, 26-V-1985, 1 mascle, C. pectinats. Els dits són més lIargs que la
Massutí leg. porció palmar. Estan molt excavats del
Observacions. El genere Caridion seu costat extern i proveTts de flocs de
esta representat a I'ocea Atlantic per sedes Ilargues, subapicalment i al lIarg
dues especies: C. steveni Lebour, 1930 de la meitat apical. El carpus, curt i
i C. gordoni (Bate, 1858) ambdues de subtriangular, esta armat al seu extrem
l'Atlantic nord-oriental (Smaldon, 1993). distal inferior d'una forta espina. El
La segona també ha estat citada de segon parell té els quelípedes més
l'Atlantic occidental (Williams, 1984; estrets, entrecreuats apicalment. També
Squires, 1990). A la mar Mediterrania hi són molt corbats i amb els dactils
ha citacions de diferents autors quasi el doble de Ilargs que el corres
referides totes a C. steveni , encara ponent propodi. El carpus esta subdi
que en la majoria d'elles es tracta vidit en dos artells per una articulació
només de larves al plancton. Aquest és obliqua, essent I'apical més curt que el
el cas de les úniques citacions que hi basal. El pleon és més Ilarg que el
ha a aigües ibériques (Vives, 1966). doble del pereion (sense el rostre). Una
Ledoyer (1968;1969) esmenta la dent a I'extrem posterior de la quarta
presencia d'adults .de C. steveni a les pleura. Quinta pleura prove"ida al seu
coves submarines de la Provenc;:a (SE extrem posterior d'una dent aguda i
de Franc;:a), tot dibuixant exemplars molt lIarga.
semblants al que es figura en aquest
treball. A fi de facilitar futures identifi Consideracions taxonómiques. L'ú
cacions donam una breu descripció de nic exemplar que hem pogut estudiar,
I'exemplar. presenta caracters intermedis entre les
Descripció de /'exemplar. El rostre dues especies atlantiques i planteja un
és quasi recte, Ileugerament excavat, i problema de difícil resolució fins que no
més lIarg que el cefalotorax, sobre es disposi de més material (tant atlantic
passant el peduncle antenular i arribant com mediterrani) per poder efectuar una
al mateix nivell que I'escafocerita. Té comparació directa i establir, en el seu
sis dents a la seva banda superior, un cas, el grau de variabilitat existent.
deis quals és preorbitari, un altre Caridion sp. s'assembla a C. steveni
180 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)
per la forma del rostre i deis quelípedes 1988, 1 mascle, tresmall entre 30 i 40
deis primers pereiopodis, peró la lIar m, J. Arbona leg.; entre s'llIot i Cala
garia relativa deis tercers maxil.lípedes, s'Algar (E de Mallorca), 60-80 m,
sobrepassant ampliament I'escafocerita, algues, 24-X-1988, 1 f. ovig., 2 f., F.
I'acosten molt més a C. gordoni. El Gracia leg.
conjunt deis altres caracters morfológics Observacions. Aquesta especie
observats la separen encara més de les només ha estat citada en una ocasió
dues especies anteriors. Els exemplars en algues mediterranies iberiques
identificats a la Proven9a són molt (Zariquiey-Alvarez, 1968), concretament
semblants al de Mallorca i la nostra a les costes catalanes, i és tradicio
opinió és que la seva adscripció a C. nalment considerada com a extrema
steveni és errÓnia. dament rara per diversos autors. Els
exemplars de Balears s'han capturat a
Família Pandalidae Dana, 1852 molta menys fondaria que els de les
costes catalanes, on no fa molt aquesta
Pandalina brevirostris (Rathke, 1843) especie ha tornat esser recol.lectada en
Material: entre Porto Colom i Cala una pesca efectuada a 357 m (Abelló,
Murada, 77-113 m, 26-IX-1988, 1 ex., in litt.). La seva are a de distribució
F. Gracia leg.; entre Cap Blanc i coneguda va des de Portugal fins a les
Mitjorn, 61-72 m, coral.ligen, 17-XI-1988, illes del Cap Verd, i també és coneix
3 ex., F. Gracia leg.; entre Cales de de les A90res i de la Mediterrania
Mallorca i Punta de n'Amer, 67-78 m, (Williams, 1982). Les poblacions de
algues, 29-XII-1988, 1 ex., F. Gracia l'Atlantic occidental han estat incloses
leg.; entre Punta de n'Amer i Porto dins una nova especie, L. manningi, per
Colom, 72 m, algues, 29-XII-1988, 1 Williams (1982).
