aposta per la revifada cultural

92 Pages·2017·9.21 MB·Spanish

a t
C a
anen al.c Llumiguia
s t
s gi
Ca di
raa
toss Revista de Cassà de la Selva fundada el 1944
dia
Ec
aposta per
la revifada
cultural
I també en aquest número:
€
4
V - > Parramon exportap es compromet amb el suro de
XI
X qualitat de les Gavarres
L
y
n
A > La Generalitat estudiarà la tomba del soldat
7 -
1 desconegut de Cassà
0
2
er > novetat i tradició en les celebracions de nadal>
n
e
G > Tot recordant amb: Josep Busquets
7 -
76 > Entrevista amb Ció Abellí, professora de l’Escola
o
er Municipal d’Art Josep Lloveras
m
ú
N > ... I tota l’actualitat de les entitats cassanenques
sumari
Editora Cassanenca és una entitat sen- oPinió entrevista
se ànim de lucre, inscrita en el Registre
Editorial 3 Tot recordant:
d’Associacions de la Generalitat amb el 30 - 31
núm. 1690 de la Secció 1a del Registre Apunts de l’últim Josep Busquets
de Girona, amb data 7 de novembre de 5
1989. quadern entitats
El meu racó 7 Residència Geriàtrica 42 - 43
LLUMIGUIA és una revista
cassanenca d’aparició mensual Diuen els lectors 6 - 11 Parròquia de Cassà 44
(Dip. legal GE 59-1958 ISSN: Moment zero 9 Cineclub vuitimig 45
2014-2900 - Digital: 2014-2919)
Preu de l’exemPlar: Economia recreativa 12 Amics de la Sardana 46 - 47
4 €. Subscripció anual
(12 números), 45 € Llar d’Infants Taps 48 - 49
cassà al dia
edita: Escola Aldric 50 - 53
Editora Cassanenca Ha passat el Nadal!:
Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cas- reportatge gràfic Escola Puig 54 - 57
sà de la Selva d’Arques
sobre les celebracins 13 - 22
Administració: 972 46 36 47
nadalenques viscudes a Institut de Cassà 58 - 63
Redacció: 626 26 41 80
Cassà
CI G-17/235847 Col·legi La Salle 64 - 67
www.cassadigital.cat Parramon Exportap
[email protected] es compromet amb el
23 esPorts
suro de qualitat de les
director:
Gavarres Futbol - UDC 68 - 70
Joan Carles Codolà i Vilahur
redactors i col.laboradors Margarita Garriga, una Esquí de Muntanya: nova
literaris i gràfics: Xavier Al- autora de 90 anys, 24 temporada per a Marc 71
bertí, Joan Barceló, Joan Bosch,
presenta els seus llibres Pinsach
Carme Bosch, Carles Brucet, Jo-
aquim Cadanet, Josep Maria Cala- Automobilisme: Oriol
Matthew Tree, convidat al 72
tayud, Isabel Carbó, Xavier Carrera, 25 Vidal diu adéu al Dakar
vermut literari de Cassà
Joaquim Carreras, Graciel·la Coris
Tennis - CTC 73
i Saura, Josep M. Dausà, Agustí
Concert solidari per
Domingo, Eduard Duran, Foto Oli- Bàsquet - FDC 74 - 77
veras, Josep Ferrer, Cati Fontané, ajudar a l’escolarització 26
Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. de quatre joves africans Patinatge - FDC 78 - 79
Dolors Godoy, Dolors Grau, Jo- El Grup de Teatre Hoquei Patins- FDC 80 - 81
sep Hernàndez, Núria Hernàndez,
Eduard Llinàs. Eloi Madrià, Carles Cassanenc triomfa amb 27 Taekwondo - Jorsan 82 - 83
“Contents i enganyats”
Malagrida, Roser Malagrida, Joan
Escacs - CEC 73
Maymí, Joaquim Massa, Mercè La Generalitat exhumarà
Mir, Olga Morote,Joan Mundet,
les resta de la tomba del 28
Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Es-
soldat desconegut
ter Ortiz, Meritxell Parramon, Òs- i a més a més
car Pérez, Enric Plantés, Albert Espectacular trasllat del
Puigmolé, Dolors Rubirola, Marc “carrilet” 29 Agenda 2
Salgas, Eduard Salvadó, Arcadi Sit-
Entre el somni i la vigília 85
jà, Sílvia Soliguer, Carles Torrent i
Des de la Casa de la Vila 32 - 35
Pagès, Jordi Vila, Josep Vilallonga, Fem salut 86
Xavier Viñas.
dXaisviseer nAym gorreàs fGica:b riel Àl’Arjeuan tdaem Ceunltt udrea Cdaes sà 36 -38 Mla ePniljaarr i beure: el Vi de 87
imPressió: L’alimentació en
Necrològiques 39 88
Ducform, SA - Cassà de la Selva - l’adolescència
Tel. [phone] Meteorològiques: resum
Llumiguia és una revista plural, de- de l’any 2016 40 - 41 Higiene dental 89
mocràtica, catalana i d’àmbit local Foto Nostàlgica 90
oberta a les opinions i comentaris Policia Local 41
de tots els cassanencs. Els con- Entreteniments 91
ceptes i opinions sostinguts en els
articles signats que surten a Llu-
miguia no representen necessària-
ment l’opinió de la revista.
