D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III ANE I III

484 Pages·2015·11.69 MB·Spanish

D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS
SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.

Ramon Ferré Anguix
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets
de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials
d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual
(RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En
qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la
persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació
efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc
s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de
drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los
derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en
actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto
Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización
previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá
indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se
autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación
pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una
ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como
a sus resúmenes e índices.

WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It
can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the
terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and
previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full
name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit
use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window
or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis
and its abstracts and indexes.
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
Ramon Ferré Anguix

D’HIBERA A DERTOSA
CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE
ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.

TESI DOCTORAL

Dirigida pels drs.
Jordi Diloli Fons
Ramon Járrega Domínguez

Departament d’Història i Història de l’Art

Tortosa
2015
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
Agraïments

En primer lloc cal destacar el paper de Ramon Járrega i Jordi Diloli per haver acceptat i
executat la pesada tasca de dirigir aquest treball, així com la llarga infinitat d’altres
projectes que també compartim. Ara bé, com que m’integro en un grup de recerca, que
és més que un grup de recerca, entenc que aquest estudi és el fruit d’un esforç col·lectiu
en el qual han participat una bona quantitat de persones properes que, sota el nom de
Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia, han permès que la cosa hagi
tirat endavant. No seria just deixar de mencionar diverses individualitats que m’han
prestat una ajuda inestimable, com Joan Martínez i els Serveis Territorials de Cultura a
les Terres de l’Ebre, Eva Castellanos i el Museu de Tortosa, Damià Griñó, Arturo
Oliver, Aleix González, Diana Gorostidi, Isabel Rodà, Ruben i el bar Rosí de Tivenys,
també la gent d’Iber, Absis, Àrea, Cota 64, Perjudicat, Urcotex, Galindo Fabet, i tants
altres que també mereixerien ser esmentats aquí. Finalment, em sento obligat a mostrar
un agraïment especial als membres més propers de la meva família, que ho han hagut de
suportar tot des del primer dia.
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
ÍNDEX

1.- INTRODUCCIÓ 1

1.1.- Justificació i objectius 1

1.2.- Marc espacial 5

1.3.- Marc cronològic 9

2.- METODOLOGIA 10

2.1.- Un primer nivell de concreció: l’arqueologia espacial 10

2.2.- Un segon nivell de concreció: l’excavació arqueològica 11
2.2.1.- Fites que perfilen el segon nivell de concreció:
fonts textuals, numismàtica, inscripcions epigràfiques 13

2.3.- L’aparell interpretatiu. Una eina eclèctica de matriu materialista 13

3.- EL POBLAMENT I SOCIETAT INDÍGENES DEL BAIX EBRE EN
ELS ANYS PREVIS A LA SEGONA GUERRA PÚNICA 17

3.1.- Plantejaments generals 17
3.1.1.- Matarranya i Terra Alta 18
3.1.2.- Ribera d’Ebre, Baix Ebre i zona riberenca del Montsià 26
3.1.3.- El Montsià interior i el Baix Maestrat 30

3.2.- Assentaments ibèrics del baix Ebre durant l’Ibèric Ple.
Exemples concrets 36
3.2.1.- Sant Antoni (Calaceit, Matarranya) 36
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
3.2.2.- El Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) 38
3.2.3.- L’Assut (Tivenys, Baix Ebre) 40
3.2.4.- La Moleta del Remei (Alcanar, Montsià) 44

3.3.- El paper dels poblats en l’estructuració del poblament
i l’articulació política del baix Ebre 47

3.4.- Anàlisi social de l’arquitectura i urbanisme dels poblats
del baix Ebre 50
3.4.1.- L’urbanisme 50
3.4.2.- Absència d’arquitectura religiosa monumental 54
3.4.3.- Absència d’arquitectura funerària 56
3.4.4.- Absència d’acumulacions significatives
de ceràmica d’importació 61

