ana d~l-pl\ia, elvira roca-sastre

97 Pages·2010·1.9 MB·Spanish

ANA D~L-PL\IAEL, VIRAR OCA-SASTRE
r3iÁz-PLAJA LEONORV ELA( eds.)
1
RETALA CADEMIA [>F. RONES LI.I::T.HI:S
Barcrlnna. 2007
Gi~illcm1 )iaz-lJlaia va ntixcr cl l~J<>a9 M anrm i vi, niorir
a Rarcclon;~i.1 17X4. C;irrdr:iric <IcLl rnpn i Lircranira
F.~pyola,a cadtmic de la Rcd Academia E~patiiilai d e la
IReial Acadhmia de Rniics 1,lrrres. i,:<~irsp lrsar iiri:~
imrnensa artivirzr com a csrudiór ii nvcsrigzdor de la lirc-
raruix, ~s~i~icsr(u~ca, J,K XL?. prd~xwir ~ li~,.~~~~ir,.~~I~~r~ic
11. ciilriir:~.l otes aqiirsro hccrer van con!ipir.ir una
iiiaha~tahlco bra que va iiihiiiire:~rr aviccie riioli diver-
iix inirjanq: I'ohr:i cniilira, I'as~ni~r~rlaicct,> l.l;ihnracii>
perioclisrica, el llihrc dc rcxr, la dirccci6 d'ohrch
coi.ircrivcs o la col.lctiiii clr piirrnr\.
r2 iriís <Ir,o :tri!.\ ilc 1:i srva mort. la presenr hibliogr.dia
.~cosrar,i la ycva obra air iioos cstudioos i rubricar:> la
relacid amh la iiicririiciA qiir I:i piil>lic:i. la qii:il v;i
comrnqar arnh la mfai ricorporació com a ac;ideniic I'any
iqhz. r? conrinuar rinh el Iliiiranierir dr 11 . ce\,~1 ,ihlioiri.a
dc rrrhnll el 1982 i va culminar nmh la donació dcl scu
arxiu pcrsonal el jiiny de zooh.
Bibliografia del
Dr. Guillem Díaz-Plaja
Series Minor
Núm.
12
Bibliografia del
Dr. Guillem Díaz-Plaja
Edició a cura &Ana Díaz-Pkzja,
Elvira Roca-Sastre Díaz-Pkzja i Leonor Wkz
REIAL ACAD~MIAD E BONES LLETRES
Barcelona 2007
O del rext inrroducrori: Ana Díaz-PlajaTaboada
O de I'edició: Reial Academia de Bones Lierres
CIBisbe Cagador, 3.- 0800~Ba rcelona
Phgina web: w.boneslletres.cat
Disseny ripografic: Albert Corbeto
ISBN: 978-84-733284-6-7
Dipbsit legal: L748-1007
Irnprhs aArcr Gdf~quesB obali, S.L.
C/S ant Salvador, 8.- zrool Lleida
Guilkm Diuz-Phjin. Dibuix origina dc Daniel V+un Dlz.
Volem aprofitar la presentacid d'aquesta bibliografia de
Guillem Díaz-Plaja per fer una breu reflexió sobre I'abast
d'altres cornpilacions. Si bé molts dels seus llibres por-
ten incorporat un llistat d'obres principals" de I'autor,
o de títols afins al text que es publica, no fou fins la de-
cada dels 70 que van aparkixer, en llibres de diversos ti-
pus, els prirners intents de fer una bibliografia. Així, en
el Guillermo Diaz-Plaja (1970), de José Cruset, en tro-
bem una de 190 entrades, i en el de Dárnaso Santos,
Conversaciones con Guillermo Diaz-Plaja (1972). una de
zoo entrades. Tarnbe en els del propi G. Díaz-Plaja,
Ensayos escogidos (1972) i Retrato de un escritor (1978),
podern rrobar dues bibliografies, una de 200 i una altra
de 226 entrades. 1, per últim, al llibre de Jose Gerardo
Manrique de Lara, Guillermo Dtaz-Phja (1982), una al-
tra bibliografia sense numerar, que aplega 213 entrades.
Aquestes bibliografies són forca orientadores de la seva
producció literaria. Tores elles, pero, són incompletes per
raons estrictament biografiques: arriben alla on la produc-
ció s'havia aturar en el moment de la publicació del Ilibre.
