Table Of ContentDescripció del sistema dunar de Cala en Carbó
(NW Menorca, Illes Balears)
Francesc X. ROIG-MUNAR, José Ángel MARTÍN-PRIETO i Pere FRAGA
SHNB Roig-Munar, EX., Martín-Prieto, lA. i Fraga, P. 2007. Descripció del sistema dunar de
Cala en Carbó (NW Menorca, Illes Balears). Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 50: 77-85.
ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.
En aquest treball es dóna per primera vegada una descripció detallada del sistema dunar
de Cala en Carbó, situat al NW de l'illa de Menorca, en els aspectes de la geomorfolo
gia i la vegetació.
Parau/es clau: Menorca, geomorfologia, sistema dunar, vegetació.
DESCRIPTION OF THE DUNE SYSTEM OF CALA EN CARBÓ (NW MINORCA,
BALEARIC ISLANDS). In this paper is presented for the first time a detailed descrip
SOCIETAT D'HISTORIA
tion on the geomorphology and vegetation of a dune system associated to the beach of
NATURAL DE LES BALEARS
Cala en Carbó, located in the north western coast of Minorca.
Keywords: Minorca, geomorphology, dunar system, vegetation.
Francesc Xavier ROIG-MUNAR. Consell Insular de Menorca, Piafa de la Biosfera, 5,
07730 Maó, Menorca, Illes Baleares. ale: [email protected]; José Angel MARTÍN
PRIETO. Depart. Ciimcies de la Terra, Universitat I Balears. Carretera Valldemossa Km
7,5, Palma. ale: [email protected]; Pere FRAGA. Consell Insular de Menorca,
Piafa de la Biosfera, 5, 07730 Maó, Menorca, Illes Baleares. ale:
[email protected]
Recepció del manuscrit: 6-set-07; revisió acceptada: 13-nov-07.
Introducció (1988), amb una descripció de set d'aquests
sistemes, la realització de cartografia deta
Menorca compta amb gran quantitat de llada i l'amUisi de cadascun d'ells. Rosell i
sistemes platja-duna que encara avui es tro Gómez-Gras (1989) realitzen la representa
ben en bon estat de conservació, tot i ser ció grafica del de cala Carbó, amb nomen
aquests ambients litoral s la base on gravita clatura d'arenes, sense que es citi ni es faci
l' economia de l' illa. Malgrat tractar- se de referencia com a sistema dunar al llarg del
formacions natural s importants, ja sigui text annex al mapa Geológico Minero de
com ecosistemes ja sigui com a recurs turis Espanya, E: 1:25.000, fu1l617 bis-Il/618-I1I
tic, hi ha poca bibliografia sobre aquests, i de Ciutadella. Posteriorment, Rita i Tébar
alguns d'ells no han estat descrits a dia d'a (1990) realitzen un treball sobre l' estructura
vui com es el cas de Cala en Carbó. de la vegetació dunar partint de la descrip
Com antecedents al seu estudi deIs siste ció feta en un treball anterior (Rita et al.,
mes dunars, descripció i amUisi a Menorca 1988). Servera (1997) realitza una descrip
trobem els primers treballs de Rita et al. ció geomorfológica de tretze sistemes
7X /30/1. SII(". lIisl. N(/{. /3o!l:'(/rs. 50 (2007)
dunars, amb una cartografia detallada de amb variables de gestió que afeetaven a la
cadascun d'ells. Rossell i Llompart (2002), se va geomorfologia. Fraga i Roig-M ullar
ci ten en una figura el sistema de Cala en (2006) fan una descripció de la diversitat
Carbó com a duna reeent holocena, sense Ilorística deis sistemes dunars de Menorca.
cap tipus de descripció de ti pus geomorfoló Un cop revisada la bibliografia existent
gic o bot~lI1ic. Cardona el al. (2004) analit es cornprova que es troben dues cites del sis
zaven I' evol ució histórica de nou sistemes tema de Cala en Carbó (Rosell i GÓlllez
dunars, comparant els impactes descrits per Gras, 1989: Rossell i Llompart, 2002), no
Rita el al. (1988) alllb I'estat que presenta realitzant en cap cas una descripció geoam
ven al 2002. Servera (2003) en un breu tre biental. El present treball és una aportaeió a
ball referent a Menorca representava sobre la descripció geolllorfológica i botánica de
una figura 35 sistemes platja-duna, tots ells Cala en Carbó, situada al NW de Menorca,
a Menorca. Roig el al. (2003) ran una des IIles l3alears (Fig. 1).
cripeió geomorfológiea de les dunes remun
tats de Macarelleta (SW de Menorca.
