Publicació Memòria 2006 Word

543 Pages·2007·3.33 MB·English

SUMARI

0. Introducció

1. Activitats dels Serveis Generals

1.1 Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SSIGT)
1.2 Centre de Tecnologies de la Informació

2. Activitats de les Facultats i Escoles

2.1 Facultat de Ciències

3. Activitats dels Laboratoris

3.1 Laboratori d’Investigació en Litiasi Renal

4. Activitats organitzades pels Departaments

4.1 Departament de Biologia
4.2 Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut
4.3 Departament d’Economia Aplicada
4.4 Departament d’Economia de l’Empresa
4.5 Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
4.6 Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina
4.7 Departament de Física
4.8 Departament d’Infermeria i Fisioteràpia
4.9 Departament de Química
4.10 IMEDEA

5. Activitats dels Grups de Recerca

5.1 Àrea temàtica: Biologia Molecular, Cel·lular i Genètica
5.2 Àrea temàtica: Biolobia Vegetal i Animal, Ecologia
5.3 Àrea temàtica: Ciències de la Computació i Tecnologia Informàtica
5.4 Àrea temàtica: Ciencia i Tecnologia d’Aliments
5.5 Àrea temàtica: Tecnologia materials
5.6 Àrea temàtica: Ciències Socials
5.7 Àrea temàtica: Ciències de la Terra
5.8 Àrea temàtica: Dret
5.9 Àrea temàtica: Economia
5.10 Àrea temàtica: Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica
5.11 Àrea temàtica: Enginyeria Mecànica, Naval i Aeronàutica
5.12 Àrea temàtica: Filologia i Filosofia
5.13 Àrea temàtica: Física i Ciències de l’Espai
5.14 Àrea temàtica: Fisiologia i Farmacología
5.15 Àrea temàtica: Història i Art
5.16 Àrea temàtica: Matemàtiques
5.17 Àrea temàtica: Psicologia i Ciències de l’Educació
5.18 Àrea temàtica: Química
5.19 Àrea temàtica: Tecnología Electrònica i de les Comunicacions
5.20 Àrea temàtica: Biomedicina
5.21 Àrea temàtica: Medicina clínica i epidemiologia

6. Activitats de recerca no realitzades dins l’estructura dels grups
Des de fa molts d’anys hem anat elaborant la Memòria d'investigació de la UIB,
inicialment d'una manera més «artesanal» i des de fa tres anys amb l'ajut del programa
de gestió de currículums GREC.

Malgrat que la Memòria presenti connotacions de tasca burocratitzada o pugui ser vista
simplement com una feina més afegida a les múltiples obligacions dels investigadors, la
veritat és que compleix diferents funcions útils per a la nostra institució. La Memòria és
el reflex, o si més no una estimació, de l'activitat de recerca i generació de coneixement
de la nostra comunitat universitària.

Per tant, per una banda serveix com a exercici de rendiment de comptes amb vista a la
societat i els organismes que ens donen suport i, d'altra banda, ens proporciona un
seguit d'indicadors que constitueixen un instrument útil per reflexionar sobre els nostres
punts forts i les nostres mancances, per saber en quina situació ens trobam sabent d'on
venim i, òbviament, per ajudar-nos a planificar el futur.

Així, doncs, la Memòria no pot representar un fi en si mateixa, sinó que ha de ser un
instrument, un mitjà, per determinar les actuacions i els objectius a perseguir amb vista
al futur, a tots els nivells, des del plantejament que pot fer-se a títol individual cada
investigador observant la seva trajectòria fins als plantejaments més generals que es
poden fer els grups de recerca, els departaments, els instituts, fins a arribar als òrgans
responsables del govern de la UIB.

Les dades i els indicadors de la Memòria han de ser el suport necessari perquè aquests
objectius propis trobin la complicitat dels responsables polítics i els organismes que
financen la nostra tasca de recerca, amb una visió que combini allò que és més
necessari o imminent amb la visió a llarg termini, inherent a la pròpia activitat de
recerca, desenvolupament i innovació.

