Escola Pia_2014.indb

124 Pages·2014·14.77 MB·Spanish

ESTIMAR, EDUCAR, ENSENYAR
Núm 124 - Juny 2014
L’Escola de Família Nova secció: «El racó L’anglès al Parvulari
Orientacions per a la dels exalumnes» Augment de les hores
millora de l’acció Entrevista a Cristina Ferreiro lectives i incorporació
Immaculada, 25-35 | 08017 Barcelona
educativa familiar i Àlex de Vilalta del mètode Artigal
Tel. [phone] | Fax [phone]
infosarria escolapia.cat Pàg. 39 Pàg. 120 Pàg. 44
http://sarria.escolapia.cat
PPoorrttaaddaa__MMuunnttaaddaa..iinndddd 11 1122//0066//1144 0099::4422
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 22 1122//0066//1144 1100::0022
SUMARI
EDITORIAL 4
INFORMACIÓ INSTITUCIONAL 8
COMPARTIR VALORS
Compartint celebracions 16
Els grups Mou-te 20
Campanyes solidàries 26
L’ASSOCIACIÓ I TU
Informació institucional 30
El 34è Dia de la Família 34
Escola de Família 39
Activitats 42
NOTÍCIES DE LES ETAPES
Educació Infantil 44
Educació Primària 52
Educació Secundària: ESO i Batxillerat 68
Cicles Formatius 100
ESCOLA VERDA 102
CENTRE FORMADOR D’ALUMNES EN PRÀCTIQUES 105
EL SERVEI DE MITJA PENSIÓ 106
MEDIATECA 110
LA SECCIÓ ESPORTIVA 114
EL RACÓ DELS EXALUMNES 120
Edició: Associació de Mares i Pares d’Alumnes Cap d'estudis d'Educació Infantil: Rosa M. Roca
de l’Escola Pia de Sarrià Cap d'estudis de Primària: Xavi Ocaña
Redacció i producció editorial: Escola Pia de Sarrià Cap d'estudis d'ESO: Tere Prats
Immaculada, 25-35 - 08017 Barcelona Cap d'estudis de Batxillerat: Anna Rosés
Tel. [phone] - Fax [phone] Cap d'estudis de Cicles Formatius: Lluís Camprubí
Disseny gràfi c: Rovira Digital, SL Director de la Secció Esportiva: Albert Roig
Impressió i maquetació: Rovira Digital, SL
Director gerent: Josep M. Arbusí Dipòsit legal: B-41.015-1968
Directora pedagògica: Gemma Ferrer Nombre d'exemplars: 1.800
Les opinions expressades pels col·laboradors són exclusives dels autors. ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 33 1122//0066//1144 1100::0022
Em dónes força
Una companya de feina, a la qual, afectuosament, ano- ser ni tan sols recordeu allò que vivíeu?, ja fos realista,
menàvem Sor Windows per ser monja i pel domini in- surrealista o del tot impossible?
creïble de la informàtica, un dia em va dir que una de
les coses de les quals estava més satisfeta a la vida era Fins i tot també tenen una part controvertida. Un cop
de la seva llibertat. No em va deixar de sobtar aquest vaig parlar amb una persona que comentava que ella
concepte de la llibertat, atesa la seva elecció vocacio- no era creient, i em preguntava quines proves teníem
nal, amb els vots i les obligacions que representa. que hi havia un altre món després d’aquest. Li vaig con-
testar que les mateixes que en aquest moment fóssim
Ho vaig entendre quan la vaig conèixer millor. El signifi - en aquest, que tot és qüestió de fe: la tens o no la tens.
cat d’aquelles paraules no era que ella feia el que volia
quan volia, sinó que havia triat aquell camí per pròpia Seria una altra visió del tema, és la vida ciència-fi cció
voluntat i sense cap tipus de condicionant familiar, eco- i mai no deixem de somniar? «Toda la vida es sueño y
nòmic, polític o social. los sueños, sueños son»? Personalment crec que vi-
vim, somiem, morim i després ens retrobem.