Servera i Riquelllle (2004) f~lIl una deserip Descripció geomorfologica
ció deis sistemes dunars aetuals i eolianites
del Migjorn de Menorca. Roig-Munar el al. El sistema dunar de Cala en Carbó es
(2006) analitzen I'evolució gcomorfológica localitza a la costa NW de I'illa de Menorca,
(1956-2004) de 28 casos, un estudi basat s'estén sobre una superficie total d'aproxi-
Fi~. l. Localivaciú del sistcma dunar dc Cala en Carbó. N de MClllll'ca.
F~t:. /. Loco/ioll "(C,,/,, ell C"rh" dllll(lI' .\TS/('III. N Mellorc".
F.X. I?oig-Mllllar el al., Descripció del si.Hell1a dUllar de Cala ell Carbó (Menorca) 79
madament 2 km' i es desenvolupa en sentit xada (23 %), amb una composició d'origen
Oest-Est des de la platja cap a I'interior en bioclastic superior al 75%.
forma de ventall (Fig. 1), adaptant-se a una Actualment aquest sistema dunar es
petita conca de drenatge. Es troba encaixat troba desconnectat de la platja, la qual esta
entre dos relleus estructurals del Permo formada per una successió de barres de
Triasic, concretament a la unitat detrítica códols de mida decametrica que es distri
inferior coneguda com a Buntsandstein bueixen en una serie de cordons paral·lels a
(Rodríguez-Perca el al., 1987). La seva ubi la mateixa i que separen la platja própia
cació entre aquests dos relleus afavoreix la ment dita de la resta del sistema dunar per
canalització del flux eólic, i per tant el seu una petita zona d'inundació temporal. Des
desenvolupament i encaixament, així com la d'aquesta zona humida i fins la mar, es
capacitat d'un fort dinamisme eólic capac; comptabilitzen fins a 7 barres de códols
de transportar el sediment cap a I'interior de superposades, les tres mes interiors, prope
la vall fins arribar a I'altura maxima que res a la zona hum ida, presenten colonització
assoleixen cls darrers lóbuls dunars (48 m), vegetal, donant informació de la poca acti
i a una distancia de la platja entorn als 425 vitat morfológica d'aquestes darreres.
m (Fig. 2). SedimenlOlógicament es troba A la part septentrional de la platja, s'ob
una composició majoritariament d'arena serva un petit canal d'arena, situat a un
gruixada (75 %), seguit d'arena molt grui- metre sobre el nivel! del mar, i a 30 metres
Fig. 2. Vista general de Cala en Carbó.
Fig. 2. CI!/Il!m/ I'Ú'H· o(Ca/o 1'1/ Car/)(;.
XO /jlll/. Sil!". /-lisI. Nm. /jalear.I', 50 (2007)
de la barra de eadols. Aquest sembla que podem apreciar les formes de dunes paraba
aetua com a canal d'alimentació sedimenta liques, que es troben agrupades en dos
ria de I' arenal, amb una longitud de 120 m, grups, separats per un canal de drenatge
pera que a I'actualitat no té connexió amb la actiu sense vegetació. En aquest canal tro
platja. Es tracta d'un mant eólic no consoli bem algunes acumulacions en forma de
dat i amb potencies d'ordre centimetric. nebkas amb fixació de vegetació de pOr!
La zonació del sistema dunar és atípica, arbustiu, així com talussos verticals condi
no trobant morfologies de platja ni dunes cionats pels canals de drenatge i la incidén
davanteres. La zonaeió que presenta (Fig. 2) cia del ven!. A les bases d'alguns d'aquests
es desenvolupa sobre un pendent mig supe talussos trobam vegetació pionera de platja,
rior al 6 %, peró que arriba a superar el 23 denotant un important dinamisme eólic.
