Table Of ContentContribució al coneixement deIs mol-Iuscs
associats a praderies de Caulerpals a Mallorca
Antonio BOX, Salud DEUDERO, Guillem X. PONS, Andreu BLANCO, PILUCA
SARRIERA i Miguel CABANELLAS-REBODERO
SHNB Box, A., Deudero, S., Pons, G.x., Blanco, A., Sariera, P. i Cabanellas-Rebodero, M.
2007. Contribució al coneixement deis mo¡'¡uscs associats a praderies de Caulerpals a
Mallorca. Boll. Soco Bist. Nat. Balears, 50: 115-125. ISSN 0212-260X. Palma de
Mallorca.
A les Balears poden trobar-se tres especies de caulerpals, C. prolifera i les invasores C.
taxifolia i C. racemosa var cylindracea A les tres caulerpals s 'han trobat un trobat 27
especies de gasteropodes i 26 especies de bivalves. La majoria de les especies identifi
cades són principalment propies de P. oceanica, i algunes de comunitats d'algues foto
files i fons sorrencs. Hi ha que assenyalar la presencia de l'herbívor directe de Caulerpa,
Ascobullafiugilis, a les tres especies de caulerpals. A l'actual estat d'invasió, I'efecte
SOCIETAT D'HISTORIA
que tenen les dues especies de caulerpals invasores és la generació d'un hiLbitat on coin
NATURAL DE LES BALEARS
cideixen especies de zones properes augmentant la diversitat. Vefecte d'aquestes algues
invasores ha de ser estudiat a llarg termini per tal de veure si l' ecosistema, una vegada
ben establerta la invasió, afavoreix certes especies més que d'altres.
Parautes clau: Mol'luscs, Caulerpa, especie invasora, Illes Balears, Ascobullafragilis.
CONTRIBUTION TO THE KNOWLEDGE OF THE MOLLUSCS CO'c-, ITIES
ASSOCIATED WITH CAULERPALES MEADOW IN MALLORCA. Nowa ys in the
Balearic Islands three Caulerpa species could be found, C. prolifora and e aliens C.
taxifolia and C. racemosa. Considering the three Caulerpa a to~--2 gastropods and
26 bivalve species had been identified. AH mollusc species found were mainly typical
from seagrass beds and some from rocky macroalgae communities and sandy bottoms.
Must be remarked the presence in the three Caulerpa of Ascobulla fragilis a direct
Caulerpa feeder. In the actual stage of invasion, the main effect of invasive Caulerpa is
to generate a habitat suitable for mollusc species from nearby habitats enhancing diver
sity. The effect of invasive species long terrn trends must studied to analyze if in most
advanced stages of the invasion the diversity decrease or not.
Keywords: Mollusca, Caulerpa, alien species, Balearic lslands, Ascobullafragilis.
Antonio BOJ{, Laboratori de Biologia Marina i lnstitut Mediterrani d 'Estudis Avanrats.
Universitat Illes Balears, Edifici Guillem Colom. Ctra Valldemossa Km 7,5. 07122
Palma. E-mail [email protected] ; Salud DEUDERO, Andreu BLANCO, Piluca SARRl
ERA i Miguel CABANELLAS, Laboratori de Biologia Marina. Universitat Illes Balears,
Edifci Guillem Colom. Ctra Valldemossa Km 7,5. 07122 Palma. E-mail salud.deud
[email protected] ; Guillem X PONS, Departament de Ciencies de la Terra, Edifici Guillem
Colom. Ctra Valldemossa Km 7,5. 07122 Palma. E-mail [email protected]
Recepció del manuscrit: 13-nov-07; revisió acceptada: 3l-des-07.
116 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
Introducció mes que s'han adaptat a la presencia de l'al·
ga i algunes d'elles ja s'alimenten d'ella i
A l'actualitat podem trobar tres especies aprofiten les seves substancies toxiques,
de Caulerpals al Mar Balear, Caulerpa pro com la caulerpenina, propies del genere
lifera, Caulerpa taxifolia i Caulerpa race Caulerpa com metabOlits defensius
mosa. Les dues darreres es consideren com (Sánchez-Moyano et al., 2004).
