les combinacions de clítics pronominals en els dialectes catalans

45 Pages·2012·0.9 MB·Spanish

Rebut:14-XII-2010
Acceptat:14-II-2011
LES COMBINACIONS DE CLÍTICS PRONOMINALS
EN ELS DIALECTES CATALANS
Maria PilarPerea
UniversitatdeBarcelona
Les descripcions dialectals s’han centrat tradicionalment en l’estudi i anàlisi d’as-
pectesfonèticsilèxics,atesalasevarelativafacilitatd’enquestació.Elementsdetipus
morfològicisintàcticpresentenmésdificultatsenrelacióambl’obtenciódelesdadesi
per aquest motiu es compta amb pocs repertoris complets d’aquestes característiques.
Antoni M. Alcover, en «La flexió verbal en els dialectes catalans», ja va oferir una
mostra prou representativa de formes imperatives dels verbs ajupir, anar, dir, doldre,
haver, morir, moure i plànyer seguides de clítics pronominals (cf. Perea 2011). Altres
informacionscomplementàries,ifinsarainexplorades,estrobenenelseutreball«Es-
tudisdeSintaxisdialectalcatalana»,editatel1916,enduesparts,eneltomixdelBo-
lletí del diccionari de la llengua catalana (11-37 i 49-63). Es tracta del recull més
completques’hapublicatfinsararelacionatamblesformespronominalssimplesiles
combinacions dobles i triples, proclítiques i enclítiques, enregistrades en diferents in-
dretsdeldominilingüísticcatalàentreelsanys1900i1922.Peraaquesttreball,amb-
dósmaterialss’hancompletatamblesdadesqueapareixenenels65quadernsdecamp
deldialectòlegques’hanconservat.Detotplegatharesultatunconjuntde3.870regis-
tres.S’haprescindit,però,delesformessimplesidelescombinacionsternàries,fetque
ha reduït la xifra a 1.449 formes recollides en 398 localitats. L’objectiu és analitzar
morfofonològicament el comportament de les combinacions pronominals binàries de
primera,segonaitercerapersonesdelsingularidelpluraliestudiarlesalteracionsque
podenexperimentarquanelspronomsestrobenenposicióproclíticaoenclíticaambles
formesverbals.
Eltreballesdivideixencincparts:enlaprimera,esdescriuenbreumentelsmateri-
als; en la segona, es presenten morfofonològicament les formes simples, que serveixen
de base per formar les combinacions binàries; en la tercera, s’analitzen les estructures
pronominalsdelescombinacionsdoblesobtingudesdelesdadesd’Alcover;enlaquarta,
sesintetitzenelsresultatsobtinguts;enlacinquena,s’explicitenlesconclusions.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 99 01/03/12 13:02
100 MARIAPILARPEREA
1. DESCRIPCIÓDELSMATERIALS
El corpus pronominal objecte d’estudi s’ha bastit amb tres tipus de materials: en
primer lloc, amb les dades que apareixen en el treball d’Alcover «Estudis de Sintaxis
dialectalcatalana»,onesdescriuendemaneraordenadaelsmaterialsobtingutsenles
diverses eixides filològiques que el dialectòleg havia efectuat fins l’any 1914. El tre-
ball es divideix en tres parts: en la primera, s’estudien els clítics pronominals que
precedeixeniposposenelverb.Aquestapart,alseutorn,esdivideixentresapartats:
enelprimer,esdescriuenelspronomsde1ai2apersonesdelsingularidelplural,els
de3apersonailesformesen,hoihienposicióproclítica;enelsegon,esfareferència
a l’atonicitat o tonicitat de les partícules pronominals;1 en el tercer, s’analitzen els
mateixos pronoms que en l’apartat primer, però en posició enclítica. La segona part
incideixenelsefectesd’elisióqueelsclíticspronominalstenensobrelesformesver-
bals en diferents contextos: la pèrdua de la –r d’infinitiu, del morf de 1a persona del
plural/m/del’imperatiu,delmorf/w/dela2apersonadelpluraldel’imperatiu;dela
–tdelparticipiolasimplificaciódelgrupconsonàntic–ntdelgerundiencontacteamb
els pronoms hi o ho; i també remarca les modificacions formals que determinades
desinències poden experimentar, com ara l’alteració de –eix de la 2a persona del sin-
gulardelsimperatiusdela3aconjugacióincoativaaMallorca(segueix-me>segui’m).
En la tercera part s’analitzen les combinacions pronominals en posició proclítica i
enclítica.