·éX., F. Gracia leg.; entre Punta Regana
Sud de Cap Blanc, 63-69 m, Secció EUBRACHYURA de Saint
coral.ligen, 3-11-1989, 1 f. ovigera, F. Laurent, 1980
Gracia leg. Familia Xanthidae MacLeay, 1838
Observacions. Especie molt abun
danl a la costa catalana (Zariquiey Monodaeus cf. guinotae Forest, 1976
Álvarez, 1968). Fins al moment no s'ha (Fig. 2)
via cita! a les costes de les Balears. Material: davant les costes de
Sóller, NO Mallorca, 1-VIII-1983, en
Subordre REPTANTIA Boas, 1880 tresmalls calats a 200 metres de
Infraordre BRACHYURA Latreille, 1803 fondaria, 1 mascle, J. Arbona leg.; tres
Secció ARCHAEOBRACHYURA Guinot, exemplars més de la mateixa proce
1977 dencia sense data de captura.
Familia Latreilliidae Stimpson, 1858 Observacions. Monodaeus guinotae
és un petit xantid descrit per Forest
Latreillia elegans Roux, 1830 (1976), primerament citat pel mateix
Material: davant el Morro des autor als fons batials de les Balears
Capellans (NO de Mallorca), 31-VIII- sota el nom de Micropanope sp.
LI. Garcia i F. Gracia, Crustacis decápodes de les il/es Balears 1 81
Fig. 2. Monodaeus el. guino/ae.
(Forest, 1965). Es tracta d'una especie que el tipus, un aspecte més gracil i la
molt poc citada des de la seva closca més hexagonal que M. couchi.
descripció, tot i que ja es coneguda de Així i tot, tots els exemplars estudiats
tota la Mediterrania amb I'única difereixen del tipus per la presencia de
excepció de la Mar Negra (Türkay i crestes a I'endostoma.
Koukouras, 1988; d'Udekem d'Acoz,
1994; Stevcic i Galil, 1994). Paractaea monodí Guinot, 1969 (Iig. 3)
Així i tot M. guinotae és una Material: Porto Colom, 1 m, roques,
especie molt mala d'identificar ja que és sense data de recol.lecció (1989), 1
molt propera a M. couchi. Türkay i mascle, F. Gracia leg.; Sa Foradada, 1-
Koukouras (1988) donen notes X-1995, 3 ex., R. Landreth leg.
complementaries a la seva diagnósi. Observacions. Especie citada en
Guinot i Macpherson (1988) alguna ocasió de les Salears.
expressen I'opinió que I'estatus de Concretament hi ha citacions de Menor-·
Monodaeus guinotae, especie de la qual ca baix el nom d'Actaea rufopunctata
hi ha molts pocs exemplars en (Castelló et al., 1987) i de Cabrera
col.leccions cientíliques, necessitaria (Corbera et al., 1993). Citada, només
esser reconsiderat, en el marc d'una localment, a les costes mediterranles I
revisió de conjunt del genere que, de atlantiques del sud i sud-est de la pe
moment, no s'ha duit a terme nínsula Iberica (García-Raso i Sarrajón,
(Macpherson, como pers.). 1982; García-Raso, 1984).
Consideracions taxonómiques. Els Família Parthenopidae MacLeay, 1838
exemplars que atribuTm amb dubtes a
M. guinotae són petits (10 mm Heterocrypta maltzamí varo marionis
d'amplaria del pereion a I'altura de la A. Milne Edwards i Souvier, 1900 (Fig
darrera dent anterolateral) i tenen, igual 4)
182 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)
Fig. 3. Paractaea monodi.
Material: entre Porto Colom i Cala típica i la varietat marionis. El nostre
Murada, 77-113 m, algues, 26.IX.1988, exemplar presenta un rostre agut i
1 m., F. Gracia leg. horitzontal amb una punta ben diferen
Observacions. Les dues especies ciada, lIeugerament tridentada als seus
nominals d'Heterocrypta presents a bords, una de les característiques més
l'Atlantic oriental i a la Mediterrania, H. conspícues d'aquesta varietat segons
maltzami Miers i H. marionis A. Milne I'esmentada taula de Bouvier (1940).