especies invasores dins la Mar Mediterrania. Dins el marc d' estudi deIs efectes de les
La presencia d'aquestes especies té efectes especies invasores sobre els ecosistemes
sobre la flora i fauna canviant totalment la s'han realitzat una serie d'estudis amb l'ob
comunitats litoral s (BellanSantini et al., jectiu d'avaluar els canvis que provoca sobre
1996; Argyrou et al., 1999; Buia et al., la fauna la presencia de les distintes especies
2001). de Caulerpa. L'objectiu del present treball
Caulerpa taxifolia és una especie que és augmentar el coneixement de la fauna a la
fou alliberada a Monaco l'any 1984 Mar Balear, amb especial interes en
(Meinesz i Hesse 1991) i es va expandir mol-luscs, i analitzar l' efecte de la presencia
n'l.pidament per la Meditern'mia occidental, d'especies de macroalgues del genere
arribant a ocupar més de 2000 hectarees i Caulerpa sobre els mol-luscs.
afectant fins a sis paisos (Monaco, Franc,:a,
Espanya, Italia, Croacia i Tunísia). A
Mallorca, a l'actualitat, només es troba C. Material i metodes
taxifolia a Cala d'Or, Santanyí. Aquesta alga
es va detectar a 1992 a Cala Petita a una pro Durant dos anys (2003-2005) s'han reco
funditat de 6 metres i es va iniciar una cam llit mostres bentoniques a dues localitats de
panya d'eradicació i control (Pou et al., Mallorca. La primera localitat, Cala d'Or, es
1993). A l'actualitat només hi ha petites caracteritza per la presencia de Caulerpa
extensions amb C. taxifolia a Cala d'Or, prolifera i C. taxifolia. La segona localitat,
aquestes no han augmentat d'extensió al ubicada a Portals Vells, és on es varen reco
llarg deIs anys 2003-2006 segons les obser llir mostres a C. racemosa varo cylindracea
vacions efectuades. (Fig. 1). El substrat mostrejat van ser els
C. racemosa varo cylindracea té origen rizomes de Posidonia oceanica colonitzats
australia. L'expansió d'aquesta especie ha per caulerpals.
estat molt rapida a la Mar Mediterrania i, Les mostres es van obtenir amb un qua
actualment, ja ha sobrepassat la drant 20*20 introdult 5 centímetres en el
Mediterrania arribant fins a les Illes sediment obtenint una area de mostreig de
Canaries (Verlaque et al., 2000; 2003; 400 cm2 o un volum de 2000 cm3 Només
, •
2004). La primera cita d'aquesta especie a es va triar i classificar la macrofauna
les Illes Balears fou a la Badia de Palma (fauna major a 500 ¡.lm). En el present tre
(Ballesteros et al., 1999) i durant els darrers ball s'aporten les especies de mol'luscs
anys s'ha trobat a nombroses localitats de identificades així com dades sobre la seva
les Illes Balears i costa est de la Península abundancia.
Iberica. La classificació taxonomica s 'ha realit
A la Mediterrania la Caulerpa prolifera zat mitjanyant obres classiques de taxono
es considera una especie establerta. Aquesta mia malacologica de la Mediterrania
especie ja té una fauna propia amb organis- (Nordsieck, 1969; 1972; 1982; Poppe i
A. Ea..\" el a/ .. MoUuscs associals a praderies de Cau/erpa/s a Mallorca 117
600
• Ascobulla lragli/s
e BlttlUm retlculatum
500 o G/ans trapezla
b Lonpes lacteus
400
300
200
100 r r
L~
C}~' '"'1 -o' " c}~' . .-.'- o, " e}'>, , '"o " c}o' ( :'Vo " e}<': ;)'\vo/ " e}~' f v"" o" C}''" ~< ¡-o, ' c,q,>, ,' " o" c,q.,. 0. oo' " c,qo, r .:" o' c}<' :~i 0'o " c,q~,f v"" o~
Fig l. Abllndáncies ll1itges per periodc de ll10streig de les especies ll1és ill1portants a Caulelpa prolifera.
Fil:. l. A/wl/dal/ce /l/eal/sfor sa/l/plil/g period O{liJe /l/OSI i/l/porlal/I species in Call1erpa prolifera.
Goto, 1991; Poppe i Goto, 1993; i Giannuzi Distribució general: Especie present des
Savelli el al., 1994; 1996; 1999). de oruega fins al sud de les IlIes Canaries.
Present a tota la Mediterrania. Viu des de la
zona intermareal fins als 250 metres.
Resultats Freqüent a fanerogames marines.
A eontinuaeió s'adjunta un lIistat amb CeritltiulII vulgalulII Bruguiere, 1972
les especies identi ficades a cada una de les Present a les tres especies de Caulelpa
e e
praderies estudiades amb una deseripció de amb abundancies similars a prolifera i
les especies més importants a les praderies taxifolia.
de caulerpals (Taules 1, 2 i 3), Distribució general: Present a la Medi
terrania. Especie comuna a aigües poc pro
fundes i a fons arenosos. Es tracta d' una
Mollusca Gastropoda especie fitMaga.
