Table Of ContentJOSEP ROMEU 1 FIGUERAS
DE SALVADOR ESPRIU
A JOVES POETES
rtures de poemes
REIALA CAD~MIA BONES LLE:
DE
Barcelona 2003
Aquest Uibre constimeix una indagació sobre poetes i poe-
mes d'autors coetanis. Fa exploracions critiques entre els
primers i comentaris detallats sobre els segons per veure'n i
posar en relleu la seva complexitat i experimentar-ne el sen-
tit del seu missatge, generalment difícil de comentar per la
seva llibertat personal d'expressió dels misteris afectius i
mentals que proposa el poeta coaccionat, per dir-ho aixl,
per i'inefable impuls misteriós de la creació lirica. Ha estar
un treball forp ardu expressar amb paraules precises que és
el poeta i que 6s el poema, ambdos immersos en un m6n
irreal i fosforescent.
L'autot, Josep Romeu i Figueras, 6s Professor d'Investigaci6
Emkrit del CSIC i Professor, tambk Emkrit, de la Universicat
Autbnoma de Barcelona. És membre de la Reial Academia de
Bones Lletres, poeta, crltic literari, filbleg, autor d'edicions
critiques d'obres antigues, etnbleg, folklorista i historiador
del teatre catala antic, disciplina en la qual ha fet escola, se-
gons s'ha reconegut.
DE SALVADORE SPRIU
A JOVES POETES.
CR~TICA
I LECTURES DE POEMES
Josep Romeu i Figueras
REIAL ACADEMIDAE BONESL LETRES
Barcelona 2003
O del text: Josep Komeu i Figueras
O de I'edició: Reial Academia de Bones Lletres
CIBisbc Cagador, 3.- o8002 Barcelona
Tel. i fax: 93 310 2) 49
Correu electrbnic: [email protected]
Disseny tipogrific: Albert Corbeto
ISBN: 84-733284-1-3
Dipbsit legal: L-1208-2003
Imprks a Arts Grifiques Bobala, S.L.
CI Sant Salvador, 8.- zrooy Lleida
Índex
.
. .................................................................................
Introduccio 9
Comentaris a poemes de Salvador Espriu .................................... TI
De Bartomeu Rosselló-Pbrcel i el neopopularisme ........................4. 3
Joan Brossa. en el record ........................................................... 55
Lectura de nou poemes de Vicent Andrés i Estellés .......................5. 9
Cinc poemes d'Anton Sala-Cornadó ........................................... 85
Deu poemes cornentats de Natura morta amb nens.
de Francesc Parcerisas .................................................................. 99
Un poeta i un poemari ..................................................................
125
Quatre mots a un volurn poemitic d'Ernest Farrés ........................1 31
A I'entorn &un poemari ............................................................ 73Y
Joves poetes: una lectura de textos ............................................ 141
D'una personalitat d'antany: evocació de
Bonaventura-Carles Aribau ....................................................... 187
Introducció
He reunit al present volum treballs de critica sobre poetes i sobre poemes
comenracs per tal de proposar-ne una lectura suficient per a la comprensió
del seu sentir a través d'uns criteris que em semblen foiiamentals, bé que es
podrien ampliar si l'espai de que disposo ho permerés.
La rnajoria d'aquests treballs és inedita i uns altres han estat ja publicars
previament en diversos mitjans de comunicació escrita, com articles apare-
guts en peribdics i revistes més o menys fungibles i que ningú no rete o no
recorda al cap de poc temps. També hi van prblegs esparsos, de recordanca
així mateix efímera i d'escassa consulta.
Aquest recull penso que té prou unitat informariva i, en tot cas, respon al
desig de globalitzar aspectes concrets de poetes del nostre temps i de donar
pisres que puguin interesar per a obres més puntuals i mis completes.
Tinc fe en les personalitats poetiques conremporbies consagrades ja i en
les veus recenrs i prometedores. La varietat i l'ambició dels uns i dels altres
componen un paisatge vast, complex i de rica coloració. La rria que n'he fet
no respon, ranmateix, a cap criteri antolbgic ni, molt menys, pretén ésser
completa. En canvi, sí que vol ésser indicativa d'uns aspectes literaris Que
poden considerar-se forca exemplars pel que fa a una visió, tan fragmendria
com es vulgui, -p ero prou representativa dels corrents diversos i diversificats
del quefer poktic des d'Espriu a poetes joves queja es fan senrir.
He valorar sempre tota tendencia lireriria incident en poesia, llevat d'una
mena de realisme engatjar al servei d'interessos ideologia i polítia absolu-
tistes que no tenen res a veure amb la poesia. Tot i aquesta valoració diversa,
he procurat ésser personal com a crític i poeta i he hgit dels ismes excloenrs
i imposats amb detriment de la llibertat de I'artista, i he escrit versos com
m'ha semblat, amb I'única condició que responguessin a l'esrnentada lliber-
tat i fossin realmerit autkntics. Aixb no invalida -hi insisteixo- la meva es-
timació i el meu respecte envers tora escola prou fonamenrada en el pensa-
ment i en I'estetica de la base mateixa de la poesia, i m'ha interessat la desco-
berra i la recerca, a voltes ben agosarada. He estat respectu6s quan m'han
commogut el procés indagador en poesia i els carnins que ens hi emmenen
amb originalitat i personalitat, no pas les actiruds siniplement mim6tiques.
