poder ara neva tornar. els infinitius-adverbis, un tipus de coverbs en català

26 Pages·2011·0.55 MB·Spanish

Rebut:30-III-2009
Acceptat:30-VII-2009
PODER ARA NEVA TORNAR. ELS INFINITIUS-ADVERBIS,
UN TIPUS DE COVERBS EN CATALÀ
Xavier Rull
UniversitatRoviraiVirgili
1. SITUACIÓDEPARTIDA1
A l’extrem nord-oriental del domini lingüístic català (bàsicament, des d’Andorra
finsalRosselló)espotproduirunaoraciócomaquesta:
[1] Poderaranevatornar.
Aquí, els mots poder i tornar (a més, és clar, d’ara) funcionen com a adverbis. El
significatdel’oracióés‘potseraranevaunaltrecop’,‘semblaquenevadenou’,‘possi-
blementtornaanevar’.Veiem,doncs,queencatalàhihacomamínimdosinfinitiusque
podenusar-secomaadverbis:poder‘possiblement’itornar‘novament’.2
1. L’autor agraeix les aportacions de Sebastià Bonet (Universitat de Barcelona), Joan Costa
(UniversitatPompeuFabra),JordiGinebra(UniversitatRoviraiVirgili),JoanJulià-Muné(Universitat
deLleida),ManuelPérezSaldanya(UniversitatdeValència),JoanPeytaví(UniversitatdePerpinyà),
MartaPiqueras-Brunet(lingüista),JoanRafelRamos(UniversitatdeValència),JosepRuaix(gramà-
tic), Carles Segura Llopes (Universitat d’Alacant), Ramon Sistac (Universitat de Lleida), Avel·lina
Sunyer(UniversitatdeGirona),AlbertTurull(UniversitatdeLleida),JoanVeny(UniversitatdeBar-
celona)iinformantsdiversos:MontserratBadia,OriolCamps,MarcCortès,MònicaEstruch,David
Gálvez,Joan-CarlesMartí,MontserratPlanelles,JoanPuigMalet,NúriaRibera,FrancescRodríguez
Rossa, Joan Sans, Berta Subietas, Mònica Tarrés i Ramon Torrents. Aquest treball s’ha dut a terme
gràcies a la borsa d’estudi Abelard Fàbrega 2006, atorgada per l’Institut d’Estudis Catalans. Alguns
exempless’hanextretdelCTILC(CorpusTextualInformatitzatdelaLlenguaCatalana)idelCICA
(CorpusInformatitzatdelCatalàAntic).
2. SegonsesdesprèndelDECatidelGDLC,elquantificadorpler‘molt’—usualalMaresmei
alRosselló—podriaprovenirdel’anticinfinitiuplaer(variantdeplaure),atravésdelalocucióapla-
eroapler‘molt’o‘lentament’(Treballavaaplaer‘treballavamolt’).Seguintaquestplantejament,
pler seria un altre infinitiu-adverbi. Tanmateix, Piqueras-Brunet / Rull [en premsa] consideren que
provédel’adjectiuple(enfrancèsesdiuIlyapleindemonde‘hihamoltagent’),iperaixònoes
tractaeneltreballpresent.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 81 22/3/11 15:19:41
82 XAVIERRULL
L’adverbi poder (a vegades escrit podé, podè, pudé o pudè) és usual arreu de Ca-
talunya, sobretot a la meitat oriental. Fins i tot figura al diccionari normatiu des del
1995 (DIEC1), malgrat que fins llavors era vist com un col·loquialisme(encara en la
gramàticadeBadiaiMargarit(1994:721)apareixconsignataixí,ielDCVBindicaque
ésunvulgarisme).Elseusignificatés‘potser,possiblement’itéforçallibertatdecol-
locació.
[2] Demàplourà,poder.[oDemàpoderplourà;oPoderplourà,demà.]
[3] Queenshatocatlaloteria,poder?
[4] Creusqueensdonaranlasubvenció?—Podersí.
