Table Of Contentf2I
Enciclopèdia
l:'.I
Catalana
50 anys
/
Pirineuo ccidental
'\
ROMANIC
<t
G
CATALÀ
DIRECCI:Ó Antoni Pladevall
'21
Enciclopèdia
1:1
Catalana
5oanys
/
Alós d'lsilT o
01:f'
Sant Joan dïsil
Sorp"e.fo' ,:Pls avarre
O Es,terri ,-.._
Valènciad 'Aneu l -l 'Aneu O T Unarre
o o
( 9
Escalarre
Soni"
9
la Guinguetad 'Àneu
Erill la Vall
9
9 Tau11
o o o
Barruera".f'
,-.._ , O
9 t-B091
Cardet O O
o
Cóll".f'o Durro9 CSli manetn t
9
Santa Maria d'Ovarra o -
o
T T Calbera
Beranui
o
Roda
dïsàvena o-
T
-::Pn Enseu
o
o la Poblad e Roda
la Poblad e Segur
- T
O Abella de la Conca
T
Sant Romàd 'Abella
o ---
_. a Benavarri Castelld e M-ur ".f'n --- º -
o T l l Llordà N
•
ot-11 - T
EstormT Gavet T Conques ~ O Biscarri
o de la Conca O I C et J
9 /
O Sant Miquel de la Vall
Introducció
DlRECCIÓ CIENTÍFICA L'art romànic és present en tots els racons del nostre país, per
Antoni Pladevall què durant dues llargues centúries es construïa i decorava
SIGNES CONVENCIONALS
segons els seus cànons. És un art, en part importat i en part genuí,
DIRECCIÓ EDITORIAL 'f'
Francesc Boada Edifici religiós que s'implantà no solament a Catalunya sinó també a gran part
,-... d'Europa i a la resta del territori hispànic recuperat als sarraïns.
REDACCIÓ l l Construcció civil o militar Normalment l'associem amb edificis religiosos, però també
Antoni Pladevall
Lluïsa Carabasa s'emprava en la construcció de castells, muralles, ponts, vells casals
Celina Llaras i altres edificacions, la majoria desaparegudes, al contrari del que
IMPORTÀNCIA DEL MONUMENT
ha passat amb esglésies i monestirs.
CEODIOTRODRIINAAL CIÓ t-~~-a } Patrimoni Mundial (UNESCO) El romànic no es limitava a l'arquitectura sinó que, amb aquest
Montserrat Comelles \,. __ :,:,,> nom, encunyat a principis del segle XIX, coneixem tota la produc
i Folch
Anna Pérez i Mir ~~~ molt important ció artística i de la vida corrent -escultura, pintura, orfebreria ... -,
feta des de l'inici del segle XI fins entrat el segle XIII, part de la qual
~~ important
EDICIÓ podem contemplar in situ als temples originals o bé en museus i
Xavier de Juan ~ notabl e
col·leccions particulars.
Elisenda Cisa
Durant segles aquest art fou tingut per matusser o poc elegant,
DOCUMENTA CIÓ NOMBRE D'HABITANTS DELS MUNICIPIS fins que alguns estudiosos el valoraren i en feren objecte d'estudi ,
GRÀFICA
Virtuts Angula IDESCAT 2014 cosa que es produí a casa nostra des de l'època de la Renaixença,
ben entrat ja el segle XIX, quan se'l considerà l'art que va veure i
DISSENY COBERTA LOCALITZACIÓ DELS MONUMENT S acompanyar la formació dels comtats catalans, i l'organització i la
Azcunce l Ventura
Coordenade s UTM 31N / ETRS89 creació de Catalunya .
DISSENY INTERIOR Foren inicialment excursionistes i viatgers els que, amb les seves
I MAQUETACIÓ
descripcions en llibres o en butlletins, van atreure l'atenció delite
SAV
rats i arquitectes, que, al seu torn, van despertar l'interès sobre
IMPRESSIÓ aquest tresor d'art, molt menystingut segles enrere, motiu pel qual,
octubre del 2015
en aparèixer nous estils, el nous edificis s'aixecaren sovint sobre
© 2015, Enciclopèdia
els vells i destruïren obres de gran mèrit. És per això que el romà
Catalana, SAU
nic va subsistir sobretot en llocs poc poblats i va desaparèixer pràc
J os ep Pla, 95 - 08019
Barcelona ticament de moltes ciutats i viles amb més població.
