Table Of ContentVIVAT ARS LUL·LIANA
RAMON LLULL I LA SEVA ICONOGRAFIA
Departament d’Art. Facultat de filosofia i lletres
Universitat Autònoma de Barcelona
Tesi doctoral
Miquela Sacarès Taberner
Director: Marià Carbonell i Buades
Gener 2014
“Sovint m’has demanat, Ramon meu, si hi havia cap beat de nom Ramon,
que poguessis venerar, de bon dret, com a patró teu, acomunat per un
mateix nom. Vaig contestar que hi havia un tal Ramon Llull, espanyol de
nació, ermità de professió, la vida del qual m’havia estat recontada, un
temps, per un espanyol amic meu.”
Epístola in vitam Raemundi eremitae, 1511, adreçada per l’humanista francès Ch.
Bouvelles al jurisperit Raymond Boucher. Traducció al català per Miquel
Batllori.
“Quan par l’estela en l’albor
E s’aparellen tuit li flor
Que el sol montiplic llur color,
D’esperança
Mi vest alegrança
D’una douçour, confianza
Que hai en la dona d’amor”
“L’esperança”, del llibre Medicina de Pecat, Ramon Llull
ÍNDEX
VOLUM I
I Introducció............................................................................................................... 1
II A la recerca del Llull real.............................................................................. 9
III Les veres efígies de Mestre Ramon, la codificació dels
15
tipus iconogràfics....................................................................................................
“Ramon Barbaflorida”, les representacions a l’obra manuscrita.................. 16
Els vestigis d’iconografia antiga: el model de doctor il·luminat i les
semblances amb sant Antoni Abat......................................................................... 21
El model de “beat i màrtir”........................................................................................ 32
El “model blanquerià”. Còpies i variants............................................................. 36
Els retrats del “pius eremita” o el sant en oració................................................ 43
Els retrats del “vir illuminatus” o el sant escriptor........................................... 48
Les efígies de Llull als llibres de vides de personatges il·lustres............... 57
Les rèpliques mallorquines als llibres de retrats............................................... 61
El “filòsof doctor”, els projectes i monuments a Ramon Llull...................... 68
El “poeta i místic”. Perles del Llibre de l’amic e d’amat........................................... 79
IV Episodis de la vida de Ramon Llull: iconografia narrativa 85
La conversió.................................................................................................................... 85
Ramon Llull i la Mare de Déu amb el Nin Jesús............................................... 92
La renúncia al món i les peregrinacions............................................................... 104
Ramon Llull i l’esclau musulmà.............................................................................. 106
La il·luminació al puig de Randa............................................................................ 107
La retirada a la muntanya sagrada........................................................................... 107
La revelació de l´Ars magna i l´aparició de l´àngel pastor.................................. 109
El místic contemplatiu del segle XV: El manuscrit del Libre de
meravelles........................................................................................................................... 115
El model del místic contemplatiu del segle XVI: els gravats de les
edicions lul·lianes........................................................................................................... 120
La fixació de la iconografia del Doctor Il·luminat................................................ 128
Miquel Bestard i la codificació de l´episodi de Randa........................................ 132
Les variants de l´episodi de la il·luminació al puig de Randa........................ 138
La revelació inspirada per la Immaculada.................................................... 138
La revelació i la mar............................................................................................. 144
Llull abraça la creu...................................................................................... 146
Ramon Llull ensenya l’Art......................................................................................... 148
Ramon Llull a les corts de papes i reis: El concili de Vienne........................ 155
Els viatges a terres africanes i els seus episodis................................................. 160
El desig de martiri a les obres de Llull..................................................................... 160
La llegenda del martiri a les biografies de Llull.................................................... 162
Prèdiques, disputes, i primeres iconografies martirials..................................... 162
La consolidació de l´episodi del martiri.................................................................. 173
Mort i processó funerària........................................................................................... 183
Glorificació..................................................................................................................... 189