Fam. Cerilhiidae Fam. Columbellidae
BittiulII reticulalulII da Costa, 1778 Colulllbella rustica Linnaeus 1758
Especie present a les tres praderies de Especie nomes present a la zona colonit
caulerpals, pero amb major abundancia a e zada per Caulelpa prolifera.
prolifera. Es tracia d'una especie omnívora Distribució general: Present des de les
que s'alimenta tant de detritus com de costes del ord-oest d' Af rica, IlIes
macroalgues. És una especie freqüent a les Canaries, Madeira i AGores. Especie molt
praderies de e prolifera i la seva presencia comuna a la Mediterrania. Propia de zones
intermareals i poc profundes on sol aparei
es veu afavorida pels augments de materia
organica (Sánchez-Moyano el al .. 2004). xer sota roques i pedres. També es C3l'aCle-
118 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
ritza per formar part de la fauna associada a des de zones poc profundes fins a 35 metres.
praderes de Posidonia oceanica, on mostra A la Mediterrania és freqüent aquest gas
Mbits nocturns (Templado et al., 2004), i a teropode en praderies de Posidonia oceani
praderes d'algues fotOfiles (Ballesteros ca (Templado, 1984; Templado el al., 2004),
Pinedo, 2004). Especie omnívora. praderies de Cymodocea nodosa (Balles
teros el al., 2004) i a fons d'algues fotOfiles
Fam. Nassaridae (Ballesteros i Pinedo, 2004). Es tracta d'una
Nassarius incrassatus Str6m, 1768 especie herbívora.
Especie abundant a Caulerpa racemosa.
També present a C. prolifera, pero menys Fam. Rissoiellidae
abundant. Alvania cimex Linnaeus, 1758
Distribució general: Present des del nord Especie present a les tres especies de
de Noruega fins la Mediterrlmia. Present a caulerpals, amb una major abundancia a C.
les Illes Cam'tries i a Islandia. Pot apareixer taxifolia.
a pocs metres de fondaria fins als 200 Distribució general: Especie present a la
metres. Freqüent a comunitats d'algues lito Mediterrania. Molt comuna a l'estrat foliar
rals. Especie present a praderies de P. ocea de Posidonia oceanica (Chessa et al., 1989;
nica, comunitats d'algues fotOfiles i C. pro Gambi et al., 1992; Templado et al., 2004).
lifera (Ballesteros et al., 2004; Ballesteros i També present a comunitats d'algues foto
Pinedo, 2004; Templado et al., 2004). files litoral s (Ballesteros i Pinedo, 2004).
Fam. Neritidae Fam. Rissoinidae
Smaragdia viridis Linnaeus, 1758 Rissoina bruguieri Payraudeau, 1826
Especie només present a C. racemosa. A Especie només present a les caulerpals
les altres dues caulerpals no es va recoHec invasores. No es va recoHectar cap individu
tar cap individu durant els dos anys de mos a C. prolifera.
treig. Distribució general: Present des de les
Distribució general: Present a les Illes costes Atlantiques de Franr.;a, sud de
Canaries, Estret de Gibraltar i a tota la Portugal, Illes Canaries i a la Mediterrania.
Mediterrania. També present al Carib. Es tracta d'una especie comuna a aigües poc
Especie propia de les praderies de Posidonia profundes. Present a l'estrat foliar de prade
oceanica (Templado et al., 2004) i res de Posidonia oceanica (Templado et al.,
Cymodocea nodosa (Ballesteros el al., 2004). AIguns autors la consideren una
2004). Especie herbívora capar.; d'alimentar especie de fons durs (Antoniadou i
se de fanerogames marines (Rueda i Salas Chintiroglou, 2007). Es tracta d'una especie
2007). herbívora.
Fam. Phasianellidae Fam. Volvatellidae
Tricolia pullus Linnaeus 1758 Ascobulla fragilis J effreys, 1856
Especie present a les tres caulerpals Distribució a les tres especies de
estudiades. Les seves abundancies són més Caulerpa, pero molt més abundant a
importants a la invasora C. taxifolia. Caulerpa prolifera. Especie propia de l'en
Distribució general: Present des de les do fauna de C. prolifera que s'alimenta deIs
Illes Britaniques fins a la Mediterrania. Viu seus estolons (Sanchez-Moyano et al.,
A. Box et al., Mol·luscs associats a praderies de Caulerpals a Mallorca 119
2004). És un herbívor estricte de caulerpals Taula 1. Mitja, desviació estimdard i abundancia de
mo¡'¡uscs a praderes de Caulerpa prolifera a Cala
ja que utilitza la caulerpenina com a
Llonga, els resultats estan expressats com
substancia defensiva contra els depredadors
individus/m' .