Edwards, han estat considerades sin6- Les altres característiques per diferen
nimes per diferents autors , ja com a ciar les dues formes, i.e. presencia d'un
subespecies diferenciades d'H. maltzami petit tubercul a la cara inferior del
(A. Milne-Edwards i Bouvier, 1900), o meropodi deis tercers maxil.lípedes, for
com a simples varietats geogratiques ma més ampla deis bords latero
(Bouvier, 1940). Manning i Holthuis posteriors, etc., no s'han observa!. Es
(1981) mantenen per6 la separació es tractaria doncs d'un exemplar amb
pecífica comentant que la pobresa del caracerístiques intermedies entre les
material existent no permet una opinió dues formes la qual cosa refon;a la
definitiva al respecte. Miranda (1933) hip6tesi que es tracta d'una mateixa
també cita H. marionis a les Balears. especie amb un considerable grau de
variabilitat geografica. Altres exemplars
Consideracions taxon6miques. capturats a les costes catalanes en el
Bouvier (1940) és I'únic autor que lIista transcurs deis darrers anys també han
en forma de taula les diferencies estat classificats dins la mateixa varietat
morfol6giques existents entre la forma (Abelló, in litl.) , així que sembla que els
LI. Garcia i F. Gracia, Crustacis decapodes de les iIIes Balears 1 83
fos valida, la qual cosa no con corda
amb I'estudi de I'exemplar de Mallorca,
es tractaria d'una població mediterrania
relicta, ja que les especies europees de
Caridion tenen el seu límit més meridio
nal conegut al nord del Golf de Biscaia
(Smaldon, 1993; Lebour, 1930; Kemp,
1910). Es tractaria d'una distribució si
milar a la del crangonid Pontophilus
norvegicus (Abe lió i Valladares, 1985).
Si, com pareix, es tracta d'una especie
diferenciada podria tenir el seu origen
en antigues poblacions d'una de les
Fig. 4. Heterocrypta maltzami var. marionis. dues especies atlantiques amb distri
bució molt més amplia que I'actual.
exemplars de la Mediterrania nord-occi Pel que fa als braquiürs, Latreillia
dental presenten una certa homogenei elegans és una especie que és rara a
tat morfologica. En canvi els exemplars tota la se va area de distribució i que
del SE de la península Iberica per pertany al grup temperat-calent-tropical
tanyen a la forma típica (cfr. García proposat per Almac;:a (1985a; 1985b), el
Raso, 1984; García-Raso et al., 1987). que agrupa més especies mediterranies
iberiques. El mateix succeeix amb Pa
ractaea monodi, que també és cone
Aspectes faunístics i biogeografics guda de tota la conca mediterrania i
pertany al mateix grup d'especies. Mo
Les especies que es citen al nodaeus guinotae és encara una espe
present article tenen un interes divers cie mal coneguda ja que hi ha molt po
baix del punt de vista biogeografic. ques citacions. Primerament havia estat
Pandalina brevirostris i Periclimenes considerada un endemisme mediterrani
sagittifer són dues especies d'amplia pero darrerament també s'ha recol.lectat
distribució atlanto-mediterrania, arribant a l'Atlantic oriental (García-Raso, 1992;
ambdues fins a Noruega, cap al nord, i 1996; cfr. Stevcic i Galil, 1994). Final
fins a l'Adriatica dins la Mediterrania. ment Heterocrypta maltzami varo mario
Només la primera especie es coneix nis, considerada com una especie dife
també de les costes atlantiques del rent per Manning i Holthuis (1981), pre
Marroc. senta un problema encara no resolt
Cas a part i ben interessant és la degut a !'escas material disponible d'a
presencia de Caridion sp. a la mar questa varietat. H. maltzami varo mario
Balear. Ja hem dit que aquest genere nis viu a les regions més septentrionals,
només s'ha citat a la Mediterrania, en tant de l'Atantic com de la Mediterrania,
estat adult, a les costes del SE frances en aigües més fredes i profondes que
i determinat com C. steveni (Ledoyer, la forma típica. El tipus de H. marionis
1968). Si aquesta adscripció sistematica prové de Toulon, al Mediterrani frances,
184 8011. SOCo Hist. Nat. 8alears, 39 (1996)
i aquesta varietat també ha estat Bibliografia
trobada al golf de Gascunya i a les
Agores (Bouvier, 1940). Els exemplars Abelló, P. i Valladares, F.J. 1985.
