El parlar salat: descripcio, ambit geografic i us

353 Pages·2016·10.29 MB·Spanish

by  Busquet N.

NÚRIA BUSQUET ISART

EL PARLAR SALAT: DESCRIPCIÓ,
ÀMBIT GEOGRÀFIC I ÚS

DIRECTORA DE TESI:
MARIA PILAR PEREA SABATER

Departament de Filologia Catalana
Universitat de Barcelona
Programa de Doctorat Llenguatge i variació (2004-2006)

ÍNDEX

1) Introducció________________________________________________________ 1
1) Presentació________________________________________ 1
2) L’estructura_______________________________________ 3
3) Els objectius______________________________________ 3
4) Les hipòtesis de partida______________________________ 4
5) El mètode de recerca________________________________ 5
6) Els materials utilitzats_______________________________ 10
7) Els agraïments_____________________________________ 13

2) L’estat de la qüestió_________________________________________________ 15
1) Presentació________________________________________ 15
2) La cronologia de l’ús de l’article derivat d’IPSE___________ 15
3) Els estudis sobre el parlar salat________________________ 22

3) La descripció geogràfica de la zona corresponent al parlar salat_______________ 41
1) Els aspectes generals________________________________ 41
2) Les poblacions incloses en el parlar salat________________ 45
3) Síntesi final en forma de quadre_______________________ 67

4) El marc teòric______________________________________________________ 73
1) Presentació________________________________________ 73
2) El canvi lingüístic__________________________________ 74
3) L’estudi de la variació_______________________________ 77
4) La dialectologia perceptiva i els factors actitudinals________ 83
5) La desaparició de trets_______________________________ 85

5) L’anàlisi de les dades i els resultats_____________________________________ 89
1) Presentació________________________________________ 89
2) La morfologia de l’article salat: les formes i els contextos
d’aparició_________________________________________ 93
3) La cronologia del canvi____________________________ 108
4) Les causes de pèrdua i de manteniment_______________ 113

6) El parlar de Cadaqués______________________________________________ 145
1) Presentació______________________________________ 145
2) La situació geogràfica______________________________ 145
3) Les característiques generals________________________ 146
4) L’article salat____________________________________ 147
5) L’estat actual____________________________________ 149
6) Els factors que justifiquen l’estat actual del cadaquesenc__ 149
7) La prospectiva de futur___________________________ 161

7) El replantejament de l’àrea del parlar salat______________________________ 163
1) Presentació______________________________________ 163
2) El parlar salat en les propostes de divisió dialectal del
català____________________________________________ 163
3) El parlar salat: una àrea subdialectal?_________________ 166
4) L’anàlisi dels trets estudiats i els resultats______________ 169
5) Una nova proposta________________________________ 199

8) Un element de contrast: l’article salat a la Vall de Gallinera i a Tàrbena_______ 203
1) Presentació______________________________________ 203
2) L’estat de la qüestió_______________________________ 203
3) La Vall de Gallinera_______________________________ 206
4) Tàrbena_________________________________________ 208
5) Una comparació contrastiva entre Tàrbena i Cadaqués____ 215

9) Un element de comparació: l’article salat a les Illes Balears________________ 219
1) Presentació______________________________________ 219
2) Les característiques geogràfiques___________________ 220
3) L’article salat i l’ensenyament a les Illes Balears_______ 220
4) L’article salat i la llengua estàndard dels mitjans de
comunicació a les Illes______________________________ 221
5) L’article salat i l’article literari: la distribució dels
contextos__________________________________________ 223
6) Algunes qüestions perceptives_______________________ 243
7) La forma so/sos de l’article salat_____________________ 250

10) Les conclusions__________________________________________________ 255

11) Referències bibliogràfiques________________________________________ 261

12) Annexos_______________________________________________________ 273
1) Índex de figures i quadres__________________________ 275
2) Les dades dels informants__________________________ 277
3) Els models d’enquesta_____________________________ 289
4) Transcripció de les entrevistes del treball de camp______ 295
5) Mapa del parlar salat al domini lingüístic del català______ 327
6) Mapa de l’ús de l’article salat al domini lingüístic del
català____________________________________________ 329
7) Mapes dels trets lingüístics estudiats__________________ 331

