plec de prescripcions tècniques

46 Pages·2009·0.33 MB·French

Àrea de Cultura C/. Urgell, 187 / 08036 Barcelona
Oficina Patrimoni Cultural Tel. [phone] / Fax. [phone]
[email protected] / www.diba.cat

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
PER A LA REALITZACIÓ
DE MAPES DEL PATRIMONI CULTURAL
Novembre 2008

1. Objecte i descripció del treball

La realització de Mapes del Patrimoni Cultural té per objecte la recollida exhaustiva de dades
sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi concret i la seva valoració, permetent així
l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la
seva rendibilització social.

Es tracta de proporcionar a les corporacions municipals una eina de coneixement global del
patrimoni que es troba en el seu terme municipal, per tal de facilitar la conservació de la
informació i el seu accés públic; la gestió i conservació del conjunt del patrimoni local; la
seva difusió als ciutadans; la presa de decisions en el planejament urbanístic; l’establiment de
diferents modalitats de rutes didàctiques i turístiques; la planificació de la senyalització; etc.

2. Prescripcions generals

Primera

Els Mapes del patrimoni cultural han de comprendre la detecció exhaustiva, descripció i
valoració dels següents grups d’elements patrimonials (veure detall en Annex 1):

1.- Patrimoni immoble:
1.1.- Edificis
1.2.- Conjunts arquitectònics
1.3.- Elements arquitectònics
1.4.- Jaciments arqueològics
1.5.- Obra civil

2.- Patrimoni moble:
2.1.- Elements urbans
2.2.- Objectes
2.3.- Col·leccions
3.- Patrimoni documental:
3.1.- Fons d’imatges
3.2.- Fons documentals
3.3.- Fons bibliogràfics

4.- Patrimoni immaterial:
4.1.- Manifestacions festives
4.2.- Tècniques artesanals
4.3.- Tradició oral
4.4.- Música i dansa
4.5.- Costumari

5.- Patrimoni del medi natural:
5.1.- Zones d’interès.
5.2.- Espècimens botànics singulars.

Segona

El nivell d’aprofundiment en cadascuna de les tipologies de béns patrimonials dependrà de la
informació disponible i de les possibilitats reals de recollir dades amb un cost raonable,
segons el criteri consensuat entre l’ajuntament corresponent i l’Oficina de Patrimoni Cultural
de la Diputació de Barcelona. En qualsevol cas, el Mapa del Patrimoni haurà de permetre una
visió de conjunt del patrimoni local.

Tercera

Els Mapes del Patrimoni Cultural han d’incloure, com a mínim, tots els Béns Culturals incoats
o declarats d’Interès Nacional i d’Interès Local (BCIN i BCIL); els espais naturals protegits
per qualsevol nivell de l’administració (local, provincial, autonòmica, estatal o europea); tots
els jaciments arqueològics i paleontològics inclosos per la Generalitat a l’Inventari del
Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, i els elements i edificis inclosos en
l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Quarta

L’import i l’abast dels treballs s’establirà per acord previ entre l’Oficina de Patrimoni Cultural
i l’Ajuntament peticionari amb l’empresa o professional que se n’hagi d’encarregar.

Cinquena

El model de fitxa a utilitzar serà el que habitualment empra l’Oficina de Patrimoni Cultural de
la Diputació de Barcelona. Aquest model conté les següents dades per a cada element:
Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Referència cadastral /
Nom i adreça del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de
2
conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Coordenades UTM; Altitud;
Accés; Número de negatiu; Fitxes associades; Historia; Bibliografia; Protecció; Núm.
Inventari Generalitat; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; Mapa; i fins a
tres Fotografies (veure detall en annex 3).

Sisena

Les fitxes s’introduiran en una base de dades programada en MS Access 2000, que serà
facilitada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Setena

L’empresa o professional presentarà un primer esborrany del Mapa del Patrimoni que serà
revisat en principi per l’OPC i posteriorment per l’Ajuntament que ha de donar el seu vist-i-
plau. Posteriorment es lliurarà a l’OPC la versió definitiva del Mapa del Patrimoni en suport
informàtic (un CD-ROM). El Mapa del Patrimoni Cultural es composa de les fitxes i d´una
memòria dels treballs realitzats que inclourà valoracions globals i recomanacions per a la
protecció, conservació, recerca i difusió dels elements inventariats, tant a nivell general com
d’actuacions per a cada cas concret (veure detall en Annex 2). Cal que els textos estiguin
correctament redactats en català, tant des del punt de vista sintàctic com ortogràfic.