Apareix a final de cada mes.
membre de l’associació
catalana de la Premsa
comarcal
I l’actualitat dia a dia, a:
Amb el suport de:
www.cassadigital.cat
2 Llumiguia · núm. 767 · gener 2017
Editorial Opinió
una aposta decidida
per la cultura
Tot i que podria semblar només una anècdota el fet és que el llibret
que ha editat l’Ajuntament de Cassà per anunciar la programació
cultural dels propers mesos- ja és la segona edició després del de
l’estiu passat- esdevé una mostra de la voluntat de l’actual govern
municipal d’apostar de manera ferma per la cultura o com a mínim
de donar una empenta decidida a la possibilitat que els cassanencs
i cassanenques puguin gaudir d’espectacles de diferents estils al
llarg de tot l’any.
El llibret demostra un canvi radical en la manera d’entendre com
s’havia de promoure la cultura al nostre poble i l’agenda “Cassà cul-
tura” és un exemple que fins i tot la manera de presentar la progra-
mació és una manera de promoure i donar valor a l’activitat que es
presenta.
La programació cultural endegada per ajuntament i entitats locals
és ambiciosa i s’adscriu en el doble concepte de donar valor a les
activitats que es fan a Cassà i incrementar la proposta artística per
donar més oportunitats a tots els convilatans a trobar la proposta
que li faci més peça. És una aposta important que té el seu cost i
que només es podrà valorar al cap dels mesos quan la proposta s’ha-
gi pogut escampar de manera adequada entre els cassanencs, quan
la gent s’hagi anat acostumant a consultar el llibret per veure quina
proposta té al seu poble, sense necessitat de sortir cap a Girona,
quan s’entengui que tenim una oferta prou atractiva que ens permet
passar-ho bé sense necessitat de sortir a fora. Caldrà aquest mesos
de rodatge per anar veient com evoluciona i si cal anar modificant el
que sigui necessari per arrodonir la proposta que d’entrada ha tingut
molt bona acollida.
Cal destacar en aquest sentit algunes de les propostes que hem Floristeria
vist aquest hivern, com les d’espectacles d’artistes emergents, amb
alguns de gran interès, com els que es presenten a la llar del jubi-
lat, que ha trobat un espai idoni per a aquestes actuacions de petit C/ Molí, 44 - 46
format; també cal remarcar el gran ressò del festival solidari per a
Tel. [phone]
l’escolarització dels joves d’Ibo, i sobretot cal destacar el llegat mu-
17244 CASSÀ DE LA SELVA
sical dels grups cassanencs que van donar-nos un tastet de la seva
qualitat i del que saben i poden fer. Caldria anar incidint en donar
sortida a aquests grups i cantants locals i trobar la manera de donar
més possibilitats per actuar en unes condicions tècniques i de local
adequades per tal que tots els cassanencs poguessin gaudir.ne més
sovint. Que quan es digui que Cassà és terra de músics tingui un
ressò ben fonamentat i que la gent del poble ho pugui ratificar perquè
haurà pogut escoltar els nostres músics i cantants.
I si en música tenim bona salut no hi ha dubte que en teatre el fet
d’haver posat en marxa la nova Sala Centre Recreatiu ha esta un
estímul important per als diferents grups cassanencs que aquests
primers mesos de l’any presenten les seves propostes en diferents
àmbits i estils. El Grup de teatre Cassanenc, la Guspira o els Optimis-
tes es pot dir que han aprofitat l’oportunitat que els don el nou recin-
te per presntar obres que pel que hem vist de moment reuneixen uns
nivells elevats del qualitat i demostren el gran savoir faire també dels
nostres actors. Si fa unes setmanes amb Torna-la a tocar Sam, La
Guspira va fer unes actuacions ben rodones dalt l’escenari, aquest
mes de gener el GTC ha quallat dues actuacions de gran nivell amb
“Contents i enganyats”.
I l’ambient musical s’anima: atenció a la presència cassanenca al
De dilluns a dissabte,
Oh hapy day de TV3 (grups 4gami i Singers morning) i no us oblideu
que Burman Flash torna per celebrar que fa vint anys que va néixer.... obert matí i tarda.
gener 2017 · núm. 767 · Llumiguia 3
Celebreu
que estem
d’aniversari.
Aprofiteu-ho!
Apunts de l’últim quaden Opinió
la preada mena
La democràcia, una vegada ja ben tro- titat, per a nosaltres més excelsa que tant, el llegat de “Destino” que llegia de
bada i erigida com a venturós remei, per als altres, i per això passa el que jove, cada setmana, al cafè de la Coma.