Per tant, tot i ser plenament conscients que la Memòria d'investigació suposa un esforç
afegit per a tots aquells que hi contribueixen, des del punt de vista de l'equip del
Vicerectorat d'Investigació la veiem més com una oportunitat que com una obligació.
Així, doncs, si cal, amb vista al futur encara treballarem més per facilitar la seva gestió,
perquè s'hi incorporin més dades i perquè cada cop sigui més fiable i representativa.
Amb la convicció que contribuirà decisivament a crear les bases per assentar les
actuacions de millora de la qualitat de la nostra recerca i, en definitiva, de la rellevància
del coneixement que generem davant la societat.

El vicerector d’Investigació, La directora de l’Oficina de El director de
Suport a la Recerca, Promoció de la
Recerca,

Jordi Lalucat Gemma Turnes Mateu Servera
1. ACTIVITATS DEL SERVEIS GENERALS
1.1. SERVEI DE SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I
TELEDETECCIÓ (SSIGT)

Edifici Guillem Colom Casasnovas,
Campus Universitari
Cra. de Valldemossa, km 7.5
07122 Palma
Telèfon: 971173006 / 971 172912
Web : http://www.uib.es/secc6/lsig/index.html
1. FUNCIONS DEL SERVEI
Els objectius del Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció de
la Universitat de les Illes Balears són els següents:
1. Donar servei i suport a la docència, la recerca i el desenvolupament en l'ús i
aplicació de les tecnologies de la informació geogràfica.
2. Millorar el suport tècnic i material i optimitzar els recursos d'informació
geogràfica a l'abast dels alumnes, dels docents i dels investigadors.
3. Proporcionar el suport de desenvolupament tècnic que la Universitat pot
transferir als sectors socials quant a les línies i els sectors del coneixement
científic i tecnològic de les tecnologies de la informació geogràfica.
Atenent el seu caràcter especialitzat en la producció i el tractament de la
informació geogràfica digital, l'àmbit científic i tecnològic d'actuació del Servei
de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció comprendrà els camps
següents:
- La producció de cartografia digital, de caire general, temàtic o de síntesi,
per mitjà de procediments digitals.
- El disseny i implementació de sistemes d'informació geogràfica, tant en
el sentit de desenvolupament o adaptació funcional dels sistemes a
dominis específics d'aplicació, com en el sentit de producció d'informació
i creació de bases de dades georeferenciades, atenent necessitats
específiques de recerca científica, de gestió del territori o de tractament
de la informació geogràfica.
- L'anàlisi cartogràfica i espacial, però també estadística o matemàtica,
d'aquesta informació.
- L'assessorament en l'adquisició i el maneig de l'aparellatge específic en
el camp de la informació geogràfica.
- El desenvolupament de cursos formatius en el camp de l'aplicació de les
tecnologies digitals en l'anàlisi d'informació geogràfica.
- Altres funcions relacionades amb els camps esmentats.
2. RECURSOS SERVEI
2.1.RECURSOS HUMANS
Personal Plantilla
Maurici Ruiz Pérez, Biòleg. Director del Servei.
Jerònia Ramon Molinas, Geògrafa.
Contractats/becaris/col·laboradors
Joana E. Martí, Geògrafa
Joan Vallespir, Geògraf
José Horrach, Enginyer Tècnic Informàtica
Ivan Fernández, Enginyer Superior Informàtica.
Rosa Albertí, Biòleg
José Feliu de la Peña, Geògraf
Esther Rullan, Geògrafa
Catalina Busquets, Geògrafa
Marta Fuster , Geògrafa
Pedro Muro Medrano, Enginyer Superior Informàtica
Ruben Béjar, Enginyer Superior Informàtica
Sergio Martínez, Enginyer Superior Informàtica