El conjunt de les dades del treball alcoverià reuneix 1.360 registres, que han estat
introduïts,ordenatsiclassificatsenunabasededades,sensealterar-nel’ortografiaorigi-
nal.Atèsqueelsmaterialsprovenendeleseixidesfilològiques,aquestss’hancompletat
ambelsregistrespronominalsques’inclouenenels65quadernsdecampques’hanlo-
calitzat fins ara. D’aquesta manera, la base de dades s’ha enriquit amb 2.300 registres
més,lamajoriadelsqualscoincideixenambelsexemplesaportatseneltreballd’Alco-
ver.Altres,però,mostrendiscrepànciesformalsenrelacióamblaseqüènciaqueelregis-
treil·lustra;així,«eixosllibresno’lshovamdonà»vs.«exosllibres(aells)no’lshovam
volerdonar»(CastellódelaP.,[Quadern]VII(1902));anireallàielz·idiréquevenguin
vs. «quant els vegi, els-hi diré allò» (Caldes de Malavella, Llibreta VIII (conj.) (1909-
1921))o«perdu’lz·e,torna»vs.«perdú’ls-e(durlos)»(Reus,QVIII(1902)).Alguns
registresdelsquadernsafegeixenentreparèntesisinformacionsaclaridores(«enanássen
(anarsen)»(Alcoi;QIV(1901-1903))odesprésdedospunts(«pose-se’n»(Gandia;QIV
(1901-1903)*).2Moltsovint,s’hirecullinformaciófonètica(«j[Œ]m’[ª]dz[ª]k[Œ]k(elze
me)»,Alcúdia,QIII(1920)),que,enalgunscasos,nosempre,esreprodueixeneltreball
publicat al BDLC (es ciurons per menjar-los‑se [mªnYªrlotsª?], han d’esser ben cuits
(Mallorca,foraAlcúdia)).
1. Noesprenenconsideració,permancad’espai,enaquestadescripció,laqüestiódelatonicitat
delsclíticspronominals.
2. L’asteriscindicaqueaquestregistredels«EstudisdeSintaxisdialectalcatalana»tambéestroba
enelquaderndecampindicat.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 100 01/03/12 13:02
LESCOMBINACIONSDECLÍTICSPRONOMINALS 101
Delsquadernsalcoverians,sols40incloueninformacionspronominals,i,concreta-
ment,31,combinacionsbinàries.Pernoallargarlapresentaciódelsregistres,enrelació
amb el quadern on es troben, s’ha fet constar l’equivalència numèrica que s’indica en
notaapeudepàgina.3
En darrer lloc, també s’han utilitzat les dades que apareixen en «La flexió verbal»
corresponents al mode imperatiu dels verbs següents: ajupir, anar, dir, doldre, haver,
morir,moureiplànyer,quanestrobenseguitsdeclíticspronominals.Ambaquestain-
formaciólabasededadeshaaugmentatamb216registresmés,fent-neuntotalde3.870.
D’aquests, que contenien formes simples, combinacions binàries i ternàries, sols s’han
estudiatlessegones,quecomprenen1.449formes.4
2. L’ESTRUCTURAMORFOLÒGICADELESFORMES
PRONOMINALSSIMPLES
La taula 1 mostra la interpretació fonològica dels clítics pronominals d’acord amb
Bonet(2002:943iss):
Taula1
1apers.sing. /m/ emveuen m’arriba comprar-me veure’m
1apers.sing. /t/ etdiuen t’acostes trobar-te atura’t
1apers.sing. /n+z/ ensveurem ens visitar-nos moure’ns
acompanyeu
2apers.sing /w+z/o/u+z/ usbaralleu usaprecieu acompanyar-vos veure-us
Ac.masc.sing. /l/ elcompren l’agafaren tancar-lo mira’l
3. Lesequivalènciessónlessegüents:QuadernI(1900)=1;QuadernII(1901)=2;QuadernIII
(1901) = 3; Quadern V (1901) = 4; Quadern IV (1901-1903) = 5; Quadern VI (1902) = 6; Qua-
dern VII (1902) = 7; Quadern VIII (1902) = 8; Quadern IX (1902) = 9; Quadern X (1902) = 10;
Quadern XI (1902) = 11; Quadern XV (1902) = 12; Quadern XVI (1902) = 13; Quadern XVII
(1902)=14;QuadernXXIV(1903)=15;QuadernXXVI(1903)=16;QuadernXII(1906)=17;Qua-
dernXIII(1906)=18;LlibretaVIII(conj.)(1909-1921)=19;QuadernXIV(1917)=20;QuadernI
(1917-1918)=21;QuadernII(1918)=22;QuadernIII(1920)=23;LlibretaII(1921)=24;Llibre-
ta VI (1921) = 25; Llibreta XXIX (1921) = 29; Quadern IV (1921) = 30; Quadern VI (1921) = 31;
QuadernXIII(1921)=32;QuadernXXIII(1921)=35;QuadernXXIV(1921)=36.