[5] Podernoeraell.(exempleextretdelGD62)
[6] Tincmaldecoll,demàpodernopodréveniracol·legi.(exempleextretd’Oli-
veras(2002:386))
[7] Aixòs’hopotenganxaral’esquena,poder,no?(doc.oral,CampdeTarragona,
25-12-2007)
[8] [...] jo, que si no arrivo á eixalar els meus alegroys, encara podé m’estaría
esperant á la terra á ton pare [...]. (Joaquim Riera i Bertran, Escenas de la
vidapagesa,1878)
[9] ¿Que podé hi posará ortigas ó besch, senyor Rector? (Joaquim Riera i Ber-
tran,Escenasdelavidapagesa,1878)
[10] Feia vuit dies... Podé quinze... Podé una mesada que’l vei era mort... (Josep
MoratóiGrau,Eltresor,1912)
[11] Podé si hi hagués anat a les 7 o 7:30 hagués pogut recollir una mínima més
baixa. (fòrum de Catmeteo, <http://forum.catmeteo.com>, missatge enviat el
22-12-2005)
[12] Esperokningu(be,podécasiningú)arribiaaketlímit.(Tiamat,«Quanaixò
passi...»,webRelatsencatalà,<http://www.relatsencatala.com>,relatenviat
el3-10-2004)
[13] Doncs ja li he fet un raconet per posar-la, tot i què no sé quan podre gaudir
d’aquestafotografianisécomquedaràpintadaamà...podémillorarà...podé
perdrà tot l’encant. (blog Alls cuits mai couen, <http://emmatartagliablog.
blogspot.com>,missatgeenviatel28-12-2005)
[14] Ah, i per cert, si voleu sapiguer perquè tenim aquesta obsessió en emprar la
paraula«barbaritat»,jonoushosabriadirbenbé(opodésí)[...].(blogEn
Joan de Sa Bardissa, de l’Empordà estant..., <http://sabardissenc-emporda.
spaces.live.com/?_c11_>)
[15] La segona foto em sona, podè que sigui la fàbrica abandonada de Saba-
dell?(RacóCatalà,<http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=4&fil=
2536&llindar=1&mode=2&pag=1&idmsg=936813>,missatgeenviatel26-6-
2006)
En alguns parlars, poder ha arribat a tenir una morfologia diferent per a cada un
dels tres usos. En el dialecte nord-occidental es poden trobar aquestes tres solucions
fonètiques:infinitiu-verbpugué(ambrfinalelidida),infinitiu-substantiupoder(ambo
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 82 22/3/11 15:19:41
PODERARANEVATORNAR.ELSINFINITIUS-ADVERBIS 83
àtonairfinalgeneralmentpronunciada)iinfinitiu-adverbipodé(amboàtonairfinal
elidida).3
L’adverbi tornar s’utilitza a la Catalunya del Nord i al Principat d’Andorra; An-
glada (1993: 144) assenyala que també l’ha trobat a la Cerdanya (si bé actualment és
desconegutalaBatllia).AAndorraésunrecursprouviu:espotsentir—béquepoc—
en la parla espontània en gent de mitjana edat i fins i tot en gent relativament jove.
QuantalaCatalunyadelNord,ésmoltviu,ifinsitotelreconeixencomaformatípi-
cament catalana els no catalanoparlants. El seu significat és ‘novament, de nou, altra
vegada’.
[16] Voleuesquiar,tornar?(exemplefornitperMontserratBadia,any2002)
[17] Jaetsaquí,tornar?(exempleextretdePantebre(1997:135))
[18] Hasanatalesrebaixes,tornar?(exempleextretdelDictatNacionalcelebrat
aAndorrael24-10-2007,deltextfornitperl’escriptorAlbertVillaró)
[19] Lonenastosseguemolt,tornar.(exempleextretd’Anglada(1993:144))
[20] Silagentnoveesmorzaremtornarigual,no?(doc.oral,Andorra,22-8-2007)
[21] Has canviat de grup tornar? (doc. oral per Berta Subietas, oït a una persona
relativamentjove,Andorra,3-10-2007)
[22] Demàquanarribiemposaréambl’informe,tornar.(doc.oralperDavidGál-
vez,oïtaunapersonarelativamentjove,Andorra,marçdel2009)
[23] Jaelvantenir,turnà,acasa.(‘jaelvantenirdenouacasa’)(localitzataCo-
dalet,Conflent;exempleextretdelDECat,vol.VIII,pàg.607)
[24] ElColldelFornésterme,turná,deVillerac(‘elColldelForntornaaserter-
medeVillerac’)(localitzataEstoer,Conflent;exempleextretdelDECat,vol.