V Ramon Llull i la devoció mallorquina 192
Ramon Llull i santa Pràxedis.................................................................................... 196
Ramon Llull i santa Caterina Tomàs...................................................................... 198
Ramon Llull, santa Caterina Tomàs i sant Alonso Rodríguez...................... 207
Ramon Llull i la venerable Anna Maria del Santíssim Sagrament........... 215
Els sants patrons de Mallorca................................................................................... 225
Les patents de sanitat i les representacions dels sants patrons........................ 233
Ramon Llull acompanyat d’altres sants i personatges insignes................... 241
Els ex- vots....................................................................................................................... 244
VI Ramon Llull i els ordes religiosos 253
Ramon Llull I els sants Franciscans……………………………………………… 253
Ramon Llull i sant Francesc d´Assís......................................................................... 258
Ramon Llull i Joan Duns Escot: Qui pensa que en tu hi ha màcula, pensa que
en el sol hi ha tenebres...................................................................................................... 262
Ramon Llull, Duns Escot i sant Bonaventura: la seràfica mariana
concòrdia.......................................................................................................................... 272
Ramon Llull i altres sants franciscans...................................................................... 279
Ramon Llull i l´orde dominicà................................................................................ 282
L’entrevista de Ramon Llull amb sant Ramon de Penyafort i altres
episodis............................................................................................................................. 282
Controvèrsies i iconoclàstia: els atacs a les imatges de Llull............................. 284
Fra Albert Borguny i els gravats de temàtica lul·liana.................................... 290
Iconografia dominicana versus iconografia franciscana.................................... 291
Ramon Llull i la Companyia de Jesús…………………………………………… 293
El P. Jeroni Nadal com a “Lullianae doctrinae cultor”............................................ 296
El P. Andreu Moragues i la creació de la biblioteca de Montision.................. 300
Les prohibicions de les obres de Llull...................................................................... 303
Les representacions de Ramon Llull i els jesuïtes............................................... 304
VII Grans programes iconogràfics 306
El sepulcre de Ramon Llull ………………………………………………………. 306
El projecte de Mestre Llobet........................................................................................ 307
La represa de les obres del sepulcre: el contracte amb Francesc Sagrera...... 310
Les temptatives fallides de finalitzar el sepulcre.................................................. 316
Un programa lul·lià?..................................................................................................... 316
Heràldica i epitafis......................................................................................................... 324
Els gravats del sepulcre........................................................................................ 328
El retaule de la Santíssima Trinitat………………………………………………. 331
Les vicissituds del retaule en els segles XIX i XX……………………………… 331
Descripció i interpretació iconogràfica: un missatge doctrinal...................... 332
La capella ”nova” del beat Ramon Llull: un disseny lul·lià……………... 339
El canonge Bartomeu Llull com a promotor de les arts……………………….. 339
La fàbrica de la capella i el disseny lul·lià.............................................................. 341
Escenes de la vida de Ramon Llull de Miquel Bestard.................................. 350
VIII Conclusions...................................................................................................... 354
IX Apèndix documental...................................................................................... 357
VOLUM II
X Catàleg....................................................................................................................... 1
XI Recull d’imatges................................................................................................ 312
XII Selecció bibliogràfica................................................................................... 371
I Introducció
La iniciativa de l´elecció de la iconografia lul·liana com a tema de la tesi de
doctorat va partir de la constatació de l´escassetat d´estudis relatius a aquesta
temàtica amb un sorprenent dèficit historiogràfic.
A grans trets podem establir una clara línia divisòria entre les representacions
que fan referència a la filosofia i el pensament lul·lià, i que en general provenen
de les seves obres, i les imatges de Llull i els episodis de la seva vida.
Formen part del primer grup els coneguts artificis lògics fonamentals de la
filosofia lul·liana, és a dir les figures geomètriques i les combinacions de lletres
amb l´ús simbòlic de diversos colors com el groc, vermell i blau, entre d´altres.