Sempre m’ha fascinat el dret fonamental de la lliber-
tat ja que porta implícita la seva pròpia limitació i és Sempre m’he preguntat si és cert això que diuen que
que, com sabem, acaba on comença la dels altres. És els somnis són el refl ex del subconscient. Sempre
un dret que comença essent egocèntric i té el deure de m’he preguntat d’on ve el costum de dir als nens que
socialitzar-se en entrar en convivència amb els drets somniïn amb els angelets. Crec, però, que ara ja tinc la
dels altres, drets que també s’autolimiten amb els co- resposta, i és que els àngels existeixen, que en tenim a
dis d’ètica generalitzats. l’Escola, i que volem viure i somiar amb ells perquè ens
donin força en tot moment.
Dins d’aquest dret de llibertat, hi trobem infi nitat de
variants: la d’expressió, la d’opinió, la d’associació..., Tal com diu un preciós fragment de la cançó de Sergio
però en la que es refl ecteix tota la seva amplitud és en Dalma «Em dónes força», interpretada amb l’Escolania
la llibertat de pensament. de Montserrat:
«Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
Potser per això som molts els qui pensant arribem a quan no he previst que el cor em tracti així,
somniar desperts: potser voldríem dedicar-nos més als jo vull sentir la força que tu em dónes
altres; complaure a tothom; aconseguir un món millor, i que estem junts fi ns que arribi la nit.
prou de guerres, prou de fam, tot per a la pau; passar
més temps amb la família, i, per què no, tenir també Em dónes força per superar els obstacles,
temps per a nosaltres... «You may say I’m a dreamer...» em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Potser per això m’agrada el món dels somnis; aquests Em dónes força per sempre et vull amb mi.
són lliures, sense cap imposició, sense cap condicio-
nant, mai no se sap el que ens depararà la nit. Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
El bo dels somnis és que no fan mal a tercers, si són Vull sentir la força que tu em dónes
alegres estem contents d’haver-los tingut i si no, que i que estem junts tota l’eternitat.»
hagin estat només això, somnis.
Que tingueu un bon estiu.
Tanmateix, també tenen una part negativa. Us ha pas-
sat mai que just quan esteu a la part més meravellosa Inma Coronas
del somni, de sobte sona el despertador i després pot- Presidenta de l’AMPA
4 Escola Pia Sarrià-Calassanç
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 44 1122//0066//1144 1100::0033
EDITORIAL
Una visió polièdrica de l’èxit
Què signifi ca tenir èxit a la vida? Si fem aquesta pre- • Michelangelo Buonarroti va crear les seves escul-
gunta a vàries persones, trobarem opinions de tots tures més famoses, el David i la Pietat, a l’edat de
colors. Molts diuen que l’èxit és triomfar en l’àmbit fi - vint-i-vuit anys.
nancer, en el professional o en l’acadèmic. Altres me- • Albert Einstein tenia vint-i-sis anys quan va escriure
suren l’èxit amb el fet de tenir una bona relació amb la la teoria de la relativitat.
família, amb els amics o amb els companys de feina. • Nadia Comaneci, gimnasta romanesa, va aconseguir
set vegades els deu punts perfectes i va guanyar tres
Sí que és cert que l’èxit no té una edat que li marqui medalles d’or als Jocs Olímpics quan tenia catorze
un límit. Nous capítols a la vida de cadascú poden co- anys.
mençar en qualsevol moment. No es pot dir mai a nin- • Anna Frank va escriure el seu diari a l’edat de dotze
gú «ets massa jove» o «ets massa vell» per intentar anys.
començar alguna experiència nova. Mai no és massa • Amadeus Mozart tocava el piano i el violí a l’edat de
tard per perseguir els teus somnis. Algunes de les per- cinc anys.
sones que han tingut més èxit van aconseguir un gran
reconeixement quan ja tenien una certa edat. Per què Què tenen en comú aquestes persones? Van ser solidàri-
això no pot passar a altres persones? En general, se es i altruistes? Van tenir una posició prominent? Van ser
sol esperar que la relació correcta edat-moment sigui riques o famoses? Van tenir èxit? Segurament que les
l’adequada per començar alguna cosa nova. És només respostes de cadascú no coincidirien. Aquestes ens po-
una qüestió de mentalitat? Potser el moment adequat den revelar què hi ha dins del cor de cadascú, poden per-
és ara i cal aprofi tar-lo. Cadascú té la responsabilitat metre’ns avançar cap a l’autoconeixement i poden infl uir
de descobrir quan toca iniciar el camí cap a l’èxit. profundament sobre les decisions que prenem i sobre les
metes que ens posem.
