l'escriptura i el llibre a la catalunya central als segles xiii i xiv

330 Pages·2004·0.99 MB·Spanish

L’ESCRIPTURA I EL LLIBRE
A LA CATALUNYA CENTRAL
ALS SEGLES XIII I XIV

Professor: JESÚS ALTURO I PERUCHO
Doctorand: MIQUEL TORRAS I CORTINA
Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia
Facultat de Filosofia i Lletres
Universitat Autònoma de Barcelona
“Hi ha dos llibres que Déu ens ha donat: el llibre de la totalitat de la
creació, és a dir, el llibre de la naturalesa, i l’altre és el llibre de
l’Escriptura Sagrada. El primer llibre ha estat donat a l’home al
principi, quan la totalitat de les criatures fou creada. Cada criatura és
una lletra escrita pel dit de Déu. I a partir de moltes criatures, com a
partir de moltes lletres, es forma un sol llibre anomenat llibre de les
criatures. En aquest llibre també hi ha l’home i és una lletra d’aquest
llibre de manera principal. I tal com les lletres i les diccions, fetes de
lletres, comporten i enclouen una ciència i diverses significacions i
sentències admirables, de la mateixa manera les criatures, conjuntament
i comparades entre elles, comporten i signifiquen significacions
diverses i sentències, i contenen la ciència que és necessària per a
l’home. El segon llibre, l’Escriptura, ha estat donat a l’home en un
segon moment, i això en defecte del primer llibre, perquè l’home no hi
sabia llegir, car era cec”.

Ramon Sibiuda. Liber creaturarum
Agraïments

La redacció d’aquest estudi ha estat una tasca no exempta de problemes, no
només per les dificultats inherents, de caràcter intel·lectual, que suposa tota investigació
científica (i més encara quan es tracta justament de la primera), sinó també per la
necessitat de subvenir les necessitats materials i disposar del suficient temps per a la
recerca. A aquest farcell que duem a sobre els que fem ciència, i amb el qual aprenem a
créixer, cal ajuntar-hi, és clar!, els problemes propis de tota existència humana. Sense la
insistència, suport i il·lusió incondicionals del meu pare, el Nuri, aquesta investigació no
s’hauria pogut fer; un suport constant, àdhuc en els moments, per a tots, més difícils. En
l’escalf humà del meu director de tesi, el dr. Jesús Alturo, i del professor Joaquim.
Maristany m’he refet quan treball i vida m’esgotaven. I quan no podia veure-hi més
enllà, mossèn Josep Escós, amb les seves paraules, m’obria un nou horitzó que reunia
els sovint dispersos fragments de la meva persona. Els meus amics Jordi i Ramon, i,
com no, la Paquita, amb gran paciència han escoltat, massa sovint, els meus planys.
Vull agrair també, amb tot el cor, les dues beques que em va concedir l’Arxiu Històric
de Sabadell per a treballar amb els arxivers del centre en els seus fons històrics, i a la
Fundació Noguera, que m’oferí la possibilitat de treballar en una de les seves
publicacions; aquestes feines han constituït el suport econòmic –totalment
imprescindible– per a aquesta investigació. Faig especial esment dels arxivers de
l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa, en Marc Torras i Serra i en Jordi Torner i
Planell, per la seva paciència i col·laboració, com també de J. Mª Gasol, historiador i
cronista de la ciutat de Manresa, pels seus valuosos comentaris. Agraeïxo també al dr.
Sebastià Solé i Cot, professor, a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’Història del
Dret i de les Institucions, la seva ajuda a l’hora d’orientar-me en la bibliografia
d’aquesta disciplina. I no m’atreveixo a donar cap més nom, ja que és segur que seria
injust amb algun oblit. Tots ells també estan satisfets de veure aquest estudi acabat, i jo
en soc feliç.
ÍNDEX
Presentació 11
Introducció 14
Context històric general 14
La documentació 24

Estudi analític de la documentació: 29
La circulació del còdex 29
El còdex en situació estàtica 47

Les biblioteques dels jurisperits, notaris i escrivans: 59
Jurisperits 59
Notaris 122
Escrivans 131
Jurisperits i estudiants de dret no manresans 135
Funcionaris reials 138
Conclusions 140

Les biblioteques d’eclesiàstics: 143
La Seu: 143
La biblioteca de la Seu 147
El Textus Argenteus 180
Sant Cristòfol i Santa Caterina 184
Conclusions 186
El clergat secular: 189
Les esglésies de la ciutat 189
Els preveres 192
El clergat secular en altres poblacions 202
Jurisperits eclesiàstics d’altres poblacions 207
Conclusions 211
L’orde benedictí: 213
Santa Maria de Ripoll i Santa Maria de Montserrat 213
Santa Cecília de Montserrat 219
Francesc Albesa, monjo i cambrer de Sant Benet de Bages 220
Conclusions 223
Els ordes mendicants a Manresa: 225
El monestir de Sant Blai i de Sant Llàtzer 225
El convent de Predicadors 234
L’orde del Carme 239
Bernat Oller 244
Un robatori a la biblioteca 290
Conclusions 291
Altres esglésies i monestirs 295