Aquest sistema de representació dóna pas a una segona etapa en què Llull en un
intent de compendiar i fer més entenedora la seva Art adopta la figura simbòlica
de l´arbre.
Encara que el simbolisme de l´arbre és molt antic, esdevé un símbol i un mitjà
predilecte dins l´obra lul·liana, fins a substituir les figures geomètriques de la seva
Art.
A l´Arbre de Sciencia, l´utilitza en un intent de compendiar l’Art General i crear un
sistema d´expressions capaç d´incloure un pensament universal que asseguri la
unitat religiosa cristiana.
Altres representacions estan lligades al contingut de les seves obres i reflecteixen
escenes i personatges relacionats amb la narració. Sols a títol d´exemple podem
citar les il·lustracions que decoren obres manuscrites del Llibre de l´orde de
cavalleria i del Llibre del Gentil i dels tres savis.
L’altre grup de representacions són les que tracten directament la persona de
Llull; primer de tot amb la creació i codificació de la seva imatge, i després amb el
desenvolupament dels episodis narratius de la seva vida a fi d’elaborar de facto
una completa hagiografia. D’aquest grup d’imatges tracta la present tesi doctoral.
Abans d´emprendre l´estudi concret de la iconografia de Llull es necessari tenir
present i conèixer la historia del culte que va lligada intrínsecament a la Causa Pia
Lul.liana i als difícils viaranys de la canonització de Llull, amb dos processos de
beatificació fallits, que tanmateix no deixaren de promocionar el culte, i tengueren
una dimensió iconogràfica important.
D’aquesta qüestió, en vaig oferir una primera interpretació en el treball de
recerca1. Parlar de la història del culte de Llull, vol dir fer-ho de les continues
controvèrsies que sempre provocà la figura de Llull i els seus escrits i dels
enfrontaments entre els seus fervents adeptes i els seus enemics.
Ja al segle XIV a causa de l´inquisidor Nicolau Eimerich es produïren les primeres
polèmiques i controvèrsies, que desembocaren al segle XVIII en un corrent
il·lustrat antilul·lista i en l´àmbit popular en episodis conflictius de diversa índole
1 M. SACARÈS, I·luminació i martiri: introducció a la iconografía de Ramon Llull, Departament
d’Art.Facultat de filosofia i lletres. Universitat Autònoma de Barcelona. Treball de recerca.
Director: Marià Carbonell Buades
1
tant a Palma com a la resta de l´illa, emparats pel bisbe antilul·lista Joan Díaz de la
Guerra; ens referim en particular als incidents de la parròquia de Valldemossa i
als esvalots de Calvià i Andratx, que donaren lloc als conseqüents actes de
desgreuges a Llull mitjançant la celebració de festes efímeres i la reposició
d´imatges.
Paral.lelament a la història del culte són de gran interès i importància les diverses
manifestacions de difusió de llegendes miraculoses relacionada amb l’arrelament
de la devoció popular que sorgiren en l´àmbit mallorquí entorn a la figura de
Llull. Entre d´altres, cal destacar: l´episodi ciutadà de la “suau aroma” que es
desprenia a la casa natalícia del Beat comparable amb altres prodigis de sants com
a la fragància que sant Agustí relata en una carta apòcrifa arran d´una visió; o la
prodigiosa mata escrita que reverdia amb caràcters de diferents llengües al puig
de Randa, o bé la mandíbula del Beat, una de les relíquies més preuades.
Una primera fase de l’elaboració de la tesi ha consistit en la catalogació exhaustiva
de les imatges, sobretot pintures i gravats d’ iconografia lul·lianes, és cert també
que no he començat de bell nou. Els primers reculls o llistats d’imatges sobretot
pintures, escultures i en menor mesura gravats es troben citats als processos de
beatificació dels segles XVII i XVIII, així com també a testificacions notarials.