2.2. RECURSOS TECNOLÒGICS
Maquinàri
20 Estacions gràfiques de treball
Taules de digitalització A4 i A0
Plòter d’injecció de tinta de color A0
Impressores d’injecció de tinta de color, mida A4 i A3
Escàners de color
Receptor GPS (sistema de posicionament global), de precisió submètrica
Càmara fotogràfica digital d’alta resolució

Programari específic de Cartografia, SIG i Teledetecció
ARC/INFO, ArcGIS, ArcView, MapObjects, ArcPad © ESRI
MiraMon © X. Pons
MICROSTATION GEOGRAPHICS © Bentley
Geomedia © Intergraph Inc.
IDRISI © Clark University. USA
ER-MAPPER © Earth Resource Mapping
Altres: Freehand, Dreamweaver i Flash © Macromedia
3. ACTIVITATS DE SUPORT A LA DOCÈNCIA I A LA INVESTIGACIÓ
Preparació de material didàctic i/o consultes tècniques i d’ajuda a la investigació per al
personal docent i investigador de diferents departaments i serveis de la UIB:
Consultes personal docent i investigador UIB :
- Departament de Biologia: Maurici Mus, Antoni Martínez Taberner, Xavier Gulias,
Josep Cifre, Jaume Vadell, Aina Alemany.
- Departament de Ciències de la Terra: Jaume Binimelis, Joana Mª Petrus, Miquel
Seguí, Pere Brunet, Bernadí Gelabert, Antoni Ginard, Onofre Rullan, Macià Blázquez.
- Departament d’Història de l’Art: Jaume Andreu / Catalina Cantarellas.
- Departament de Físiques: Romualdo Romero.
- Departament d’Economia i Empresa: Antoni Riera.
- Serveis Científico-Tècnics: Sebastià Albertí.
- IMEDEA: Anna Travesset, J. Tintoré, Mayte Louzao, Cristina Barrón.

Consultes externes:
- Institut Espanyol d’Oceanografia: Núria Díaz
- Consell de Mallorca: Consorci d’Informàtica, Departament de Cooperació Local i
Departament de Turisme.
- Govern Balear: Conselleria de Medi Ambient i Conselleria d’Agricultura.

Disseny i estructuració d’un Sistema d’Informació Geogràfica Mediambiental de
la Universitat de les Illes Balears.
4. PARTICIPACIÓ EN PROJECTES D’INVESTIGACIÓ BÀSICA
Indicadores científicos para la gestión sostenible del litoral balear (ICGS). 2004-2006.
IP. J.Tintoré. Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació.
Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació. Govern de les Illes Balears.
Análisis de la irregularidad pluviométrica a diferentes escalas temporales en la
península Ibérica y Baleares y sus conexiones regionales. Ref. CGL2005-07664-C02-
02/CLI. IP. M. Grimalt Gelabert, Departament Ciències de la Terra. Inici: 2005 Final:
2008. Ministeri d’Educació i Ciència.

5. PARTICIPACIÓ A PROJECTES D’INVESTIGACIÓ APLICADA
DAMAGE. Desarrollo de un Sistema Experto para la evaluación de los daños
postcatástrofe. . INTERREG III B MEDOCC. 2004/2006 IP. J. Tintoré. Coordinació:
Maurici Ruiz. Direcció General d’Emergències. Conselleria d’Interior. Govern de les
Illes Balears.
SITTUR. Servidor d’Informació Turística i Territorial de Mallorca. 2004-2006.
Departament de Promoció Turística, Consell de Mallorca.
Estudi sobre l’accessibilitat als municipis de Mallorca. Institut de Serveis Socials i
Esportius de Mallorca (S’Institut). Octubre 2006 - Gener 2007.

Anàlisi de l’accessibilitat per la xarxa viària als espais forestals de Balears i
Caracterització Mediambiental dels Espais Forestals de Balears. al Conveni de
col·laboració entre la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, La
Caixa d’Estalvis de Balears "Sa Nostra" i la Universitat de les Illes Balears per a la
valoració econòmica dels ecosistemes forestals de les Balears. Investigador Principal :
Dr. Antoni Riera. Centre de Recerca Econòmica -CRE- Sa Nostra. Febrer-juliol.