4. Laprocedènciadelsmaterialsesdistingeixdelamanerasegüent:a)lesseqüènciesencursiva
ambelspronomsenversaletacorresponenalesformesinclosesenels«EstudisdeSintaxisdialectal
catalana»;b)lesseqüènciesenrodonaambalgunelementtranscritfonèticamentmostrenlesinforma-
cionsprovinentsdelsquadernsdecamp;c)lesseqüènciesdelverbmésclíticsentranscripciófonètica
corresponentalesdadesde«Laflexióverbalenelsdialectescatalans».
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 101 01/03/12 13:02
102 MARIAPILARPEREA
Taula1(Continuació)
Ac.masc.pl. /l+z/ elsven elsagafa acompanyar-los creure’ls
Ac.fem.sing. /l+a/ latoqueu l’entén pren-la escriure-la
Ac.fem.pl. /l+a+z/ lesferen lesvisita trobar-les vendre-les
Neutre /o/o/u/ hovolia hoenviava dir-ho veure-ho
Datiusing. /l+i/ lidiré liobre fer-li paga-li
Datiupl. /l+z/ elsdiré elsobre fer-los paga’ls
Partitiu /n/ enfogiren n’oferí enviar-ne compra’n
Locatiu /i/ hicercava hiarribà anar-hi veure-hi
Reflexiu /s/ esvestia s’obre rentar-se ofendre’s
Bonet(2002),però,noexplicitalesrepresentacionsfonològiquesdelspronomsde
1a i 2a persones del plural,5 del pronom neutre ni del locatiu. Una part d’aquestes in-
formacions es poden recuperar de Viaplana (1980), de Viaplana i Lloret (1996) i de
BonetiLloret(2005)),elsqualspostulen/o/(o/u/)i/i/perahoihi,respectivament;
i /n+z/ i /w/6 per a les primeres i segones persones. Aquest treball, però, replantejarà,
alallumdelconjuntdedadesalcoverià,lespropostesderepresentaciófonològicadel
pronom de 2a persona del plural. Alcover ja havia detectat en totes dues persones
nombrosesvariants:nos,nus;mos,mus;mo,mu;ens[ªns],enze[ª?nzª];vos,vus;vo,
vu; eus [ªws], eus·e [ª?wzª], us; i sembla difícil poder postular una sola forma per a
cadapersona.
Atèsqueestractadeformesbasadesenl’estàndard,òbviamentenlataulanoaparei-
xen, entre altres, les realitzacions dialectals mos o vos en posició proclítica, les formes
diftongadesdelneutreho([ª/Dw])odellocatiuhi([ª/Dj])olasolucióanalògicalisperal
datiuplural.Tampocnos’hireculleldesplaçamentdel’accentques’esdevéenbalearni
elcanvid’ordrepronominalquetéllocenmallorquí.Lesdadesques’examinaranacon-
tinuació, malgrat que no són exhaustives, configuren globalment una panoràmica prou
diferentdelessolucionsdel’estàndard.Ambtot,comespodràcomprovar,lesvariants
sovint responen a l’aplicació de processos prou sistemàtics que s’indicaran en efectuar
l’anàlisiisesintetitzaranenl’apartat4.
5. Perala2apersonadelplural,Bonet(2002:971)suggereix/w/,peròesrefereixsolamentala
realitzaciód’usinodevos.
6. BonetiLloret(2005:50)postulenl’existènciadeduesformesal·lomòrfiques:/us/acomença-
mentdelgruppronominali/ws/arreu.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 102 01/03/12 13:02
LESCOMBINACIONSDECLÍTICSPRONOMINALS 103
3. ANÀLISIMORFOLÒGICADELSCLÍTICSPRONOMINALSENCLÍTICS
IPROCLÍTICSEXTRETSDELESDADESD’ALCOVER
L’anàlisiesbasaenlesformespronominalsbinàriesextretesdelesdadesd’Alcover,
queespresentarand’acordamblesestructuresqueapareixenenlataula2.