Aquesta documentació és de gran valor atès que ens permet conèixer moltes
imatges desaparegudes. De fet dita documentació tenia com a finalitat provar el
culte immemorial de Ramon Llull. Una altra obra cabdal per a la història del culte
i on es troben ressenyades nombroses iconografies de Llull és la que encarregaren
els Jurats de Mallorca arran de l’episodi violent del bacinet universitari de l’any
1699 al P. Jaume Custurer. Les Disertaciones históricas del culto inmemorial del B.
Raymundo Lulio escrita l’any 1700, marca una època en la història del lul·lisme i és
imprescindible per estudiar el culte que va rebre Llull a Mallorca.
Seguint la mateixa línia vuit anys després el bolandista J.B. Sollerio publicà a
Anvers les Acta B. Raymundi Lulli, l’obra incorporà tres calcografies d’ iconografia
lul·liana d’excel·lent qualitat
Un document molt interessant és el publicat per Llorenç Pérez2, ara com ara
anònim. El text relata i descriu els actes commemoratius que es dugueren a terme
després dels desgreuges oferts al beat Ramon arran de l´incident del bacinet de la
Universitat Literària. L´interès del document rau en la descripció detallada de les
imatges que s´exposaren per tota la ciutat de Mallorca i demostra la gran devoció
que sentia el poble al Beat. Les festes començaren el 2 d´agost de 1699, i guarden
estrets vincles amb les festes efímeres d’època barroca. Els carrers per allà on
passaren les processons s´engalanaren i es decoraren amb enramats de murta,
lluminàries i teles. S´exposaren retaulons i altars a més es construïren grups
escultòrics representant fets de la vida del Doctor Il·luminat molts d´ells amb
secrets artificis que es movien exposats per les cases dels particulars. El document
2 A part d´aquest text que es troba a la Biblioteca Bartomeu March i que fou publicat per Ll.
Pérez hi ha un altre text publicat per J. MIRALLES, “Ofensa i desagravi”, Revista Luliana, 1, 1901-2,
p. 289- 216, en què recull l´esdeveniment, però es retura més en les descripcions de les funcions
religioses, mentre que l´altre és més interessant des del pun iconogràfic perquè detalla totes les
imatges que s´exposaren a la ciutat.
2
dóna tot tipus de detall de l´itinerari que es féu i dels noms dels propietaris que
dedicaren capelles o altars en honor al Beat.
La riquesa descriptiva permet veure la variada gamma temàtica de
representacions de Llull. Per desgràcia molts episodis i motius iconogràfics no
han perdurat i no queda cap rastre d´aquelles representacions. Només la
descripció que se´n fa és l´única font per poder reconstruir les diferents escenes
d´aquesta desapareguda iconografia de Llull.
En conjunt aquests escrits aporten dades importants sobre iconografia antiga
lul·liana, la descripció ajuda a identificar les obres i aspectes com la localització de
quadres i retaules amb els conseqüents canvis d´ubicació que han sofert al llarg
del temps.
A principis de segle XIX, tot coincidint amb el reviscolament dels estudis lul·lians,
i en el marc de les tasques de canonització de la causa pia lul·liana, hi ha un
conjunt d’autors que elaboren reculls o relacions d’obres artístiques, estudis
monogràfics, ressenyes particulars sobre obres concretes.
Els treballs de Mateu Gelabert i Fra Andreu de Palma són els més rellevants, a
banda també podem esmentar altres noms com el de Bartomeu Ferrà, Joan
O’Neille, i Pere d’Alcantara Penya. Un seguit de publicacions periòdiques
s’encarreguen de donar a conèixer aquests estudis com la Revista Luliana dirigida
per Salvador Bové i Estudios Lulianos revista de la Maiorencis Schola Lullistica.
També cal recordar l´aparició del primer número del Bolletí de la Societat
Arqueològica Lul.liana l´any 1885 i la conseqüent organització del Museu
Arqueològic Lul.lià. Aquesta entitat treballà per promoure la figura de Llull entre
d´altres iniciatives podem citar, a títol d´exemple, l´Exposició iconogràfica de
Raimundo Lulio, organitzada l´any 1883.