% a la seva part més interna, entre els 270 i Mentre, els braGos de les formes dunars els
cls 420 m de distancia (Fig. 3), Iloc on es trobam poblats per comunitats vegetals més
desenvolupen les formes dunars per a for persistents. Aquests dos grups, talllbé es
mar un rcdu'it camp de dunes parabóliques caracteritzen per la diferent orientació deis
superposades. A partir de la maxima pen seus eixos principals, així, les més septen
dent, hi ha un canvi de vessant cap a I'est a trionals tenen una direcció que apunta cap el
on no s'ha trobat cap tipus de morfologia penya-segat de Punta Roja que tanca la vall
aparent ni mant eólic. pel sud. Aixó és degut a una reorientació del
A la Fig. 4, real itzada mitjanGant un flux eólic de component ord, el qual és el
Sistema d'l n formació Geogrilfica (SIG), de major forGa i intensitat en aquest sector
4
100m
ril!, 3. Zon:lció dcl sistcma dunar dc Cala cn Carbó. 1.-platja. 2.-zona de transició. 3.-vcntall al'luvial, 4.-cluncs
parabóliqucs. 5.-úrea inunclable. 6.-canal d'alimcntació
Fig. 3, l.onificlII;oll orCa/a ('11 Corhú dllllilr "1''''1'1/1./,- beac/¡. 2.-Irall";I;OIl ~Oll(,. 3.-011111';0/.1(/11,4,-jJol'llholic
dlllles. 5.-.floodoh/1' orea, 6.-.feed;l/g calla/
F.X. Roig-MIII/al" el al .. Descripció del sislellla dl/I/ar de Cala en CariJó (Mel/orca) 81
58m
50
30
4 /
-"
20
/
.J
10
. 3. . A
50 100 150 200 250 JOO 350 400 450 478.5 m
Fil!. 4. Talltrallsvcrsal del sistema dunar i pcndcllts rcsultallts delmatcix. 1.-platja. 2.-area inundable. 3.-zona dc
transició. 4.-dUllcs parabóliques, A.-tálvcg
F~r.:. 4. LOl/giflldil/ol pro[ile amlslofJe of"l/¡e dl/lwr sl'Slelll. l. -beoch. 2. -.flvodable orea. 3. -lronsilion :::vl/e. 4. -
/Hll"llho!ic dI/l/es. A. -ICII .... eg
de I'illa (Servera, 1997). En eanvi, el grup d'arrels de vegetació de port arbori. Aquesta
de dunes meridionals te una orientació gai erosió de formes dunars i la posterior sedi
rebé paral'lela al penya-segat i perpendicu mentació es manifesta a les bases de les for
lar a la platja. Per tant, la distribució de les mes dunars que, posteriorment, són trans
dunes parabóliques esta fortament condicio portats al seu 1I0c originari per dinamica
nada per la topografia a la qual s'ha adaptat eólica. Podent parlar dones, d'un cicle dina
el sistema. mic de retroalimenlació (erosiu-sedimenta
Tot i que podríem dir que es tracIa d'un ri) al propi sistema dunar.
sistema fon;:a estabilitzat, tan per les formes
dunars que es troben eom pel tipus de vege
lació que les colonitza, trobem processos de Flora i vegetació
dinamics interns eondicionals per caracterís
tiques eóliques i hídriques que originen eert La flora i vegetació que es poden veure
dinamisme a la base de les formes parabóli actualment a I'arenal de Cala en Carbó no
ques, donant Iloc a la formació de petits ven difereixen molt del que es pot veure a altres
lalls scdimentaris associats a canals de dre ambients semblants de la tramuntana de I'i
natge de I'eseorrentia. Aquest dinamisme lIa, especialment deis mes propers com
s'aprecia en forma d'erosió puntual assoeia Algaiarens (Cardona el al., 2005) o al Pilar.
da als talvegs de diferenl ordre i magnitud de El cataleg florístic (Taula 1) mostra I'e
la conca que actuen de forma erosiva sobre xistencia de un mínim de 74 taxons de pian
les formes dunars, apreciant-se I'exhumació tes vasculars que viuen directament dins el
82 Boll. Soc. !-lisl. Nal. Balears. 50 (2007)
•
Area inundable
Zona de transició
Fig. 5. Sitllació i distribllció de les dunes parabóliqllcs.