sempre corre el perill de clivellar-se de passa... Sobre “quina mena de gent Reunia una llarga llista de prestigioses
mala manera. Quan ja és força mas- som”, ja s’hi va trencar el cap el gran plomes, molts valuosos autors cata-
tegada pel costum, caiem en compte Gaziel. Les rebel·lies del segle XVIII, el lans (d’expressió encara en castellà)
que no es pot pas concebre com un valuós coratge contra el francès al XIX, i amb ells els pertorbadors d’altura,
absolut, perquè li solen fallar els sos- també l’animositat del federalisme cata- més fins delineants que trabucaires,
teniments. Reconeguda àmpliament là a gran part d’aquell segle, i l´esperit l’incomparable Josep Pla l’immens es-
com el sistema polític menys dolent de la Renaixença. Les inacabables ba- criptor gironí, i Jaume Vicens Vives l’his-
i, per això, el més avinent, cal doncs ralles carlines que també ens afectaren toriador més acabat i senyor de criteri
preservar la penyora, i cuidar-la amb fort i que deixaren soroll fins al segle XX. inqüestionable. Ells dos vénen a repre-
precaució, perquè li és genèrica una Sensibles a la pèrdua de l’imperi espa- sentar, per a mi, un mutu concórrer a
certa facilitat de deteriorament, ja nyol també ho deguérem ser. Desprès, la cimera de la magnificència catalana
sigui pel contumaç microbi dels in- clars positivismes, ja més nostres, com que no s’ha repetit. Més cap aquí. de la
teressos, o també, quan la multitu- El Noucentisme i la Mancomunitat ca- llarga llista de personatges del text de
dinària base ciutadana mostra qualse- talana. Però esdevingué ja el trasbals J, Amat, tots per subratllar, un és per
vol de les seves febleses; aleshores li de la monarquia i aparegué litigiosa la ressaltar: l’específic Jordi Pujol sorgit
plouen empentes, lliçons intencionades República que ens interferí de ple i ens amb força, titular d’una època, poderós
i discursos primaris que manegen el mal inclinà; més tard, amb el front po- suplantador de l’esquerra il·lustrada
formigueig humà cap a creences molt pular del 1936, començà a trencar-se pel catalanisme burgès, esperit pro-
poc purificades i gens purificadores. la Generalitat. El Moviment Nacional i la pagador del fracàs de l’esmena i de la
És el cas de Catalunya, dels habitants Guerra Civil en foren el responsori. concòrdia amb Espanya, i esdevingut
de la Catalònia dels inicis del segle XXI, El repàs d’aquell llibre no és de la definidor suprem d’allò que és ser bon
que ja portem uns anys immiscits en el llastimosa guerra; comença en la poc català. Desprès d’ell decaigué l’enginy,
“procés” estipulat el seu dia per anar- satisfactòria pau que sobrevingué. Ob- tot i que dues generacions, ben ensi-
nos d’Espanya i, fins i tot, amb ganes tinguda la victòria franquista, el milita- nistrades, n’extragueren plena filiació
explícites de fer-ne una bugada de les risme, el falangisme que lligava amb per assimilar substancialment i seguir
membrances de tants anys. És clar l’Europa del moment, la dreta extrema dòcilment el camí marcat.
que no pensem pas tots igual, ni ens i un nacionalcatolicisme atuïdor compo- Cal dir que per als fills d’abans, de
agrada a tots anar pel mateix camí..., nien la dictadura del general que durà molt abans i fora de guia, la preocupa-
hi ha també aquells que se’l miren molt tants anys, i de la qual en resultava un ció per la transcendència de descon-
dubtós i els que no el comprendrem nacionalisme espanyol intensíssim com nexió amb el resta d’Espanya que això
mai. Però l’autoritat catalana amb ga- perquè, en primer terme, ho pagués la pugui tenir no és gens palpitant..., sí
nes de pilotar la discordança i la tren- catalanitat. ho és, en un altre sentit, per l’estram-
cadissa, ha creat, ja fa temps, el propi Una part important de la intel- bòtic quadre general on ha arribat
mar de convenciments, d’emocions i lectualitat catalana, dels polítics repre- Catalunya, i que també en deu ser
devocions, també d’embadocaments, sentatius i del prohoms reconeguts conseqüència...
per on navega últimament la part més s’havien passat al bàndol guanyador J. Barceló B.
vistosa de la ciutadania catalana. alarmats per la inseguretat i pel fatal
Llegia fa poc, per segona vegada, un procedir aquí d’unes milícies anarcosin-
llibre molt meritori, que ve a ser la crò- dicalistes delictuoses i sense control.
nica amb detall del persistent catalanis- Fou desprès de la guerra, i en mos-
me, contrastat aquí des d’acabada la trar-se el règim guanyador deceptiu i
Guerra Civil, en temps impossibles, fins transgressor dels valors esperats, que
on som avui: “El llarg procés” se’n diu i tots els catalans adherits defensaren
és de Jordi Amat; com indica el nom, l’innegable i estimada particularitat ca-
clarifica sobretot, anys després ja en talana. En certa manera ho reflecteix
democràcia, el llarg i pertinent període bé el camí de la recordada revista “Des-
preparatori de l’abans esmentat “pro- tino” creada a Burgos per catalans i
cés” de separació promogut el 2012, de fructífera vida barcelonesa durant
gens espontani sinó el resultat cap on molts anys després.
portava tot un minuciós avant-procés, a El llibre dit menciona un nombre in-
vegades amb algun tapall i altres sense comptable de catalans escollits d’àn-
cap. sies polítiques i culturals digníssimes,
No sé com veuria Catalunya (si la d’autors i gestors valuosos resistents
veiés) o com definiria la població catala- a la dictadura; també una sèrie de
na (si la distingís bé) un terrícola llunyà, selectes publicacions catalanes i dife-
un superdotat especialista, això sí, en rents grups d’estudiosos que per a la
la consideració fonda dels deixos de la història queden. Succeí la mort del ge-
geografia i de la historia, i que des de neral, s’inicià la nova monarquia, i es
l’altra part del planeta, ens enfoques un recuperà la Generalitat amb el presi-
telescopi estimatiu, ben penetrant, in- dent Tarradellas. Desprès vingueren la
sistent i de tota precisió. Amb curiositat Constitució espanyola i la transició tan
justificada, no ens veuria mai ben quiets extraordinàriament positiva com d’es-
i ni tampoc prou contents. Ens embar- càs reconeixement.