(Gavagnin et al., 1994; 2000). Table 1. Median standard deviation and abundance of
Especie present a tota la Mediterrania mollusca in Caulerpa prolifera meadows in Cala
vivint a praderies de C. prolifera. Ha estat Llonga, the results are expressed as individuals/m2•
citada a les praderies de C. racemosa de
Sicília (pandolfo i Chemello, 1995). La seva
Desviació Abundancia
presencia a C. taxifolia demostra la seva Mitja estandard total
capacitat per adaptar-se a les Caulerpa inva
Gastropoda
sores. Bullidae
Especie molt abundant durant els perío Bulla striata 0,67 2,31 8
Cerithiidae
des de mostreig a C. prolifera (Fig. 1).
Bittium reticulatum 27,75 62,45 333
Cerithium vulgatum 4,17 6,73 50
Columbellidae
Columbella rustica 2,08 5,23 25
Mollusca Bivalvia
Nassariidae
Nassarius
1,33 3,11 16
incrassatus
FamArcidae Oxynoidae
Arca noae Linné, 175 Lobiger serradifalci 0,67 2,31 8
Oxynoe olivacea 0,67 2,31 8
Especie considerada posidonícola,
Rissoidae
abundant als rizomes de Posidonia oceani Alvania cimex 1,42 4,91 17
ca colonitzat per C. taxifolia i C. racemosa Tricoliidae
Trico/a pullus 1,42 4,91 17
var cylindracea. Tricota speciosa 0,67 2,31 8
Distribució general: Present des Trochidae
Gibbu/a ardens 0,67 2,31
d' AIgarve, Portugal, fins a Senegal, a
Jujubinus
0,67 2,31
l' Atlantic. Present a la Mediterrania. Viu a exasperatus
Volvatellidae
fons rocosos o a sobre d'altres bivalves des
Ascobulla fragilis 166,67 158,52 2000
del nivell de la mar fins a 119 metres. Bivalvia
També viu aferrada als rizomes de P ocea Carditidae
G/ans trapezia 14,17 12,99 170
nica (Ballesteros et al., 1987). Present a les
Lucinidae
comunitats d' algues fotófiles infralitorals Loripes lacteus 57,00 102,55 684
(Dantart et al., 1990; Ballesteros i Pinedo, Lucinella divaricata 3,42 5,57 41
Montacutidae
2004) i praderies de Posidonia oceanica Parvicardium
1,33 3,11 16
(Ballesteros et al., 1987; Templado et al., exiguum
Mytilidae
2004). Modio/us barbatus 0,67 2,31
Fam. Carditidae Noetiidae
Striarca ¡actea 0,67 2,31
Glans trapezia Linnaeus, 1767
Tellinidae
Bivalve present a les tres zones de cau- Arcopagia
0,67 2,31
1erpals. Cal destacar el gran nombre d'indi balaustina
Veneridae
vidus recoHectats a C. racemosa, on aques Irus ¡rus 0,67 2,31 8
ta especie és la més abundant. El mate ix Ruditapes 0,67 2,31 8
decussates
succeeix a C. taxifolia on és el mol'lusc més Tapes rhomboides 0,67 2,31
abundant. Venerupis aurea 8,92 9,69 107
120 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
Dcsviació Abundfmcia Distribució general: Des de Portugal al
Milja
eslimdard lolal llarg de la costa Oest d' África fins a
Gaslropoda
Angola. Present a la Mediteminia. A tot
Calyplraeidae
Crepidula ungiforrnis 0,67 2,31 tipus de substrats rocosos des de zona
Ceritbiidae
mediolitoral fins als 73 metres. Es comú
Bittium latreilli 2,08 5,23 25
Bittium reticulatum 2,75 7,37 33 aferrat als rizomes de Posidonia oceanica
Cerilhium vu/gatum 4,92 7,63 59 (Ballesteros et al., 1987). Els individus
Coralliophildae
Coralliophila alucoides 0,67 2,31 recoHectats estaven totalment coberts d'al
Naticidae gues, de forma similar als qui viuen al subs
Payraudeautia
intricada 0,67 2,31 trat rocós.
Rissoidae Especies molt abundant durant els mos
Alvania cimex 0,67 2,31
Rissoina bruguieri 1,33 3,11 16 treigs a C. taxifolia i C. racemosa var cylin
Tricoliidae dracea (Figs. 2 i 3).
