Presència d'Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevison a Balears

4 Pages·1996·0.18 MB·

by  Sagarra, Enric Ballesteros I

Presencia d' Asparagopsis taxiformis
(Delile) Trevisan a Balears
Enrie BALLESTEROS Conxi RODRíGUEZ-PRIETO
Ballesteros, E, i Rodríguez-Prieto, C. 1996. Presencia d'Asparagopsis taxiformis
SHNB
(Delile) Trevisan a Balears. Boll. Soco His!. Na!. Balears, 39: 135-138. ISSN 0212-
260X. Palma de Mallorca.
Fem relerencia a la treballa d'Asparagopsis taxiformis (Delile) Trevisan
(Florideophyceae, Rhodophyta) a les costes de les Balears. Encara que ja es
coneixia de diverses localitats mediterranies del nord d'Álrica, les nostres
recoLleccions són les primeres letes a les costes europees.
Parau/es e/au: Asparagopsis, algues bentóniques marines, biogeografia,
Mediterrania occidental, Balears.
PRESENCE OF ASPARAGOPSIS TAXIFORMIS (DELlLE) TREVISAN IN THE
saelETAT O'HISTORIA BALEARIC ISLANDS. We report on the presence 01 Asparagopsis taxiformis
NATURAL DE LES BALEARS (Delile) Trevisan (Florideophyceae, Rhodophyta) in the coasts 01 the Balearic
Islands. Although it was previously eolleeted in several Mediterranean loealities
Irom Ihe Norlh 01 Alriea, our record seems to be Ihe lirsl one lor European
walers.
Keywords: Asparagopsis, benthic marine algae, biogeography, Western
Mediterranean, Balearic Islands.
Enrie BALLESTEROS, Centre d'Estudis Avan9ats de Blanes. Camí de Sta.
Barbara, s/n. 17300 Blanes. Girona; Conxi RODRíGUEZ-PRIETO, Universitat de
Girona. PI. Hospital, 6. 17071 Girona.
Recepció del manuscrit: 19-jul-96; revisió acceptada: 19-set-96.
Introducció
Asparagopsis taxiformis és una d'Egipte (Aleem, 1951), i Líbia (Niza
especie de distribució molt amplia, ja muddin et al., 1979). Segons Verlaque
que és present a la practica totalitat de (1994), Asparagopsis taxiformis és una
mars tropical s i subtropicals (Taylor, especie presumiblement introdu'ida a la
1960; Lawson i John, 1987), La seva Mediterrania d'origen lessepsia. En
distribució a la Mediterrania, tot i que aquesta nota donem a conelxer
coneguda, es limitava a les costes I'existencia d'Asparagopsis taxiformis a
africanes d'Algeria (Feldmann i Feld I'illa de Menorca i fem algunes
mann, 1939) - exemplar d'arribatge - consideracions sobre el seu origen.
136 BoII. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)
Metodolog ia Menorca; EE72), 24/7/93, en comunitats
d'algues hemiesciofiles, en parets
Les mostres han estat inclinades, entre 2 i 15 metres de
recol.lectades en immersió amb esca fondaria. Amb posterioritat a aquestes
fandre autonom i conservades en recol.leccions (primavera 1994)
formaldehid al 4% en aigua de mar. Els exemplars d'Asparagopsis taxiformis ens
exemplars que avalen les citacions foren enviats per a la seva determinació
estan dipositats en els herbaris del per A. Grau (Direcció General de Pesca
Centre d'Estudis AvanC{ats de Blanes i del Govern Balear), provinents de la
del Laboratori de Botanica de la costa de Maó (Menorca) on, segons els
Universitat de Girona (HGI). pescadors, era abundant en les
comunitats d'algues de poca fondaria.
No creiem necessaria una
Resultats descripció pormenoritzada d'Aspara
gopsis taxiformis ja que essent una
Els exemplars han estat recol especie comuna als mars tropicals i
lectats al Pont d'en Gil (Ciutadella, subtropicals es troba ben descrita a
multitud de treballs: B0rgesen (1915-
1920), Taylor (1960), Tseng (1984), i
Littler et al. (1989). A la Fig. 1 repre
sentem alguns deis exemplars recol
lectats al Pont d'en Gil, els quals es
diferencien clarament d'Asparagopsis
armata Harvey pel seu port.
Discussió
La manca de citacions a la resta
de la Mediterrania Occidental i el fet
que la cita d'Asparagopsis taxiformis
d'Algeria provingui d'exemplars trobats a