Dunes parabóliques Fig. 5. Silllo/iol/ a/lil dis/rihllliol1 ojparaholic dlll/es.
sistema duna!". En aquest eonjunt, i eom és resta de l' i Ila o, fi ns i tot, pel eonj unt de la
habitual en els sistemes dunars, hi apareixen seva area de distribució. Així, mentre que la
tant especies estrictament Iligades als sois majoria de terófits d'aquest grup mostren
arenosos, com d'altres que es earacteritzen una distribució uniforme i especialment en
per un ampli espeetre ecologie. Les prime els 1I0es on es habitual trobar-Ios, conereta
res serien: Avel/inia miche/ii (Savi) Parl., ment formant part de la comunitat
Ceraslium semidecandnlll/ L. s.l., e/etllalis Ma/co/mio-Vu/pielurn membranaceae O.
pammu/a L., Desma::eria rigida subsp. Bolos, R. Mol. et P. Monts. 1970, altres
hemipoa (Delile ex Spreng.) Stace, especies com Pancralium maritimum o
Junipems phoenicea subsp. lurbinala Medicago marina mostren en aquest aspec
(Guss.) Nyman, Ma/eo/mio /"OI//Osissima te un eomportament anormal. Habitualment
(Desf.) Thell., Mec/icago marino L., aquestes especies formen part de la eomuni
Pal/cralium marililllum L., PO/I"carpon a/si tat vegetal de primera línia de les platges de
l/ifóliull1 (Biv.) Oc., Reiclwrdia lil/gilana I'illa (Bolos, 1996). Pero en el cas eoneret
(L.) Roth. Scrophu/aria rall10sissirna d'aquest sistema dunar s'ha deteetat la seva
Loisel., Si/ene sclerocarpa L. Dufour, presencia en les zones més interiors i més
Sporobo/us pungel/.I· (Schreb.) Kunth, elevades. Aquest fet podria ser un símptoma
Trip/aclllle I/ilel/s (Guss.) Link i Vu/pia més del dinamisme que encara exísteix a
ciliata subsp. ci/iala Dumor\. Tanmateix la aquest arenal tot i la seva desconnexió del
distribueió i el comportament d'aquestes litoral més immediat. En el cas de
especies din el sistema no es sempre el que Pancraliul11 l11arilil11ul11 també s'ha de fer
seria d'esperar, segons el que es eoneix de la notar que quasí la totalitat de la seva pobla-
FX. Roig-Mullar el al .. Descripció del siSlema dunar de Cala en Carbó (Menorca) 83
I
nxon nxon
Ampelodesmos mauritanica (Poir.) T. Durand et Schinz Ph yllirea media va r. media L.
Anaga/lis arvensis subsp. arvensis L. Pinus ha/epensis varoh alepensis Mili.
Anthyllis hystrix (Willk. ex Barc.) Cardona, Contandr. et Sierra Piptatherum miliaceum (L.) Coss
Arbutus unedo L. Pistacia lentiscus L.
Arenaria/eptoclados (Rchb.) Guss. P/antago beJ/ardií subsp. beJ/ardií Atl.
Artemisia caerulescens subsp. gaflica (Willd.) KM. Perss. Plantago coronopus subsp. coronopus L.
Avellinia michefii (Savi) Parl. Polycarpon a/sinifolium (Biv.) OC.
Blackstonia perfoliata subsp. serotina (Koch ex Rchb.) Vollm. Reiehardia tingitana (L.) Roth
Aetheorhiza bulbosa subsp. bulbosa (L.) Cass. Rosmarinus officinalis varoo fficinalis L.
Bupleurum semicompositum L. Rubia peregrina var. longifolia (Poir.) Rouy
Campanula erinus L. Rumex bucephalophorus subsp. gallicus (Steinh.) Rech f
Carlina corymbosa subsp. corymbosa L. Ruta angustifofia Pers
Centranthus ca/citrapae subsp. calcitrapae (L.) Dufr. Scirpus holoschoenus varoa ustralis (Murray) Koch
Cerastíum semidecandrum L. Scolymus hispanicus subsp. occidenta/is F.M. Vázquez
Cistus monspeliensis L. 'Scrophularia ramosissima Loisel.
CJematis nammula L. Senecio rodriguezii Willk. ex J.J. Rodr.
Coris monspeliensis subsp. fontqueri Masclans ISenecio vulgaris L.
Coronilla juncea L ISi/ene sclerocarpa L. Dufour
Oaetylis g/omerata subsp. hispanie. (Roth) Nyman [Si/ene seeundiflora Onh
Desmazeria marina (L) Oruce Sonchus oleraceus L.
Desmsleria rígida subsp. hemipoa (De lile ex Spreng.) Stace Sonchus tenem·mus L.