Tricolia pul/us 2,00 3,62 24
Triviidae
Trivia artica 0,67 2,31 Fam. Limidae
Trochidae
Limaria hians Gmelin, 1791
Gibbula ardens 0,67 2,31
Volvalellidae Especie present a les zones co1onitzades
Ascobul/a fragilis 6,17 10,06 74
per les cau1erpals invasores. No es va reco
Bivalvia
Arcidae llir cap individu a C. prolifera.
Arca noae 4,08 7,49 49
Distribució general: Especie propia de
Carditidae
Glans trapezia 46,50 19,72 558 l' Ath'mtic Central. Present al Carib, a Europa.
Venericardia antiquata 0,67 2,31 8 es coneix la seva presencia des de les Illes
Chamidae
Charna ghryphoides 1,33 3,11 16 Lofoten, Noruega, Islandia. Especie comuna.
Limidae a la Mediterrania. Viu a les concrecions
Limaria hians 4,17 6,73 50
Lucinidae calcaries que apareixen a les praderies de:
Ctena decussata 12,33 13,61 148 Posidonia oceanica (Templado et al., 2004).
Loripes lacteus 9,67 11,13 116
Lucinella divaricata 1,33 3,11 16
Monlacutidae Fam. Lucinidae
Mysella bidenlata 0,67 2,31
Ctena decussata O.G. Costa, 1829
Parvicardium exiguum 1,33 3,11 16
Mytilidae Present a C. taxifolia i C. racemosa amb
Dacrydium hyalinum 0,67 2,31 abundimcies elevades. No es va recol'lectar
Modiolus barhatus 0,67 2,31
Tellinidae cap individu a C. prolifera.
Arcopagia balaustina 2,67 3,94 32 Distribució general: Distribució atlimti
Gastranafragilis 0,67 2,31
Tellina donacina 0,67 2,31 ca des del sud de Fran9a fins a les Illes
Veneridae Canaries. Present a tota la Mediterrania. Viu
¡rus ¡rus 0,67 2,31
a fons arenosos, fangosos i roques petites.
Venus casina 1,33 3,11 16
Venus verrucosa 2,00 3,62 24 Present a comunitats algals.
Loripes lacteus Linnaeus, 1758
Taula 2. Mitja, desviació estimdard i abundancia de Especie molt abundant a C. prolifera ..
moHuscs a praderes de Caulerpa taxifolia a Cala d'Or,
També té una presencia important a C. taxi
els resultats estan expressats com individuslm'.
Table 2. Median standard deviation and abundance of folia i C. racemosa.
mollusca in Caulerpa taxifolia meadows in Cala d'Or, Distribució general: Present des del Mar
the results are expressed as individualslm2 del Nord fins a Mauritania, Oest d' África"
A. So.\" el al., Mo¡'¡uscs associalS a praderies de Call1erpals a Mallorca 121
120
• Ascobulfa fragll/s
D BlttlUm reflcu{alum
100 o Glans trapezla
'd LOflpes lacteus
80
60
40
~1
20
~
~
~ fBl
F"ig. 2. Abllndilllcies Illitges per periode de Illostreig de les espécies Illés illlportants a Cal/lelpa laxifolia.
Fig. 2. Alilllldallce //Ieal/sIol" samplillg period oflhei/" 1110.1'1 impOl"lall1 species in Call1erpa taxifolia.
Canaries i Madeira. Present a la Distribució general: A l' Atlantic des de
Mediterrania I a la Mar Negre. Apareix a Noruega fins al Sud d'África. Recol·lectat a
fons tous d'arena, fang i pedres petites. les IlIes Canaries i Madeira. Present a la
Apareix des de la zona mediolitoral fins a Mediterrania. Viu a tot tipus de fons, pero
150 metres. Esta considerada com a part de especialment als fons de graves. Viu des del
I'endofauna propia de C. prolifera (Sánchez límit inferior del nivell de la mar fins a prop
Moyano el al., 2004). deis 100 metres de fondaria. Present a pra
deries de Posidonia oceanica i comunitats
Fam. Veneridae d'algues fotOfiles litorals (Ballesteros
Vellerupis uureu Gmelin, 1791 Pinedo, 2004; Templado el al., 2004).
Especialment abundant a C. prolifera.
També present a C. racemosa var cylindra
cea. No va ser recol·lectat cap individu a C. Conclusions i discussió
/axi(olia.