1) INTRODUCCIÓ1

1) Presentació

1.1) Els antecedents

Segons confirmen els estudis actualment vigents, el parlar salat abraça un
territori que es defineix per una sola isoglossa morfològica: l’ús de l’article salat,
l’article derivat del demostratiu llatí IPSE, que coincideix amb el balear, tret del plural
masculí davant de vocal, que és ses, i de l’absència de la variant so(s) precedida de la
preposició amb. La bibliografia que tracta totalment o parcialment d’aquest parlar
determina que s’estén sobre una estreta franja del litoral de Girona, que, en general, se
situa entre Blanes i Begur i que, després, reapareix de manera isolada a Cadaqués (Veny
2003: 37). D’acord, però, amb les anotacions d’Antoni M. Alcover, a principi del segle
XX, l’ús de l’article salat també es localitzava en algunes localitats interiors del nord-est
de Catalunya. Actualment, el cert és que no se sap amb precisió l’abast del parlar salat i
cal fixar-ne la distribució a terres gironines i oferir-ne una visió actualitzada.
En els estudis més recents que s’han consultat (Teixidó 1988, Sala 1993, Veny
2003 i Perea 2006, entre d’altres), a totes les poblacions de l’àrea del parlar salat,
excepte a Cadaqués, l’article que defineix i dóna nom a aquesta varietat experimenta
una manca de prestigi i s’ha substituït progressivament per la forma d’article derivat del
demostratiu ILLE. L’ús de l’article salat a la Costa Brava ha desaparegut o ha quedat
restringit en les persones de més edat i vinculades als àmbits de la pagesia i, sobretot, de
la pesca. Hi ha, per tant, un procés de desdialectalització.
El terme parlar salat prové del verb salar, que significa emprar l’article derivat
d’IPSE. El verb esmentat té un origen desconegut (Perea 2006: 70). Alcover (1905: 347-
360) és un dels primers estudiosos a fer-hi referència. El 1905, dins de “L’article ‘es’ i
‘sa’ dins la toponímia catalana”, usa aquest terme, en cursiva i majúscula (“creyem que
l’article ―es, sa― era ja només a les Balears y a tres o quatre pobles de la província de
Girona, per lo qual deyen d’ells que Salaven). Poc temps després, Jeroni Gelada (1906-

1 La tesi s’ha desenvolupat amb el suport del Comissionat per Universitats i Recerca del Departament
d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu, i s’adscriu
al projecte del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona ECOD: Explotación de
un corpus oral dialectal: análisis de la variación lingüística y desarrollo de aplicaciones informáticas
para la transcripción automatizada (HUM2007-65531).
1
1907: 91-94) aclareix el significat del mot salar ―“usar l’article es, sa”―, cosa que
indica que no devia ser un verb gaire conegut en l’època.
Etimològicament, les principals obres lexicogràfiques de la llengua catalana
recullen el verb salar com a ús dels articles es i sa, però no n’expliquen l’origen. Per
exemple, en el Diccionari català-valencià-balear (1961-1969, IX: 682), en la segona
entrada del verb salar s’explicita que significa “parlar usant els articles es i sa
(Empordà). Antigament el salar o parlar salat estava molt estès per la Catalunya Vella;
actualment queda reduït a una zona litoral compresa entre Blanes i Cadaqués”. També
s’hi explica que l’etimologia del nom deriva de l’article sa, amb terminació verbal de la
primera conjugació presa del verb salar. Coromines (Diccionari etimològic i
complementari de la llengua catalana, 1980-1991, VII: 604) discrepa d’aquesta
etimologia indicada per Moll i defineix el verb en una entrada secundària de sal.
Coromines també assenyala que salar és “usar els articles es i sa en lloc de el i la, com
s’ha fet fins ara a la Costa Brava i a Cadaqués”.
Finalment, pel que fa al verb per designar l’ús de l’article procedent d’IPSE, en el
treball de camp s’ha observat que molts informants es refereixen a la seva manera de
parlar ―o d’haver parlat― expressant que fan servir la essa, parlen amb la essa o, tot i
que menys, parlen amb l’article de sa sal. A Tàrbena, els autòctons diuen que parlen de
sa, i no, de la. Òbviament, tal com la bibliografia consultada també indica, a les Illes, on
el fet de salar és un fenomen general, no s’usa cap terme concret per designar-lo i
diferenciar-lo de l’ús de l’article procedent d’ILLE. Coromines (DeCat, 1980-1991, VII:
604), fent referència al significat de salar, explica que “a les Illes ja no calgué aquest
terme perquè allà l’ús de l’article IPSE és general i no cosa de distinció morfològica
interna”.