Finalment hem de parlar del darrer recull d’iconografia lul·liana que s’ha fet es
tracta d’Estudio iconográfico sobre Ramón Llull, compilación iconográfica del P. Miquel
Pascual Pont. El recull segueix el model que havia iniciat Mateu Gelabert, està
ordenat alfabèticament per pobles i, a més de localitzar l´obra en fa una breu
descripció. Les dues-centes imatges recollides i fotografiades, estan datades i
ordenades cronològicament. Segons l´estudi es pot veure que el major nombre
d´imatges es dóna en els segles XVII- XVIII.
La segona part del treball realitzat per Sebastià Trias Mercant Estudio iconográfico
sobre Ramon Llull, documentación sobre iconografía luliana antigua és de recopilació
de documentació sobre iconografia lul·liana.
També cal citar aquí estudis fragmentaris o parcials d’iconografia lul·liana. Com
el treball d’iconografia lul·liana medieval del professor Santiago Sebastián3 o les
publicacions de la professora Catalina Cantarellas4 centrades sobretot en el segle
XIX.
3S. SEBASTIÁN, “La iconografia de Ramón Llull en los siglos XIV”, Mayurqa 1, Universitat de
Palma de Mallorca, 1968
4C. CANTARELLAS CAMPS., “Ramon Llull en l´art i la cultura del segle XIX.”, Randa, 51,
Homenatge a M. Batllori/ 4, Curial, Barcelona, 2003. “Iconografía luliana: Prototipos y desarrollo
histórico”, BSAL, 61, 2005, p.224-226.”Sobre la iconografia de Ramon Llull”, Ramon Llull: història,
pensament i llegenda (Palma de Mallorca Obra social Fundació La Caixa, 2008, p.109-115).
3
En la mesura que m’ha estat possible he intentat completar el recull del P. Miquel
Pascual - molt exhaustiu pel que fa a imatges lul·lianes que es troben en esglésies
parroquials i conventuals de Mallorca - amb pintures de col·lecció privada,
gravats i dibuixos i il·lustracions miniades de l’obra manuscrita. Per a la recerca
de gravats d’inestimable ajuda m’ha estat el gran recull bibliogràfic de la
Bibliografia de les impressions lul·lianes d’Elies Rogent i Estanislau Duran. D’altra
banda l’ingent base de dades Ramon Llull dirigida per Anthony Bonner, centre
de documentació Ramon Llull (Universitat de Barcelona), m’ha permès localitzar i
detectar dibuixos i miniatures del savi mallorquí en l’obra manuscrita.
Després de reunir un corpus d’imatges lul·lianes el més nombrós possible, la
segona passa a fi de sistematitzar i ordenar tot el material ha estat elaborar una
fitxa de catàleg. Per a la confecció de la fitxa sobretot s´ha prioritzat la classificació
del tema i els diferents tipus i subtipus iconogràfics tot incorporant una descripció
iconogràfica. No obstant això, dades tan importants com l’autor, cronologia,
localització, mides, procediments i tècniques, inscripció a més de les referències
bibliogràfiques i arxivístiques són les dades que s’han registrat per donar a
conèixer l’obra.
S’ha de fer esment que el catàleg amb tres-centes deu fitxes, evidentment no és un
catàleg exhaustiu de totes les imatges de Llull que s’han localitzat; no era aquest
l’objectiu, sinó és una selecció que he realitzat a partir dels models iconogràfics
més rellevants i nous, i també les obres que destacaven pel seu valor i contingut
artístic. Reflectir els distints models iconogràfics que han anat sorgint amb còpies
i variants, tot seguint un orde cronològic són un dels objectius que s’han intentat
assolir en el catàleg. Aquest primer treball m’ha permès seleccionar un conjunt
d’imatges on es fa palès la creació dels diferents models iconogràfics, i donar una
visió diacrònica amb els canvis, permanències, i transmissions de les diferents
representacions.