DesmSlena rigida varor igida (L.) Tutin Sporobo/us pungens (Schreb.) Kunth
Dittrichia viscosa subsp. viscosa (l.) Greuter Teucrium capitatum subsp. majoricum (Rouy) T. Navarro et Rosúa
Dorycnium hirsutum (L.) Ser. Trifolium scabrum L.
Ooryenium pentaphyl/um Scop. I Triplachne nitens (Guss.) link
Erica multiflora L Valantia muralis L.
Euphorbia peplus var. peploides (Gouan) Vis. Vulpia ciliata subsp. ciliata Dumort.
Euphorbia pithyusa subsp. pithyusa L.
Ga/actites tomentosa Moench
Gladiolus iflyricus Koch
Helichrysum stoechas (L.) Moench
Hyoseris radiata subsp. radiata L.
Hyparrhenia pubescens (Vis.) Chiov.
Juniperus phoenicea subsp. turbinata (Guss.) Nyman
Lagurus ovatus subsp. ovatus L.
Launaea cervicomis (Boiss.) Fan! Quer el Rothm.
Umonium echioides (L.) MilI.
Limonium virgatum (VVilld.) Fourr.
Linum strictum subsp. strictum L. Taula 1. Catitleg norístic de Cala en Carbó.
Lobularia maritima subsp. maritima (L.) Desv.
Lotus cytisoides L. Table l. Florislic checklist uf" Cala en Car/Jó.
Malco/mia ramosissima (Des f.) Thell.
Medicago littoralis Rohde ex Loisel.
Medicago marina L.
Ononis reclinata subsp. reclinata L.
Pancratium maritimum L.
Parapholis incurva (L.) e.E. Hubb.
ció esta formada aparentment per plantes (Fraga el al., 2004) i per tant la seva presen
joves o bé adultes que tenen dificultats per cia aquí suposa una aportació signi ficativa a
assolir un desenvolupament adequat. I'ampliació de la seva area de distribució a
Pel que fa a la singularitat, algunes espe l' illa.
cies d'aquest grup com Malcolrnia ramosis A la vegada, la resta de taxons que for
sima. Desrnazeria rigida subsp. Hemipoa, men aquest inventari florístic es poden divi
Triplachne nilens, estan considerades com a dir en di ferents grups segons les seves pre
rares o molt rares en la darrera actualització ferencies ecológiques. Per una banda, hi ha
del cataleg de la flora vascular de I'i!la aquells que ens indiquen el ti pus de vegeta-
84 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
ció predominant al voltant del sistema: la dunars, la singularitat més important seria
marina de brucs (Ampelodesmo-Ericetum Scirpus holoschoenus varo australis. Una
scopariae O. Bolos et R. Mol. 1969), així forma del jonc boyal, considerada per
especies com Ampelodesmos mauritanica, alguns sense valor taxonomic, que es carac
Arbutus unedo, Cistus monspeliensis, teritza per la seva mida més petita, rizomes
Dorycnium pentaphyllum, Dorycnium hir allargats i inflorescencies reduldes a un o
sutum, Phillyrea media o Pistada lentiscus dos glomeruls. A Menorca aquesta planta
són components habituals d'aquesta comu presenta una distribució restringida a altres
nitat vegetal. r.;absencia de dos components dues localitats (Cardona et al., 2005) i en
habituals i típics com Erica arborea i E. totes elles es troba sempre en depressions
scoparia es pot explicar tant pel caracter humides deIs arenals.
calcari de la sorra com per la seva excessiva
permeabilitat, tots dos poc adequats per
aquestes especies. En canvi, aquestes matei Bibliografia
xes característiques serveixen per justificar
la presencia d' especies més calcícoles com Bolos, O. 1996. La vegetació de les Illes Balears.
Erica multiflora, Coronilla juncea o Comunitats de plantes. Arxius de les
Seccions de Ciimcies, CXIV Institut
Helichrysum stoechas. Des del punt de vista
d'Estudis Catalans. Barcelona.
geografic la seva presencia aquí tampoc no
Cardona, X., Carreas, D., Roig-Munar, EX. i Fraga, P.
ha de sorprendre molt. Totes aquests espe 2005. Sistemes dunars de Menorca: carac
cies tenen poblacions importants a poca tertizació i estat de conservació. OBSAM
distancia, concretament al' extens sistema IME.