Les biblioteques dels metges i apotecaris: 301
Introducció. La medicina a Manresa 301
Els metges 304
Bernat de Figuerola (senior) i Bernat de Figuerola (junior) 304
La biblioteca 306
Un metge jueu 325
Els apotecaris 327
El receptari de Manresa 332
Conclusions 333

Les biblioteques d’altres laics: 337
Els menestrals i mercaders 337
Els oficis no menestrals 346
Els ciutadans 348
Els habitants 353
Conclusions 355
Les biblioteques de la noblesa 359

Algunes referències a les biblioteques dels jueus 369
Conclusions generals 373

Fonts arxivístiques i Bibliografia 381
Fonts Arxivístiques 383
Bibliografia 389

Documentació 409

Índexs de la documentació 865
Índex d’autors i d’obres 867
Índex d’incipits i explicits 903
Índex onomàstic 945

Facsímils 1025
PRESENTACIÓ

Aquesta recerca s’ha basat principalment sobre la ciutat de Manresa i les seves
rodalies. És clar que la ciutat de Manresa no fou l’únic nucli de població important a la
Catalunya Central, i penso en Vic i en Igualada, ambdos amb uns fons notarials
importants sobre els que es poden realitzar sengles estudis sobre l’escriptura i el llibre
baixmedievals. Per tant caldrà esperar aquests estudis per tal que l’esforç investigador
que demana aquest títol, L’escriptura i el llibre a la Catalunya Central als segles XIII i
XIV, tingui el ple sentit en el seu enunciat. Aquesta investigació és, en conseqüència, un
estudi parcial però amb un resultats que, penso, s’han revelat fonamentals al respecte.
El pla d’estudi d’aquesta tesi seguirà aquest ordre: prèviament, i com a introducció,
donaré una síntesi, amb caràcter general, del context històric per a Catalunya i Manresa
als segles XIII i XIV. Seguiran unes breus consideracions sobre la naturalesa de la
documentació emprada per a la investigació. Pel que fa als resultats pròpiament dits, els
dono en dos grans apartats: en primer lloc faig un estudi de caràcter analític de la
documentació on aquesta és quantificada, separada per tipologies i on s’analitzen els
títols dels llibres i els seus preus. Això per als 305 documents del diplomatari que
constitueixen la base documental d’aquest estudi. Al respecte cal tenir en compte que
els segles XIII i XIV són, –correctament– considerats preestadístics. Els resultats ho
confirmen i per això parlo d’estudi analític i no estadístic, i per tant aquest tractament
de les dades tan sols permet una orientació.
En conseqüència ha estat necessari tenir present que rera la documentació hi
havia situacions humanes concretes, i aquesta manera personalitzada d’interpretar els
documents ha constituït la base de la investigació, i constitueix el segon gran apartat
d’aquest treball. L’orde amb què he procedit en l’estudi de les biblioteques és el
següent: jurisperits, notaris i escrivans; en segon lloc les eclesiàstiques: comunitats
religioses, parròquies i preveres; en tercer lloc les dels metges i apotecaris; en quart lloc
les de la noblesa; finalment dono algunes referències sobre les dels jueus. Per acabar,
ofereixo les conclusions generals que he extret de l’estudi, en referència a l’estat actual
dels coneixements sobre la història del llibre a Catalunya.
De fet aquest ordre ha estat triat en funció del contingut dels llibres. El llibre
constituïa una eina de treball per a qui el llegia, més que una font de plaer. Per això els
llibres que circularen bàsicament foren els llibres de contingut jurídic i els de contingut
litúrgic, devocional i teològic. Per tant, l’ús efectiu del llibre, és a dir, la lectura, anava
lligada a la professió del lector: jurista, religiós o metge. Només s’han escapat
mínimament d’aquesta hipòtesi d’estudi molts pocs lectors, els que avui considerariem
“millors” per tenir biblioteques selectes, però fins i tot en alguns d’ells força pràctics a
l’hora escollir les seves lectures, hom pot observar certes tendències professionals. Però
tot i aquests matissos, els llibres circularen de major a menor nombre per l’ordre indicat.
D’una manera general, aquest mètode ha estat possible gràcies a que la recerca
de la documentació s’ha centrat, amb la petita excepció d’una consulta a l’Arxiu de la
Catedral de Vic, exclusivament a l’Arxiu Històric de Protocols de Manresa i l’Arxiu de
la Seu de Manresa, dels quals s’ha fet un buidatge exhaustiu d’uns 790 protocols
corresponents a la cronologia en qüestió. Això ha permès trobar una variada tipologia
documental sobre les diverses persones o institucions; així, per exemple, el capítol sobre
la Seu de Manresa aplega l’estudi de 47 documents amb mencions libràries referents a
la canònica, esparsos per diversos i insospitats lligalls dels arxius. D’aquesta manera
molt sovint he pogut escapar d’una història del llibre estàtica, basada exclusivament en
els tradicionals inventaris de béns relictes i testaments.
Pel que fa als títols i autors dels llibres, al llarg del comentari he volgut donar-ne
alguna relació bàsica, especialment pel que fa a la seva escola i el contingut del llibre en
qüestió. Això ha suposat la redacció d’algunes pàgines més, però fer-ho era coherent
amb l’estudi personalitzat amb que s’ha orientat la investigació. És cert el tòpic que la
millor manera de reconstruir el pensament d’un lector, és poder fer una ullada a la seva
biblioteca. He completat aquest esforç llibresc amb dades biogràfiques sobre els
possessors, algunes d’inèdites.
En canvi he topat amb altres dificultats, especialment amb la bibliografia. Les
més punyents han estat la manca d’estudis sobre els ordes mendicants i les canòniques
augustinianes a la Baixa Edat Mitjana, ja que aquests segles són considerats com de
decadència d’aquests ordes. Al respecte faig les consideracions oportunes en els apartats
corresponents, i en algun cas hom podrà veure com és de delicat fer algunes
consideracions de tipus macrohistòric que, sense ser del tot falses, no desvelen altres
realitats més viscudes pels homes i dones d’aleshores.
Finalment, cal dir que aquesta tesi s’inscriu dins del que és l’objectiu primordial
del Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia d’aquesta universitat, que és
l’estudi de les arrels culturals de Catalunya, amb especial atenció a la cultura escrita, pel
que constitueix una aportació més dins aquest món medieval català que es presenta ric i
complex1.