Taula2. Estructurespronominalsdobles
me’nC7 men’V C/W‑me’n V‑me’n
m’hiC m’hiV C/W‑m’hi V‑m’hi
m’hoC m’hoV C/W‑m’ho V‑m’ho
me’lC mel’V C/W‑me’l V‑me’l
me’lsC me’lsV C/W‑me’ls V‑me’ls
melaC mel’V C/W‑me‑la V‑me‑la
melesC melesV C/W‑me‑les V‑me‑les
te’nC ten’V C/W‑te’n V‑te’n
t’hiC t’hiV C/W‑t’hi V‑t’hi
t’hoC t’hoV C/W‑t’ho V‑t’ho
te’lC tel’V C/W‑te’l V‑te’l
te’lsC te’lsV C/W‑te’ls V‑te’ls
telaC te’lV C/W‑te‑la V‑te‑la
telesC telesV C/W‑te‑les V‑te‑les
ensenC ensn’V C/W‑nos‑en V’ns‑en
enshiC enshiV C/W‑nos‑hi V‑nos‑hi
enshoC enshoV C/W‑nos‑ho V’ns‑ho
enselC ensl’V C/W‑nos‑el V’ns‑el
enselsC enselsV C/W‑nos‑els V’ns‑els
enslaC ensl’V C/W‑nos‑la V’ns‑la
enslesC enslesV C/W‑nos‑les V’ns‑les
usenC usn’V C/W‑vos‑en V’us‑en
ushiC ushiV C/W‑vos‑hi V‑us‑hi
ushoC ushoV C/W‑vos‑ho V‑us‑ho
uselC usl’V C/W‑vos‑el V‑us‑el
uselsC uselsV C/W‑vos‑els V‑us‑els
uslaC usl’V C/W‑vos‑la V‑vos‑la
uslesC uslesV C/W‑vos‑les V‑vos‑les
li’nC lin’V C/W‑li’n V‑li’n
lihoC lihoV C/W‑li‑ho V‑li‑ho
li’lC lil’V C/W‑li’l V‑li’l
li’lsC li’lsV C/W‑li’ls V‑li’ls
lilaC lil’V C/W‑li‑la V‑li‑la
lilesC lilesV C/W‑li‑les V‑li‑les
7. Leslletresabreujadesqueapareixeneneltextequivalenac(consonant),v(vocal),i(infinitiu,
sensepronúnciadela-rfinal);ir(infinitiu,ambpronúnciadela-rfinal),w(semivocal).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 103 01/03/12 13:02
104 MARIAPILARPEREA
Taula2. Estructurespronominalsdobles(Continuació)
elsenC elsn’V C/W‑los‑en V’ls‑en
elshoC elshoV C/W‑los‑ho V’ls‑ho
elselC elsl’V C/W‑los‑el V’ls‑el
elselsC elselsV C/W‑los‑els V’ls‑els
elslaC elsl’V C/W‑los‑la V’ls‑la
elslesC elslesV C/W‑los‑les V’ls‑les
Estractadelescombinacionsdeprimeraisegonapersonesdelsingular(meite)i
del plural (ens i vos) amb els pronoms en, hi, ho, el, els, la i les. Pel que fa a les
terceres persones, es parteix en un primer moment de les combinacions del datiu (li i
els) amb l’acusatiu (el, els, la, les), que es corresponen amb les solucions valencia-
nes,perbéquetambéesfaràreferènciaalesformescorresponentsal’estàndard(taula
3),quesuposen,quaneldatiuéssingular,comésbensabut,uncanviformaldelpronom
corresponent(li→hi)iunaalteraciódel’ordresintàcticesperat:
Taula3. Estructurespronominalsd’acusatiu+datiusingular
pròpiesdel’estàndardcentral
n’hiC n’hiV C/W‑n’hi V‑n’hi
l’hiC l’hiV C/W‑l’hi V‑l’hi
elshiC elshiV C/W‑los‑hi V’ls‑hi
lahiC lahiV C/W‑la‑hi V‑la‑hi
leshiC leshiV C/W‑les‑hi V‑les‑hi
En les graelles que apareixen en els apartats següents, la primera filera mostra les
quatre formes que els pronoms poden adoptar, segons la posició proclítica i enclítica i
segonsqueelverbcomencienconsonant(c)oenvocal(v),oqueacabienconsonant(ir
(infinitiu), nasal bilabial (m) o semivocal (w) o en vocal (v)). En les fileres següents