3.5.- La possible crisi del model igualitari ibèric del baix Ebre
a partir de mitjans del segle III a.n.E. El Castellet de Banyoles 64
3.5.1.- Estudi de l’assentament 64
3.5.2.- El Castellet de Banyoles i el seu entorn 74
3.5.3.- Introducció de nous models arquitectònics 78

3.6.- Hibera i la seva realitat històrica 83
3.6.1.- La localització d’Hibera en el debat historiogràfic 83
3.6.2.- L’aportació de l’Arqueologia Espacial.
Els estudis de Jordi Diloli 86
3.6.3.- L’aportació de la numismàtica 89
3.6.3.1.- Esbós d’evolució de les realitats
polítiques de la Ilercavònia mitjançant
la numismàtica i la toponímia 91
3.6.4.- Els vestigis d’època protohistòrica a la ciutat de Tortosa 106
3.6.4.1.- Condicionants de la investigació 107
3.6.4.2.- L’actuació del GRESEPIA 108
3.6.4.3. Descobriment de restes estructurals
ibèriques a la falda del turó de la Suda.
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
La muralla del carrer Sant Domènech 134

3.7.- L’aparició d’una organització política complexa
al baix Ebre abans de la dominació romana 151
3.7.1.- La visió neoevolucionista 151
3.7.2.- El punt de vista de l’escola heteràrquica 152
3.7.2.1.- Problemes del concepte de l’heterarquia
referits a les societats protohistòriques 154
3.7.3.- El període Ibèric Ple al baix Ebre i àrees veïnes
Consolidació d’un model social i polític formalment igualitari? 158

3.8.- Les relacions de producció ibèriques i el problema de la terra 162

4.- EL POBLAMENT I SOCIETAT INDÍGENES DEL BAIX EBRE
DURANT ELS DOS DARRERS SEGLES DEL RÈGIM REPUBLICÀ
ROMÀ 175

4.1.- El poblament dispers de la comarca del Matarranya i
de la Terra Alta 175
4.1.1.- El Palao/Osicerda 176
4.1.2.- El territori 177

4.2.- El poblament de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre 181
4.2.1.- El poblat fortificat de Sant Miquel de Vinebre 184

4.3.- El territori al sud del Montsià i al Baix Maestrat 187

4.4.- Recolonització agrícola de l’entorn immediat a l’Ebre,
i possibles indicis de territorialitat a partir del segle II a.n.E. 191

4.5.- Auge de la vall mitja de l’Ebre entre els segles II-I a.n.E. 197

4.6.- Possible intervencionisme romà en la promoció
d’alguns nuclis del Baix Maestrat i dels Ports 200
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
D'HIBERA A DERTOSA. CIUTAT I TERRITORI AL BAIX EBRE ENTRE ELS SEGLES III A.N.E. I III D.N.E.
Ramon Ferré Anguix
4.6.1.- Torre de la Sal 201
4.6.2.- Lesera (la Moleta dels Frares, Forcall) 204

4.7.- Aparent estancament del paper polític i econòmic del
tram inferior de l’Ebre en el segle II a.n.E. Possible relegament
a una situació perifèrica del baix Ebre i part del Baix Aragó? 205

4.8.- Les estructures d’emmagatzematge al baix Ebre.
Sitges i graners 208

4.9.- Els efectes de les guerres sertorianes sobre el tram inferior
de l’Ebre 210

4.10.- La dominació política romana en el període Ibèric Tardà.
La implantació del tribut 216

4.11.- L’estatut jurídic d’Hibera 218

4.12.- La deditio d’Hibera 227

4.13.- La possible emissió de moneda:
el problema de la seca d’iltirkesalir/iltirkesken 228

4.14.- Hibera i el seu territori en la reorganització de l’espai
provincial a partir del darrer terç del segle II a.n.E. 229

4.15.- El tribut i l’aparició d’una nova societat desigual 236
4.15.1.- Aparició de l’oposició camp-ciutat. Aparició
del camperolat com a classe explotada 237
4.15.2.- Aparició de l’oposició camp-ciutat. Possible
sorgiment d’una elit burocràtica 238
4.15.3.- La possible alternativa a la burocràcia indígena:
les societates publicanorum 240