VIII,pàg.607)
[25] —ÉsalaRibera?—ÉspasalaRibera:ésalsCills,turná!(localitzataNoe-
des,Conflent,1960;exempleextretdelDECat,vol.VIII,pàg.607)
[26] Nosvetaquí,tornar,susdelaPassejada[...].(AlbertSaisset,Catalanadesdel
Rosselló,1965[ediciónormalitzadagràficamentacurad’EnricPepratx-Sais-
set i Joan Marty]; exemple extret de Verdaguer (2002: 311); també figura al
DECat,vol.VIII,pàg.607)
[27] Tots’halligatcontralaterra,|quindiluvi,tornar,voldestruirlomón.(Albert
Saisset, Catalanades del Rosselló, 1965 [edició normalitzada gràficament a
3. Serien infinitius-substantius mots com poder ‘capacitat, força’ (El poder de Déu és infinit),
deure‘obligació’(Elteudeureéscomplirlallei),menjar‘allòqueesmenja’,sopar‘menjadadelves-
pre’(Faremunsoparet),parlar‘maneradeparlar’(ElparlardelaTerraAlta),riure‘fetderiure’,
somriure ‘fet de somriure’, soterrar ‘enterrament’, lleure ‘oci’, fer un beure ‘prendre alguna cosa’,
caler‘necessitat’(Tenircalerdeferunacosa),etc.ElDPronindicaque,encatalàcentral,poderes
pronuncia amb e tancada quan és infinitiu-verb i amb e oberta quan és infinitiu-substantiu; però, en
realitat,sonaambeobertaentotsdoscasos,ienl’infinitiu-substantiu,amés,sonalarfinal(diuel
DECat:«Notemque,adiferènciadepoderambfuncióverbal(pudè),substantivatespronunciapudèr
amb-rsensible.[...]Talcompassatambéambvoler:perunbulèrdeDéu...»).Percontra,encatalà
centrall’adverbipodersíqueesdiuambetancada.Hihaquicreuqueaquestapronúnciaesdeuala
influènciadel’adverbipotser(elGDLCassenyalaquepoderésuna«alteraciópopulardepotser»).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 83 22/3/11 15:19:41
84 XAVIERRULL
curad’EnricPepratx-SaissetiJoanMarty];exempleextretdelDECat,vol.VI,
pàg.637;vol.VIII,pàg.607)4
[28] Sul cop, encén, tornar, la candela aturada. (Albert Saisset, Catalanades del
Rosselló,1965[ediciónormalitzadagràficamentacurad’EnricPepratx-Sais-
setiJoanMarty];exempleextretdelDECat,vol.VIII,pàg.607)
L’adverbi tornar pot utilitzar-se absolutament, tal com fan notar Pantebre (1997:
135)peralparlarandorràiVerdaguer(2002:311)peralparlarrossellonès.
[29] Tornar!Aquesttelèfonsonetotlodia!(exempleextretdePantebre(1997:135))
[30] EnJoanésmalalt.—Tornar!(exempleextretdeVerdaguer(2002:311))
[31] A se poguer pensar: som tant qu’un lleopard! | Tornar, la partida comença!
(AlbertSaisset,CatalanadesdelRosselló,1965[ediciónormalitzadagràfica-
mentacurad’EnricPepratx-SaissetiJoanMarty];exempleextretdelDECat,
vol.VIII,pàg.607)
2. ESTATDELAQÜESTIÓ
En els estudis gramaticals catalans hi ha poca informació sobre aquesta classe de
mots,aexcepciódelDECat.Caltenirpresentquesolspodertéunacertaextensiógeo-
gràficai,peramoltslingüistes,ésl’úniccasconegut.Talcircumstànciapothavercon-
tribuïtaaquestbuitdescriptiu.
Quantal’infinitiu-adverbipoder,elDECatfanotarqueéspresentjaalseglexiii.5
Corominessostéaquestadataapartird’unversdeRamonVidaldeBesalú.Totiseren
occità,peraCoromineslapresènciadel’adverbipodernoméspotexplicar-seperinfluèn-
ciadelcatalà.
[32] Per qu’ieu no·us n’haus poder donar. (Ramon Vidal de Besalú, segle xiii;
exempleextretdelDECat,vol.VI,pàg.636-637)
Entotcas,ésunfetquealseglexvjas’utilitzal’adverbipoder.