estudiats a les costes de Malaga per Presencia de Pontophilus norve
García-Raso (1984) pertanyen a la for gicus (Crustacea, Decapoda, Ca
ma típica i, com els exemplars de I'oest ridea) a la costa catalana. Mise.
d'África, també han estat capturats en Zool., 19: 391-393.
aigües poc profondes (20-22 m). Almaga, C. 1985a. Consideragóes zoo
Amb la petita aportació d'aquest geográficas sobre a fauna ibérica
article el nombre d'especies citades a de Brachyura (Decapoda, Crus
les aigües de Balears puja a 210 (71 tacea). Arq. Mus. Bocage (ser.A),
Natantia, 16 Macrura Reptantia, 36 3(4): 51-68.
Anomura i 87 Brachyura). Així i tot, Almaga, C. 1985b. Evolutionary and
geographical remarks on the
algunes especies esmentades en la lite
Mediterranean fauna of Brachyuran
ratura com a presents a la mar balear
crabs. In: Mediterranean Marine
i recollides per Garcia i Massutí (1985),
Ecosystems, M. Moraitou-Apostolo
haurien d'esser eliminades d'aquest
poulou i V. Kiortsis Eds., Plenum
cataleg. Aquest seria el cas d'especies
Publis. Corp., 347-366.
que actualment hom considera que no
Bouvier, E.L. 1940. Décapodes Mar
viven a la Mediterrania com Callianassa
subterranea o Pagurus bernhardus. cheurs. Faune de France, 37:1-404.
Castelló, J., Portas, F. i Isern, J. 1987.
Contribución al conocimiento de los
Agra'iments crustáceos decápodos alguícolas
de las islas Baleares. Inv. Pesq.,
Els autors agraeixen a Catalina 51 (supl. 1): 293-300.
Massutí (Palma de Mallorca) i a Rober Corbera, J., Ballesteros, E. i Garcia, LI
to Landreth (Sóller, Mallorca) la comuni 1993. Els Crustacis Decapodes. In:
cació d'exemplars de Caridion sp. i Pa Alcover, J.A., Ballesteros, E. i For
ractaea monodi, respectivament. Igual nós, J.J. (Eds.), Historia Natural de
ment al Sr. Cédric d'Udekem d'Acoz /'Arxipelag de Cabrera, CSIC-Edit.
(Brain-I'Alleud, Belgica), per les seves MolI, Mon. Soco Hist. Nat. Balears,
opinions sobre la problematica deis 2: 579-587.
Caridion mediterranis i per proporcionar D'Udekem d'Acoz, C. 1994. Contribution
dades sobre la presencia de Periclime a la conaissance des Crustacés
nes sagitiffer a Eivissa. Aquest treball Décapodes Hélleniques, 1: Bra
ha estat finangat en part pel projecte chyura. Bios (Macedonia, Greece),
71/95 del Museu Balear de Ciencies 1 (2): 9-47.
Naturals de Sóller. Debelius, H. 1983. Gepanzerte Meeres
ritter. Kernen Verlag, 120 pp.
Forest, J. 1965. Campagnes du "Profes
seur Lacaze-Duthiers" aux Baléa
res: Juin 1953 et aoOt 1954.
LI. Garcia i F. Gracia, Crustacis decapodes de les illes Balears 1 85
Crustacés Décapodes. Vie et Mi sidae) a les illes Balears. BolI.
lieu, 16 (1-8): 325-413. Soco Hist. Nat, Balears, 37:59-64.
Forest, J. 1976. Une espéce nouvelle Guinot, D. i Macpherson, E. 1988.
de Xanthidae des eaux bathyales Remarques sur le genre Mono
de Méditerranée: Monodaeus guino daeus Guinot, 1967, avec la des
tae sp. nov. Thalassia Jugoslavica, cription de deux espéces nouvelles
8(1): 63-69. (Crustacea Decapoda Brachyura).
García-Raso, J.E. 1984. Brachyura of Bull. Mus. natn. Hist. Nat. Paris, 4
sér. 10-A(4): 731-757.
the coast of Southern Spain (Crus
Kemp, S. 1910. The Decapoda Natantia
tacea, Decapoda). Spixiana, 7(2):
of the coasts of Ireland. Scient.
105-113.
Invest. Fish. Brch. Ire., 1908, 1
García-Raso, J.E. 1992. Crustacea
(1910): 1-190.