Quin és el punt de vista que tenim sobre l’èxit? Per sa-
ber-ho, podríem escriure els noms d’algunes de les Avui en dia molta gent associa l’èxit exclusivament a
persones que més admirem i respectem i que creiem l’afany d’obtenir més diners i prestigi social. A fi nals
que han assolit l’èxit en la seva vida. Probablement del segle XIX l’escriptor Oscar Wilde ja deia que l’èxit
coincidiríem amb alguns d’aquests personatges: «sempre tenia alguna cosa d’indecorós» perquè tenia
• Nelson Mandela tenia setanta-sis anys quan va arri- certa dosi «d’ambició». I aquesta idea, en part, ha arri-
bar a ser president de Sud-àfrica. bat als nostres dies. Tampoc no hi ha ajudat que alguns
• Leonardo da Vinci tenia cinquanta-un anys quan va atletes reconeguts hagin confessat obertament que
pintar La Gioconda. han fet ús de substàncies il·legals per aconseguir me-
• Charles Darwin tenia cinquanta anys quan va publi- dalles, que destacats empresaris hagin estafat o que
car L’origen de les espècies. determinats polítics s’hagin vist implicats en casos de
• Josep de Calassanç tenia quaranta anys quan va corrupció. En defi nitiva, avui, i especialment en la nos-
fundar la primera escola gratuïta d’Europa. tra societat, la paraula «èxit» no gaudeix, precisament,
• Neil Armstrong tenia trenta-vuit anys quan va esde- de gaire prestigi.
venir el primer humà que caminà sobre la superfície
de la Lluna. L’èxit, però, si es juga net, no és dolent. A diferència
• Marie Curie tenia trenta-cinc anys quan va ser guar- de la fama —que pot ser fruit d’un cop de sort—, l’èxit,
donada amb el premi Nobel de Física. l’obtenen aquells que treballen, que s’esforcen, que
• Martin Luther King tenia trenta-quatre anys quan va tenen uns objectius, que ajuden els altres, que troben
pronunciar el discurs «I have a dream». temps per a la família i per als seus amics, que abans
• Vincent van Gogh tenia trenta-quatre anys quan va d’anar a dormir sempre han après alguna cosa més,
morir totalment desconegut, tot i que avui en dia les que no es desmoralitzen, que gaudeixen amb la seva
seves pintures tenen molt de valor. feina, que saben adaptar-se a les circumstàncies, que
Escola Pia Sarrià-Calassanç 5
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 55 1122//0066//1144 1100::0033
treballen en equip... I, sobretot, que saben complemen- motivats, amb força i il·lusió per ajudar que cadascun
tar el seu talent amb comportaments ètics. Les per- dels nostres alumnes trobi el seu camí cap al petit o el
sones que han fet aquest procés sí que poden dir que gran èxit personal.
l’èxit no és una fi ta, sinó un camí.