ga sempre, sense parar, la pròpia iden- Sempre em retorna, i és reconfor-
gener 2017 · núm. 767 · Llumiguia 5
Opinió Diuen els lectors
Petits records de la anys mil vuit-cents i pico, que hi vivia manté molt de temps viu en el record.
un senyor, ja gran, que tenia moltes Els que ens movem en aquest atza-
coma
propietats per aquí a les Gavarres i rós món del teatre amateur, sabem
que es va enamorar d’una noia molt bé dels sacrificis i dificultats que com-
Sempre he vist bonic Can Trinxeria. joveneta que es deia Marieta, de Gi- porta i dels nervis dels assaigs i de
Tinc al meu record dos senyores rona que feia de pastora. S’hi va voler l’afany de satisfer al públic , al qual
que vivien allà: la mestressa i la seva casar. La va portar en un col·legi de –tot sigui dit- us vareu posar a la but-
“dama de companyia”. Es deia Car- monges uns anys i en va tornar molt xaca.
melita. Recordo que feia de “mig in- refinada. Gràcies per lo bé que ens ho féreu
fermera”. Si en alguna casa hi havia Deia la meva àvia que era molt maca passar i felicitats per la vostra actua-
algun malalt, ella anava a donar-li les i fina i que només es feia amb “la crème ció que fou impecable.
injeccions. Era religiosa i molt bona de la crème”, gent de Girona i Barcelo-
persona. na. Ella era molt aficionada al joc, de tal M. Dolors Godoy Rotllens
La Sra. es feia dir “senyora”. En tinc manera que només estava pels casinos
un record llunyà. Tenia fama de carita- de Barcelona o l’estranger. Era ludòpa- racó de poemes
tiva. Crec que un dia a la setmana, no ta. Resultat: el va arruïnar.
recordo quin, hi anaven els captaires A la Coma, també hi ha el cas de
la llar
per explicar-li xafarderies perquè ella ho can Vall-llovera, que no l’explico per-
havia establert així. Estaven assentats què crec que el sabem tots.
Dintre el recés de la llar
en un escaló i els anava cridant d’una Una altra cosa de la Coma, és que
quan és per Déu beneïda
en un i, escoltava totes les misèries de allà on hi ha l’Ajuntament Vell hi ha-
brota el perfum de la vida
cadascú. Al acabar, crec que els hi do- via unes classes que eren de l’escola
amb segell d’estimar.
nava una pesseta. Jo ho recordo, era municipal. Només hi anaven els més
petita. De clients no n’hi van faltar mai. pobres. El meu avi Vidal hi va anar un
La porta sense tancar,
La mare em va dir que feia molts anys parell d’anys i m’ho va explicar.
donar sempre sense mida,
que tenia aquest costum o mania. La plaça de la Coma, en definitiva,
obert tot fins a l’eixida
Això és més recent: a cal Sr. Moli- és un indret del nostra poble amb una
amb passadís ample i clar.
nes, la criada, a l’estiu, de bon matí, gran trajectòria d’anècdotes, esdeve-
s’assentava als escalons del carrer i el niment, històries tristes, històries cu-
Un test de flors al cancell,
Sr. Molines li va dir: “què hi fas aquí?” rioses, d’altres de més alegres, que
a dintre el cant d’un ocell,
però la fresca li va contestar: “és el fan del nostre poble, un poble amb
moltes rialles i algun plor.
millor moment del dia, ja ho veurà, as- personalitat.
senti’s” i ell, també va seure, mentre li
A taula sempre algun lloc,
deia: “tenia raó, aquesta fresca no es Carme Garriga Vidal
i un seient vora del foc
troba enlloc”. Un dia, la senyora de la
amb somrís que surt del cor.
casa, li va dir a la criada que n0estava al grup de teatre
Enric Albertí Mias
ben tipa que no fes la feina. Es veu,
que no complia gaire amb les seves cassanenc
obligacions de la casa... “Mira, ja n’hi enric albertí Mias
ha prou. Demà te’n vas”. L’endemà, No sóc cap crítica teatral per emetre
la criada, continuava a la casa com si judicis sobre la vostra darrera actu-
recordant en benet
no li haguessin dit res, i els hi va dir ació però sí sóc una enamorada del
“M’ho he pensat bé i em quedo”. I es teatre i tant l’obra escollida plena de pintor
va quedar. Ja no se’n va parlar més. dinamisme, com l’acurada posada en
No sé exactament a quin lloc de escena, com la vostra impecable ac-
la Coma va passar això, mirant-m’ho tuació, convertiren l’esdeveniment en L’altre dia llegint el Llumiguia, vaig veu-
crec que és on hi ha Correus. M’ex- un d’aquells que et fa tornar a casa re l’escrit de la Sra. Margarita Garriga
plicava la meva àvia, seria per allà als amb un somriure als llavis i que es sobre el pintor Benet de Can Barretina
90 anys de
la conxita
viñolas
El 4 de desembre
la Conxita Viñolas
va fer 90 anys.
Ho va celebrar
amb un dinar
acompanyada de
tota la familia.
Moltes felicitats!
