Table Of Content,
LA MUSICA A CAT ALUNYA
FINS AL SEGLE XIII
PER
,•
HIGINI ANCLES
..
BIBLIOTECA DE CATALUNYA
AMB LA COL-LABORACIÓ DE LA
UNIVERSITAT AUTÓNOMA DE BARCEUONA
BARCELONA, 1988
- -.
ce (m')
~AWD ~
~ 3110 rm BIBLIOTECA DE CATALUNYA
:e
-
"'
m
'
LA MUSICA A CA T ALUNY A
PUBLICACIONS FINS AL SEGLE XIII
DEL
PER
DEPARTAMENT DE MÚSICA
HJGINI ANCLES
BIBLIOTECA DE CATALUNYA
AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA
UNIVERSITAT AUTÓNOMA DE BARCELONA
BARCELONA, 1988
ce (m')
~AWD ~
~ 3110 rm BIBLIOTECA DE CATALUNYA
:e
-
"'
m
'
LA MUSICA A CA T ALUNY A
PUBLICACIONS FINS AL SEGLE XIII
DEL
PER
DEPARTAMENT DE MÚSICA
HJGINI ANCLES
BIBLIOTECA DE CATALUNYA
AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA
UNIVERSITAT AUTÓNOMA DE BARCELONA
BARCELONA, 1988
'
..l (
J 1
Biblioteca de Catalunya. Dades catalografiques
ANGLES, Higini
La Música a Catalunya fins al segle XIII 1
per Higni Angles. -Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1988.
XX, 447 p.; 27 cm. -(Biblioteca de Catalunya. Publicacions
del Departament de Música; 10 i Universitat Autónoma de Barcelona)
Reproducció de l'edició de 1935
I. Biblioteca de Catalunya
I. Música -Catalunya -s. V-XIII
78 (467.1) "04/12"
Aquesta edició és reproducció de la publicada amb el títol i peu d'impremta:
LA MÚSICA A CATALUNYA
FINS AL SEGLE XIII
per
Mons. Higini Angles, pvre.
Cap del Departament de Música de la
Biblioteca de Catalunya
lnstitut d'Estudis Catalans i Biblioteca
de Catalunya
Barcelona, 1935
Al. MESTRE ANTONI RUBIÓ I LLUCH
INICIADOR DE I.ES RECERQUES DIPl;OMÁTIQUES SOBRE LA CUI,TURA MEDIEVAl; CATAI;ANA
ISBN: 84-87006-80-9
Diposit legal: B-30809-88
Producció: Serveis de Publicacions de la
Universitat Autónoma de Barcelona
lmpressió: Tallers Grafics Hostench, S.A.
C/. Corsega, 231 -Barcelona
'
..l (
J 1
Biblioteca de Catalunya. Dades catalografiques
ANGLES, Higini
La Música a Catalunya fins al segle XIII 1
per Higni Angles. -Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1988.
XX, 447 p.; 27 cm. -(Biblioteca de Catalunya. Publicacions
del Departament de Música; 10 i Universitat Autónoma de Barcelona)
Reproducció de l'edició de 1935
I. Biblioteca de Catalunya
I. Música -Catalunya -s. V-XIII
78 (467.1) "04/12"
Aquesta edició és reproducció de la publicada amb el títol i peu d'impremta:
LA MÚSICA A CATALUNYA
FINS AL SEGLE XIII
per
Mons. Higini Angles, pvre.
Cap del Departament de Música de la
Biblioteca de Catalunya
lnstitut d'Estudis Catalans i Biblioteca
de Catalunya
Barcelona, 1935
Al. MESTRE ANTONI RUBIÓ I LLUCH
INICIADOR DE I.ES RECERQUES DIPl;OMÁTIQUES SOBRE LA CUI,TURA MEDIEVAl; CATAI;ANA
ISBN: 84-87006-80-9
Diposit legal: B-30809-88
Producció: Serveis de Publicacions de la
Universitat Autónoma de Barcelona
lmpressió: Tallers Grafics Hostench, S.A.
C/. Corsega, 231 -Barcelona
PRÓLEG
[}obra de Mons. Higini Angles, que ara es reedita, és fonamental peral co
neixement de La Música a Catalunya fins al segle XIII. És modelica en el seu
genere i considerada com una de les seves millors investigacions.
La prava n'és el fet d'haver-se exhauritja fa temps. Com que la demanda
continua insistent des dels ambients musicologics no sols nacionals sinó fins i
tot estrangers, s'ha cregut oportú de reproduir l'obra tal com la va deixar el seu
autor.