Pla de pastures del parc natural de la península de Llevant. Departament de Biologia.
Maig-octubre.
Pla de pastures del parc natural de Mondragó. Departament de Biologia. Octubre-
desembre. IP: Josep Cifre.
Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Puigpunyent i la UIB per a la redacció
d’un estudi de localització espacial d’un parc d’energia fotovoltàica. Octubre.
6. ORGANITZACIÓ I PARTICIPACIÓ EN CURSOS, CONGRESSOS I
JORNADES
Organització i participació en cursos d’especialització en SIG
Curs Anàlisi mediambiental i l’ús de la tecnologia SIG, 24 h. Encàrrec del Servei de
gestió forestal, Conselleria de Medi Ambient (Govern Balear). Març - abril.
Curs Els Sistemes d’Informació Geogràfica com a eina d’anàlisi geogràfica. El
programa ArcGis, 18 h. Encàrrec del Consell de Mallorca. Maig - juny.
Preparació del III Curs d’Especialista Universitari en SIG i Teledetecció. 2006-2007.
Direcció: Sergio Alonso i Maurici Ruiz.

Participació en jornades i congressos.
Taula rodona sobre sortides professionals: Geografia. Participació: Jerònia Ramon.
Organitza FUEIB. Abril.
VI Congreso Turismo y Tecnologías de la Información y las Comunicaciones.
Comunicació: Divulgación de cartografía turística a través Internet. El proyecto
SITTUR. M. Fuster; J. Ramon; m. Ruiz. Universidad de Málaga, Málaga 18, 19 i 20
d’octubre. ISBN 84-608-0512-3.
7. ASSISTÈNCIA A CURSOS, JORNADES I CONGRESSOS
V FÒRUM TIG / SIG 2006: Utilització i Interoperabilitat dels Sistemes d'Informació
Geogràfica. Barcelona, 23-24 de maig. Assistència: M. Ruiz i J. Ramon.
XII Congreso Nacional de Tecnologías de la Información Geográfica, Granada, 19-22
Setembre. Ponència: Maurici Ruiz Assistència: J. Ramon.
8. ALTRES ACTIVITATS DEL SERVEI
Servei de reprografia de gran format. Impressió aproximada de 150 pòsters per a
diferents investigadors de la UIB per a la participació en congressos, participació en la
setmana de la Ciència, etc.
Manteniment i actualització de la pàgina web del SSIGT per fer-ne difusió:
http://www.uib.es/secc6/lsig/index.htm
Participació en les jornades “Vine a la UIB”, el servei obri les portes als alumnes de
secundària en col·laboració amb Servei d’Informació.
1.2. CENTRE DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Adreça
Edifici Anselm Turmeda
Campus universitari
Cra. de Valldemossa, km 7.5. E-07122 Palma.
Tel: [phone] - Fax: [phone]
e-mail: [email protected]
Web: http://www.cti.uib.es

Direcció

Director: Antonio Sola Venteo
Cap de l’Àrea de Sistemes: Miquel À. Garcies Salom
Cap de l’Àrea de Xarxes i Comunicacions: Miquel À. Bordoy Marcó
Cap de l’Àrea d’Enginyeria del Software: Francisco J. Bastida López
Cap de l’Àrea General: José Mañas Florit

Introducció

El Centre de Tecnologies de la Informació es va constituir com a centre dedicat a
facilitar l’ús de la informàtica i dels serveis de xarxa a tota la comunitat universitària i
s’encarrega de facilitar la integració d’aquestes tecnologies dins la UIB pel que fa a la
docència, a la recerca i a l’administració. També es preveu la realització d’activitats de
transferència de tecnologia cap a la societat balear.