[email protected] Molts estudiosos, com Cèsar Martinell o Puig i Cadafalch, per
www.enciclopedia esmentar els més coneguts, s'interessaren i escriviren importants
catalana.cat
treballs sobre el romànic i encetaren un corrent d'estudis molt meri
toris que ha continuat fins als nostres dies. Ara, el romànic català
ISBN
978-84-412-2429-2 és conegut arreu del món, i són molts els forasters que visiten els
nostres grans temples, monestirs i museus.
DIPÒSIT LEGAL
A Catalunya, la bibliografia és molt àmplia, i podríem dir que
B-25.352-2015
va culminar amb la gran obra Catalunya Romànica (1984-1998), de
27 densos volums. La magnitud de l'obra ha obligat a fer síntesis
com la present, que en recull el més important i és la millor guia i
orientació per a aquells que volen disposar d'informació i gaudir
Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta de la visita del més notable que es conserva a Catalunya.
obra resta rigorosament prohibida i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei. 1'.editor
faculta el CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) perquè n'autoritzi
la fotocòpia o l'escaneig d'algun fragment a les persones que hi estiguin interessades. Antoni Pladevall
Sumari
8 La Vall de Boí 93 Salardú 155 Gavet de la Conca
8 Santa Eulàlia d'Erill la Vall ??? 93 Sant Andrèu de Salardú ??-9- 155 Castelló Sobirà de Sant Miquel de
12 Santa Maria de Taüll ??? 98 Era Mare de Diu de Cap la Vall i Sari.t Gervàs del Castelló
15 Sant Climent de Taüll ??? d'Aran ??? Sobirà ??
19 Sant Joan de Boí ??? 103 Santa Maria d' Arties ???
22 Sant Feliu de Barruera ?? 106 Santa Eulària d'Unha ?? 158 Isona
24 Santa Maria de Cardet ?? 159 Santa Maria de Covet ?-9-?
26 Santa Maria de Cóll ?? 108 Alt Àneu 164 Castell de Llordà i Sant Sadurní
28 Nativitat de la Mare de Déu 108 Sant Joan d'Isil (o de Gil) ?? del Castell de Llordà ??
(o Santa Maria) de Durro ?? 113 Sant Lliser d' Alós d'Isil ?? 168 Sant Joan d'Orcau ?
32 Sant Quirc de Durro ? 115 Sant Just i Sant Pastor de Son ?? 169 Castell d'Orcau i Mare de Déu de
117 Sant Pere de Sorpe ?? la Pietat del Castell d'Orcau ?
33 Beranui 120 Sant Llorenç d'Isavarre -9-? 171 Sant Andreu de Biscarri ?
33 Santa Maria d'Ovarra ??? 122 Sant Andreu de València 173 Sant Pere Màrtir de Sant Romà
40 Sant Pau d'Ovarra ? d'Àneu ?? d'Abella ?
41 Sant Andreu de Calbera ?? 123 Castell de València d'Àneu ?
174 Abella de la Conca
43 La Pobla de Roda 124 La Guingueta d'Àneu 174 Sant Esteve d'Abella de la
43 Sant Vicenç de Roda ??? 124 Santa Maria d'Àneu -9-? Conca -9-?
59 Castell i vila de Roda ?? 128 Sant Pere del Burgal ??
61 Sant Martí de la Vileta de 132 Sant Joan d'Aurós ? 177 Guàrdia de Noguera
Serradui ? 133 Sant Martí d'Escalarre ? 177 Castell de Mur i Santa Maria de
135 Vila closa i torre d'Escaló ? Mur ???
62 Sopeira 136 Sant Sebastià d'Estaron ? 185 Castell de Guàrdia ?
62 Santa Maria d' Alaó ???
137 Rialb
71 Viella 137 Sant Iscle i Santa Victòria de
71 Sant Feliu de Vilac ?? Surp ??
74 Sant Pèir d'Escunhau ?? 139 Vila closa i castell de Rialb ?
78 Sant Miquèu de Vielha ?-9-
80 Santa Maria de Mijaran ? 141 Soriguera
82 Sant Esteve (o Sant Sernilh) 141 Mare de Déu d' Arboló ?-9-
de Betren ? 144 Vila closa de Vilamur i Santa Maria
83 Sant Tomàs (o Sant Martin) (o Mare de Déu de Medina) de
de Casarilh ? Vilamur ?