Vuitena
La Diputació de Barcelona garantirà la gestió i el desenvolupament del projecte, assegurant la
coordinació entre les diferents parts implicades, Ajuntament i personal contractat. A tal efecte
s'assignarà una persona de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per
garantir aquesta coordinació. L’empresa o professional mantindrà informada de l’evolució
dels treballs a l’Oficina de Patrimoni Cultural, que al seu torn s’encarregarà d’informar els
responsables de l’ajuntament.

Novena
L’Oficina de Patrimoni Cultural lliurarà a l’Ajuntament dues còpies del Mapa del Patrimoni
Cultural en Cd-rom amb la totalitat de la base de dades del Mapa del Patrimoni, així com dos
altres Cd-rom amb una versió pública de la mateixa. La presentació de la informació extreta
per la realització del Mapa del Patrimoni es presenta en un Sistema d’Informació Geogràfica
que compren les fitxes corresponents als elements patrimonials detectats on, a part de tota la
informació extreta, es pot visualitzar en un mapa municipal la localització de l’element fitxat
i permet fer diferents cerques dins de la mateixa fitxa o en el conjunt global de les mateixes.
També es pot accedir a la memòria introductòria de valoració del patrimoni existent, així com
a diferents índexs que condueixen a la legislació corresponent a la gestió del patrimoni
cultural i natural.

La versió pública consisteix en una còpia de la base de dades original amb ocultació de
determinades informacions (fitxes senceres o camps concrets de les fitxes) de marcat caràcter
3
sensible, la difusió de les quals podien ser perjudicials per la seguretat dels béns inventariats.
Mentre que la versió íntegra del Mapa del Patrimoni té un ús eminentment intern i ha de ser
considerat com un instrument de gestió municipal restringit, la versió pública podrà ser
objecte de difusió entre les entitats i els ciutadans del municipi (per exemple, des de terminals
informàtiques en biblioteques o en altres punts o des de la mateixa web municipal). La
consulta de la versió pública del Mapa del Patrimoni no podrà ser negada a cap ciutadà del
municipi. La Diputació de Barcelona, igualment, es reserva el dret, previ acord amb el
municipi afectat, de difondre la versió pública del Mapa del Patrimoni a través de la seva web.

Desena
L’empresa o professional participaran en, al menys, un acte públic de presentació del Mapa
del Patrimoni en el municipi, que organitzarà, si així ho decideix, l’Ajuntament, el qual haurà
de convidar a l’OPC. En aquest acte l’OPC farà una breu presentació metodològica i el o els
professionals autors del Mapa del Patrimoni exposaran, amb suport visual digital, un resum
del mateix.

3. Metodologia del treball

La realització d’un Mapa del Patrimoni Cultural constarà de les següents fases:

Documentació prèvia

Implica la recollida de totes les dades bibliogràfiques disponibles i de la informació existent
en bases de dades i centres de documentació d’accés públic, inclosos els arxius i museus més
propers, si escau, així com tota la informació i documentació de que disposi l’Ajuntament.

Treball de camp

Consistirà en la recollida d’informació oral a partir dels contactes facilitats per l’ajuntament
corresponent, i en la visita sistemàtica a tots i cadascun dels elements detectats, que se
situaran detalladament i s’hi recollirà tota la informació observable, consignant-la en una fitxa
de camp. També s’hi farà, com a mínim, una fotografia, sigui sobre suport digital o negatiu.

Treball de gabinet

Després de contrastar les fitxes de camp amb la documentació prèvia i de fer les
comprovacions oportunes, es procedirà a introduir la informació en les fitxes informatitzades.
Un cop introduïdes les dades, es redactarà la memòria, detectant les potencialitats i necessitats
del patrimoni del municipi.