Per fi nalitzar, vull compartir amb vosaltres un frag-
Els nens i les nenes troben el camí de l’èxit quan iden- ment del llibre L’escola i la boira, en el qual l’escriptor
tifi quen l’escola i els aprenentatges com quelcom que Emili Teixidor (1933-2012) recorda la seva primera es-
produeix plaer (perquè encara que un aprenentatge si- cola i el seu primer mestre: «El record més important
gui divertit no signifi ca que els alumnes no aprenguin). és el sentiment de felicitat que guardo d’aquells dies,
Si l’aprenentatge és signifi catiu, és aprenentatge; si no d’aquella pobra escola de poble, pobra de béns mate-
ho és, es converteix en un tràmit per superar. Una de les rials, però plena d’imaginació i d’activitat. Era la ima-
fi nalitats del procés educatiu és que quan els alumnes ginació del mestre la que estimulava les nostres ganes
surtin de l’escola vulguin seguir aprenent i tinguin ga- de saber i esperonava les nostres poques ganes de tre-
nes de voler superar-se dia a dia amb la seva formació ballar. Al llarg de la meva vida acadèmica m’he trobat
i amb el seu esforç. En aquest procés s’ha anat prenent amb molts mestres, professors, pedagogies, progra-
consciència de la importància que té establir vincles mes, educadors i tots els professionals que vulgueu,
de qualitat entre docents i progenitors, no només en però ni un que es pogués comparar amb aquell primer
relació amb temes com el clima escolar, l’ambient senzill mestre d’estudi. Quin era el seu secret?, m’he
d’aula, etc. —tots ells molt importants—, sinó també preguntat a vegades. La resposta no és clara, perquè
en relació directa amb el tema clau que ha d’abordar el cada persona que infl ueix en la nostra vida és única,
sistema educatiu formal: l’èxit i el fracàs escolar dels amb unes qualitats diferents, en unes circumstàncies
infants i els adolescents en les etapes obligatòries. La canviades. Potser el seu secret era una barreja d’es-
qualitat dels vincles entre escola i famílies té una im- timació per la seva professió, l’alt concepte que tenia
portància cabdal en relació amb uns resultats, positius de la seva feina (ell en diria, ben segur, missió —i ho
o negatius, de la funció bàsica de l’escola: treballar per dic en un sentit ben laic), amb el respecte total a tots i
tal que els alumnes aprenguin. cada un dels alumnes, de manera que tots sabíem que
ens tenia en un gran concepte, que esperava molt de
Èxit a la nostra Escola és fer una cantada de nadales, nosaltres i ens sabia encomanar la seguretat que el
una cantata a l’Auditori o al Palau, una campanya soli- món, a fora de l’escola, depenia del nostre esforç i del
dària, un Recicla Cultura, una visita al Cottolengo, uns nostre entusiasme per l’estudi, la curiositat intel·lectu-
bons resultats acadèmics, un progrés en l’aprenentat- al, la lectura.
ge diari, un premi literari o matemàtic, una Jornada de
Treballs de Recerca, una visita a un centre d’atenció a Que si la boira s’havia d’escampar algun dia, que si tot
gent sense sostre, una Jornada d’Esport i Convivència, havia d’aparèixer amb els seus trets defi nits i defi ni-
una trobada d’alumnes de Batxillerat de l’Escola Pia de tius, que si algun dia per fi podíem veure el sol, depenia
Catalunya, una campanya de recollida d’aliments per dels nostres deures, de la nostra feina, del suc que sa-
als més necessitats, la participació en un intercanvi, la béssim treure a les lliçons i als llibres.
feina diària de l’equip de mestres, un Dia de la Família,
un projecte compartit, una Nit Moguda amb el Mou-te, A vegades, quan sento companys i amics, penso que
un bivac, una cursa d’orientació, una participació en he tingut molta sort d’haver-ne tret profi t i haver es-
l’organització de la Marató de Barcelona, una Jornada tat feliç a la primera escola. Tot gràcies a haver anat a
de Portes Obertes, plantar llavors a l’hort i veure brotar estudi!»
noves plantes, un «bon dia» al matí, una refl exió sobre
com educar la interioritat de la persona, un ràfting in- Gràcies a tots per la confi ança que dipositeu en l’Escola
novador a quart d’ESO, una festa de Sant Jordi magní- i que passeu molt bon estiu!