[33] Tu,matanttamuyller,tecuydesmillorard’altre,epodernoseràaxí,carauràs-
nealtraquiseràpigor[=pitjor]centvegades.(JaumeRoig,SpilloLlibrede
lesdones,seglexv;exempleextretdelDECat,vol.VI,pàg.636-637)
4. Aquí es recull la transcripció del volum VI del DECat [entrada poder]. La transcripció del
volumVIIIdelamateixaobra[entradatornar]éslleugeramentdiferent:Tots’halligatcontralaterra,|
qu’undiluvi,tornar,voldestruirlomón!
5. Aquestadadas’hadeposarencorrelacióambunaaltra,perlasevasingularitat:quel’adverbi
potserapareix,segonselDECat,alseglexvii.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 84 22/3/11 15:19:42
PODERARANEVATORNAR.ELSINFINITIUS-ADVERBIS 85
[34] Elamaredefetl’emprestà.Ecomfoudaltmetent-laperlaportadelaàvia
enlacasadelditmossènAlbertí,peròl’àvianilamaredeladitaÚrsolano
sabía[n]quejoladeguésliuraralditmossènn’Albertí,quesihuloshagués
dit, poder no l’em prestaren ni l’em fiaren. (El cavaller i l’alcavota, primer
quartdelseglexv)
DetornarendónadadeselDECat,tantal’entradapoder(vol.VI,pàg.637)coma
l’entradatornar(vol.VIII,pàg.607).Indicaque,alRosselló,elverbtornarespotusar
comaadverbiambelsignificatde‘novament’.
EnelRoss.ésméstípicaibencuriosalalocucióperlaqualelverbtornar,persisol,des-
prés de substantivar-se s’ha convertit en un veritable adverbi, significant ‘de nou’, ‘altre
cop’(sobretothosentiamoltenelConflentialtRoss.):«jaelvantenir,turnà,acasa»(ja
vantornar-loateniracasa)Codalet;«elColldelFornésterme,turná,deVillerac»(‘torna
asert.deV.’)Estoer;«—ÉsalaRibera?—ÉspasalaRibera:ésalsCills,turná!»Noedes
(1960).EnSaisset,agrapats:«Nosvet-nosaquí,tornar,susdelaPassejada[...]»;«sulcop,
encén,tornar,lacandelaaturada»;«tots’halligatcontralaterra,/qu’undiluvui,tornar,
voldestruirlomón!»;«asepoguerpensar:somtantqu’unlleopard!/Tornar,lapartida
comença!»(Catal.d.R.,144,83,175,240).(DECat,vol.VIII,pàg.607,entradatornar)
ElDECatfanotar,amés,quel’occitàtambéconeixaquestús.
[35] Mirèioèro,tournà,vengudo.(FredericMistral,Mirèio,1859)
Posteriormenttambén’hadonatnotíciaVerdaguer(2002).
tornar2Altrecop.Ex.:«EnJoanésmalalt.—Tornar!»[...]«Nosvetaquí,tornar,susdela
Passejada»(A.Saisset).(Verdaguer2002:311)
ElsestudiososdelallenguacatalanaaAndorratambén’handonatcompte.
Un fenomen de trasllat del verb tornar (repetir), que ja coneixíem de la Cerdanya, molt
freqüent:Lonenastosseguemolt,tornar.(Anglada1993:144)
tornar?adv.Unaltrecop?novament?Tantpotserinterrogatiucomexclamatiu:tornar!
Ex.:Jaetsaquí,tornar?Obé:(Ringggg....)Tornar!Aquesttelèfonsonetotlodia!(Pante-
bre1997:135)
[...]l’úsdel’infinitiudelverbtornarcomaequivalentdelaformaunaaltravegada[...].
(AlbertVillaró,textperalDictatNacionalcelebrataAndorrael24-10-2007)
Comespotcomprovar,homhadescritelsusosdelsinfinitius-adverbis;perògairebé
nohihainformaciórelativaalasevagènesi.Enaquesttreball,doncs,s’exposendiverses
hipòtesis sobre l’origen dels infinitius-adverbis tornar i poder. Es reporten les dues hi-
pòtesis formulades per Joan Coromines —que es troben esparses al DECat— i se’n
formulaunaaltradenova,decollitapròpia,basadaenl’agrupaciód’infinitius.Lògica-
ment, aquesta darrera cal prendre-la amb cautela, a l’espera que noves dades permetin
corroborar-laorebatre-la.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 85 22/3/11 15:19:42
86 XAVIERRULL
3. LESHIPÒTESISDECOROMINES
Una primera hipòtesi la trobem en el DECat (vol. VIII, pàg. 607, entrada tornar).