6 Llumiguia · núm. 767 · gener 2017
Diuen els lectors Opinió
i em va fer recordar aquesta anècdota. na - on jo hi vaig portar la documen- uns volants al voltant, una rosa de flui-
Quan era molt petita, a casa meva, tació - aconseguís el miracle que la xos de roba al centre de la part supe-
sentia a parlar d’en Benet pintor i Senyera de l’Orfeó Catalunya, Entitat rior i una anella per penjar-lo. Aquest
m’ha quedat sempre aquest nom. Re- Obrera, pugui sortir del cau on fa 70 treball va ser molt apreciat pels seus
cordo teníem un quadre d’ell a sobre anys que esta endreçada, a la Casa pares i el van conservar tota la vida.
del piano i quan ens vam canviar de Rectoral, -no 90 -. Així que quan l’Anselma es va casar,
casa ens el vam emportar. El meu Fet, que un grapat de veïns del po- se’l va endur a França i després, quan
pare li tenia una estimació especial i ble -més de cent signatures- fa més va tornar a Espanya, també el duia a
sempre el tenia col·locat damunt del de cinc anys que hi treballa sense sobre, d’acompanyant, ja que li tenia
piano, que ell tant s’estimava. Jo el poder aconseguir cap atenció, ni del molt d’afecte.
trobava antic i vell i no li donava gai- rector, ni del bisbe, ni de les autoritats El posa-raspalls feia sempre compa-
re importància. Fa uns 6 anys vaig civils del poble. Ara sembla que sí.. nyia a casa de l’Anselma. Fos allà on
anar a Barcelona a fer uns cursos de Però, preguem doncs, que després fos, visqués allà on visqués.
restauració i entre les coses que vaig dels quatre mesos que durarà l’expo- De tant de temps que tenia, al final
restaurar, una va ser aquest quadre, sició fora de Cassà, torni sana, i amb va quedar desfigurat, arrugat i polsós,
del 1914. Va quedar diferent i molt la intenció, -amb l’ajuda de la Verge-, malgrat el raspallés i el cuidés delica-
bonic. En aquell moment vaig enten- de que pugui ser exposada i poder-la dament. Havien passat anys des de la
dre l’estima que li tenia el meu pare. lluir també a casa nostra. Preguem. seva confecció.
Continua penjat damunt del piano. La senyora Anselma tenia dues fi-
Ramon Rabassedas lles: la Marta i la Maria.
Una cassanenca de tota la vida La Marta era la més activa. Era
un argent viu. De bon matí, a les sis,
Preguem quan encara no s’havia llevat ningú,
ella s’aixecava a escombrar el carrer
el posa-raspalls de la i a regar-lo.
Preguem, a la Santa Patrona de Cas-
- Per què fas això, Marta? – li deia
sà de la Selva, la Gran Mare de Déu senyora anselma
la seva mare –. Ningú t’ho ha manat.
de les Sogues, que fa molts anys, - és
- Perquè s’ha de tenir tot net i es-
el que ens explicaven de petits- Ella,
Quan la senyora Anselma era petita
combrat – contestava.
la Mare de Deu, arrapada a les cor-
va fer un posa-raspalls a la classe de
- Doncs no ho facis, et dic. Ningú
des de les campanes de l’església, va
pàrvuls com a treball manual. Era una
t’ho mana i ens despertes a tots als
aconseguir foragitar la terrible pesta
base de cartó i estava folrat d’una
que hem d’anar a treballar.
que assolava el poble, i que segons el
tela de colors, que amb el temps va
Com ja sabien els seus pares, amb
Sr. Enric també ha concedit la gràcia
quedar fosca i un xic atrotinada. Tenia
això, no hi van tenir res a fer. Ella
que, una Fundació particular de Giro-
dues bosses per posar-hi els raspalls,
s’aixecava abans de les sis del matí a
el meu racó
nova vida
Vull canviar de vida,
Ara em vull esforçar,
per tornar - me a equivocar.
per oblidar els errors.
Vull canviar de vida,
Podaré aquests arbres,
per, l’esperança recuperar.
que amaguen el meu sol.
Amb sort i molta empenta,
Oblidaré el passat. restabliré el meu ser.
M’esperen nous projectes,
Oblidaré les raons, Com un glop d’aigua fresca,
nous esdeveniments.
les paraules, les promeses... em vull prendre l’any que ve.
Els anys i els segles passen,
Oblidaré els teus petons...
la meva nova vida, també.
M. Carme ariza
C s , s.L.
onstruCCions angüesa
Venda de parcel·les al Vi Novell
Opció de casa
Preu tancat
C/ Esport, núm. 1, baixos - Tels. 972 46 35 70 / 616 487 026 - [email protected]
gener 2017 · núm. 767 · Llumiguia 7
Opinió Diuen els lectors
escombrar i regar el carrer. Era una L’Anselma deia a les seves filles que - No, si de tossuda n’ets un rato. Po-
nena petita, de només vuit anys. A estudiessin molt al col·legi i que cre- bre noi. T’has ben firat! – anava dient
casa seva ho van deixar córrer i ella, guessin sempre a la mestra, perquè marxant.
era la que tenia el seu tros de carrer, elles estudiarien magisteri. La Maria va agafar molta afició als
ben escombrat i regat. Els seus pa- L’àvia Ramona, la seva sogra, quan llibres i es treia bé les assignatures.
res no entenien d’on havia tret aquella ho va saber, va posar al crit al cel di- La Marta, més petita, continuava
dèria. ent-li: amb l’afició de les neteges i endreces.