s’indiquen, sense ombrejar, les formes coincidents amb l’estàndard i, ombrejades, les
variacionsformalsoestructuralsqueespodenproduir.Aquestesdarreressónlesquees
comentaran,sistematitzant-neelsfenòmens.Caltenirencompte,però,quecalremuntar-
se en alguns casos a les representacions de les formes simples per justificar algunes de
lesvariants.Enl’encapçalamentdel’apartatespostulenlescorresponentsformesfono-
lògiquesdelspronoms.Ennotaapeudepàginas’inclouenaltressolucionsdialectalsque
compleixenlescaracterístiquesindicades.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 104 01/03/12 13:02
LESCOMBINACIONSDECLÍTICSPRONOMINALS 105
3.1. ElspronomsMEiTEilescombinacionsambaltrespronoms
3.1.1. ME+NE[/m/+/n/]/TE+NE[/t/+/n/]
me’nc men’v te’nc ten’v irme’n v‑te’n c‑te’n i/v‑me’n
me’n me recordar- du-te’n11 vés-te’n12 donà-me’n13
vaig8 n’enric9 me’n10 dóna-me’n14
a)c‑me‑ne a)v‑te‑ne a)i/v‑me‑ne
digues-me-ne recorda-te-ne anà-me-ne
faci-me-ne
b)c‑te‑te’n
vés-te-te’n
a) Inserciód’unavocalperifèricaenposicióenclítica(‘n→ne):recòrdatene(Be-
nidorm,29);anàmene(S.Joand’Alacant,6*);15portà-me‑ne(laPobladeS.);faci-me‑
nevenirun!(CanetdeRosselló);digues-me‑neun!(Ceret,11*).
b) Repeticiódeclític:vés-te-te’n(TossadeM.,LloretdeM.).
8. Altrescasos:me’nvai(BanyulsdelaMarenda,9);m’envay(CampdeTarragona,Vilafranca
delP.,17);me’nniré(Barcelona,23),me’nvaiempenedí(Sort,14),me’nvatx(Falset,22);me’n‘niré
(S.JosepdesaTalaia,20);jame’nduràsun(totMallorca);me’ntorno(AlcalàdeX.,3).
9. Altrescasos:jonome’nenrik!(Alcúdia,23);men’arrambaràstres(Mallorca);men’aflux
(Xàtiva,7).Enaquestaestructuras’incloulainversiódelrossellonèsencombinar-sel’infinitiuambels
pronoms:cunfaréperm’enanar?(CanetdeR.,17).
10. Altrescasos:perrecordarmen(Vila-real,3).
11. Altrescasos:vé-te’n(Bonansa,Isavarre,Alòsd’Àneu,Esporles,Palma,Manacor,Felanitx,
Binissalem);perdúte’n(laPobladeS.,13);dole-te’n(Mieres).
12. Altrescasos:dol-te’n(Amer);[dŒltªÚn](Pollença);ves-te’n(Alòsd’Àneu,Isavarre,Tamaritde
L.;Organyà,Tremp,Benavarri,S.SalvadordeToló,Ponts,Balaguer,Cervera,Bellpuigd’U.,Lleida,
S.MartídeRiucorb,Fraga,laGranadella,Gandesa,Tortosa,Llucena,Sagunt(Morvedre),Llíria,Va-
lència, la Pobla de S.); Falset, Calaceit, Morella, Vinaròs, Benassal, Alcalà de X., Castelló de la P.,
Sueca,Gandia,Benigànim,Pego,Patró(ValldeGallinera),Cocentaina,Benissa,Tàrbena,Alcoi,Biar,
laVilaJoiosa,Monòver,Alacant,Elx;Tarragona,Binissalem,S.Mateud’Aubarca);ves-té’n(Alaior;
Ciutadella,Ferreries,esMigjornG.;SaPobla,Sóller,S.Margalida,Artà,Esporles,Palma,Manacor,
Felanitx).
13. Altrescasos:padoná-me’n(Elx,21).
14. Altrescasos:dón[ª]m[ª]n(Tarragona,22);done-me’n(Alcoi);[ª]nbolsdefigues?dum[ª]n!
(VilafrancadelP.22).
15. AS.Joand’Alacanttambés’il·lustraaquestfenomenenlacombinaciónt-se-ne:enanant-
se-ne.