Aquestaobrasuggereix,peratornar,quel’úscomaadverbiésunaevoluciód’unafor-
ma substantiva (diu que funciona com a adverbi «després de substantivar-se»: això ex-
plicaria que l’adverbi tingui forma d’infinitiu). Amb tot, mostra reticències a aquesta
explicació,jaquel’úscomaadverbid’uninfinitiuhoconsideraun«fenomeninsòlit»:
Detotamanera,iadesgratdelagrafiaquehomlihaaplicatenl’ed.Catal.d.R.(quenoés
ladeSaisset,tournà)noesticbenconvençutquesiguiunaveritableadverbialitzaciód’in-
finitiu(fenomeninsòlit):¿novindriad’unapronúnciacontractadeatornar?Od’untorn
ha‘tétorn,tétornada’?(DECat,vol.VIII,pàg.607,entradatornar)
Unasegonahipòtesiperaexplicarlagènesidelsinfinitius-adverbis,méselaborada,
éslametàtesisintàctica,formuladapelmateixJoanCoromines.Concretamentpelquefa
apoder,elDECat(vol.VI,pàg.637)parlad’una«adverbialitzaciódelaformaimperso-
nal»inodescartaquehagisorgitperunametàtesisintàctica,enelsentitque,de[36],pot
haversortit[37].
[36] Axí·usenpodràprendre.
[37] Axí·usenpendràpoder.
S’enténquelaideaéslasegüent.Unafrasecom[36]expressaalhora‘possibilitat’i
‘futur’sobrel’acciódeprendre.La‘possibilitat’s’expressaambpoder(éslasemàntica
del mot); i la idea de ‘futur’ també s’expressa amb poder. Al seu torn, el verb prendre
noméstélasevapròpiacàrregasemàntica.SeguintelfildeCoromines,espotpensarque
prendreabsorbeixlaideade‘futur’iperaixòpassaatenirconjugacióenaquesttemps,
mentre que poder conserva únicament la idea de ‘possibilitat’, de manera que perd la
conjugació.Apartird’aquí,poderpodriaserinterpretatcomunadverbi,jaquelaseva
únicafinalitatésexpressar‘possibilitat’.
Per tal de reforçar aquesta segona hipòtesi, Coromines ho compara amb les parles
delsuddeldominilingüísticalemany,que—almenysalseglexix—presentenmetàtesis
sintàctiquessemblantsconsideradescol·loquials(latraduccióencatalàésasota).
[38] Ich helfe ihm tragen. (literalment, ‘jo ajudo a-ell aguantar’) (exemple extret
delDECat,vol.VI,pàg.637)
[39] Ichtrageihmhelfen.(literalment,‘joaguantoa-ellajudar’,soluciócol·loquial)
(exemple extret del DECat, vol. VI, pàg. 637; extret, al seu torn, de Bartsch
(1869:68))
[40] L’ajudoaaguantar-se.
Coromines també recorre a l’espanyol i al francès antic. A l’edat mitjana, en espa-
nyol es troben casos semblants a l’adverbi català poder; i precisament la comparació
entreversionsd’unmateixtextpermetveurequehihametàtesissintàctiques.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 86 22/3/11 15:19:42
PODERARANEVATORNAR.ELSINFINITIUS-ADVERBIS 87
[41] Sienalgomenguamosdeloqueprometemos|esverguenzaemengua,sicom-
plir lo podemos. (Arcipreste de Hita, Libro del buen amor [versió lleonesa],
seglexiv;exempleextretdelDECat,vol.VI,pàg.637)
[42] Sienalgomenguamosdeloqueprometemos|esverguenzaemengua,sipo-
derlocompliremos.(ArciprestedeHita,Librodelbuenamor[versiócastella-
na],seglexiv;exempleextretdelDECat,vol.VI,pàg.637)
SilahipòtesidelametàtesisintàcticaexposadaperCorominesperal’adverbipoder
és vàlida, també ho podria ser per a tornar. Segons aquest plantejament, caldria que,
d’unaoraciócom[43],espassésaunaoració[44].
[43] Demàtornarà(a)ploure.
[44] Demàtornarplourà.