Un dia, el seu pare va dir: - D’on traureu els quartos? No faràs La mare li deia:
- Deixeu-la fer. No fa cap mal i com anar escanyat al meu fill per poder do- - Marta, agafa més sovint els llibres i
que és un argent viu, entretant es nar dues carreres? estudia, que és el que t’espera quan la
desfoga. És bo que a les criatures no L’Anselma es feia l’orni. No hi volia teva germana acabi.
se’ls hi pari l’instint, sempre que no discutir perquè sempre tenia les de La Marta també era molt espavilada
es facin mal. perdre. a classe i molt sovint ocupava els pri-
La seva germana, la Maria, era con- El pare trobava molt bé que estudies- mers llocs. Els pares treballaven molt
templativa i dormilega. Quan la Marta sin però li va preguntar a la seva dona: i fent equilibris i estant-se de moltes
s’aixecava ella es tombava cap a l’al- - Com ens ho farem? Són molts di- coses, van poder estalviar una mica.
tre costat, posant-s’hi bé per tornar ners i ja veus com estem nosaltres. No sortien mai, ni feien cap despesa
a dormir. Només comptem amb el treball. extra, però una vegada varen rebre la
Una veïna del carrer, la Llucieta, neta - Ja ens en sortirem. Tu tens alguna carta d’un familiar que vivia lluny, convi-
i treballadora, no podia suportar que la comissió de vendre taps i jo també tre- dant-los al casament del seu fill.
Marta li passés la mà per la cara i fos ballo. Faré alguns estalvis. – va dir ella - No podem deixar d’anar-hi – va dir
la primera a tenir el carrer regat. tota animada. – Primer començarà la l’home a la seva dona–. Seria fer-los-hi
- Tu, Anselma – deia a la mare amb més gran i després seguirà la petita. un despreci i també ens mereixem uns
to de reny –. Com goses fer aixecar a Ja saps que la mestra diu que són es- dies d’esbarjo. No creus, Anselma?
la criatura tan aviat per netejar el car- pavilades. - Sí. Molt bé. M’agradarà molt. Ja és
rer? No et fa vergonya? La Maria va començar a fer el pri- hora de fer una mica de festa.
- No hi puc fer res, Llucieta. No hi mer de batxiller. L’àvia Ramona anava Varen marxar el diumenge i s’hi van
podem fer res. La Marta és així. No molt sovint a casa del seu fill a bus- estar tres dies.
li manem. car-lo. El dilluns quan les dues germanes
La Llucieta se’n tornava a casa seva - No sé què pensa l’Anselma. Té van quedar soles, amb la revisió de
remugant. fums de rica i la butxaca pobra. Et fa- l’àvia Ramoneta, que sempre estava
Es va crear una competició entre la ràs un fart de treballar i rascar-te la per netejar i fer endreça, i que pot-
Llúcia i la Marta, d’aixecar-se cada ve- butxaca per no res. ser d’aquí li havia sortit la dèria a la
gada més d’hora, que al final, la mare, De vegades l’Anselma li deia: Marta, es van posar a fer la neteja de
va tancar amb clau la porta del carrer - Voleu fer el favor de cuidar-vos de la casa. La Ramoneta no ho trobava
i la va amagar. vos i no venir a posar malestar a casa? prou net i d’això n’emplenava les ore-
www.dosmildotze.cat
Per molts anys!
Des de la Colla Gegantera
volem felicitar a la Jordina
que el passat novembre va
fer 19 anys! PER MOLTS
ANYS! I que en segueixis
tocant la gralla molts més!
8 Llumiguia · núm. 767 · gener 2017
Diuen els lectors Opinió
moment zero
diari d’una mare
Des de que tinc faccebook i coincidint amb la meva segona És cert que s’ha d’estar disposat a arremangar-se, a obrir
maternitat, em vaig decidir a fer algunes reflexions al vol- bé els ulls, les orelles i el cor per permetre deixar espai a
tant del que em transmeten els meus fills. Vaig iniciar una les seves demandes i inquietuds. Cal exercitar l’art de la
secció que es diu Diari d’una mare, en la que solo anotar paciència i la confiança per permetre que els fills puguin
algunes de les coses que em diuen o fan i que em desper- trobar el seu camí. Però d’això es tracta no? D’acompa-
ten reflexions personals, alhora que també em serveix per nyar-los més que de dirigir-los, de fer possible que els seus
treure ferro a situacions que a vegades em superen. somnis es compleixin i no que els nostres es facin realitat,
Els fills son uns grans mestres si estem atents a la de que siguin allò que els faci feliços i puguin viure una vida
seva evolució i els mirem de veritat, si els escoltem i els plena i satisfactòria.
interpel·lem sobre qüestions que contesten amb franque- Ser pare i mare és un art, un exercici d’humilitat com
sa, donant respostes sàvies que obren portes que creiem cap altre, una aventura fascinant que no té mapa, un dis-
tancades. soldre’s per permetre que els fills puguin ser, un acompa-
Ara mateix, estic fent un Doctorat en criança i en adoles- nyar sense envair el seu espai vital, un joc d’equilibris difícil
cència i us asseguro que, malgrat l’esforç que comporta, i apassionant, un exercici constant de sentir-te en la corda
és de les coses més interessant i apassionants que puc fluixa, també d’aprendre a fluir.
viure. Reconec que hi ha moments en que estic esgotada, A mi els meus fills, entre d’altres coses, m’han ense-
que em sento defallir, que m’enfado i ploro, però aquetes nyat a viure el moment present, m’han obligat a parar per
estones duren poc. Desprès en venen d’altres en que el observar-los i observar-me. Tant sols això, que és molt,
cor s’eixampla i em sento feliç, motivada per seguir trans- suposa un regal immens, perquè obre la porta de la cons-
itant aquest camí apassionant que és la vida, que no és ciència i els hi haig de reconèixer amb un agraïment infinit.
mai recta, sinó ple de dreceres, postes i sortides de sol.