L’ajuntament corresponent, al llarg del treball, facilitarà al prestador del servei la informació
de què disposi: la bibliografia local, el fons de l’arxiu municipal, i especialment aquella
4
documentació inclosa en plans urbanístics o en altres instruments de planejament, aprovats o
en curs, si és el cas. Igualment l’Ajuntament facilitarà la documentació cartogràfica i la
planimetria del terme, així com la informació cadastral i les dades sobre la propietat dels béns
inventariats de que disposi. Finalment, articularà mecanismes de contacte i participació amb
els afeccionats, erudits i entitats del municipi (vegeu annex 4).

4. Gestió i finançament del treball

Per tal de dur a terme l’esmentat treball, l’OPC i l’ajuntament establiran un conveni que serà
prèviament aprovat pels organismes corresponents d’ambdues corporacions i posteriorment
signat pel Diputat–President de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, per
l’Alcalde–President del municipi, i pels respectius secretaris. En aquest conveni s’establiran
les condicions de finançament del treball, d’acord amb els criteris següents:

a) Municipis de menys de 2000 habitants: 90% del cost a càrrec de la Diputació de Barcelona.
10% del cost a càrrec de l’Ajuntament.

b) Municipis de menys de 2001 i 5000 habitants: 80% del cost a càrrec de la Diputació de Barcelona.
20% del cost a càrrec de l’Ajuntament.

c) Municipis d’entre 5001 i 10000 habitants: 70% del cost a càrrec de la Diputació de Barcelona.
30% del cost a càrrec de l’Ajuntament.

d) Municipis d’entre 10001 i 20000 habitants: 60% del cost a càrrec de la Diputació de Barcelona.
40% del cost a càrrec de l’Ajuntament.

e) Municipis d’entre 20001 i 35000 habitants: 50% del cost a càrrec de la Diputació de Barcelona.
50% del cost a càrrec de l’Ajuntament.

f) Municipis de més de 35000 habitants: 40% del cost a càrrec de la Diputació de Barcelona.
60% del cost a càrrec de l’Ajuntament.

L’OPC, conjuntament amb l’Ajuntament, proposarà la realització del treball a l’empresa o el
professional més adient (segons el que estableix l’apartat 6 d’aquest document), i d’acord amb
el pressupost presentat i acordat per les parts. El pagament dels treballs es farà d’un sol cop, a
la finalització i lliurament del treball, mitjançant el contracte que la Diputació de Barcelona
formalitzarà amb l’empresa o professional .

5. Programa de treball / temporalització del servei

En funció del volum mínim i màxim d’elements a inventariar estimat per l’Oficina de
Patrimoni Cultural, l’encàrrec de treball establirà un termini màxim de presentació, que no
superarà els sis mesos des de la formalització del contracte.

L’OPC designarà un tècnic encarregat del seguiment dels treballs, al qual caldrà informar
periòdicament del desenvolupament dels treballs. Aquest tècnic supervisarà cadascuna de les
5
fases, corregirà les eventuals deficiències que hi pugui detectar i proposarà solucions al
problemes que es plantegin.

Abans de donar l’encàrrec per acabat, caldrà el vist-i-plau de l’Oficina de Patrimoni Cultural.

6. Usos posteriors del Mapa del Patrimoni

L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament es reserven el
dret de difusió i publicació del Mapa del Patrimoni Cultural Cultural, sens perjudici dels drets
d’autor reconeguts per la llei als seus autors materials.

L’Ajuntament durà a terme les actuacions que consideri necessàries en relació al
desenvolupament del Mapa del Patrimoni i de les propostes que se’n derivin. Igualment,
l’Ajuntament, amb la col·laboració de l’OPC, garantirà el manteniment i l’actualització del
Mapa del Patrimoni un cop realitzat, i haurà de comunicar a la Diputació de Barcelona
qualsevol canvi introduït a la base de dades. L’Ajuntament es compromet a notificar a la
Diputació de Barcelona qualsevol actuació derivada del Mapa del Patrimoni.

7. Acreditació de la capacitat tècnica i professional

Els professionals encarregats de realitzar un Mapa del Patrimoni Cultural hauran de ser
titulats superiors amb experiència en el camp de la documentació de patrimoni cultural o
natural, acreditant-ho amb la presentació d’una còpia simple del títol universitari i del seu
curriculum vitae justificat. També hauran de presentar la documentació acreditativa de la seva
situació activa com a professionals a tots els efectes (alta de l’activitat i aquells documents
que determini la Intervenció de la Diputació de Barcelona).