4. HIPÒTESIDEL’AGRUPACIÓD’INFINITIUS
Una altra hipòtesi —formulada ex novo en aquest treball— és l’agrupació d’infini-
tius. Els verbs poder i tornar s’usen com a auxiliars i, per tant, es conjuguen;6 i també
podenaparèixereninfinitiu.Aquestadarreracircumstànciapodriaserelcontextprecur-
sor(enanglès,triggercontext)quepermetria,perreanàlisisintàctica,quetotsdosmots
esgramaticalitzessin.7
Cal aclarir que pot haver-hi més d’un context precursor possible. Un primer context
possible seria una oració d’infinitiu formada per la perífrasi verbal [poder + infinitiu]o
[tornar+(a)+infinitiu]enposiciódesubjected’unaoracióambverbcopulatiu.Enaquest
context,l’infinitiupoderil’infinitiutornarpodrienreanalitzar-seiesdeveniradverbis.
[45] [Poder] anaralesBahamesdefrancinofer-hoéspecat.(‘tenirlapossibi-
aux
litatd’anaralesBahamesdefrancinoanar-hiéspecat’)
[46] [Poder] anaralesBahamesdefrancinofer-hoéspecat.(‘seguramentanar
adv
alesBahamesdefrancinoanar-hiéspecat’)
[47] Elquevolés[tornar] (a)treballaraquí.(‘treballaraquídenouéselquevol’)
aux
[48] Elquevolés[tornar] treballaraquí.(‘treballaraquídenouéselquevol’)
adv
6. Hompotconsiderarqueelsauxiliarsdelcatalàsónva,haver,seripotseralgunaltre,iqueels
verbsmodals(compoder)iaspectuals(comtornar)nosónbenbéauxiliars(seguintunadistincióusual
enlesgramàtiquesangleses).Aquís’usaelconcepteauxiliardemaneragenerosa,incloent-hielsmodals
ielsaspectuals.Entotcas,noconsiderarauxiliarspoderitornarnoinvalidalahipòtesiexposada.
7. Peralconceptedereanàlisi,vegeuBrinton/Traugott(2005)iLangacker(1977);encatalà,
vegeuPérezSaldanya(1996;2004).Enelcasdepoder,caltenirpresentqueelsignificatde‘possibili-
tat’enrealitatabraçatressentits:‘aleatorietat’(Elgerropotcaure,tanalavora);‘permissió’(L’estu-
diantpotdemanarunarevisiódel’examen);‘capacitat’(Nopucarribardaltdetot;Elventpotarran-
cararbres).Seguramentésmésfàcilqueesgramaticalitzicomaadverbiquantéelprimersentit.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 87 22/3/11 15:19:43
88 XAVIERRULL
Unpictornaripoders’haurienemancipatdelseurolcomaauxiliars,japassariena
formarpartdellexicócomaadverbis,ipertantambunacertallibertatdeposició.
[49] Podernoeraell,quitrucava.
[50] EnJoanésmalalt.—Tornar!
Unsegoncontextpossibleserialaconcatenaciód’auxiliars.Coméssabut,elsauxi-
liarspodenconcatenar-se.Enlacombinatòria,cadaauxiliarAquerepabansunauxiliar
Bprenlaformadelverboide(formaverbalimpersonal)quepertocaalaconstruccióde
l’auxiliarB.
[51] Hehagutdedir-ho.([haver+participi]i[haver+de+infinitiu])
[52] Esticmirantdedir-ho.([estar+gerundi]i[mirar+de+infinitiu])
[53] Vamanardient-ho.([va+infinitiu]i[anar+gerundi])
Enlacombinacióhihaunordreestablert,enfunciódelgraudeperifrasticitat,ésa
dir,segonssil’auxiliarestàmésomenysgramaticalitzat.Elsverbsqueestanmoltgra-
maticalitzats, i que per tant pràcticament només s’utilitzen com a auxiliars, solen anar
mésenfora,mésllunydelverbprincipal(PérezSaldanya1996).Així,unverbmésgra-
maticalitzat,comhaver,had’anarmésenfora—mésallunyatdelverbprincipal,mésa
l’inicidelaseqüència—queunverbnotangramaticalitzat,comtornar.