85 Sant Martin de Gausac ?
147 Gerri de la Sal
86 Bossost 148 Santa Maria de Gerri -9-??
86 Era Purificacion de Maria -9--9-?
7
6
MONUMENTS xa Arsenda o algun dels seus descen
DESCRITS dents continuadors del llinatge d'Erill
Santa Eulàlia
d'Erill la Vall va donar la vila al monestir cistercenc
SantaM aria de Taüll de Santa Maria de Lavaix. Des d'ales
Sant Climentd e Taüll hores fins a la desamortització dels
ESGLÉSIES
SantJ oand e Bol béns monàstics al s. XIX, Erill la Vall
ROMÀNQUIES
SantF eilu de Barruera DE LAV ALL va ser patrimoni de Lavaix.
SantaM aria de Cardet DEB OI L'església, tot i ser una. parròquia
Santa Maria de Cóll monàstica, va gaudir del règim espe
Nativitat de la Mare cial que tenien totes les esglésies de
de Déu (o Santa COMARCA la vall de Boí que pertanyien al bisbat
Maria) de Durro Alta Ribagorça
SantQ uirc de Durro HABITANTS d'Urgell. La primera notícia històrica
992a prox. és del 1373, corresponent a una visi
ALTRES
BIBLIOGRAFIA ta pastoral.
MONUMENTS
SantS alvador Catalunya Romànica, Va ser declarada monument histo
vol. XVI, pàg. 189-261.
de Barruera Petita ricoartístic l'any 1962 i poc després
esglésiar,e staurada,
d'una nau amba bsis SantC ristòfol una part de la nau, molt Sant Quircd e Taüll Hàbitat pastoral de les l'empres a ENHER en va restaurar
semicircular, datada de d'Erill la VallA ntiga refeta.A l Museu Nacionla Petita església d'una nau Costse Esc onservan omés el campanar. L'any 1994 es va iniciar
la fi del s.X II. església del s. XII en ruï d'Artd e Catalunyas 'ex i absis semicircular, amb la part inferiord els murs
Sant Llorençd e Saraís nes. Constavad 'una nau posae l frontal de l'antic una porta adovellada de diversese strucutres rec una campanya d'excavacions arqueolò sm
Nomése s conservau na amb absis semicircular. altar del s. XIII. d'arc de mig punt. Ha tangulars construïdes al giques que ha permès conèixer l'evo
partd e l'absis romànci SantP ere de Bol Sant Martí de Taüll estat restaurada. voltant del s.X . lució constructiva de l'edifici i fer una Planta de l'església
que vaf er de capçalera a Eslgésia originàriament Restesd 'unac onstrucció de Santa Eulàlia
un edifcii que,j a fa anys, romànica(s .X II) de la romànicaf orçat ransfor restauració a fons de tot el conjunt . d'Erill la Vall.
esv ac onvertir ene stable. qual nomése sc onsreva mades.
L'edifici
s1rnAc1ó HISTORICAL 'origen polític cal situar-lo a mitjan La seva estructura és la d'una església d'una sola nau molt allar
s. X, quan governava el comte Ramon II. En l'aspecte gada, amb una capçalera trevolada a l'est. Dels tres absis, semi
diocesà no és fins al s. XII que es coneix la seva circulars i precedits per arcs presbiterals, el central, que no era
tendència cap al bisbat de Ribagorça-Pallars. La vila de l'originari de l'església segons han demostrat les excavacions, va
Boí fou centre polític tradicional de la vall, i la seva ser substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rec
parròquia , una de les més importants. tangular, avui dia igualment enderrocada en els treballs de res
tauració portat s a terme.
La porta d'accés s'obre a la façana nord. És d'arc de mig punt
i queda protegida per un porxo que té quatre arcs oberts al nord,
sostinguts per tres pilars circulars i amb finestres en dos dels car
LOCALITZACIÓ ~~~ Santa Eulàliad 'Erill la Vall
canyols. En aquesta mateixa façana, però al costat de l'absis, es
Al centre del poble
d'Erill la Vall. va afegir, encara en època altmedieval, un campanar de torre for
X: 321397 mat per un sòcol cec i sis nivells de finestres. A l'inferior, a la cara
Y: 4710340 'f'
L 'any 1064 la vila d'Eril va ser venuda pels com nord, es va obrir una finestra d'una sola esqueixada recta; els
tes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de altres nivells disposen d'una finestra geminada a cada cara de
Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb la torre campanar. Segueix el tipus dels campanars de les esglé
el castell d'Erill i altres possessions. L'any 1072 el sies de Taüll, que en serien els models, però l'execució és molt
feu d'Erill la Vall pertanyia al llinatge de Miró Guerreta, relacionat més acurada tecnològicament i de datació més tardana. La deco
amb els barons de Sas i de Bellera. El 1208 Guillem de Glorieta, ració ressegueix tota l'alçada de la torre campanar i consta dels
segurament hereu dels Guerreta, va vendre el feu a Guillem II de
Bellera i la seva muller Sança, i més tard un fill d'ells, o el mateix
Pàgina següent: vista del campanar
Guillem li, es va casar amb Arsenda d'Erill. Sembla que la matei- de l'església de Santa Eulàlia d'Erill
la Vall, d'execució molt acurada.
