Table Of ContentArturo GONZÁLEZ DE LEÓN BERINI
LA CONCRECIÓN DEL CASTIGO
El ejercicio legítimo del arbitrio judicial
en las decisiones individualizadoras,
desde un enfoque fenomenológico
Tesis doctoral
dirigida por:
Prof. Dr. Dr. h.c. Carlos PÉREZ DEL VALLE (director)
Prof. Dr. Dr. h.c. mult. Jesús-María SILVA SÁNCHEZ (codirector)
Universitat Abat Oliba CEU
FACULTAT DE CIÈNCIES SOCIALS
Programa de Doctorado en Humanidades y Ciencias Sociales
Departamento de Derecho y Ciencias Políticas
2017
A Clara, por su amor incondicional y
su paciente compañía en esta vida.
Y a Blanca y Claudia, el fruto de
nuestra unión: ¡qué felicidad!
Resumen
La presente tesis doctoral tiene como objetivo principal acometer un estudio renovador,
interdisciplinar y en profundidad sobre una de las cuestiones hoy más paradójicas en la
ciencia del Derecho penal: la llamada individualización judicial de la sanción. Ello es así
porque, por un lado, la decisión del órgano sentenciador, que concreta el castigo, tiene
una gran importancia para la vida del reo –¿acaso es lo mismo uno que cuatro años de
prisión, con todas las secuelas que pueden derivarse? Y, de otra parte, sin embargo, no
existe un tratamiento doctrinal o jurisprudencial de la materia que sea acorde con el es-
tatuto procesal y material de dicha función, a la que JESCHECK se refiere como el verda-
dero “cénit” de la actividad forense.
La investigación se divide en tres bloques sucesivos, que no en vano corresponden con
la estructura interna de mi trabajo. En primer lugar, tras una visión crítica del panorama
actual, planteo la necesidad de un cambio de paradigma “instrumental”, y de este modo
sugiero una aproximación conceptual y sistemática propia al tema. Luego centro el aná-
lisis en sus vertientes iusfilosófica y “adjetiva” (poco desarrolladas hasta el momento): la
concreción del castigo es un proceso decisorio del juez a quo, quien ejerce –aquí espe-
cialmente– un amplio margen de arbitrio, y por ende debe estar sometido al control ad
quem para revisar su licitud. Por último, frente a los diversos intentos de racionalizar tal
labor (de carácter teleológico o dogmático), propongo un método alternativo al respecto:
la fenomenología jurídica como una “herramienta” para cuantificar la pena, en busca de
criterios intersubjetivos que sean aceptables por la “communis opinio”.
Abstract
The doctoral dissertation mainly aims at undertaking a renewing, interdisciplinary and in-
depth study about one of the most paradoxical questions in Criminal Law nowadays: the
so-called "sentencing phase of trial". Why so? On the one hand, since this judicial deci-
sion specifying a due punishment has a significant importance for the convict’s life: or is
it the same serving one or four years in prison –taking into consideration all the attached
effects to it? However, on the other hand, there is no academic or case-law treatment of
the subject-matter that is in real accordance with the procedural and material status of
the above-said task, to which JESCHECK refers as the genuine "peak" of judges’ activity.
My research is here divided in three successive parts, now corresponding to the internal
structure of the work. First of all, after a critical review of the current scenario, I advocate
the need for an “instrumental” turnaround, thus suggesting my own (conceptual and sys-
tematic) approach to this issue. I later focus the analysis on its philosophical and “adjec-
tive” aspects, which have been little addressed until now: concrete sentencing is a deci-
sion-making process of the judge a quo, who exercises –specially at this point– a broad
margin of discretion; therefore, it must be controlled by an ad quem court making sure of
its legality. Finally, before several attempts to “rationalize” it (teleological or dogmatic), I
propose another method: legal phenomenology as a “tool” for quantifying a punishment,
in search of intersubjective criteria ready to be passable by the "communis opinio”.
5
Resum
La present tesi doctoral té com a objectiu primordial escometre un estudi renovador, in-
terdisciplinari, i en profunditat, sobre una de les qüestions avui dia més paradoxals en la
ciència del Dret penal: l'anomenada “individualització judicial de la sanció”. Això és així
perquè, per una banda, la decisió de l'òrgan sentenciador, que concreta el càstig, té una
gran importància per a la vida del delinqüent –o, per ventura, és el mateix un que quatre
anys de presó, amb totes les conseqüències que poden derivar-se? I de l'altra, però, no
hi ha un tractament doctrinal o jurisprudencial de la matèria que sigui adequat a l’estatut
processal i material d'aquesta funció, a la qual JESCHECK es refereix com l’autèntic "ze-
nit" de l'activitat forense.