1 Aquests estudis culturals tenen a Catalunya una llarga tradició. Els riquíssims treballs d’A. Rubió i
Lluch, que començaren amb els Documents per a l’estudi de la cultura catalana Mig-eval, amb una data
tan recent com 1908, crearen escola. Una visió precisa i sintètica de la secular tradició catalana en l’estudi
de la cultura escrita baixmedieval ja ha estat donada. Entre l’enorme bibliografia em remeto a les
publicacions fruit del treball del Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia d’aquesta
universitat, les quals aporten alhora bibliografia: J. ALTURO i PERUCHO: El llibre manuscrit a
Catalunya: orígens i esplendor, Barcelona, 2000, i “Métodos y posibilidades de estudio en historia del
libro, con especial atención al códice gótico hispano”, a SIGNO. Revista de la Cultura Escrita 2 (1995)
Universidad de alcalá de Henares, pp. 133-170; J. Antoni IGLESIAS i FONSECA: “El llibre a la
Catalunya Baixmedieval. Notes per a un estat de la qüestió”, a Faventia 15/2 (1993), Universitat
Autònoma de Barcelona, pp 39-73.
INTRODUCCIÓ

Context històric general
Catalunya, en el segle XIV, és un regne que ha arribat a una maduresa política,
econòmica, social i cultural i, en conseqüència, presenta una gran complexitat en tots els
ordres: econòmic, polític, cultural i religiós. És per això que aquestes línies només volen
ser una breu síntesi d’aquest segle, sense que tinguin cap més altra pretensió.
Però Catalunya també presenta unes característiques comunes amb els altres
regnes peninsulars, mediterranis i europeus alhora que manté les seves peculiaritats en
l’organització política. I és que Catalunya, que s’uní amb Aragó a partir de 1137, tingué
recursos suficients per a emprendre una expansió territorial feta efectiva a partir de
Jaume I el Conqueridor amb la conquesta de Mallorca i València creant-se l’anomenada
corona catalanoaragonesa. Però la consolidació d’aquestes entitats territorials no fou
resultat exclusiu de la conquesta per se sinó dels múltiples lligams econòmics, jurídics,
socials, demogràfics i culturals que s’establiren entre elles, fets a iniciativa del mateix
rei en una labor d’intel·ligent governant més que no pas de gran guerrer2. Una expansió
que tingué com a espai central el Mediterrani per sobre dels territoris peninsulars, un
mar que fou aleshores el centre econòmic del món europeu, del qual els reis catalans
assoliren a controlar-ne la seva meitat occidental, ja que el 1283 Pere II el Gran
conquerí l’illa de Sicília. La conquesta de Sardenya per Pere III el Cerimoniós i el retorn
al control directe del comte rei de l’illa de Mallorca reforçaren aquesta estructura
política i econòmica que arribà intacte fins a mitjans del segle XIV, moment a partir del
qual data l’inici de la crisi baixmedieval, primer de tipus demogràfic i després
econòmic, la qual es perllongà durant tot el segle XV fins culminar en la guerra civil
catalana (1462-1472)3.

2 Aquest tema fou tractat abastament en el curs de doctorat impartit pel professor J. E. Ruiz-Domènec
Cultura i Societat en el Mediterrani, l’any 2000, a la UAB.
3 Pierre Vilar ho mostrà en un famós i encara vigent article: “Après la triomphante montée du XIIIe
siècle, la Catalogne des annés 1350 donnait dejà signes d’essouflement”. VILAR, P: “Le declin catalan
du bas moyen-âge, Hypotheses sur sa chronologie” a Estudios de historia moderna. Tomo VI (1956-
1959), pp. 1-68.