8 PIRINEUO CCIDENTAL LAV ALLD E BOf 9
Interior de l'església de Santa Eulàlia
d'Erill la Vall, declarada Patrimoni de
la Humanitat l'any 2000.
típics arquets cecs, que, situats sota un fris de dents de serra, que
den emmarcats per amples lesenes als dos costats laterals de la
torre. La decoració serveix, així mateix, per a diferenciar els diver
sos nivells d'alçada de la torre.
A la façana oest hi ha una altra finestra de doble esqueixada,
contemporània de les dues de doble esqueixada que s'obren al
mur nord del porxo. A la façana sud es conserven tres finestres
de doble esqueixada, una de paredada per l'obra del campanar.
A l'absis sud hi ha una altra finestra contemporània de la refor
ma de l'absis.
L'interior de l'església s'ha cobert amb una estructura d'em
bigat, refeta i reparada diverses vegades. Va substituir una cober
ta de volta de canó de perfil semicircular, de la qual es conserva
només l'arrencada al mur sud.
Amb motiu de la darrera restauració es pogueren precisar les
diferents fases de la seva construcció que ara es troben explici
tades gràficament dins el mateix temple.
Fruit de les prospeccions arqueològiques a l'interior de la nau
han estat les troballes de monedes i restes de ceràmiques roma
nes barrejades amb un conjunt de materials medievals d'entre
els s. VIII i XI, i un parell d'enterraments per inhumació.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu Episcopal
de Vic conserven set figures amb restes de policromia que for
maven part d'un davallament procedent de l'església, on avui hi
ha una reproducció.
LAV ALLD E BOI l l
LOCALITZACIÓ ~~~ Santa Maria de Taüll
Al poblem ateixd e Taüll.
X: 323152
Y: 4709787
~ L 'església s'esmenta per primer cop l'any 1123,
quan el bisbe Ramon Guillem de Roda-Bar
bastre la va consagrar. Va compartir la parroquia
litat amb l'església de Sant Climent, que amb la de
Sant Martí formava el grup d'esglésies construïdes a la vila.
Aquesta gran activitat constructiva podria tenir lligams amb l'in
tent dels senyors d'Erill de crear un nucli monàstic a la vall de Boí,
cosa que no va reeixir. Com a Barruera, la senyoria d'Erill apa
reix documentada a Taüll a partir dels primers anys del s. XII.
Després de la concòrdia entre els bisbes de Roda i Urgell l'any
1140, les esglésies de Taüll passaven definitivament a la diòcesi
d'Urgell, tot gaudint d'un règim autònom especial.
Al s. XVIIIl 'església devia quedar com l'única parròquia de Taüll,
i s'hi van fer moltes reformes. Fou declarada monument histori
coartístic l'any 1931 i restaurada al començament dels anys setan
ta per retornar-li l'aspecte original del s. XII. Al seu interior hi ha
els fonaments d'una església anterior a l'actual que es pot datar
del s.Xo XI. L'any 2000 fou inclosa dins el grup d'esglésies de la
Vall de Boí declarades Patrimoni de la Humanitat.
Interior de l'església de Santa
L'edifici Maria de Taüll, abans de col·locar-hi
la reproducció de les pintures
La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències,
del mur meridional.
amb la construcció del s. XII, i és fruit d'una
profunda restauració . En aquest procés es
rals foren tapiades en fer-se l'ornamentació pictòrica de l'interior.
va reconstruir l'absidiola sud i es van elimi
Els tres absis presenten la típica ornamentació llombarda:
nar tots els elements que s'havien afegit a
arquets cecs i lesenes, completades per un fris en dents de serra.
partir del s. XVIII. També es van rebaixar,
La resta dels murs del perímetre són exempts de decoració.
excessivament, els nivells de paviment tant
- - La porta d'accés s'obre al mur oest per mitjà d'un arc de mig
exteriors com interiors. i l
punt simple, i al damunt té una gran finestra de doble esqueixa
i l
El que ara es pot veure és un edifici de tres
l l da. A la façana sud s'obre una altra porta d'arc de mig punt i una
naus capçades a l'est per sengles absis, pre i l i l finestra de doble esqueixada amb els brancals rectes.