Elsauxiliarsverbalsqueposseeixenunsignificatméspròximaltípicamentverbalocupenles
posicionsméspròximesalverbprincipali,percontra,aquellsqueposseeixenunsignificat
mésgramaticalitzatiabstractesesituenenposicionsestructuralsmésallunyades.Teninten
compteaquestaidea,espotconclourequeelsauxiliarsqueocupenposicionsimmediatesal
verbprincipalsónelsaspectuals(i.e.començara)ielsmodalsdeòntics(i.e.haverde),se-
guits de l’auxiliar temporal-aspectual haver i, finalment, de l’auxiliar temporal anar i els
modalsepistèmics(i.e.deure).[Notaapeudepàginanúm.26]Aquestaordenaciósintàctica
estàíntimamentrelacionadaamb el principide rellevànciamorfològicade Bybee(1985),
segonselqualelgraudeproximitatsemànticaentreunmorfemaiunlexemasolquedarre-
flectitmitjançantelgraudeproximitatidefusióentretotsdoselements.Quantalsmorfemes
verbals,aquestprincipiestradueixenelfetqueelsmorfemesméspròximsalverbsónels
aspectuals(puixqueincideixendirectamentsobreeltempsinterndel’esdeveniment),des-
préselstemporals(quedelimiteneltempsextern)ifinalmentelsmodals(quefanreferència
alamanerasubjectivacoml’emissorconcepl’esdeveniment).(PérezSaldanya,1996:101)
Chomsky(2002[1957]:39)vadescriurel’ordred’auxiliarsperal’anglès.
[54] Aux→C(M)(have+en)(be+ing)(be+en)8
Bonet/Solà(1986:102-103)iEspinal(1983:74iss.)hohanadaptatalcatalà.
8. Enaquestesquema,Céslaconjugació;Méselllocdelsmodals(queenanglèssón—segons
Chomsky—will,can,may,shall,must);i,després,vénenelsauxiliarstohaveitobe.Warner(1993:
33)dónaelmateixordre:modal/‘perfect’have/‘progressive’be/‘passive’be/verbprincipal.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 88 22/3/11 15:19:43
PODERARANEVATORNAR.ELSINFINITIUS-ADVERBIS 89
[55] (va-+-r)(hav-+-t)(est-oan-+-nt)(s-+-t)9
Aixòexplicaria,perexemple,queespuguidir[56]inopas[57].
[56] Hatornatacaure.
[57] *Tornaahavercaigut.
Pelqueensocupa,tornarésunauxiliarpocgramaticalitzati,pertant,mantépartdel
seu semantisme: quan es diu tornem a jugar (o tornam jugar, com s’usa en els parlars
illencs) hi ha poca diferència semàntica respecte de tornem al mercat. El verb poder
funcionabàsicamentcomaauxiliar,peròtambéésmenysgramaticalitzatquehaverola
forma va del perfet. Per això, en una concatenació d’auxiliars, tant tornar com poder
cauenpropdelverbprincipal,mentrequealtresauxiliarssolencaure’nallunyats(poder
potanarmésapropdelverbprincipaloméslluny,segonsquèesvulguidir;ésadir,els
exemples[56]i[57]ambpoderserienambdóspossibles).Recordem,amés,queunau-
xiliar A que rep un altre auxiliar B pren la forma de verboide que regeix l’auxiliar B; i
quelamajoriadeperífrasisverbalssónd’infinitiu.Enaquestcontext,elresultatésque,
en una combinatòria llarga d’auxiliars, tornar i poder sovint queden a tocar del verb
principal;itambéésforçaprobablequevagineninfinitiu.
[58] Provadetornar(a)dir-ho.
[59] Deuestarmirantdetornar(a)dir-ho.
[60] Vaarribarahaverdetornar(a)dir-ho.
[61] Anavaatornar(a)dir-ho,peròalfinalnohovadir.
[62] Nogosa(a)tornar(a)dir-ho.
[63] Solia(a)tornar(a)dir-hocadadinar.
[64] Hauriavolgutpoderdir-ho.
[65] Mainohedeixatdepoderdir-ho.