Distribució general: Present des de En aquest treball s'han identificat 27
Noruega fins a la costa atlantica d'Espanya. especies de gasteropodes i 26 especies de
Present a la Mar Mediterrania i a la Mar bivalves en les tres praderies de caulerpals
Negre. Viu soterrada a I' arena, fang i graves. estudiades. Gran part de les especies identi
Apareix des de fons poc profunds fins a 36 ficades són propies de Posidonia oceanica
metres. Especie citada a praderies de C. pro (Templado, 1984; Templado el al., 2004) i
lifera a Formentera (Dantart el al., 1990). de comunitats d'algues fotOfiles de fons
rocosos (Dantart el al., 1990; Ballesteros i
Venus )'errucosu Linné, 1758 Pinedo 2004; Antoniadou i Chintiroglou
Especie només present a les dues espe 2007). També apareixen especies herbívores
cies caulerpals invasores. No va ser directes de Caulerpa com Ascobulla(ragilis,
recol·lectat cap individu a C. prolifera. Oxynoe olivacea i Lobiger serradalfl. Cal
122 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
Desviació Abundimcia Taula 3. Mitja, desviació estimdard i abundancia de
Mitja estimdard total mo¡'¡uscs a praderes de Caulerpa racemosa a Portals
Gastropoda Vells, els resultats estan expressats com individus/m'.
Aplysiidae Table 3. Median standard deviation and abundance of
Petalifera petalifera 2,27 5,44 25 mollusca in Caulerpa racemosa meadows in Portals
CeBriitttbiiuimda ree ticulaturn 12,09 27,09 133 VeZls, the results are expressed as individualslm2•
Cerithium vulgatum 2,18 3,74 24
Conidae
Mangelia
0,73 2,41 8 destacar que a Caulerpa prolifera han estat
multilineolata
Cylicbnidae recoHectades especies típiques d'aquesta.
Cylichna cylindracea 0,73 2,41 caulerpal com són: Loripes lacteus,
Nassariidae
Nassarius incrassatus 6,82 1l,04 75 Veneropis aurea, Ascobulla fragilis entre
Naticidae d'altres (Ballesteros et al., 1987; Rueda et
Payraudeautia
0,73 2,41 8 al., 2001; Rueda i Salas 2003; Sánchez-·
intricada
Neritidae Moyano et al., 2004).
Samagdia viridis 6,73 17,30 74
Les dues especies de Caulerpa invaso-·
Rissoidae
Alvania canceol/ata 0,73 2,41 res presenten una comunitat de moHuscs
Alvania cimex 5,27 6,81 58 resultat d'una confluencia d'especies de P.
Alvania montagui 1,55 5,13 17
Rissoina bruguieri 5,27 10,66 58 oceanica, de fons rocosos, d'algues fotOfi ..
Tricoliidae les, de fons arenosos i de Caulerpa prolife··
Tricolia pul/us 0,73 2,41 8 ra. Les zones colonitzades per aquestes
Triphoridae
Metaxia cfmataxa 0,73 2,41 dues especies estan molt influenciades per
Trochidae les taxocenosis properes com demostra el
Gibbula ardens 3,00 7,68 33
llistat d'especies identificades. Cal destacar
Volvatellidae
Ascobul/a fragilis 11,27 15,79 124 també la presencia de consumidors directes
Bivalvia de Caulerpa tant a C. taxifolía com a C.
Arcidae
Arca noae 1,45 3,24 16 racemosa varo cylíndracea com és el cas de
Barbatia barbota 0,73 2,41 8 l' opistobranqui Ascobulla fragilis. La
Carditidae
presencia d'A. fragilis a C. racemosa ja
Glans trapezia 77,18 44,63 849
Venericardia havia estat descrita a Sicília (Pandolfo i
0,73 2,41
antiquata Chemello, 1995). La seva presencia a C.
Chamidae
Chama ghryphoides 0,73 2,41 taxifolía confirma la relació trOfica existent
Limidae entre Ascobulla i Caulerpa, i suposa la
Limarla hians 3,64 4,18 40
presencia d'un potencial agent de control
Lucinidae
Ctena decussata 10,55 10,64 116 d'aquestes especies.
Laripes lacteus 4,45 5,72 49 Les dades reportades en aquest manus
Lucinella divaricata 0,73 2,41 8
crit són de gran interes a l'hora d'analitzar
Montacutidae
Parvicardium 2,27 7,54 25 l'efecte de la presencia d'especies al·lócto
exiguum
Parvicardium nes a la zona inftalitoral de les Illes Balears,
0,73 2,41
scriptum que esta essent sotmesa a canvis associats a
Mytilidae
Modio/us barbatus 1,45 3,24 16 la presencia de noves especies d'algues que
Musculus costulatus 3,09 6,88 34 modifiquen l' ecosistema. Els resultats mos
Musculus subpictus 1,45 3,24 16
tren que, amb l'actual estat d'invasió, 1'e
Noetiidae
Striarca [actea 0,73 2,41 8 fecte que tenen les dues especies de cauler
Veneridae pals invasores és la generació d'un habitat
Venerupis aurea 2,91 4,04 32
A. Box el al., Mol'luses assoeials a praderies de CaulerpaLs a MaLlorca 123
250
• Ascobufla Iragl(15
o BJttlUm retfculatum
200 o Glans trapezla
-o LOflpes lacteus
Fig. 3. Abundúncies milges per període de moslreig de les especies més importanls a Call1ell){1 race//losa.