cedits per arcs presbiterals, doble a l'absis cen i l i l
Al mur sud s'alça el campanar. Es tracta d'una torre prismàtica
tral. Les naus es cobreixen amb un embigat de molt esvelta, composta per una alta socolada i quatre nivells o pisos.
fusta recolzat en arcs formers que arrenquen
El primer pis té tres finestres, d'esqueixada recta, a les façanes est
de pilars cilíndrics. La nau de la dreta, o nau i oest; els altres nivells presenten una finestra gemínada a cada faça
sud, queda trencada per la presència del cam
na, amb columna de capitell mensuliforme. Els diferents pisos que
panar, que s'íncorpora a l'interior de l'església.
den separats per frisos d'arcuacions entre lesenes cantoneres; als
A cada una de les absidioles laterals s'o
dos pisos superiors hi ha, a més, dents de serra. Sembla que els
bre una finestra d'arc de mig punt i de doble
paraments exteriors devien ser arrebossats, amb decoració pictò
esqueixada; a l'absis central n'hi havia tres,
rica de tipus geomètric . Aquesta particularitat també s'observa
5m
igualment de doble esqueixada, de les quals
en altres torres campanars de Catalunya i Andorra, com ara a Sant
Planta de l'església
només queda oberta la central; les dues late- de Santa Maria de Taüll. Climent de Taüll o a Santa Coloma d'Andorra, entre d'altres.
12 PIRINEUO CCIOENTAL LAV ALLO EB OI 13
Els diferents pisos del campanar són de fusta i han quedat molt
alterats per la col·locació de les campanes. Al pis superior es con
serven, a les façanes est i oest, dues portes d'arc de mig punt que
s'obren a l'interior de l'església. La presència d'aquestes portes i
la intervenció arqueològica que s'ha dut a terme confirmen la idea
de la preexistència del campanar amb relació a l'església actual,
que s'ha d'identificar amb l'obra consagrada el 1123, mentre que
el campanar es devia construir a la segona meitat del s. XI.
En els sondeigs arqueològics que es van realitzar a l'exterior
de l'església, es va esbrinar que a l'espai ocupat actualment per
la plaça hi havia la necròpoli , un espai füure que podia ser una
plaça més petita i un carrer estret que recorria d'est a oest la plaça
per la banda sud, des de l'entrada a la plaça fins al carrer que tan
ca l'església per l'oest. En aquest espai, prop dels absis i de cap
a cap de la plaça, s'han trobat diversos enterraments, tant en cai
xa de fusta com en caixa de lloses de pissarra.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven les pin
tures murals que decoraven l'interior de l'església, com també
un frontal d'altar en fusta tallada i policromada, i quatre figu
res de fusta que formaven part d'un davallament, a més d'una
talla d'un Crist, ara clavat a una creu moderna, i una figureta que
representa sant Joan.
D'altra banda, el Museu Marès de Barcelona conserva la imat
ge d'un Crist a la creu, una Mare de Déu alletant el Nen i una Mare
de Déu asseguda amb el Nen.
LOCALITZACIÓ ~~~ Sant Climent de Taüll
A l'entradad elp oble
deT aülla, rrand e
la carrete.r a
X: 323268 T
Y: 4709479 L 'església s'esmenta per primera vegada el
1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de
Roda la va consagrar, tal com apareix escrit en
Campanar i absis de l'església una columna de l'interior del temple. Sembla que aquesta data
de Santa Maria de Taüll, amb pot correspondre a una segona fase de construcció de l'edifici i
arcuacions i bandes llombardes.
a la decoració de l'interior amb un conjunt de pintures murals
força important. L'església de Sant Climent, com la de Santa
Pel que fa a l'interior de la torre campanar, la socolada allotja Maria, va exercir funcions de parròquia segons es recull a la visi
dos pisos amb el sostre amb voltes de canó. Al pis baix d'aques ta pastoral del 1373, categoria que va mantenir fins al s. XVIII.
ta socolada hi ha una porta, al mur nord, que comunica el cam Declarada monument historicoartístic el 1931, fou restaurada
panar amb l'església, i dues finestres en forma d'espitllera, una el 1922 i també cap al 1970. En aquest darrer any es van descobrir
a la façana est i l'altra a la sud. uns fragments de pintura romànica que es conserven in situ.
14 PIRINEUO CCIDENTAL LAV ALLD E BOI 15