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 105 01/03/12 13:02
106 MARIAPILARPEREA
3.1.2. ME+HI[/m/+/i/]/TE+HI[/t/+/i/]
m’hic m’hiv t’hic t’hiv c/w-m’hi v-m’hi w-t’hi v-t’hi
m’hiha t’hivols mou-t’hi18 mira-t’hi19
duit16 posar17
a)mehic a)mehiv a)v-te-hi
mehitenga mehiajuneí posa-te-hi
b)(w)-t’hi’t
mo’t’hi’t
a) Diftongació20delpronomlocatiu(hi→[ªj])aEivissatantenposicióproclítica
(mehiajuneí,quemehitengaunsquantshomes(Eiv.,6*))comenclítica(puz[ª]t[ª]y
si t’hi vols puzà! (Eiv. (vila), 30). Alcover (1916: 54) ho interpreta: «que el pronom
anterioracabienvocalilahiformidiftongambella».Ambtot,considerarquelacom-
binació pronominal es realitza a partir de la diftongació del locatiu (o del neutre; cf.
3.1.3)esbasaenl’existènciaderealitzacionsjadiftongadesenlesformespronominals
simples.21
b) Repeticiódeclític:mo’t’hi’t([mŒÚtit](Bellpuigd’U.)).
16. Altrescasos:m’hihaduit(Mallorca).
17. Altrescasos:t’hivolspuzà!(Eivissa(vila),30);t’hitrobaràn(Mallorca).
18. Altrescasos:mou-t’hi(S.ColomadeQueralt,Bonansa,elPontdeS.,Organyà,Balaguer).
19. Altrescasos:mira-t’hienloquefas(Vinaròs,22).
20. Alcover documenta aquest fenomen en la combinació simple de pronom + verb: «La hi
tornae-hiaprincipidefraseodarreramotacabatenconsonant.Aixílatrobàrem:aGombrèn:e-hi
havíaneu;aCiutadella:e-hihaviahomus;aBanyolesitotalaGarrotxa:e-hièsell;e-hièsella;a
Mataró:e-hihacosesextranyes;aBegur:avegadese-hihavíatempestat;aPrat:e-hihal’Amuaquí;
e-hi‘bíaunhomeallí;aVic:e-hihaviamoltshomes;aPratsdeLluçanèsiGironella:e-hihavíauna
fera;aEivissa:e-hihadinatellallà;e-hièsessenyó?;e-hi‘niré,sipuc;aMallorca:e-hiveigmolt
quefé;e-hierallavòell;e-hihahomosdetotacasta(...);aAgramunt:nohi‘niriajoallà»(BDLC,
IX,19).
21. Altres casos: [ªj] nirás (Girona, 21); [ª]-hj er[ª]s?, [ª]-hj enviaràs?, [ª]-hj entraràs?, [ª]-hj
estaràs?,[ª]-hjintervindràs?(Alaior,esCastell)(LVIII(conj.)(1909-1921)),[ª]jbindràs?,[ª]jturn[ª]
ràs?(Vilabertran,21);hio[ª]jturnari[ª]allà?Hio[ª]jcauria[D]ll.Sicomensaelverbenvocal,no
solendir[ª]j,sinohi(SantFeliudeGuíxols)(21).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 106 12/03/12 07:56
LESCOMBINACIONSDECLÍTICSPRONOMINALS 107
3.1.3. ME+HO[/m/+/o/]/TE+HO[/t/+/o/]
m’hoc m’hov t’hoc t’hov c/ir‑m’ho v‑m’ho ir/w‑t’ho i‑t’ho
m’ho m’ho t’hodiré24 llegeix- explica- dir-t’ho28 robà-t’ho29
digué22 enviaven23 m’ho25/ m’ho27
fer-m’ho26
mehoc mehov tehoc tehov ir‑me‑ho v‑me‑ho ir/nt/ i/v‑te‑ho
w‑te‑ho
mew mewhan tewha tew donar- dóna- dir-t’ew/ dí-t’ew/
dóna dit dat arreglaré m’ew m’ew donant-t’ew compra-t’ew
Diftongaciódelpronomneutre30(ho→ew)31tantenposicióproclítica(m’ewcon-
taren)32comenclítica(novullguédir-m’ew).33Alcover(1916:51)hoexplicanovament
com una manca de contracció de la vocal del primer pronom amb ho. Aquesta solució
potconviureamblaformaelidida,tantenposicióenclítica(«mehu[mªw]handit,pero
22. Altrescasos:m’hodigué(Reus;8);nom’hudigues(Blanes,9*);m’hudiuentot(elPenedès);
aixòm’hufau(faig)(Calce);totm’hudóna(Fornells,19);aixòm’huvanpintà(Falset,Fontaubella);
Nom’hovullguédir(VilallongadelaSafor,7);m’hodiguéymehudigué(Benidorm,6);m’hovaen
dir(elpoble)(Benissa,6);nom’hovolguerenfer(Finestrat,6*);m’hodigueren(Ontinyent,7*);assò
m’hovandir(Relleu,6*);nom’hovulguédir(Vilallonga);m’hohandut(Xàtiva,36).