Àrea de Sistemes

L’àrea de sistemes del CTI és l'encarregada de vetllar per tota la infraestructura de
servidors centrals de la UIB.

Infraestructura tecnològica
El Centre de Tecnologies de la Informació ofereix una sèrie de serveis a la comunitat
universitària, com són correu electrònic, suport per eines de teleeducació i càlcul
científic, entre d'altres.
Per tal d'oferir aquests serveis, el CTI disposa de dos Centres de Processament de Dades
(CPD) en dues ubicacions geogràficament separades, comunicats entre ells per línies de
fibra òptica dedicades i redundants, per tal d’oferir una alta disponibilitat i qualitat de
servei.

Ambdós CPD estan condicionats per tal d'allotjar les diferents màquines i dispositius
d'emmagatzematge en les millors condicions per al seu funcionament. Es dóna suport a
dos entorns hardware: un basat amb sistemes Alphaserver sobre els que s’executen els
sistemes operatius Tru64 UNIX i OpenVMS, i l’altre amb servidors Intel Xeon sobre
els quals s’executa una capa de virtualització amb el sistema operatiu ESX de
VMWARE.
Entorn Alphaserver

Es disposa de dos servidors GS1280 amb 8 processadors cadascun i 64 GB de RAM en
un d’ells i 32 GB de RAM en l’altre. Els serveis que ofereixen aquests servidors són:
correu electrònic, administració de bases de dades que se executen damunt OpenVMS i
capacitat de càlcul científic que es pot realitzar tant en OpenVMS, com en Tru64 UNIX.

El CTI disposa de dues sales d’ordinadors dedicades a realitzar qualsevol tipus de
càlcul. El software disponible actualment, entre d'altres, és el següent:

Sistemes operatius: Tru64 UNIX i OpenVMS
− Compiladors de C, C++, Pascal, Fortran, ADA, etc.
− Gaussian 2003, 98, 94 i GaussView
− Mathematica 5.1
− Algunes llibreries com DXML
− Software lliure i gratuït divers

La capacitat de càlcul del ordinadors instal·lats actualment, en CC(*), són:
− Clúster OpenVMS total de 102.528 CC/any.
− Clúster Tru64 UNIX 170.880 CC/any

(*) Capacitat de càlcul: es defineix un crèdit de computació (CC) com la capacitat de
procés d’una CPU 21264 EV68 durant una hora.

Entorn Intel Xeon

Per tal de maximitzar la utilització d’aquests servidors, es va optar per implementar una
solució de virtualització mitjançant el software VMware ESX. Aquesta configuració
permet que sobre una mateixa màquina física es puguin crear N màquines virtuals.
D’aquesta manera es pot aprofitar més eficientment la potència dels diferents equips
físics. L’entorn creat ens ofereix eines per poder moure màquines virtuals entre
diferents nodes físics en funció de la càrrega de cadascun, així com per poder realitzar
una administració i gestió centralitzada de tots els servidors Windows i Linux.

Els servidors instal·lats actualment són DELL PowerEdge 2650/2850 i disposen d’una
SAN (Storage Area Network) estesa. Aquesta configuració disposa d’un total de 10
CPUs Intel Xeon i 40 GB de memòria a cada CPD, així com d’un espai
d’emmagatzematge de 15 TB.

Tots aquests servidors fan ús d'unitats d'emmagatzematge secundari. Per tal d'organitzar
això, el CTI disposa d'una infraestructura en xarxa (SAN) formada per dos EMC2
Clariion CX500 i dues HP EVA8000 amb una capacitat actual de 59 TB.

Àrea de xarxes i comunicacions

L’àrea de xarxes i comunicacions té com a objectiu fonamental oferir el servei de
xarxa adequat a les necessitats de tots els membres de la comunitat universitària (PAS,
PDI i alumnat). El seu àmbit d’actuació geogràfic comprèn, principalment, el campus de
la UIB , l’edifici de Sa Riera, les Seus Universitàries d’Eivissa i Menorca, l’institut