A més a més, el catàleg és el quadern de camp per dur a terme la redacció del text
de la tesi. La coherència i l’adequació amb les dues parts s’ha procurat en la major
mesura.
Així també, l´ús de les fonts literàries inspiradores de la iconografia de Ramon
Llull és una eina bàsica que he fet servir per dur a terme l´estudi. Aquestes les
podem dividir en dos grans apartats. En primer lloc, les obres escrites o atribuïdes
a Llull i l´altre grup format per les biografies i la historiografia.
Dels escrits de Llull, la Vita coaetanea és sens dubte la llavor de la qual sorgeixen la
majoria d´episodis representats de la vida del Beat. Dictada per Llull l´any 1311
als monjos cartoixans de Vauvert, és de les poques biografies d´autors medievals
que es considerada fidedigne, relatada pel mateix Ramon i escrita amb tota
probabilitat per un dels millors amics i deixebles Thomas Le Myéssier. La Vita és
una biografia que ens guia amb seguretat en la sucessió cronològica dels fets i
mostra la seva vida interior. Però, en el seu caire objectiu ens deixa a les fosques
sobre el marc real que enquadrà els moments més decisius de la vida5.
5 J. RUBIÓ BALAGUER, Ramon Llull i el lul.lisme, Barcelona, 1985, p. 26-27.
4
Se’n coneixen dues versions, la primera la versió llatina, redactada a París, i l’altra
escrita en català, és posterior, tot sembla indicar que fou escrita a Mallorca, com
ho proven les modalitats del lleguatge. El traductor, fou segurament el
llucmajorer Bartomeu Catany, un franciscà que estava relacionat amb els cercles
lul·listes mallorquins6.
La primera manifestació plàstica i punt de partida de l’estudi són les
representacions dels episodis de la vida del Doctor Il.luminat del Compendi o
Breviculum ex artibus Raimundi electum, nom complet de l´obra. El manuscrit es va
realitzar entre 1321 i 1336. Thomas Le Myésier, un dels deixebles més notables de
Llull va encarregar-se d´aquesta compilació, després de la mort del Mestre. El
motiu del Breviculum era donar a conèixer l´àmplia producció literària de Llull i
sintetitzar de manera senzilla i, comprensible el pensament lul·lià. El canonge
d´Arràs va dedicar el Breviculum a la cort Reial francesa amb la recomanació i el
suport de la reina de França i Navarra.
El còdex, que compta amb dotze miniatures esdevené una introducció gràfica,
que il·lustra tres temàtiques diferents: unes miniatures narren les estacions més
importants de la seva vida a partir del text de la Vita, - la concordança entre la
biografia i la imatge és total-, unes altres corresponen a la doctrina de Llull i les
darreres fan referència a la realització del Breviculum. El text transcrit guarda una
correlació i complementa les imatges. Les explicacions de les làmines que
representen episodis de la vida del filòsof procedeixen de la Vita coaetanea, les
altres relacionades amb la filosofia del mestre mallorquí estan extretes dels seus
escrits. Sovint apareixen comentaris posats en boca dels personatges, a manera de
diàleg, recurs que recorda els diàlegs renaixentistes i els modern còmics.
Altres episodis reflectits a la Vita, no tractats a les miniatures de Karlsruhe, però
desenvolupats posteriorment són: la disputa de Ramon Llull i Hamar sarraí o la
presència de Llull al concili de Vienne.
La idea del martiri també és present a diverses obres seves com la Vita o el Llibre
de Contemplació o el Llibre d´amic i amat. Els escrits concepcionistes d´exaltació i
defensa de la Immaculada, com el Llibre de Sancta Maria i el Llibre de l´Ave Maria,
contribueixen a la formació d´episodis relacionats amb la Immaculada i Llull. En
canvi, les pinzellades autobiogràfiques es deixen sentir notablement en la novel·la
Blaquerna, l´ermità Blaquerna respon a una clara transposició de la figura de
Ramon Llull.