Les empreses encarregades de realitzar un Mapa del Patrimoni Cultural hauran de tenir
experiència demostrable en el camp del patrimoni i acreditar que compten, com a mínim, amb
un titulat superior en plantilla capacitat per a dirigir els treballs. Es valorarà especialment que
les empreses disposin d’un equip pluridisciplinar en el qual s’incloguin historiadors,
arqueòlegs, historiadors de l’art, arquitectes i/o biòlegs. També hauran de presentar la
documentació que acrediti la seva alta de l’activitat i estar al corrent del pagament de les
quotes de la Seguretat Social i obligacions tributàries.

8. Accessos i acreditació personal

L’ajuntament on es realitzi el Mapa del Patrimoni Cultural haurà de facilitar al personal
encarregat del treball de camp un certificat on es faci constar la mena de feina que estan fent i
el fet que ha estat encarregada per la Diputació de Barcelona i per la corporació municipal,
demanant als veïns que facilitin l’accés als béns culturals situats en propietat privada i tota la
informació de què disposin.

6
9. Autorització de difusió de dades personals

Per protegir les dades personals d eles persones físiques, no es posaran les dades privades dels
propietaris, posant-se únicament la referència cadastral de l’element (Llei orgànica 15/1999, de
13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal).

Únicament es posaran les dades personals en dos casos:
- en els béns mobles i patrimoni documental en mans de privats, es posaran les dades
d’aquests en la versió restringida, prèvia autorització expressa dels propietaris
mitjançant document signat facilitat per l’empresa, del que restarà una còpia als arxius
de l’OPC. En aquest sentit, la disposició de les dades personals a nivell restringit, pot
facilitar en el futur la localització de certs elements patrimonial d’interès.
- En el cas d’elements en mans de persones “no físiques”, administracions públiques,
Església, empreses, associacions......

7
Àrea de Cultura
Oficina de Patrimoni Cultural

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
PER A LA REALITZACIÓ
DE MAPES DEL PATRIMONI CULTURAL

ANNEX 1

OBSERVACIONS, CRITERIS COMUNS I INFORMACIONS DETALLADES SOBRE
LES TIPOLOGIES D’ELEMENTS PATRIMONIALS
Octubre 2008

Els diversos elements patrimonials inclosos en els Mapes del Patrimoni Cultural han de
correspondre a alguna de les figures de la següent tipologia:

AMBIT CODI / TIPOLOGIA DEFINICIÓ

1.-Patrimoni 1.1.-Edificis Edificis singulars amb valor monumental, artístic, històric, etnològic,
immoble identitari, religiós, industrial…

1.2.-Conjunts Diversos edificis que formen un conjunt o estructures complexes
arquitectònics composades per diversos elements edificats

1.3.-Elements a) Elements rellevants d’un edifici: parts singulars d’edificis, elements
arquitectònics d’origen arquitectònic que ja no formen part de cap edifici, i elements
que formaven part de l’entorn inherent d’un edifici

b) Estructures arquitectòniques de menor entitat, de caire rural i popular
1.4.-Jaciments Jaciments arqueològics de qualsevol tipus i cronologia. Inclou
arqueològics estructures en estat de ruïna

1.5.-Obra civil Obres d’enginyeria de caràcter públic o comunal.

2.-Patrimoni 2.1.-Elements urbans Monuments o elements commemoratius o ornamentals instal·lats a la via
moble pública

2.2.-Objectes Objectes singulars, formin part o no d’una col·lecció, ja siguin d’accés
públic (museu…) o de propietat privada.
2.3.-Col·leccions Sèries coherents d’objectes, segons criteris de cronologia, tipologia,
especialitat, propietat…

3.-Patrimoni 3.1.-Fons d’imatges Sèries d’imatges (fotografies, films…) que formen un fons o una
documental: col·lecció, segons criteris temàtics, de propietat…

3.2.-Fons Sèries de documents que formen un arxiu o una col·lecció, de propietat
documentals pública o privada, segons criteris de especialitat, temàtic, de propietat…
8
3.3.-Fons Sèries de llibres que formen part d’un arxiu, biblioteca o col·lecció, de
bibliogràfics propietat pública o privada, que tinguin un valor històric i patrimonial
(per tant, d’una certa antiguitat).