fi ca, un festival de Nadal, una companyia en moments
difícils... A l’Escola cada dia tenim l’oportunitat de ce- Josep M. Arbusí
lebrar algun esdeveniment i això és el que ens manté Director gerent
6 Escola Pia Sarrià-Calassanç
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 66 1122//0066//1144 1100::0033
EDITORIAL
Les petites coses
Kierkegaard, un fi lòsof danès del segle XIX, va dir que la costat però sovint queden en segon terme perquè es-
vida només pot ser compresa mirant cap enrere, però mercem molts esforços en «les coses importants». I,
ha de ser viscuda mirant cap endavant. De la mateixa com l’home de negocis del quart planeta que visita el
manera que quan comencem un curs ens fem propò- petit príncep, passem hores i hores fent càlculs sense
sits, ens plantegem objectius i ens fi xem reptes perquè recordar què comptem perquè som seriosos i no po-
mirem cap endavant, quan n’estem a les acaballes mi- dem perdre el temps amb xerrameques inútils i no te-
rem enrere per entendre per què no hem aconseguit nim temps per regar les fl ors del nostre planeta. Ens
allò que ens havíem proposat, o què ha fet que allò que fa la impressió que dedicar-hi temps és una pèrdua de
esperàvem que ens sortís d’una determinada manera temps. Com si el temps fos un tren que se’ns escapa.
acabés d’una manera absolutament diferent. Per en- Ens sembla que si estem ocupats, si estem treballant,
tendre les coses mirem què ha passat. Aquest és un estudiant, estem aprofi tant el temps. Tanmateix, quan
bon exercici perquè ens permet avaluar per millorar. estem fent alguna d’aquestes coses, l’estem desapro-
Mirar cap enrere, però, només serveix per això perquè fi tant. I, quasi sense adonar-nos-en, anem omplint la
el passat no el podem canviar. El podem ignorar, dis- nostra vida de «coses per fer» i ens oblidem de fer no
torsionar, falsejar, idealitzar, recordar, lamentar, però res. Carl Honoré, en el seu llibre Elogi de la lentitud,
el que no podem fer és canviar-lo. publicat ja fa uns quants anys, ens explica quin va ser
l’episodi que el va portar a canviar el ritme frenètic de
Aquest fi nal de curs se’ns fa difícil i dolorós mirar enre- la seva vida i a aprendre a dedicar temps a aquestes
re. Aquest ha estat un curs especialment diferent als al- altres coses, les petites grans coses. Explica que es-
tres. Tots portem dintre el record, encara molt viu, de la tava a l’aeroport romà de Fiumicino i va veure un CD
Clara. Voldríem entendre-ho però no podem, voldríem que es deia El conte per abans de dormir que només
trobar-hi un sentit però en som incapaços, voldríem que dura un minut, el qual compilava contes clàssics en
algú ens expliqués per què però no trobem cap resposta, fragments sonors de seixanta segons. En aquella èpo-
voldríem pensar que tot plegat no ha succeït però la rea- ca, ens diu, al seu fi ll petit de dos anys li agradava que
litat s’imposa com un malson del qual volem despertar. el seu pare li expliqués un conte abans d’anar dormir i,
En moments com aquests ens sentim fràgils i cerquem com fan tots els nens, volia que el conte s’allargués, vo-
el consol en el record. Sabem que mirar enrere no ens lia temps, lentitud en la lectura. Però ell havia d’acabar
ajuda a entendre res perquè no hi ha respostes possi- ràpid ja que després del conte encara havia de gestio-
bles. Ens sentim petits, impotents, i aquesta impotència nar correu, revisar factures, sopar, veure les notícies...
ens porta a plantejar-nos el vertader sentit de la vida i Trobar aquest CD li va semblar una solució magnífi ca
quines són les coses importants de l’existència humana. que l’ajudaria a resoldre el seu problema de manca de
temps. Estava ja disposat a comprar-lo quan de cop i
És aleshores quan se’ns fa evident que les coses im- volta s’adonà de l’absurditat de tot plegat i va decidir fer
portants són les petites, aquelles que no fan soroll, una pausa i replantejar-se de nou la seva vida.
aquelles que solem oblidar, aquelles que tenim molt
a prop però que passen per davant nostre sense quasi Ara que comencem el temps de vacances pot ser un
ni adonar-nos-en. No ens barallem ni ens discutim per bon moment per intentar recuperar el valor de les co-
elles perquè les tenim a l’abast. No les tenim tancades ses senzilles i per dedicar-nos temps a nosaltres ma-
amb clau perquè no tenen preu. No ens preocupen ni teixos i als que estan a prop nostre, per gaudir de cada
ens treuen la son perquè són insignifi cants. És el som- minut i per dedicar a cada acció el temps que es mereix.