23. Altrescasos:m’hoenviarend’allà(Àger);m’«ho»hasdedirloque’tpasse(Sort,14*).
24. Altrescasos:t’hudiré(laBisbal,Palafrugell,lesGuilleries;Blanes,9*);t’hudóna(Fornells,
19);T’hu(te-hu)dunaria(Eivissa,Formentera,S.AntonidePortmany,S.JoandeLabritja,S.Eulàriadel
Riu,19);t’hodiré(laVilaJoiosa,6*);t’hovandonà(Reus).Enaquestaestructuras’incloulainversió
delrossellonèsencombinar-sel’infinitiuambelspronoms:pert’huduná,hukaltinr[ª](CanetdeR.,17).
25. Altrescasos:llegeix-m’hu(CanetdeR.).
26. Altrescasos:novolguerenfermho(Benidorm,6).
27. Altres casos: esplicam’hu tu (Cerdanya esp. i franc.), 11); lligixi-m’hu! (Canet de R.); do-
m’hu!(Blanes).
28. Altrescasos:nopucdir-t’ho(Oliva);beu-t’hu(Rosselló).
29. Altrescasos:vindràperrubà-t’hu(laJonquera);peradi-t’hu(Alió,Reus,8);perdonát’hu
(Falset,8).
30. Alcoverdocumentaaquestfenomenenlacombinaciósimpledepronom+verb:«Dinsuna
altrapartidadecomarqueslahosediptongaene-hu[ªw].Lehitrobàrem:aBenissa:e‑husolendir
alguns;aCodolet:e‑hu‘viauïtdire(dir);aPonts:Devegadese‑hufandebarallar-se;aEivissa:e‑hu
sabstotaixò?;aCiutadella:e‑huveurem;aAlcoi:e‑husabsono?;aBerga:e‑huhasentitadir;a
Sort:e‑huhasentitcontar;aMallorcas’usae-huenllocdehosemprequetalpartículacomençafrase
ovadarreraunmotqueacabaenconsonantiquenosigal’infinitiud’unverb(e‑huduràs;e‑huvols;
massacurte‑huhasfet;pocforte‑huhasposat;casigense‑huveig)»(BDLC,IX,18-19).
31. Bonet(2002:970)dubtasilavocaldelaformadiftongadameu,quesolssituaenalgunesva-
rietatsoccidentals,formapartdelpronomde1apersonaoésunavocalepentètica.Calrecordarqueho
solpotdiptongar,enunprocésquerecordapronúnciesdiptongadesdeltipusoliva>auliva,orella>
aurella,ovella>auvella;Olot>Aulot.
32. Altrescasos:assòmehucontaren(Bolulla);mehudigueren(SimatdelaValldigna,Tavernes
delaValldigna,BenifairódelaValldigna,Xixona,7);mehuconten(Llíria,CastellódelaP.);mehu
dirà(Benidorm);mehudirán(Benigànim,22);mehufarà(Pego);mehuvandi(Vinaròs,7*,laFata-
rella,8);mehuenviaren(Alcoi,6);mehuhafettrobar(Xixona);mehuhandat(totselspoblesdel
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 107 01/03/12 13:02
108 MARIAPILARPEREA
diuenmésm’huhandit»(Eivissa,20);34o«m’hodiguéymehudigué»(Benidorm,6))
comenclítica(cumpr[ª]t[ª]-hw;cumpr[ª]-t’hó;mud[ª]t[ª]-hu;mud[ª]-t’hó(Ciutadella,
es Migjorn G., Ferreries, 19). Com en el cas anterior, les realitzacions diftongades ja
apareixenenlesformespronominalssimples.35
3.1.4. ME+LO[/m/+/l/]/TE+LO[/t/+/l/]
me’lc mel’v te’lc tel’v c/w‑me’l v‑me’l ir‑te’l v‑te’l
me’l me te’l haveu-me’l39 veure-me’l41 menjar- menja-te’l43
donaràs36 l’estim37 donc38 donar-me’l40 te’l42
Maestratengeneral,S.Joand’Alacant);mehuhandit(laVilaJoiosa,6*;laGranadella,Benassal,22);
me’uhadit(Gandia,5);simehufeutrobar(Xixona,6);assòmehuenvía(Benissa);mehuenviaren
(Alcoi);mehuencarreguen(Gandia,Beniopa);mehuhancontat(Lleida);totmehudiu(Benavarri,22);
te-hwdic(Benavarri);tehudiuen(laFatarella);tehudirán(Benigànim,22);tehudonaría(Alcoi);no
volquetehufaces(S.Joand’Alacant);notehudiré(laVilaJoiosa,6*);tehuhandit(laGranadella,
22);notehupuchdir(Alacant,Monòver,Novelda,6);¿comtehudiré?(Pinós;Benidorm,Xàtiva,6).