4.-Patrimoni 4.1-Manifestacions Festes populars locals, en la seva globalitat, o destacant una activitat
immaterial festives singular específica dins la festa, formin part o no del cicle festiu anual,
religiós o laic; siguin de caire tradicional (antigues) o recents; estiguin en
vigor (vives) o bé que s’hagin perdut.

4.2.-Tècniques Manifestacions singulars i específiques de la localitat o el seu entorn en
artesanals relació als oficis, l’artesania, la gastronomia, etc.

4.3.-Tradició oral Qualsevol referència d’origen no literari (transmesa oralment)
relacionada amb llocs o elements del terme: contes, llegendes;
toponímia; refranys, dites; fets històrics -verídics- a través de Memòria
oral

4.4.-Música i dansa Manifestacions musicals tradicionals singulars i específiques de la
localitat o el seu entorn que estiguin en vigor (vives) o bé que s’hagin
perdut : cançons, danses…

4.5. Costumari Maneres d’actuar o de fer, comportaments socials, actituds, específiques
de la localitat o el seu entorn que estiguin en vigor (vives) o bé que
s’hagin perdut

5.-Patrimoni 5.1.-Zones d’interès Zones que tenen un valor o interès específic a causa de les seves
del medi característiques botàniques, ecològiques, zoològiques, geomorfològiques
natural o paisatgístiques, encara que hagin estat creades o alterades per
intervencions antròpiques.

5.2.-Espècimens Elements botànics de caire singular (un exemplar, o diversos exemplars
botànics singulars que formen una unitat aïllada), normalment arbres, que tenen un interès
botànic, històric, físic, urbà, toponímic, exòtic, etc.…

9
CRITERIS I EXEMPLES EN RELACIÓ A LES TIPOLOGIES

1.-Patrimoni immoble

1.1.-Edificis
Edificis singulars amb valor monumental, artístic, històric, etnològic, identitari, religiós,
industrial…

Exemples:

• Esglésies, capelles, ermites, rectories… (de qualsevol època)
• Masies i cases rurals, més o menys isolades (sempre que no estiguin constituïdes per
diverses edificacions).
Una masia amb els elements inherents adossats (era, pou, tanca, pallissa, cort…) és
edifici, no conjunt
• Edificis testimoni d’activitats agropecuàries, artesanals, etnològiques: pallisses, corts,
corrals, barraques de vinya, barraques de pastor, forns (de calç, de terrissa,...), teuleria......
sempre que formin una edificació. En el cas dels forns de pega, d’oli de ginebre, o de pa,
es considerarien Elements Arquitectònics.
• Edificis industrials (fàbrica, bòbila, teuleria, paperera, fassina, vapor, farga, cava, celler
cooperatiu, forn de vidre, taller, molí, pous de glaç, …). Estació de tren.
• Cases urbanes (p.e. de gust noucentista…)
• Edificis singulars, com escoles de la Mancomunitat, hostal, antiga presó, antiga
farmàcia,….
• Edificis contemporanis (d’ús residencial o industrial) que tinguin un reconeixement
arquitectònic o des del punt de vista del disseny (p.e un premi FAD, una obra d’un
arquitecte conegut, …)
• Habitatge on va néixer, viure o morir un personatge il·lustre o on va tenir lloc un fet
històric rellevant (encara que l’immoble no tingui interès arquitectònic, té un valor
identitari, històric, sentimental…)
• Seu d’una entitat o institució rellevant amb una llarga tradició històrica –ajuntament,
cooperativa, casino, ateneu,…- (sempre que l’edifici sigui la seu original; tot i que
l’immoble no tingui interès arquitectònic, té un valor identitari, sentimental…)
• Torres, castells d’un sol cos, baluards, panys de muralla,…
• Torres de telègraf; Torres d’aigua.
• Arquitectura menor de caire militar: búnquers, refugis,....

1 0