Una vegada més, intento l'aventura d'endinsar-me en el món dels crea-
dor~qu e s'expressen en vers i malden per definir-se i definir allo que en pro-
sa no es pot fer: I'inefable i la consciencia de la propia personalitat en un
cosmos que cns abasta i ens supera i que no podem expresar sinó el.líptica-
ment a través de la imatge, la referencia ~sbiaixadad e la realitat indefinible i
tots els alrres mitjans indirectes que la poesia tE al seu abast des dels albors
mateixos de I'escriprura del vers, una necessitat vital i tan sovint escipola dc
la historia de I'hoiiie en cerca de la veritar: la seva i la del m6n inabasrable i
del seu propi, senipre urgit per la necessitat de comprendre.
Ignoro el desti dels meus llibres i, és clar, d'aquest Jara. Pero voldria
intensament que suscités diileg i comprensió, o disconformitat si cal, no
pas el silenci i la indiferencia. El pont entre autor i lector que el crític ha
d'establir a penes existeix, fet i fet, en el panorama literari d'aquí des de fa
molcs anys. Ens manquen crítics prou preparats i responsables. Sempre me
n'he dolgut i me'n dolc encara, com em do1 la manca de lectors interessats
per aquest genere, que sembla indiferent als llegidors del nostre escenari lite-
rari, no gens amatents a la recepció de missatges mes o menys esoterics com
són la crítica i I'assaig.
Comentaris a poemes de Salvador Espriu
El 22 de febrer del zooo s'acon~plirene ls qui~izean ys del decés de Salvador
Espriu. L'aniversari fou recordat per la premsa i idhuc perla televisió amb
més o menys entusiasme, més aviat menys, una mica per complir amb el
mer deure &ticd 'una efemerides com aquesta. En tot cas i en certa manera
com a justificació eren més o menys recordades les contínues i de vegades
valuoses incursions preterites en I'obra espriuana de durant el vivent de I'au-
tor. He de dir que pera mi ha estat una bona ocasió per fer-ne encara una
altra lectura i endinsar-me novament en el seu món complex i obsessiu, clos
i arquitecturat, ric de diversos matisos en uns parametres que van des de la
befa i la burla esperpkntica fins a la indagació itinerant i ellíptica d'un pro-
fund compromís de lúcida i turmentada sensibilitat amb ella tnateixa i amb
els seus morts i Sincra, i amb la patria del poeta i dels seus coterranis, passant
per un llarg i sinuós procés de reccrca del propi món mental i emocional.
Comentaré tretze poemes corresponents a cadascun dels poemaris amb
que Salvador Espriu ordena toca la seva producció en vers, i seguiré I'edició
dita definitiva de les seves Obrescompkres. Poesiar (Barcelona, abril de 198~)
i z (Barcelona, febrer de 1987), volums apareguts pbstumament, perb que
el poeta havia estructurar rigorosament i meticulosa cap als darrers anys de
la seva vida i que, evidentment, són el punt estricte de referencia a la qual
ens haurem d'arendre i ajustar.
Un poema constitueix una entitar summament complexa i, abans que
tot, un discurs ambigu que solliciten la nostra atenció i el nostre esforc
per comprendre'ls o, si més no, per copsar-ne el sentit suficientment, amb
la plena consci&riciaq ue una operació com aquesta deixara pel camí porci-
ons importants de referents, nexes, metifores i altres figures gramaticals i
rerbriques -pero que podrien menar-nos a l'essencialitat obliquament- que
DE SALVADOR ESPRlU A JOVES POETES
condueixen al iiucli intellectual i espiritual, central del pocma, i a la seva
galaxia múltiple, que ens són vedars en una primera lectura i de vegades en
diverses i tot, malgrat els guanys de comprensió que poden comportar aques-
tes darreres.
Per copsar a bastarnent o suficicntment un poema, entenc que hem de
considerar primerarnent la seva forma externa, és a dir, el motlle formal
genkric, el tipus de vers, la rima, si n'hi ha, i els diversos recursos de que es
val I'autor per objectivar la composició poktica, i indagar per quk és precisa-
ment aquella forma la que ha escollit i no pas cap altra.
En tot poema discorren dos discursos, en realitar dues sintaxis. I.'un és
de caricter gramatical i ens condueix a una captació expositiva més aviar
mecinica que cal interpretar posteriorment en funció dels continguts con-
ceptual~L. 'altre, més complex, és de sentit i consisteix a esbrinar el camí,
no pas rectilini la majoria de les vegades, que segueixen les paraules i les
frases i llurs significars fins a resoldre's o a obrir-se a la comprensió o bé a
la interrogació, el dubte o la incertesa. Altrament, és productiu i operatiu
posar atenció, quan calgui, a una frase o a diverses i idhuc a un vers con-
crer que duen una chrrega semintica capa$ d'il.luminar el centre mateix del
poema i aclarir tots o una bona part dels components adjacents que el
completen i el conformen. En tal operació solen concórrer els dos discur-
sos abans indicars.
Trobem una funció expressa en les imatges, les metifores, els símbols,
els sigiies i altres formes paral.leles de dicció i de poetirzar que cal subratllar
i atendre perque són auxiliars parabblics i referencials a una realirar poktica
més profunda que és necessari desentranyar a través dels mots i la paraula
poktica.
Apartir d'aquest moment, el rastreig de la naturalesa i la identitat del rema
ens descobreixen el contingut conceptual, o bé emotiu i espiritual, emmar-
cat porosament o closarnent per la composició poetica, talment una cons-
trucció densa de significats i una conjunció de referenrs que ens ajudarb a la
comprensió bisica de tot el poema. Hi ha un tema central, un leitmotiv, i
n'hi poden haver de secundaris o motius temitics.
Aquest procés general por ésser suficient pera la captació del poema i pot
no ésser necesshria cap altra operació. Tanmateix, si dit procés tingués un
fort caricter analitic i d'isolament dels elements, aleshora fóra precís un procés