Les reflexions que em generen els meus fills em sorpre-
nen moltes vegades, m’interpel.len sobre mi mateixa i la sílvia soliguer Fernández
vida en general, em fan canviar creences i actituds vitals. advocada i mediadora familiar
lles al seu fill. sabia que et donaria un disgust tan llars dels pacients pal·liatius que, per
La Maria, indiferent, no va deixar gran. la seva situació, necessiten millorar o
els llibres i amb tot aquell tràfec no Es va apropar a ella, li va agafar les mantenir la mobilitat. Per completar
s’hi va posar. mans, dient-li. aquests serveis a partir d’aquest mes
Quan la Ramoneta va arribar davant - Mare, no ploris. de gener comptarem a la nostra web
del posa-raspalls mític, perpetuat amb Ella, amb dificultat, va dir: (www.oncolligagirona.cat) amb una
la família, va dir a la Marta: - Dintre hi teníem guardades vint mil nova secció que hem batejat amb el
- Què és aquesta andròmina polso- pessetes pels vostres estudis. nom de “L’opinió de l’expert” i que pre-
sa que sempre veig aquí a la paret? – i tenem que sigui una finestra oberta a
la va arrancar d’una revolada i la va Margarita Garriga Vidal través de la qual els nostres psicòlegs
tirar a la saca de les escombraries. i fisioterapeutes puguin donar infor-
La Marta estava tan atrafegada es- suport als malalts de mació útil als malalts. L’experiència
combrant que no s’hi va fixar gaire. del treball dia a dia amb les persones
càncer
Al cap de tres dies, quan van tor- afectades per la malaltia i els seus fa-
nar els pares, elles els van rebre molt miliars ens han ofert una visió àmplia
contentes. de quins són els principals neguits a
Quan una persona passa per l’experi-
- Caram. Quina neteja que heu fet! què han de fer front i esperem que a
ència de patir un càncer, sovint està
– va dir el pare –. Ho veig tot molt fla- través d’aquests articles a la web els
molt ben coberta a nivell mèdic, diag-
mant. Això és cosa teva, Mata. puguem ajudar a viure el procés amb
nòstic i pal·liatiu. En canvi, el sotrac
Ella va riure, contenta del resultat menys incerteses.
psicològic i emocional que experimen-
dels seus esforços.
ta fa que la seva vida quedi mancada
La mare no va dir res. Sabia que Oncolliga Girona
més enllà del problema estrictament
allà hi havia hagut la mà de la seva so-
de salut. En aquest punt és on la
gra. Quan va anar a dalt i no va veure Fundació Oncolliga Girona pot oferir Plantem-li cara al
el posa-raspalls va fer un crit.
un complement a la tasca de l’equip
La Marta hi va pujar ràpidament. càncer
sanitari per tal que els malalts se sen-
- A on està el posa-raspalls? – li va
tin més emparats. Aquella atenció
demanar anhelant. Molt bon any 2017 a tothom; estic
invisible, que en diem, però de vital
- Ai mare! El vàrem tirar a les es- molt i molt content, i és per això que
importància per aconseguir una cura
combraries. tinc la il·lusió que aquest any sigui un
integral de la persona que pateix un
Ella es va estintolar a la paret. Va any de bones notícies per als malalts
càncer.
anar quedant blanca i més blanca. de càncer. No sé si s’aconseguirà cu-
L’equip de psicòlegs de la Fundació
- Mare! – va cridar la Marta –. Què rar del tot, però tinc l’esperança que
presta assistència a malalts i famili-
et passa mare?! sí farà una bona frenada i aquí tots
ars, tant a domicili com en cinc hos-
Ella es va asseure al peu del llit i hi podrem ajudar si anem fent cas
pitals de les comarques de Girona.
va rompre a plorar amb un sanglot a les informacions que ens van do-
També disposem d’un equip de fisi-
intens. nant i comencem, de mica en mica,
oterapeutes que es desplacen a les
- Ai mare! – va seguir la Marta –. No a canviar els nostres hàbits tant amb
gener 2017 · núm. 767 · Llumiguia 9
Opinió Diuen els lectors
la alimentació, reduint el consum de tives que estiguin a l’abast i diguin el respon content que esperava la meva
sucre, com amb l’esport; i també fent que diguin els metges no perdre mai trucada; però que ho està passant
menys ús d’alguns aparells domèstics l’esperança molt malament, que ja portava dos
com el microones i les xarxes electrò- Degut al meu historial i el meu fatal quimios de sis hores cada una i que
niques com el wiffi, perquè la preven- però fallit diagnòstic m’han fet arribar quan estava així no volia que ningú
ció va per aquí. No com diuen alguns uns cinc o sis llibres escrits per ma- l’anés a veure... ni tan sols als seus
oncòlegs que fan una xerrada de pre- lalts perquè els doni el meu punt de fills perquè “estic que faig pena”.