Evidentment que l'esfon; que ell va posar en la recerca de materials tant
iconografics (pera il·lustrar els antics instruments), com documentals (per reco
llir mencions de !libres musicals en catalegs antics) i especialment en l'arreple
ga de tots els codexs i fragments coneguts aleshores amb notació musical, en el
repertori dels músics, trobadors i peces anonimes de l'epoca indicada, l'esforr;,
repeteixo, és gairebé insuperable.
Aixo no vol dir que les recerques posteriors i les que s'estan duent a terme
no hagin aportat nous materials pera l'estudi d'aquell període de la música a
Catalunya. Sempre, pero, s'ha de comptar que l'obra basica continua essent la
de Monsenyor Angles.
Amb aquesta reedició tant l'Institut d'Estudis Catalans com la Biblioteca
de Catalunya han volgut commemorar el centenari del naixement de l'il·lustre
.m usicoleg catala. La Universitat AutO noma de Barcelona s'ha unit també a aques
ta edició d'homenatge. Esperem que sera ben rebuda tant pels historiadors de
la música com pels amants de la cultura catalana en general.
Barcelona, setembre de 1988
Manuel Mundó
Director de la Biblioteca de Catalunya
PRÓLEG
[}obra de Mons. Higini Angles, que ara es reedita, és fonamental peral co
neixement de La Música a Catalunya fins al segle XIII. És modelica en el seu
genere i considerada com una de les seves millors investigacions.
La prava n'és el fet d'haver-se exhauritja fa temps. Com que la demanda
continua insistent des dels ambients musicologics no sols nacionals sinó fins i
tot estrangers, s'ha cregut oportú de reproduir l'obra tal com la va deixar el seu
autor.
Evidentment que l'esfon; que ell va posar en la recerca de materials tant
iconografics (pera il·lustrar els antics instruments), com documentals (per reco
llir mencions de !libres musicals en catalegs antics) i especialment en l'arreple
ga de tots els codexs i fragments coneguts aleshores amb notació musical, en el
repertori dels músics, trobadors i peces anonimes de l'epoca indicada, l'esforr;,
repeteixo, és gairebé insuperable.
Aixo no vol dir que les recerques posteriors i les que s'estan duent a terme
no hagin aportat nous materials pera l'estudi d'aquell període de la música a
Catalunya. Sempre, pero, s'ha de comptar que l'obra basica continua essent la
de Monsenyor Angles.
Amb aquesta reedició tant l'Institut d'Estudis Catalans com la Biblioteca
de Catalunya han volgut commemorar el centenari del naixement de l'il·lustre
.m usicoleg catala. La Universitat AutO noma de Barcelona s'ha unit també a aques
ta edició d'homenatge. Esperem que sera ben rebuda tant pels historiadors de
la música com pels amants de la cultura catalana en general.
Barcelona, setembre de 1988
Manuel Mundó
Director de la Biblioteca de Catalunya
INTRODUCCIO
Sovint ens hem preguntat que tindria més eficacia per a la coneixen<;a de la
música antiga a Catalunya : passar anys editant només textos musicals - cosa rela
tivament facil -- o bé alternar els estudis crítico-histories alhora amb l'edició deis
Monuments de la música catalana i peninsular. En un poble com el nostre, que tin
gué el seu esplendor precisament a l'Edat mitjana, i en el qual els arxius de tots els
temps ofrenen tanta riquesa de dades documentals, per for<;a havíem d'optar per l'al
ternan<;a : editar música i estudiar ensems el fet historie. Així calia fer-ho, també, en
un país com el nostre en el qual la historia de la música i la biografía deis músics esta
per fer encara. Aquest criteri, compartit amb la Direcció de la Biblioteca de Catalu
nya, ens ha permes de poder oferir avui al lector aquest llibre, on donem el fruit de
molts anys de recerques.
* * *
Fa temps que havíem promes el publicar una obra titulada La Música a Catahmya
des del segle X al XVI. Aquesta obra havia d'anar a la serie de volums de la «lnstitució
Patxob>. En posar-nos, pero, a ordenar les notes que teníem en cartera, ens va espan
tar el mateix títol de l'obra. Prenia massa amplada i exigia una tasca feixuga de molts
més anys de recerca. Una altra raó fou el veure que de la música anterior al segle XVI a
Catalunya, no s'havia publicat quasi res encara; malgrat aixo, els materials del segle XIV
provinents de la Cancillería de Catalunya-Aragó que teníem recollits, omplien ja per ells
sois un volum ben extens. L'historial deis segles xv i XVI per for<;a seria encara més
llarg i generós.