Decapoda from the Balgim 1984
Lebour, M.V. 1930. The larval stages of
Expedition. First European Crus
Caridion with a description of a
tacean Conference - Paris. Abs
new species, C. steveni. Proc.
tracts: 53-54.
zool. Soco Lond., 100: 181-194.
García-Raso, J.E. 1996. Crustacea
Ledoyer, M. 1968. Écologie de la faune
Decapoda (excl. Sergestidae) from
vagile des biotopes méditerranéens
Ibero-Moroccan waters. Results of
accesibles en scaphandre auto
Balgim 84 expedition. Bulletin of
nome. IV. Synthése de I'étude
Marine Science, 58 (3): 730-752.
écologique. Rev. Trav. sta. mar.
García-Raso, J.E. i Barrajón, A. 1982.
Endoume, 44(60): 126-295.
Contribución al conocimiento de los
Ledoyer, M. 1969. Remarques sur les
Xanthidae Macleay del Sur de Es
Hippolytidae des cótes de Provence
paña. Mon. Trab. Zool. Málaga, 3/
et description d' Hippolytae leptome
4: 3-14.
trae sp. n. Tethys, 1(2): 342-347.
García-Raso, J.E., González-Gurriarán,
Manning RW. i L.B. Holthuis, 1981. West
E. i Sarda, F. 1987. Estudio com
parativo de la fauna de Crustáceos African Brachyuran Crabs (Crus
Decápodos Braquiuros de tres tacea, Decapoda). Smithsonian.
áreas de la península Ibérica Contr. Zool., 306: 1-379.
(Galicia, Málaga y Cataluña). Inv. Milne-Edwards, A. i Bouvier, E.L. 1900.
Pesq., 51 (suplo 1): 43-55. Crustacés Décapodes. Premiére
Garcia, LI. i Massutí, C. 1987. Inventari partie. Brachyoures et Anomoures.
bibliografic deis Crustacis Deca In: Expedítíons scientifíques du
podes de les Balears (Crustacea, "Travailleur" et du "Talisman" pen
Decapoda). BOII' SOCo Hist. Nat. dant les années 1880, 1881, 1882
Balears, 31: 67-92. et 1883. Masson et Cie. éd., Paris.
Garcia, LI. i Gracia, F. 1988. Nuevas apor 396 pp.
taciones a la fauna de Crustacea Miranda, A. de. 1933. Ensayo de un
Decapoda de las Baleares. BolI. Soco catálogo de los crustáceos decá
Híst. Nat. Balears, 32: 47-56. podos marinos de España y Ma
Garcia, LI. 1994. Pachygrapsus transver rruecos español. Notas y Res. Inst.
sus (Crustacea: Decapoda: Grap- Esp. Oceanogr., ser. 2, 67: 1-72.
186 Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 39 (1996)
Pretus, J. LI. 1990. Description of (Crustacea: Decapoda: Brachyura).
Odontozona addaia, spec. nov. Senckenbergiana biol., 68 (4/6):
(Crustacea, Decapoda, Stenopo 401- 405.
didae) from a marine cave in the Vives, F. 1966. Zooplancton nerítico de
island of Minorca, Western Medi las aguas de Castellón (Mediterrá
terranean. Zool. Meded., 63(26): neo Occidental). Inv. Pesq., 30: 49-
343-357. 166.
Smaldon, G. 1993. Coastal Shrimps and Williams, A.B. 1982. Revision of the
Prawns. Synopses of the British genus Latreillia Roux (Brachyu
Fauna (New Series), 15. 142 pp. ra:Homoloidea). Quad. Lab. Tecnol.
Squires, H.J. 1990. Decapod Crustacea Pesca, 3 (2--5): 227-255.
of the Atlantic coast of Canada. Williams, A.B. 1984. Shrimps, Lobsters
Can. Bul/. Fish. Aquat. Sci., 221: 1- and Crabs of the Atlantic coast of
532. the Eastern United States, Maine
Stevcic, Z. i Galil, B. 1994. Checklist of to Florida. Smithsonian Institution
the Mediterranean brachyuran Press, 550 pp.
crabs. Acta Adriat., 34 (1/2): 65-76. Zariquiey-Alvarez, R. 1968. Crustáceos
Türkay, M. i Koukouras, A. 1988. The Decápodos Ibéricos. Inv. Pesq., 32:
rediscovery of Monodaeus guinotae 1-510.
Forest, 1976 in the Aegean Sea