venció i només parlen de com podem vista. Jo li començo a dir: “però home,
detectar-los a temps; jo diria que això Un dels llibres és la recopilació del Joan, que si et trobes així de ma-
son xerrades d’intuïció que són molt testimoni de 37 malalts de càncer lament no és del càncer sinó dels
importants, però la prevenció és molt que han superat el tràngol; és un tre- efectes de les quimios que són per
abans. ball de varis reporters de Reus i Tar- curar-te”, i em respon: “sí, d’acord,
Mireu-me a mi a la meva desgràcia ragona alguns dels quals també han quantes te n’han fet a tu?”; li dic:
ja superada; amb la quimioteràpia patit i superat el càncer. Tots aquest “doncs, mira, 36 de 48hores”; a més
vaig perdre el gust als aliments i a llibres són molt enriquidors i aquest he patit quatre càncers, cinc operaci-
les begudes tant alcohòliques com a darrer l’he portat a la Fundació de ons i tot en tres anys i dos anys se-
les altres i va ser una sort, perquè Girona per què se’l llegeixin els psicò- guits coincidint amb el tió, 10 néts, 5
vaig canviar la meva alimentació i ara legs i després m’agradaria debatre fills més les parelles i jo endollat a la
que ja he recuperat el gust no trobo amb ells i elles, ja que crec que po- quimio i fent cagar el tió... quan venia
a faltar res; si provo de beure alguna dem aprendre molt, perquè sempre la “vomitera” procurava que ni se n’en-
beguda alcohòlica la trobo dolentíssi- que parlo de càncer amb ells no ve- terressin...
ma: és com si fos la primera vegada iem las coses igual per mes psicòlegs En Joan va canviar com un mitjó;
quan de jovenet proves l’alcohol o el que siguin. Com totes les coses, si no vam estar potser una hora al telèfon
tabac que el trobes dolentíssim; però les has viscut és difícil posar-te en la vam parlar de tot, de l’alimentació i
a base d’anar insistint t’acaba agra- mateixa situació. tot el que jo feia i així vam continuar
dant; doncs el mateix, però ara jo no També cal tenir en compte que al- trucant-nos sovint; però ja totalment
ho provo i no trobo a faltar res. guns malalts que ens han deixat no ha canviat i molt però molt animat.
He passat unes festes sense alco- sigut de càncer sinó per altres compli- Recordo que em deia: quan acabi la
hol ni torrons i han sigut unes de les cacions, com pot ser una pneumònia quimio ens hem de conèixer i anirem
festes que jo recordi més felices de o qualsevol infecció que per culpa del a celebrar-ho encara que sigui amb
la meva vida, tant amb la família com càncer no han pogut superar; quan aigua.
amb els companys. un malalt de càncer està fent quimio- Malauradament fa uns tres mesos
Estem preparant unes xerrades teràpia ha d’anar molt en compte per- em truquen de la Fundació que ha-
per aquest any que seran d’aquests què és un imant per agafar qualsevol via trucat un familiar i que em fessin
temes i també per intentar anar su- malaltia ja que està mancat de defen- saber que en Joan ens havia deixat
perant aquest maleït tabú de la pa- ses i així les malalties son molt difícils i que l’enterrament era a l’endemà a
raula càncer; sé que malauradament de superar. Recordo que a mi no em les 11h.
serem pocs; però jo no em sentiré deixaven ni anar a l’hospital a veure la Feia una setmana havíem estat par-
decebut. Sap greu però sé que els meva mare, al cel sigui, pel perill de lant; imagineu-vos quina sorpresa,
que pugueu venir sortireu amb un bon agafar qualsevol virus. vaig anar a l’enterrament d’un com-
missatge que així poc a poc anirà en- Ara farà cap un any em va trucar la pany de 50 i pocs anys; no recordo ni
trant a les llars. delegada de la Bisbal per demanar-me sé si era alt, baix, ros, morè, calb...
A vegades les coses no van com un que em posés en contacte amb un no ens havíem vist mai. Em vaig emo-
desitja, però no per això s’ha de dei- malalt de càncer que ho està portant cionar; i encara ara quan ho estic es-
xar de lluitar. En un dels primers es- molt malament; li havien parlat de mi crivint. Quan em vaig donar a conèixer
crits vaig dir que es tenia que perdre i li agradaria que el truqués; ell esta- a la vídua i familiars tots coneixien en
el respecte al càncer, doncs aquí ana- va d’acord esperant la meva trucada, Fonsu de Cassà de la Selva; en Joan
va errat, el respecte no se li te que doncs sí, cap problema; el truco... era el gerent d’una empresa d’alimen-
perdre a cap malaltia ni tant sols a un “Hola Joan, com estàs? sóc en tació de més de cent treballadors i el
mal de queixal, però si plantar-li cara Fonso de Cassà de la Selva”, i amb seu contable i millor amic, segons ell
fent ús de totes les forces i alterna- una veu molt pàl·lida i de pena em em deia, només parlava amb mi de la
malaltia i que estava tan animat que
quan anava per la empresa entrava i
sortia per les càmeres del fred; pot-
ser degut això va agafar una pneumò-
nia i va anar a fer quimio amb febre.
En no tenir defenses en tres dies ens
Els nostres serveis:
va deixar en Joan; és per això que he
- Serveis a particulars
començat dient que m’havia equivocat
- Serveis a empreses
- Tramitació de paquets quan vaig dir que calia perdre el res-
- Recollides urgents pecte al càncer perquè ja veieu quin
- Servei sanitari (trasllats a geriàtrics, fet; no ha mort de càncer, però ha
CAP, hospital, diàlisi, mútues...) i recollida mort per culpa del càncer, val la pena
a laboratoris amb servei urgent estar-ne ben informats.
- Servei turístic Recordeu que la FUNDACIÓ ONCO-
LLIGA GIRONA la delegació de Cassà
de la Selva i jo mateix estem per aju-
dar amb el que puguem, moltes grà-
cies.
Serveis de gestions (gestories, bancs...) i diversos pel poble
alfons Martin Font
10 Llumiguia · núm. 767 · gener 2017