riure de les persones, és l’olor de les fl ors, és el silenci
de la nit, és el plaer d’una lectura, és la pluja sobre Gemma Ferrer
el mar, és l’abraçada d’un amic... Les tenim al nostre Directora pedagògica
Escola Pia Sarrià-Calassanç 7
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 77 1122//0066//1144 1100::0033
Per a tu, Clara
Vaig entrar a la classe i m’esperaves amb la cartolina a la mà. Els teus ulls petits brillaven i
tenien una expressió de nervis que brotava per tot el cos. Mentre anaves fent la presentació amb
aquell to de veu tan dolç i baix m’anaves dient: «És que em fa molta vergonya, Carme, és que
em fa molta vergonya...» I jo et vaig anar ajudant i vaig anar llegint totes les frases que havies
escrit. I tu, les anaves repetint, lentament, suaument, i entre frase i frase altra vegada: «És que
em fa molta vergonya, Carme, és que em fa molta vergonya...»
Aquella presentació que vas fer dimecres passat va ser per a tu com un repte, una cursa, un pic
d’aquells que es resisteixen... Però tu, serena, tímida, formigueta... vas vèncer. No importava
res: ni els verbs, ni el vocabulari, ni les estructures que utilitzessis. Només importava el fet que
et llencessis a parlar en anglès davant de tota la classe. I ho vas aconseguir.
Ja fa força anys que dono classes i sempre he pensat que tinc la millor feina del món. El cert
és que no m’imagino fent una altra cosa que no sigui ensenyar. Però no només ensenyar, sinó
educar, estimar, transmetre seguretat i ajudar els que necessiten més força i confi ança, com en
el teu cas, petita... Ahir, però, em vaig trobar davant d’una situació nova, desconeguda, amarga.
Una situació dins de l’Escola que jo no podia controlar, que anava més enllà de tot el que jo sóc
capaç de fer, pensar, imaginar... Aquell sentiment no te’l sabria descriure, era més fort que jo.
Però jo, igual que tu vas fer dimecres amb la teva presentació, el superaré. I així farem tots els
que et coneixíem. Tots els que havíem estat a prop teu ens omplirem d’aquesta manera de fer i
de ser teves. Un exemple per a tots.
Sota la teva imatge fràgil, amb aquell mig somriure tímid i sempre agafadeta de la mà de l’Àlex,
el teu tutor, hi havia una gran persona. Et guardem el lloc, Clara. Sempre formaràs part de
nosaltres.
Carme Gómez
Mestra especialista d’Anglès
8 Escola Pia Sarrià-Calassanç
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 88 1122//0066//1144 1100::0033
INFORMACIÓ INSTITUCIONAL
El pare general visita Sarrià
El dimarts 11 de març ens va visitar el pare general defi nir bé com una organització per servir la missió
de l’Escola Pia, Pedro Aguado, acompanyat del seu as- educativa en aquest país. En l’àmbit escolapi, la provín-
sistent a Espanya, Miguel Giráldez. La visita a l’Escola cia també viu un repte important amb vista al futur. Ha
s’emmarca dins de la visita canònica per totes les insti- d’aconseguir una bona organització del laïcat perquè
tucions de l’Escola Pia de Catalunya, que tingué lloc del pugui compartir en profunditat el carisma i la missió
3 al 22 de març, per tal de conèixer els projectes que calassancis i impulsar l’acció pastoral. Però, a més, ha
estem desenvolupant. de donar resposta als problemes i reptes dels joves, de
les persones més febles i de la societat en general de
Declaracions del pare general Pedro Aguado: la qual forma part.