La investigació es divideix en tres blocs successius, corresponents a l'estructura interna
del treball. En primer lloc, i ja després d'una visió crítica del panorama actual, plantejo la
necessitat d'un canvi de paradigma "instrumental"; aleshores suggereixo una aproxima-
ció conceptual i sistemàtica pròpia al dit tema. Després concentro l’anàlisi en les seves
vessants iusfilosòfica i "adjectiva" (poc desenvolupades fins ara): la concreció del càstig
és un procés decisori del jutge a quo, qui exerceix –i aquí d’una manera molt especial–
amplis marges d'arbitri; així, ha d'estar sotmesa al control ad quem, per tal de revisar-ne
la seva licitud. Finalment, i davant els diversos intents de racionalitzar aquesta tasca (de
caràcter teleològic o dogmàtic), proposo un mètode alternatiu: la fenomenologia jurídica
com una "eina" per quantificar la pena, a la recerca de criteris intersubjectius que siguin
acceptables a la "communis opinio".
Zusammenfassung
Diese Dissertation zielt vor allem darauf ab, eine erneuerte, interdisziplinäre und einge-
hende Untersuchung über eine der heute paradoxesten Themen des Strafrechtswissen-
schaft durchzuführen: die so genannte "Strafzumessung". Warum ist das so? Einerseits,
als diese gerichtliche Entscheidung, die eine Strafmaß angibt, eine wichtigsten Bedeu-
tung für das Leben des Täters hat –oder vielleicht ist es das gleiche, dass er nur ein o-
der vier Jahre im Gefängnis ist, wobei alle damit verbundenen Wirkungen berücksichtigt
werden? Auf der anderen Seite gibt es jedoch keine akademische oder rechtsprechen-
de Behandlung des Gegenstands, die in Übereinstimmung mit dem prozessualen und
materiellen Status der oben genannten Aufgabe steht, auf die sich JESCHECK als den
echten "Höhepunkt" der Spruchtätigkeit des Richters bezieht.
Meine Forschung ist hier in drei aufeinanderfolgenden Teilen geteilt, die nun der inneren
Struktur des Werkes entsprechen. Zunächst einmal, nach einer kritischen Überprüfung
des aktuellen Szenarios, befürworte ich die Notwendigkeit eines "instrumentalen" Para-
digma Wandel, und damit meinen eigenen (konzeptuellen und systematischen) Ansatz
zu dieser Frage. Ich spüre später die Analyse auf ihre philosophischen und prozessua-
len Aspekte, die bislang wenig angesprochen wurden: konkrete Verurteilung ist ein Ent-
scheidungsprozess des a quo Richters, der –besonders an dieser Stelle– einen breiten
Diskussionsspielraum ausübt. Deshalb muss es von einem ad quem Gericht kontrolliert
6
werden, um sicherzustellen, darüber seine Rechtmäßigkeit. Schließlich schlage ich –vor
einigen Versuchen, sie (teleologisch oder dogmatisch) zu "rationalisieren"– eine andere
Methode vor: die Phänomenologie des Rechts als "Werkzeug" zur Quantifizierung einer
Strafe, auf der Suche nach intersubjektiven Kriterien, die für die "communis opinio" an-
nehmbar sind.
Palabras claves
Individualización de la pena – Concreción del castigo – Cuantificación de las sanciones
– Fenomenología jurídica – Metodología del Derecho penal – Arbitrio judicial – Discre-
cionalidad – Revisión ad quem – Medida de la culpabilidad – Intersubjetividad
Keywords
Sentencing phase of the trial – Decision on punishments – Penal sanctions quantifying
process – Legal Phenomenology – Methodology of Criminal Law – Judicial discretion –
Control by an ad quem Court – Degree of offender’s guilt – Intersubjectivity
Paraules claus
Individualització de les penes – Concreció del càstig – Quantificació de les sancions –
Fenomenologia jurídica – Metodologia del Dret penal – Arbitri judicial – Discrecionalitat
– Revisió ad quem – Mesura de la culpabilitat – Intersubjectivitat
Stichworte
Strafzumessung – richterliche Strafentscheidungen – Quantifizierung der Sanktionen –
Phänomenologie des Rechts – Methodologie des Strafrechts – richterliches Ermessen –
revisionsrechtliche Kontrolle – Maß der Schuld des Täters – Intersubjektivität
7
SUMARIO
RESUMEN ………………………………………………………….. 5
SUMARIO ………………………………………………………….. 9
INTRODUCCIÓN ………………………………………………………….. 13
PRIMERA PARTE.