Fig. 3. Ahl/lldallce //IeallSrOr sa//lplillg period oflhe //1051 i//lponallr species in Caulerpa racemosa.
on coincideixen especies de zones properes. lijera. C. taxijolia y C. racemosa en el
Pero I'efecte d'aquestes algues invasores ha Mediterráneo: dinámica clonal, producción
de ser estudiar a Ilarg rermini per tal de veure y destino de la producción" REN2002-
si I'ecosistema, una vegada ben establerta la 00701/MAR i "Macroalgas marinas invaso
invasió, afavoreix certes especies més que ras en las islas Baleares: Evaluación de ries
d'altres. És també molt important no oblidar gos y efectos en comunidades bentónicas"
la importancia de I'ecosistema que estan CTM200S-0 1434/MAR. El primer autor ha
colonitzant les caulerpals, zones mortes de rebut una beca 13P FSE de postgrau. Volem
P oceanica. Per tant, és molt important res agrair la seva ajuda als investigadors DI'.
sallar la importancia de les praderies de Jorge Terrados i Dra. Núria Marba durant les
Posidonia i el seu paper com a productor sortides de recollida de mostres.
primari, habitat complex (zona rizomatica i
foliar), zona de reclutament i principal eco
sistema a la Mar Mediterrania (Buia el al., Bibliografía
2000; Pergent-Martini el al., 2005). Per tant,
s'ha de valorar I'efecre de les caulerpals, no Anloníadou, C. i Chinliroglou. C. 2007. Zoobenlhos
tanl sois des del punt de vista de les cauler associaled wilh lhe invasive red alga
Womersleyella seracea (Rhodomelacea) in
pals i diversitat sinó també s'ha de conside
lhe northern Aegean Sea. Journal of rhe
rar si poden arribar a conformar un ecosiste
Marine Biological Associarion ofrfte Unired
ma estructurat i ric com els de Posidonia Kingdo//l. 87: 629-641.
oceanica. Argyrou, M., Demelropoulos, A. i Hadjichristophorou,
M. 1999. Expansion of lhe macroalga
Cal/lelpa racemosa and changes in softbol-
10m l11acrofaunal assemblages in Moni Bay,
Agra'iments Cyprus. Oceanologica Acra, 22: 517-528.
Ballesleros, E., Garcia-Raso, .l.E., Salas, c., Gofas, S.,
Moreno, D. i Tcmplado, J. 2004. La comuni
Aquest treball s'ha finan"at amb I'ajut
dad de Cyn'lOdocea l'IOdosa: flora y fauna.
deis projectes "Expansión de Caulerpa pro- In.' Consejcria de Medio Ambiente JdA (ed)
124 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 50 (2007)
Praderas y Bosques Marinos de Andalucía, Experimental Marine Biology and Ecology,
Sevilla, pp 146-153. 175: 197-210.
Ballesteros, E., Grau, A.M. i Riera, E 1999. Caulerpa Gavagnin, M., Mollo, E., Montanaro, D., Ortea, 1 i
racemosa (Forsskal) 1 Agardh (Cauler Cimino, G. 2000. Chemical studies of
pales, Chlorophyta) in Mallorca (Western Caribbean sacoglossans: Dietary relations··
Mediterranean). Boll. Soco Hist. Nat. hips with green algae and ecological impli ..
Balears, 42: 63-69. cations. Journal 01 Chemical Ecology, 26:
Ballesteros, E. i Pinedo, S. 2004. Los bosques de algas 1563-1578.
pardas y rojas. In: Consejeria de Medio Giannuzi-Savelli, R., Pusateri, E, Palmeri, A. i Ebreo,
Ambiente JdA (ed) Praderas y Bosques C. 1994. Atlante delle conchiglie marine del
Marinos de Andalucía, Sevilla Mediterraneo. Vol 1 (Archaeogastropoda),
Ballesteros, M., Castelló, 1, Gallés, M. i Sarda, R. Roma.