Una concatenació llarga d’auxiliars és possible. Però, com més complexa és una
cadena d’auxiliars, més difícil és de sostenir —podem dir que pesa molt—, ja que es
redueixenlespossibilitatsd’entendreelmissatge.Enaquestacircumstància,éspossi-
bleque,pertaldedesembussarlaconcentraciód’auxiliars,esprodueixiunamenade
curtcircuit:l’auxiliarmenysgramaticalitzat(ésadir,elquetémenysnaturad’auxili-
ar i que queda més a prop del verb principal) podria ser reinterpretat com un mot de
natura adverbial i, així, podria desenganxar-se de la cadena d’auxiliars. És factible
considerar, doncs, que, en les construccions amb dos o més auxiliars a banda de tor-
9. ReproduïmelformulismedeBonet/Solà(1986);va-represental’auxiliarva;hav-representa
haver;est-representaestar;an-representaanar;s-representaser;-rrepresental’infinitiu;-trepresen-
taelparticipi;-ntrepresentaelgerundi.Abanda,caldirquelacombinatòriaésméspossibleentreau-
xiliarsallunyats,com(va-+-r)i(s-+-t),situatsunacadapuntadelacadena;iésmenysfactibleentre
auxiliarspropers,comseriaelgrupformatper(va-+-r)(hav-+-t)ielsmodalssituatsentremig.Di-
guem,finalment,quePicallo(1990)iGavarró/Laca(2002:2721-2723)hananalitzatelsdiversoscasos
possiblesdecombinacióentreauxiliars,totestablintalgunesreglesilimitacions.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 89 22/3/11 15:19:44
90 XAVIERRULL
naropoder,aquestsdosverbsprobablementesreanalitzeniadquireixenlacategoria
d’adverbi.
[66] Vahaverd’arribara[tornar] (a)dir-ho.
aux
[67] Vahaverd’arribara[tornar] dir-ho.>Vahaverd’arribaradir-hotornar.
adv
[68] Hanhagutd’estarmirantde[poder] dir-ho.
aux
[69] Hanhagutd’estarmirantde[poder] dir-ho.>Poderhanhagutd’estarmi-
adv
rantdedir-ho.
En qualsevol cas, tampoc és descartable que es donin reanàlisis en concatenacions
d’auxiliarscurtes.
[70] Hauríemde[poder] tenir-hoarreglat.
aux
[71] Hauríem de [poder] tenir-ho arreglat. > Poder hauríem de tenir-ho arre-
adv
glat.
[72] Hauréde[tornar] aanaralabotiga.
aux
[73] Hauréde[tornar] aanaralabotiga.>Hauréd’anaralabotigatornar.
adv
Peròunaconcatenacióllargasemblaqueafavoreixlesreinterpretacions.
Diguem,amés,queaquestahipòtesipermetexplicarperquènoexisteixenelsinfi-
nitius-adverbis soler (que significaria ‘sovint’) i deure (que significaria ‘potser’). Els
auxiliarssolerideureapareixenalprincipid’unaconcatenaciód’auxiliars,ésadir,lluny
delverbprincipal.Laposiciómésexternad’aquestsdosauxiliarspottenirrelacióamb
lamancadelsinfinitius-adverbiscorresponents.
Untercercontextpossibleseriaunaoraciód’infinitiuformadaperlaperífrasiverbal
[poder+infinitiu]o[tornar+(a)+infinitiu]actuantcomacomplementverbaldeverbs
com preferir, voler, proposar, suggerir, demanar, etc.; o com a subjecte de verbs que
indiquen‘obligació’(tocar‘serobligatori’,caldre,etc.)obé‘agradabilitat’(tipusagra-
dar)oelcontrari(tipusdoldre).Enaquestcontext,poderitornar,mitjançantunareanà-
lisi,podriendeslligar-sesintàcticamentdel’estructuraiesdevenirmotslliures.
[74] Vols[poder] anar-hitumateix,oi?
aux
[75] Vols[poder] anar-hitumateix,oi?>Podervolsanar-hitumateix,oi?
adv
[76] Usagrada[poder] fingir.
aux
[77] Usagrada[poder] fingir.>Poderusagradafingir.
adv
[78] Aratoca[tornar] (a)començar.
aux
[79] Aratoca[tornar] començar.>Aratocacomençartornar.
adv
[80] Lidol[tornar] (a)suspendrel’acte.
aux
[81] Lidol[tornar] suspendrel’acte.>Lidolsuspendrel’actetornar.
adv
Unquartcontextpossibleseriaunaoraciód’infinitiuformadaperlaperífrasiverbal
[poder+infinitiu]o[tornar+(a)+infinitiu]introduïdaperunapreposició.Ésunaes-
tructurasintàcticaque—sembla—facilitaproulareanàlisi.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.33(2011),p.81-106
DOI:10.2436/20.2500.01.73
021-RomanicsXXXIII01.indd 90 22/3/11 15:19:44