«Una de les funcions del pare general és visitar amb
temps i calma les províncies per tal de conèixer-ne les Estic molt content de la capacitat d’acolliment de les
obres, les cases i els escolapis religiosos i laics que les escoles i de la responsabilitat compartida pels edu-
tiren endavant. És el que anomenem “visita canònica cadors i educadores. He comprovat que els religiosos
general”. Dedico dos anys i mig a visitar els trenta-cinc viuen amb serenor la vida escolàpia. M’alegra compro-
països on som presents. var quantes persones creuen en la missió escolàpia, i li
dediquen temps i energies.
Dos són els objectius d’aquesta visita canònica. D’una
banda, conèixer de la manera més objectiva possible, la En l’àmbit mundial, l’orde comparteix un repte: fer pos-
vida i la missió escolàpia de cada província. De l’altra, sible l’Escola Pia en el segle XXI. Com és natural, a cada
transmetre les prioritats i els reptes de l’Escola Pia als qui lloc aquest repte s’encarna d’una manera diferent. A
en formen part. Tot això s’aconsegueix establint un diàleg Catalunya serà en unes condicions diferents a les d’al-
amb tothom, animant a viure i a treballar amb ganes en tres llocs. A tots els escolapis ens uneix la passió per
la missió escolàpia tant a religiosos com a laics. En tres la missió; l’opció pels joves, pels infants i pels pobres;
setmanes, hem visitat parròquies, escoles, fundacions... la identitat calassància. Però també ens uneix l’afany
de servir cada poble i el desig de treballar en la missió
De la visita a la província de Catalunya, en destaco el evangelitzadora de l’Església. Des de cada província hem
moment important que viu, un moment en què s’ha de de donar la resposta concreta que cada lloc necessita.»
Escola Pia Sarrià-Calassanç 9
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 99 1122//0066//1144 1100::0033
L’Escola signa un conveni d’adscripció
amb l’Escola Infantil Mafalda II
El 20 de desembre l’Escola va signar un conveni d’ads-
cripció amb l’Escola Infantil Mafalda II. D’aquesta ma-
nera, Mafalda II garanteix la continuïtat educativa del
seu alumnat en l’Educació Primària amb un projecte
que assegura de forma coherent el seu procés educa-
tiu. L’Escola Pia de Sarrià pot oferir aquesta coherèn-
cia, atesa l’afi nitat del nostre projecte educatiu amb el
de l’Escola Mafalda II: tots dos centres comparteixen
els mateixos objectius.
L’educació socioemocional
i l’educació espiritual
Parlar d’educació és parlar de la persona en tota la Si l’educació ha de preparar per a la vida, una vida que
seva globalitat. Sovint, però, hem associat l’educació els infants i joves d’avui hauran de desenvolupar en un
només a una de les dimensions de l’ésser humà: a la entorn cada vegada més complex, no podem descuidar
racional, és a dir, a la capacitat que ens permet fer ús cap de les dimensions que ho farà possible. Per a una
de la raó. vida plena, a totes les edats i a totes les etapes de la vida
i de l’escola, esdevé imprescindible treballar les dimen-
Si bé és cert que la capacitat d’ensenyar, de conèixer sions racional, socioemocional i espiritual.
i d’investigar ens fa humans —de fet diem que som
animals racionals—, cal dir que no només ho som per Tampoc no podem pensar que aquestes dimensions es
aquesta capacitat. Els humans, a més de racionals, poden dividir i repartir amb porcions com un formatge:
també som éssers socioemocionals i éssers espiritu- l’escola treballa la raó; la família, les emocions, i l’es-
als. Sense aquestes dues altres dimensions, no arriba- plai, l’espiritualitat... Només és possible treballar-les
rem mai a assolir una vida plena. de manera global: escola, família i societat (grups,
amics, mitjans de comunicació...). Tots en som res-
Una vida plena implica esdevenir de manera lliure una ponsables i alhora som responsables de treballar-les
persona feliç, que es coneix a ella mateixa i el seu en- totes, ja que a les persones no les podem dividir o
torn i s’obre a l’altre, als altres, els acull i els estima. parcel·lar.
10 Escola Pia Sarrià-Calassanç
__EEssccoollaa PPiiaa__22001144..iinnddbb 1100 1122//0066//1144 1100::0033