1987. Invertebrados alguícolas marinos de Giannuzi-Savelli, R, Pusateri, E, Palmeri, A. i Ebreo,
las islas pitiusas. C. 1996. Atlante delle conchiglie marine del
BellanSantini, D., Arnaud, P.M., Bellan, G. i Verlaque, Mediterraneo. Vol 2 (Caenogastropoda
M. 1996. The influence of the introduced parte 1: Discopoda-Heteropoda), Roma.
tropical alga Caulerpa taxifolia, on the bio Giannuzi-Savelli, R, Pusateri E, Palmeri A. i Ebreo C.
diversity ofthe Mediterranean marine biota. 1999. Atlante delle conchiglie marine del
Journal 01 the Marine Biological Mediterraneo. Vol 3 (Caenogastropoda,
Association 01 the United Kingdom, 76: parte 2: Ptenoglossa), Roma.
235-237. Meinesz, A. i Hesse, B. 1991. Introduction of the
Buia, M.C., Gambi, M.C., Terlizzi, A. i Mazzella, L. Tropical Alga Caulerpa-Taxifolia and Its
2001. Colonization of Caulerpa racemosa Invasion ofthe Northwestern Mediterranean.
along the southern italian coast: OceanologicaActa 14: 415-426
I.Distribution, phenological variability and Nordsieck, E 1969. Die europiiischen Meeresmuscheln
ecological role. In: Gravez, Y, Ruitton, S., (Bivalvia). Gustav Fischer Verlag, Stuttgart.
Boudouresque, C.E, Le Direac'h, L., Nordsieck, E 1972. Die europiiischen Meeresschnecken
Meinesz, A, G. S (eds) Fourth International (Opisthobranchia mit Pyramidellidae;
Workshop on Caulerpa taxifolia. GIS Rissoacea). Gustav Fischer Verlag, Stuttgart.
Posidonie, France, pp 352-360. Nordsieck, E 1982. Europiiischen Meeres··
Buia, M.C., Gambi, M.C. i Zupo, Y 2000. Structure Gehiiuseschnecken (Prosobranchia).
and functioning of mediterranean seagrass Gustav Fischer Verlag, Stuttgart.
ecosystems: an overview. Biologia Marina Pandolfo, A. i Chemello, R. 1995. Prime nota sulla
Mediterranea, 7: 167-190. malacofauna associata a Caulerpa racemo ..
Chessa, 1.A., Bionda, G., Buia, M.C., Gambi, C., sa nella Baia di Santa Panagia (Sicilia
Lorenti, M., Maj, R., Manconi, R.,
orientale). Biologia Marina Mediterranea,
Martinelli, M., Pintus, M.G., Russo, G.E, 2: 649-651.
Scipione, M.B. i Taramelli, E. 1989. Pergent-Martini, C., Leoni, Y, Pasqualini, V, Ardizzone,
Indagini su Posidonia oceanica nella rada G.D., Balestri, E., Bedini, R., Belluscio, A.,
di Porto Conte (Sadegna Nord Belsher, T, Borg, 1, Boudouresque, C.E,
Occidentale): Caratteristiche della prateria e Boumaza, S., Bouquegneau, J.M., Buia, M.C.,
fauna vagile. Oebalia, 15: 99-107. Calvo, S., Cebrian, 1, Charbonnel, E., Cinelli.,
Dantart, M., Frechilla, M. i Ballesteros, M. 1990. E, Cossu, A., Di Maida, G., Dural, R,
Fauna malacológica del Estany des Peix
Francour, P., Gobert, S., Lepoint, G., Meinesz,
(Forrnentera). Iberus, 9: 111-125.
A, Molenaar, H., Mansour, H.M., Panayotidis"
Gambi, M.C., Lorenti, M., Russo, G.E, Scipione, M.E.
P., Peirano, A., Pergent, G., Piazzi, L., Pirrotta,
i Zupo, Y 1992. Depth and Seasonal M., Relini, G., Romero J, Sanchez-Lizaso JL,
Distribution of Some Groups of the Vagile Semroud, R, Shembri, P., Shili, A., Tomasello"
Fauna of the Posidonia-Oceanica Leaf A. i Velimirov, E. 2005. Descriptors 01'
Stratum -. Structural and Trophic Analyses, Posidonia oceanica meadows: Use and appli ..
13: 17-39.
cation. EcologicalIndicators, 5: 213-230.
Gavagnin, M., Marin, A., Castelluccio, E, Villani, G. i Poppe, G. T i Goto Y. 1991. European Seashells,
Cimino, G. 1994. Defensive Relationships Wiesbaden, Gerrnany.
between Caulerpa-Prolifera and Its Shelled Poppe, G.T i Goto Y. 1993. European Seashells,
Sacoglossan Predators. Journal 01 Hackenheim, Germany.