33. Altrescasos:voliadonarme’u(Rafelguaraf,3);novullguédir-me‑hu(Alzira;Vilallongadela
Safor,7);dona-me‑hu!(Xàtiva,5*);jatehuarretglaré(laVilaJoiosa,6);anirédonant-te‑hu(Caste-
lló de la P., 7*); dir-te‑hu (Oliva); di-te‑hu (Ascó, 8*; Salàs (prop de Tremp), 18*; Villalba, 8*);
donà-te‑hu(Falset)).AValència(7*)tambés’il·lustraaquestfenomenenlacombinaciór‑s’ew:digué
assòsensasentir-se-hu.
34. Altrescasos:m[ª]-hw(m’hu)dóna(Maó,S.Lluís,19);totm[ª]-hw(im’hu)dona(Ciutadella,
esMercadal,esMigjornG.,Ferreries,Fornells,19);M[ª]w(m’ho)donaràsimu(m’ho)dunaràs(Ei-
vissa,Formentera,S.AntonidePortmany,S.JosepdesaTalaia,19);Me-hu(m’hu)digué(Eivissa,
Formentera,S.AntonidePortmany,S.JoandeLabritja,S.EulàriadelRiu,19);T’hu(te-hu)dunaria
(Eivissa,Formentera,S.AntonidePortmany,S.JoandeLabritja,S.EulàriadelRiu,19);ellt[ª]-hw(i
t’hu)hadat;t[ª]-hw(t’hu)tornarà;t[ª]-hw(t’hu)dirà(Ciutadella,esMercadal,esMigjornG.,Ferre-
ries,Fornells,19);t[ª]-hw(t’hu)dóna(Maó,S.Lluís,19).Enaquestsindretstambéestrobalamateixa
diftongacióenlacombinacióse+ho:s[ª]-hw(is’hu)pensava(Ciutadella,esMigjornG.,Ferreries,19)
itambéalaPobladeS.(ellsehulligue,13).
35. Altres casos: [ª]-hu saps?; [ª]-hi [ª]s éll? (Eivissa, 20); [ª]w diràs, [ª]w f[ª]ràs, [ª]w saps
(Casavells,Corçà,laBisbald’Empordà,Púbol,SantClimentdePeralta,SantPoldeMar,Vulpellac,21);
algunse-husolendir(Benissa,6).
36. Altres casos: me’l dunaràs (Eivissa, Formentera, 19); me’l vol dar (el llibre) (Maó, 18*);
¿me’lvens?(Alcúdia).
37. Altrescasos:m[ª]l’hed’endu?(Alcúdia,23);mel’estim(Ciutadella,18);mel’hadonada
(Eivissa,6).
38. Altrescasos:aqueixllibrata’ldonk(l’Alguer,21).
39. Altrescasos:haveu-me’l,heu-me’l(Igualada,VilafrancadelPenedès).
40. Altrescasos:dunár-me’lidunár-m[ªÚ]l(Eivissa,Formentera,19).
41. Altrescasos:v[ª]wr[ª]-m[ª]’liv[ª]wr[ª]m[ªÚ]l(Eivissa,Formentera,19);[ª]fik[ª]m[ª]’l(Al-
cúdia,23);dunem[ª]’l!(Ciutadella,Ferreries,19);pervendre-me’l(Sortipoblesveïns,17*).
42. Altres casos: menjár-te’l i menjár-t[ªÚ]’l; b[ªÚ]wr[ª]-te’l i b[ªwrª-t[ªÚ]’l (Eivissa, Formentera,
19);m[ª]nj[ª]rt[ªÚ]l,(Ciutadella,Ferreries,19).
43. Altres casos: mítel! (Tarragona, Reus; Falset, 8*, Bellpuig, 23); mallà-te’l! (mira’l-te)!
(Valls,8*);menjatel(Vinaròs,2).
EstudisRomànics[Institutd’EstudisCatalans],Vol.34(2012),p.99-143
DOI:10.2436/20.2500.01.96
021-RomanicsXXXIV01.indd 108 01/03/12 13:02