Davant d'aixo, ens vingué el dubte si no seria millor donar els materials del se
gle XIV en un volum, i els que es referissin al xv en un altre, i així seguint per segles. La
dificultat restava per als temps anteriors al segle XIV. El fet musical d'aquells segles
era tan desconegut i tan allunyat de nosaltres! Malgrat tot, per fi ens decidírem a co
men<;ar per ací, i aquella dificultat resta en part ven<;uda amb l'obra que avui presentem.
* * *
INTRODUCCIO
Sovint ens hem preguntat que tindria més eficacia per a la coneixen<;a de la
música antiga a Catalunya : passar anys editant només textos musicals - cosa rela
tivament facil -- o bé alternar els estudis crítico-histories alhora amb l'edició deis
Monuments de la música catalana i peninsular. En un poble com el nostre, que tin
gué el seu esplendor precisament a l'Edat mitjana, i en el qual els arxius de tots els
temps ofrenen tanta riquesa de dades documentals, per for<;a havíem d'optar per l'al
ternan<;a : editar música i estudiar ensems el fet historie. Així calia fer-ho, també, en
un país com el nostre en el qual la historia de la música i la biografía deis músics esta
per fer encara. Aquest criteri, compartit amb la Direcció de la Biblioteca de Catalu
nya, ens ha permes de poder oferir avui al lector aquest llibre, on donem el fruit de
molts anys de recerques.
* * *
Fa temps que havíem promes el publicar una obra titulada La Música a Catahmya
des del segle X al XVI. Aquesta obra havia d'anar a la serie de volums de la «lnstitució
Patxob>. En posar-nos, pero, a ordenar les notes que teníem en cartera, ens va espan
tar el mateix títol de l'obra. Prenia massa amplada i exigia una tasca feixuga de molts
més anys de recerca. Una altra raó fou el veure que de la música anterior al segle XVI a
Catalunya, no s'havia publicat quasi res encara; malgrat aixo, els materials del segle XIV
provinents de la Cancillería de Catalunya-Aragó que teníem recollits, omplien ja per ells
sois un volum ben extens. L'historial deis segles xv i XVI per for<;a seria encara més
llarg i generós.
Davant d'aixo, ens vingué el dubte si no seria millor donar els materials del se
gle XIV en un volum, i els que es referissin al xv en un altre, i així seguint per segles. La
dificultat restava per als temps anteriors al segle XIV. El fet musical d'aquells segles
era tan desconegut i tan allunyat de nosaltres! Malgrat tot, per fi ens decidírem a co
men<;ar per ací, i aquella dificultat resta en part ven<;uda amb l'obra que avui presentem.
* * *
XIV
LA MÚSICA A CATALUNY A FINS AL SEGLE XIII INTRODUCCIO XV
A mesura que el lector fullegi aquest volum, es donara compte que, malgrat el producció litúrgica, musical i literaria del nostre poble. Enduts per tanta empenta crea
títol que duu, no ens hem proposat pas escriure una historia de la música catalana dora, els monjas de Ripoll no paraven fins a trabar una notació musical nova i bcn típica
medieval. El temps no és arribat encara per fer-ho, i tal com renim els estuclis histories per als nostres cantaires. El Scriptorium de Ripoll en fou l'escola creadora ja al segle x;
al nostre país, hauria estat una temeritat sois d'intentar-ho. Aixo vol dir que, en es
diferents dels seus copistes, bo i escrivint códexs literaris, escrivien c;a i lla, tempteigs de
criure aquest llibre, hem mirat només d'aportar i recollir dades que amb els anys ser
ploma, i de mica en mica trobaven la grafía típica de la notació neumatica catalana. Al-
viran per a escriure la historia de la música medieval que ens manca. Hem intentat úni
guns codexs no musicals del segle x així ho demostren.
cament de donar un conspectus general del paper més o menys important que en aquells Com a bon record deis cantors humils i d'aquells altres de més fama que amb
segles va jugar la música a casa nostra. Exposada així aquesta mirada general, el lector llurs cants enjoiaren les festes religioses de la Catalunya deis segles IX-XIII hem apuntat
ja veura com, cada una de les qüestions que tractem, donara materia per a escriure amb alguns deis seus noms. En fer aixo, fem perdurable llur memoria, i els que vindran, bo
els dies una serie de monografies ben interessants. Les dades que ofrenem són d'altra
i seguint de més a prop ll':lrs petjades, els tributaran també homenatge d'admiració. D'ells
banda de forc;a preu per poder situar la cultura musical i litúrgica de la Catalunya me no conservem altra cosa que el nom, l'epoca i el lloc on cantaren, i algun exem
dieval en relació amb la dels altres pa!sos d'Europa.