Cardona, X., Carreras, D., Fraga, P. Roig-Munar, E X.
de dunes fossils que cobreix bona part de la
i Estaún, 1. 2004. Avaluació de l'estat deis
vessant meridional de la Muntanya Mala.
sistemas dunars de Menorca 2002. In: Pons,
La presencia d'especies marcadament G.X (Edit). IV Jornades de Medi Ambient
nitrOfiles, més habitual s en llocs antropit de les Illes Balears. Ponencies i Resums.
zats, com Scolymus hispanicus subsp. occi Soco Hist. Nat. Balears. Palma de Mallorca.
307-308.
dentalis, Galactites tomentosa, Lotus cyti
Fraga, P., Mascaró, C., Carreras, D., Garcia, O.,
soides o Sonchus oleraceus, té el seu origen Pallicer, X., Pons, M., Seoane, M. i Truyol,
en l'existencia, des d'antic, d'una població M. 2004. Cataleg de la flora vascular de
Menorca. Institut Menorquí d'Estudis.
important de cabres salvatges, que tenen a la
Maó.
part baixa de l'arenal un lloc habitual de
Fraga, P i Roig-Munar, E X. 2006. Sistemas dunares y
reposo diversidad florística en Menorca. In:
Com correspon també a la majoria d'a Gómez-Pujol, LI. i Fomós, 1. (Ed.).
Investigaciones recientes (2005-2007) en
renals de l'illa, el component endemic és
Geomorfologia Litoral. 141-147.
baix: Anthyllis hystrix, Launaea cervicornis, Rita, l, Rodríguez-Perea, A. i Tébar, E 1988. Sistemas
Scrophularia ramosissima i Senecio rodri dunares de Menorca. Valoración
guezii, i d'aquests els dos primers es poden Geoambiental y estado de conservación.
1MB inedit, 109 p.
considerar com a incursions de la comunitat
Rita, l i Tébar, E 1990. Estructura de la vegetación
de socarrells (Launaeetum cervicornis o. dunar de Menorca (1. Baleares). Studia
Bolos et R. Mol. 1958), més que no plantes Ecologica VII, 33-48.
propies del sistema dunar. Rodríguez-Perea, A., Ramos, E., Pomar, L., Paniello,
X., Obrador, A. i Martí, l 1987. El Triásico
Dins aquest ample grup de plantes con
de las Baleares. Cuadernos de Geología
siderades no exclusives deIs sistemes Ibérica, 11: 295-321.
FX. Roig-Munar et al., Descripció del sistema dunar de Cala en Carbó (Menorca) 85
Roig-Munar, F. X., Juaneda J. i Quintana, R. 2003. El Rosell, J. i Llompart, C. 2002. El naíxement d'una illa
sistema de dunas remontantes de cala Menorca. Guia de Geologia practica. Ed.
Macarelleta (Menorca), un sistema condi Institut Menorquí d'Estudis. 279 pp.
cionado por las orientaciones de umbría y Servera, J. 1997. Els sistemes dunars litorals de les
solana. In: Blanco, R., López, J. y Pérez, A. Illes Balears. Tesi Doctoral, 2 vols. UIB.
(Eds.): Procesos geomorfológicos y evolu Servera, 2003. Los sistemas playa-duna holocenos y
ción costera. Actas II Reunión de actuales de Menorca. In: Rosselló, V.M',
Geomorfología Litoral, Univ. de Santiago Fornós, J.J., Gómez-Pujol, Ll. (Eds.)
de Compostela, 133-138. Introducción a la geografía fisica de
Roig-Munar, F. X., Martín, J. A., Comas, E. i Menorca. 123-138.
Rodríguez-Perea, A. 2006. Space-time Servera, J. i Riquelme, J. 2004. Vacció del vent: siste
analysis (1956-2004) of human use and mes dunars actual s i eolinanites. In: Fornós,
management of the beach dune systems of J.J., Obrador, A. i Rosselló, V. (Eds.).
Menorca (Balearic I.) Journal of Coastal Historia Natural del Migjorn de Menorca.
Research Sp. Iss. 48: 107-111. El medi fisic i l'injlux huma. Mon. Soco
Rosell, J. i Gómez-Gras, D. 1989. Mapa Geológico Hist. Nat. Balears, 11: 213-234. Palma de
Minero de España E: 1:25.000, segunda Mallorca
serie-primera edición, Cap de Menorca y
Ciutadella Hoja 617 bis-II1618-III)