la platja fa dubtar, pel que fa als
exemplars menorquins, de I'origen
lessepsia d'aquesta especie (Verlaque,
1994). Asparagopsis taxiformis és una
especie abundant a la regió macaro
nesica (Gil-Rodríguez i Afonso-Carrillo,
1980; Audiffred i Prud'homme van
Reine, 1985) i per tant podria haver-se
introdu'it també per I'estret de Gibraltar.
Fig. 1. Aspecte general d'Asparagopsis
taxiformis. Un altre problema que es planteja
Fig. 1. Habit of Asparagopsis taxiformis. després de recollir Asparagopsis taxi-
E. Ballesteros i C. Rodríguez, Asparagopsis taxiformis a Balears 1 37
formis a Balears és la determinació a ilha do Porto Santo and Deserta
nivell específic de la fase esporofítica Grande (Madeira archipelago). Bol.
(fase Falkenbergia) ja que segons Mus. Mun. Funchal, 37(166): 20-51.
Feldmann i Feldmann (1942) els B0rgesen, F. 1915-1920. The marine
tetrasporofits d'Asparagopsis armata i algae of the Danish West Indies.
Asparagopsis taxiformis són identics Part 3. Rhodophyceae. Dansk Bot.
morfologicament. Asparagopsis armata Ark., 3(1): 1-408.
era I'única especie d'aquest genere Feldmann, J. i Feldmann, G. 1939.
a
present a la Península Iberica (Gallardo Additions la flore des algues
et al., 1985) essent abundant princi marines d'Algérie. Fascicule 2. Bull.
palment a les costes de Girona. La Soco Hist. Nat. A fr. Nord., 30: 453-
fase Falkenbergia era atribuIda sempre 464.
a I'esporofit d'Asparagopsis armata (F. Feldmann, J. i Feldmann, G. 1942.
rufolanosa). Ribera i Gómez (1984) Recherches sur les Bonnemai
citen Falkenbergia rufolanosa (Harvey) soniacées et leur alternance de
Schmitz de Mallorca i Menorca, pero générations. Annls. Sci. nato (Bot.),
comenten I'absencia de la fase game sér 6, 3: 75-175.
tofítica (Asparagopsis armata) de Gallardo, T., Gómez, A., Ribera, M.A.,
Balears. Així dones, I'atribució específica Alvarez, M. i Conde, F. 1985. A
de la fase Falkenbergia a Balears és, a preliminary check-list of Iberian ma
partir d'ara, insegura ja que probable rine algae. Real Jardín Botánico.
ment cohabitin els esporofits de les Madrid.
dues especies. Gil-Rodríguez, M.C. i Afonso-Carrillo, J.
1980. Catálogo de las algas mari
nas bentónicas (Cyanophyta, Chlo
Agra"iments rophyta, Phaeophyta y Rhodophyta)
para el archipiélago canario. Aula
AgraIm aMare Verlaque la recerca de Cultura de Tenerife. 66 pp.
bibliografica i les seves informacions Lawson, G.w. i John, D.M. 1987. The
sobre la distribució d'Asparagopsis marine algae and coastal envirn
taxiformis. AgraIm també a Gustavo ment of tropical West A frica. J.
Carreras la confecció de la Fig. 1, i a Cramer. Stuttgart. 415 pp.
Antoni Grau la tramesa deis exemplars Littler, D.S., Littler, M.M., Bucher, K.E. i
de la zona de Maó. Norris, J.N. 1989. Marine plants of
the Caribbean. A field guide from
Florida to Brazil. Smithsonian
Bibliografia Institution. Washington. 263 pp.
Nizamuddin M., West, J.A. i Menez,
Aleem, AA 1951. Algues marines de E.G. 1979. A list 01 marine algae
profondeur des environs d'Alexan from Libya. Bot. Mar., 22(7): 465-
drie (Egypte). Bull. SOCo Bot. Fr., 476.
98(7-9): 249-252. Ribera, M.A. i Gómez, A. 1984. Catá
Audiffred, P.A.J. i Prud'homme van logo de la flora bentónica marina
Reine, W.F. 1985. Marine algae of de las islas Baleares, 1. (Rhodo-
138 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 39 (1996)
phyceae). Col/ect. Bot., 15: 377- Tseng, C.K. 1984. Common seaweeds
406. of China. Science Press. Beijing.
Taylor, W.R. 1960. Marine algae of the Verlaque, M. 1994. Inventaire des pIan
eastern tropical and subtropical tes introduites en Méditerranée:
coasts of the Americas. Ann origines et répercusions sur I'en
Harbor. Michigan. 662 pp. vironnement et les activités hu
maines. Oceanol. Acta, 17(1): 1-23.