El Llibre de Fortuna e Prudència

135 Pages·2010·3.332 MB·Catalan

by  Bernat Metge, Miquel Marco

de Bernat Metge
Edició crítica de MIQVELW CO

BERNAT METGE
EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA
EL LLIBRE
DE FORTUNA E PRUDENCIA
DE BERNAT METGE
Edició crítica de Miquel Marco
REIAALC ADEMIAB ONESL LETRES
DE
Barcelona rolo
0 d'aquesta edició: Rcial Academia de les Bones Lletres dc Barcelona
C/ Bisbe Ca~ador3, - 08002 Barcelona
www.boneslletres.cat
0 Miguel Marco Artigas
0 Il.lustraci6 de la coberta: Pere Illa Cañas
Primera edició. lidio1 de 2010
Dipbsit legal: L-838-2010
ISBN: 978-84-933284-2-9
Irnprks a Arls Grkfiques Bobali, S. L.
Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
[email protected]
Al meu pare, Petrus Marcus, homo legens, in memoriam,
i a la Montse i a en Guillem per la seva paciencia jobiana.
"Bernat Metge val per tora una generació,
o més ben dit, per tota una epoca':
MANUELD E MONTOL~U
PR~LEG
INTRODUCCI~.. .................... . .. . .............. .. .. .. .. .. ........................
, , , , ,
1. BIOGRAFI
2. OBRES D
2.1. OBRES BURLESQUES
2.2. LES TRADUCCIONS ..................... ...............................
2.3. LO SOMNZ 1L 'APOLOGZA ...............................................
3. EL LLZBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA. ............................
3.1. ARGUMEN
3.2. ELPROEM
DEL MARC NARRATIU
4. PERSONATGES
...............
4.1. LA FORTUNA
4.2. LA PRUDENCIA... ............................................................
4.3. EL VELL VILLANAS ........................................................
4.4. L'AUTOR: BERNAT METGE
5. LLENGUA 1 ESTIL
6. MANUSCRITS
........
7. INTENT D'ESTABLIMENT D'UN STEMMA CODZCUM
8. CRITERIS D'EDICIÚ
9. LEXIC ......................................................................................
EL LLlBRE DE FORTUNA E PR CIA .. . . . . . . .. . .. . .. . . .. . . . . . . . . . . . . .
GLOSSARI
BIBLIOGRAFIA ........ . .. . ......... . .. .. .. ...... . .. .. .. .. .. . ..... ............
, , , , , , , ,
Proleg
He acceptat l'amable invitació de fer el primer trac del marc
a aquesta edició del Llibre de Fortuna e Prudincia de Metge,
no perquk calgui afegir res al que dira l'editor ans per tal
de ressaltar la seva feina. Per tant, tot i que m'agradaria de
tornar a dir que aquesta obra és fonamental per a apropar-se
a entendre Lo somni, o bé que m'atreu molt d'insistir al fet
que no és una obra repetitiva i vulgar ans revolucionaria, i
altres coses així, no les diré.
Perquk, a Miquel Marco, que entén la Filologia des del
vessant arnpli -no pas l'estret i pobre- del vocable, l'interks
per aquesta obra el va portar a trobar noves fonts literaries,
principalment ran el vessant filosofic i dels continguts. Fonts
que són el mitja que va utilitzar Metge per tal de poder es-
tablir una lectura interactiva amb el seu text, alhora que li
donaven peu a una conversa continuada amb el lector. Així
doncs, l'estudi introductori a l'edició i les anotacions al text
són en bona part resultat d'aquesta relectura del nostre edi-
tor, a la qual ens convidava ja el gran i insigne humanista
carninant per una via dialogica, que intensifica tot seguit
al Griselda i, rnés encara, a Lo somni. 1 aixb ho comen@ a
fer segles abans de la teoria literaria moderna, de Jauss o
Gadamer, val a dir, abans d'entendre's el paper del receptor,
qui no sols recrea l'obra ans en prirneríssim lloc l'entén.
D'altra banda, cal assenyalar que a la defensa de la tesi
de Miquel Marco ("Libre de Fortuna e Prudincia". Estudio de
las fuentes literarias y edición crítica, UNED 2004), un tribu-
nal que en garanteix bé l'objectivitat pel fet de ser compost
per professors de diferents especialitats (Filologia Catalana,
MIQUEL MARCO
Filologia Clissica, Filologia Espanyola, Teoria de la Literatura
i Literatura Comparada: Albert Hauf i Josep Ysern, Alberto
Blecua, Tomás González Rolán, Francisco Gutiérrez Carbajo)
valora molt I'edició pel seu rigor.
Potser cal posar de costat a aquesta dada que ja un altre
medievalista i hispanista rellevant. Miguel Ángel Pérez Prie-
go, al tribunal de la memoria d'investigació, el va animar
a convertir la tesina (Estudio de las fuentes en el "Libre de
Fortuna e Prudencia" de Bernat Metge, UNED 1997) en tesi,
davant les possibilitats del text i la capacitat &interpretar-lo
per part de l'estudiós.
Considerades aquestes dues coses, em resta només valorar
el seu cas concrel pel que té de poc comú, ja que al mbrit
de ser doctorand "a distancia" es va sumar el fet d'estudiar
sobre un aspecte molt renovador, tan nou que és gairebé
inoit en I'actualitat, ja que es tracta del rescat &una obra
infravalorada, i molt desconeguda, d'un autor així mateix
qüestionat, sobretot moralment, quan el1 va comencar a
treballar-hi -a poc d'iniciar-se el decenni dels 90-, i de qui
se'n deien qualificatius que més aviat eren improperis, cosa
que va provocar que sortís jo mateixa en defensa del notari
barceloni, a ran el centenari de Lo somni, amb un treball
titulat Un altre Metge, si us plau. Entre les notes meritbries,
encara, cal afegir que Miquel Marco tractava de comprendre
i rellevar els trets humanistes de Metge, cosa avui encara poc
coneguda, ja que l'humanisme catali -o de la Corona d'Aragó,
tant se val- només comenca a sortir molt recentment de les
catacumbes.
Si cns situem al moment en que enceti les seves recer-
ques, tota la crítica havia donat per bo que Metge, poc abans
d'implantar al classicista dialeg les renovacions dels primers
renaixentistes italians, havia escrit una obra en la Iínia doc-
trinal de Boeci. Així, des d'Olivar (1927) fins a Manzanaro
(1998), havien considerat que s'hi debat al ve11 estil; amb tot,
aquest estudiós hi ha reconegut l'escepticisme, i Lluís Cabré
(1994) que l'autor fa passar per davant les seves opinions i que
hi vol fer broma, aspectes que comencen tímidament a aliunyar
l'obra del típic debat adotzenat i medievaliízant. Efectivament,
aquel1 tomb de Metge, estilístic i sobretot ideolbgic, envers el