1.2) La tesi

Aquest estudi se centra en la varietat del parlar salat continental, la qual es
defineix per l’ús d’un únic element morfològic en clares vies d’extinció. Segons la
majoria d’especialistes, el parlar salat és un subdialecte del català central, tot i que Veny
(1991: 249) el descriu més aviat com a isoglossa que no pas com a subdialecte. En altres
obres posteriors, Veny (2003: 37) continua considerant el parlar salat una varietat
subdialectal del català central.
2
En aquest treball, es presenta l’estudi de la substitució de l’article salat pel
literari, un canvi en procés que s’ha accelerat fa pocs anys. Se’n vol establir la
cronologia i determinar-ne les causes. A més de descriure l’estat actual d’aquest
element morfològic a l’àrea del català oriental, s’analitzen els condicionaments
sociolingüístics i culturals dels darrers parlants que salen o que recorden persones que
han salat. En l’anàlisi, es té en compte la percepció dels parlants.

2) L’estructura

El treball s’estructura en deu parts:
1) la introducció;
2) l’estat de la qüestió;
3) la descripció geogràfica de la zona corresponent al parlar salat;
4) el marc teòric;
5) l’anàlisi de les dades i els resultats;
6) el parlar de Cadaqués;
7) el replantejament de l’àrea del parlar salat;
8) un element de contrast, l’article salat a la Vall de Gallinera i a Tàrbena;
9) un element de comparació, l’article salat a les Illes Balears;
10) les conclusions.

3) Els objectius

Es plantegen dos objectius bàsics:
1) establir la situació actual de l’article salat en totes les poblacions del litoral de
Girona en les quals es té evidència que s’ha salat almenys fins a l’inici del segle XX; i
2) analitzar les hipotètiques causes del canvi morfològic que pressuposadament
hi ha hagut, en detriment de l’article salat i a favor de l’article literari.
Aquests objectius n’inclouen sis de més específics:
1) comparar i contrastar els trets lingüístics de les localitats;
2) fixar la cronologia del canvi per detectar el moment en què es va originar;
3) saber les raons que van motivar-ne la substitució per l’article literari;
3
4) esbrinar si, malgrat la suposada absència de l’ús de l’article salat, és possible
de mantenir l’àrea com una zona diferenciada de la resta de varietats veïnes;
5) copsar, per extensió, quin és l’estat actual de l’article salat a Tàrbena i la Vall
de Gallinera, i descriure’n els factors que l’han propiciat,
6) evidenciar el fenomen contrari; és a dir, si hi ha un incipient procés de canvi
lingüístic que afecta l’article salat en l’únic dialecte del català que manté viu el
fenomen, el balear.

4) Les hipòtesis de partida

Es parteix de la hipòtesi segons la qual l’article salat ja no s’utilitza i no es
transmet generacionalment en el litoral gironí, llevat de Cadaqués, que és on la
bibliografia estableix que és més emprat. Per verificar aquesta hipòtesi, s’estudia la
distribució de l’ús de l’article salat al nord-est de Catalunya. Si la hipòtesi fos certa,
caldria qüestionar-se si existeixen característiques lingüístiques distintives que permetin
definir una varietat diferenciada en l’àrea que actualment el parlar salat ocupa. Es pot
hipotetitzar també que, sense l’article salat, no hi ha cap element comú a tots els pobles
que formen aquesta àrea.
A part del litoral gironí, es pot partir igualment de la hipòtesi que a Tàrbena i a
la Vall de Gallinera l’estat de l’article i les causes que van induir el procés de canvi són
similars a les de la costa de Girona. Cal tenir en compte que, segons la bibliografia
consultada, l’article salat va quedar relegat a un ús informal i va experimentar una falta
de prestigi, tant a la Costa Brava com a les zones de la comarca de la Marina on aquest
tret es mantenia viu anys enrere.
Una altra hipòtesi té a veure amb el fenomen contrari: és a dir, la pèrdua de
contextos de l’article literari en benefici del salat, que és ben sabut que es manté en el
registre oral, procés que s’esdevé a les Illes Balears i que en aquest treball s’il·lustra
amb l’estudi d’una determinada localitat. Així mateix, hi ha indicis de la pèrdua de
l’article salat so/sos (Montoya 2002: 282-290, i Radatz 2007: 29-41).

4