plar sencer o fragmentari deis cantorals que tingueren en llurs mans. Aquests cantors,
Quant a la Catalunya visigótica, poca cosa hem pogut trabar. És, pero, de grossa pero, foren els apostols i els missioners que escamparen arreu del poble catala les cor
importancia per a nosaltres el fet que fins a la invasió musulmana la clerecía catalana
renties novelles del cant sagrat autocton i d'aquell altre vingut de fora. Ells saberen
s'hagués format seguint I'exemple clels altres pa!sos hispanics, i que els nostres temples
alternar el cant litúrgic amb el cant popular, i fins la música cortesana amb aquella
haguessin practicat de pie la litúrgia i el cant de l'església visigoda peninsular. La pro
ja més savia. Qui sap quin cl'ells fou el que comenc;a a cantar música a veus dins els
ducció litúrgica clels bisbes de la Tarraconensis deis segles VI-VII just comenc;a a vesllu temples del comtat de Barcelona. Qui sap si d'entre ells alguns foren teorics i compo
mar-se, i Déu n'hi do del bonic paper que hi jugaren els bisbes de Saragossa i alguns
sitors, o almenys mestres consumats en l'art del cant. Qui sap si algunes de les can
altres de Lleida, Barcelona i Girona. És ben significatiu el poder presentar un record
c;ons del folklore tradicional traspuen encara melodies que ells ja cantaven.
deis llibres litúrgics copiats a casa nostra i usats als temples catalans aquells dies. Aquest
Els historiadors del cant litúrgic dels diferents pa!sos d'Europa han pogut adduir
és el cas del Libellus Orationum, visigot, de comenc;ament del segle vm, servat a Verona
un bell rengle de notes sobre els diferents poetes i compositors dels segles IX-XIII dels
i provinent de la Metropolitana de Tarragona. És cert que el codex fou copiat sense mú
pa!sos llurs. A Catalunya, tan dissortada per la perdua dels codexs literaris, litúrgics i
sica, pero els neumes que hom va afegir-hi posteriorment als marges del llibre, una vegacla
musicals, podem per ara només recordar el nom d'alguns d'aquells músics i poetes deis
siguin estudiats i bcn aclarits, podran tenir un gros valor per a la historia de la notació
segles x-xm. A mesura que es publiquin altres textos i s'estudiln els arxius, al costat de
a Catalunya.
1' Arnaldus i Gualterus de Ripoll, al costat del monja Pere del segle XI - tan adelarat
La cultura litúrgico-musical de la nostra clerecía prengué volada novella amb !'en per ensinistrar-se en tota cosa de la teoría i practica musical - i del seu mestre, el monja
trada del ritu i del cant roma als temples catalans ja a l'epoca dels carolingis. Com
Oliva de Ripoll, del Lucas, el <<magnus organista>> de la Tarragona del segle XII, i del monja
demostrem al capítol II, la Lex Romana s'endinsava de bonhora arreu del nostre país Pere Ferrer del monestir de Sant Cugat de comenc;ament del XIII, prou podrem aportar-ne
a mesura que es feia la reconquesta, encara que reminiscencies mossarabs hi perduressin
d'altres. Al costat del poeta-canonista barceloní Renau del segle XI, del canonge Elias,
fins al segle XII. Cal ben retenir les conseqüencies d'aquest fet. D'una banda, els bis el poeta de Roda de comenc;ament del XII, de 1' Arnaldus de Monte, el monja ripolles,
bes catalans es desentenien de la legislació deis concilis de Castella i es lligaven amb
el romeu dels camins de Santiago de Galícia de la segona meitat d'aquest segle, i del
Franc;a i més directament amb Roma. D'altra banda, els monjas clels monestirs catalans susdit Pere Ferrer, prou podrem identificar el nom d'altres músics i poetes al present
es sentien lliures d'aquell jardí ja dos i tot tancat del repertori de la litúrgia i del cant
anonimats encara. Aquests mestres anonims són els que ens llegaren tan bell rengle de
mossarab, i es llan¡;aven adelarats en recerca del repertori novell dels tropus, scqüencies,
melodies litúrgiques, d'himnes, seqüencies, tropus, verbeta i d'altres formes religioses i
conductus, drames litúrgics i altres formes literario-musicals vingudes de Franc;a, de Su!ssa,
profanes de 1' epoca medieval.
d'Alemanya o de Belgica. El monestir de Sant Miquel de Cuixa en servía de porta d'en
A mesura que avancen els estudis histories sobre el passat musical d'un poble,
trada, i el de Santa Maria de Ripoll aviat esdevenia el centre i la casa mare de la el fet dels instruments musicals puja de preu. És per aixo que hem volgut dedicar un