A més, revisades ami, aquestes bibliografies es manifesten
molt insuficients, i s'hi detecten mancances. És per aixb
que després del traspb de I'escriptor ens vam proposar fer
una bibliografia rigorosa i definitiva, i durant molt temps
hem esmenat, corregit o afegit tot allb que configurava un
conjunt difícil d'abastar en la seva totaiitat. Des d'alesho-
res fins avui han tingut lloc aiguns fets importants pera
la conservació de la swa obra: I'any 1988, la donació de la
seva biblioteca a la Reial Academia de Bones Lletres, de
la qual fou membre des de I'any 1962, i recentment, el
julio1 de 2006, el lliurament a la mateixa institució de la
seva documentació i arxiu de treball. Simulrkniament, la
correspondencia era dipositada a la Unirat d'Estudis Bio-
gracs de la Universirat de Barcelona.
A més d'assenyalar I'exhaustivitat de la present biblio-
grafia, volem aprofitar I'oportunitat d'aquestes paraules
pera traqar unes linies orientadores sobre la gran produc-
ció de G. Diaz-Plaja. La seva obra ha estat sovinr classi-
ficada en diversos apartars. En algunes ocasions pel pro-
pi autor, ja sia responent les preguntes sobre la qüestió a
I'esmentat Uibre de D. Santos, ja sia a la seva autobiografia
Retrato de un efcritor.T ambé en els seus papers personals
hem trobat diversos esquemes de classificació per a pro-
jecres, mai consumats, de les seves Obres Completes. En
altres ocasions, han estat els seus bibgrafs els que han in-
tentat fer una distribució de I'obra.en gmps temitics. Fóra
interessant fer un seguiment detdlat dels diferenrs crite-
ris seguits per I'autor o pels seus estudiosos pera aconse-
guir una classificació que abastés la totalitat de I'obra. No
és aquest el momenr ni el Iloc, pero sí que creiem que és
una bona ocasió per a destacar-ne els trets més importants.
Per a la dassificació que fa el propi G. Díaz-Plaja ens
basarem en el seu Rewato de un escritor. En aauesta obra
ofereix, en apkndix, un extens quadre classificador -un
procediment molt estimar per I'autor- del conjunt de la
seva obra. Els criteris base són les irees temitiques i les
Ilengües -carda, castelli- emprades. Així, la classificació
de l'ohra en llengua castellana presenta vuit grups dife-
rents, molts dels quals es subdivideixen. Al Grup 1 hi
col.loca "Páginas escogidas y obras completas" (a tal1
d'exemple, Poesía junta, o Páginas escogidas) El Grup 11
aplega I'obra poktica, en vers i en prosa, que l'autor va
subdividint en "Poesía lírica", "Pisencia en el tiempo",
"Actitud ante la eternidad", "Gozosa vosesión del mundo"
i "Juegos retóricas". Un exemple de cada grup podria ser,
respectivarnent, Primer &no de soneto; LLIJ& ver; Ven-
cedor de mi muerte; Ath lírico i Zoo. El Grup 111 és I'ano-
menat "Los libros de la conducta" (Elarte de solo
o Tratado de las melancolia españolas, p. ex.). El Grup IV,
titular "Investigación, Historia, Crítica", presenta les sub-
divisions de "Erudición", "Obras en rorno a géneros o
períodos" i "Estudios biográficos". En són exemples de
cada subgrup Una catedra de retbrica, El espíritu del
Barroco i Federico García Lorca, respectivament. El Grup
V 6s dedicat a I'obra assagistica i a la crítica, amb títols
com ara Culturalismo y creación poética o La creacidn
literaria en Epaña. El VI; "Divulgación, Didáctica", ben
delimitada en dos grups: "Obra periodistica" (Agendas
para unapolítica cultural, p. ex.) i "Obras de enseñanza",
que aplega alguns títols exemplificadors dels llibres de
text.. El Grup VII, "Promoción Cultural", es subdivideix
en "Ediciones comentadas" (Fray Luis de León),
"Antologías " (Antología Mayor de la Literatura Española)
i "Dirección de obras literarias" (Historia general de las
Literatura Hipánicas). El grup VIII, per últim, aplega els
llibres de viatges, com ara EL' viajero y so luz. L'obra en
llengua catalana es subdivideix en "Crítica, ensayo"
(L'avantguardismea Catalunya) i "Invención, viajes". (Vi-
atge a IXthntida i retorn a Itaca o Les claw).
Passem ara a les dassificacions dels bibgrafs. El Ilibre de
J. Cniset, publicat vuit anys abans, assaja també un intent
de dassificació més sintktica en tres grans grups: El primer,
"La obra poética", subdividida en "Lo religioso"; "La
I) 2)
emocionada posesión del mundo"; 3) "Lo temporal" i 4)