HACIA UN CAMBIO DE PARADIGMA METODOLÓGICO
CAPÍTULO I. UNA VISIÓN CRÍTICA SOBRE EL
PANORAMA GENERAL DE LA DISCUSIÓN HOY EN DÍA …………… 27
1. Planteamiento: estado de la cuestión (en el debate actual) …………… 29
2. Presupuestos: las premisas filosóficas de la investigación …………… 44
2.1 La decisión que concreta un castigo estatal como arte de lo justo 44
2.2 La virtud de la prudentia iuris en la fase de concreción vindicatoria 50
3. Una idea inicial: la concreción es labor sólo jurisdiccional …………… 56
CAPÍTULO II. APROXIMACIONES PRELIMINARES
EN LA BUSCA DE UN NUEVO ENFOQUE DOGMÁTICO …………… 69
1. Una perspectiva metodológica: tres hipótesis principales …………… 71
1.1 La actitud del sentenciador, desde la fenomenología del derecho 71
1.2 Un control de la decisión individualizadora en clave intersubjetiva 78
2. Una propuesta sistemática: marco conceptual y estructura …………… 87
2.1 Concreción del castigo y la teoría de la imputación jurídico-penal 87
2.2 Las tres etapas de concreción del castigo en el sistema español 96
3. Recapitulación: último paso hacia un “paradigma” diverso …………… 106
9
SEGUNDA PARTE.
LA DECISIÓN INDIVIDUALIZADORA
Y SU CONTROL EN VÍA DE RECURSOS
CAPÍTULO III. EL ARBITRIO JUDICIAL Y SU EJER-
CICIO EN EL MARCO DEL SISTEMA PENAL ESPAÑOL …………… 121
1. La facultad del juez: alcance (y límites) de lo discrecional …………… 123
1.1 Indeterminación en el derecho, y espacios de la discrecionalidad 123
1.2 El arbitrio judicial como esfera esencial de aplicación de derecho 134
2. El arbitrio del sentenciador para la concreción del castigo …………… 138
2.1 La discrecionalidad del juez, en su labor de determinación penal 138
2.2 Arbitrio y decisión individualizadora en Derecho positivo español 143
3. Otras parcelas de la libertad judicial en el Código vigente …………… 152
3.1 El arbitrio del sentenciador en las restantes fases de concreción 152
3.2 La discrecionalidad del juez allende la decisión individualizadora 159
CAPÍTULO IV. LA INDIVIDUALIZACIÓN DE LA PENA,
UN PROCESO ARGUMENTAL SUJETO A REVISIÓN …………… 165
1. La decisión individualizadora: arbitrio, prudencia y virtudes …………… 167
1.1 Discrecionalidad y buenas “disposiciones” en la persona del juez 167
1.2 El carácter virtuoso del juez es garantía del sistema institucional 174
1.3 La prudentia iuris como la virtud más “cardinal” del sentenciador 180
2. La racionalidad de la sentencia: motivación, y trazabilidad …………… 184
2.1 Naturaleza jurídica del deber de motivar una resolución judicial 184
2.2 El contenido esencial y complementario de la dicha obligación 194
3. En detalle, sobre el control ad quem de una cuantía penal …………… 200
3.1 Una motivación “efectiva”: el sistema de recursos en España 200
3.2 Análisis de las carencias más habituales en el razonamiento 208
10
Description:obra es bilingüe (en español y alemán), con la traducción de Enrique namiento explícito en tales supuestos; y al respecto véanse –por todas– las 113 Así las cosas, ARISTÓTELES (Ética a Nicómaco, VI, 7, 1141b12-17) ticos y Constitucionales (CEPC), 2005; GARCÍA AMADO, J. A. “Razó