L´altre grup de fonts inspiradores són les biografies i la historiografia local.
Aquests escrits han aportat passatges hagiogràfics i episodis llegendaris que la
iconografia ha sabut recollir i plasmar a les diferents representacions. Les dues
biografies més primerenques després de la Vita són les del francès Charles de
Bouvelles de l´any 1511 i la del mallorquí Nicolau de Pacs de 1519. Aquestes dues
biografies aporten passatges tan significatius com l´episodi de la dama del pit
cancerat o el martiri de Llull a terres africanes.
6 S. GARCIAS PALOU, “Estudios históricos – lulianos, Llucmajor en la historia del lulismo”, SL,
XVIII, Palma, 1974, p. 97-99.
5
Altres biografies escrites al sis-cents i set-cents continuen recollint i aportant
dades de caràcter llegendari. A l´àmbit francès destacaria les biografies de Jean
M. Vernon o Antoin Perroquet.
A l´àmbit franciscà es troben diverses vides com la d´Antonio Daza, cronista de la
seràfica orde franciscana i la de Damián Cornejo i les dels mallorquins
Bonaventura Armengual i Joan Seguí canonge de la Seu de Mallorca.
Vicenç Mut cronista del Regne en la seva Historia de Mallorca publicada l´any 1650
fa referència a diversos episodis representats a diverses iconografies.
Un altra font d´estudi remarcable és la imitació de models plàstics i les
recopilacions hagiogràfiques d´altres sants i les seves transmissions. És el cas, per
exemple, de la lapidació de sant Esteve o bé la temàtica dels quadres d´ermitans
amb les figures dels sants penitents com sant Jeroni, sant Pau ermità, i sant Antoni
Abat.
Pel que fa a la tesi, el capítol preliminar A la recerca del Llull real és una revisió i
un recull de les característiques de la persona de Ramon Llull tant fisonòmiques
com psicològiques que se li han atribuït al llarg del temps. El següent capítol està
dedicat a la codificació dels diferents tipus iconogràfics, entès com a figura de cos
sencer i estudiada de forma individualitzada, és a dir desvinculada de qualsevol
episodi narratiu. Es parteix de les representacions de l’obra manuscrita de finals
de segle XIV fins arribar en els projectes i monuments de Llull del segle XIX
passant pels vestigis d’iconografia antiga dels segles XV i XVI amb la creació del
model de “doctor il·luminat” i les contaminacions amb sant Antoni Abat. Altres
models com el de “beat i màrtir” o bé les diferents versions de retrats com el “sant
en oració” o el “sant escriptor” i les particulars efígies als llibres de vides de
personatges il·lustres són els tipus més importants que s’han destriat. El capítol
quart tracta la iconografia narrativa dels episodis de la vida de Ramon Llull on
s’analitzen seguint un orde cronològic i recolzat mitjançant les seves biografies
totes les representacions que fan esment als diferents passatges de la seva vida, bé
siguin més o menys reals o llegendaris o manllevats d’altres sants o divinitats.
S’enceta amb l’episodi de la conversió, i li segueix l’encontre de Llull amb la Mare
de Déu amb el Nin Jesús, episodi que sorgeix tardanament a les biografies. Altres
instantànies narratives que es consignen són: la renúncia al món i les
peregrinacions a llocs sants, el passatge amb l’esclau musulmà, escassament
representat, la il·luminació al puig de Randa, en totes les nombroses variants, les
ensenyances de l’Art a diferents centres i les entrevistes que manté Llull a les corts
de papes i reis i el concili de Vienne a continuació els viatges a terres africanes
amb els seus episodis de prèdiques, disputes i les iconografies martirials. Es tanca
el cicle narratiu amb les representacions de la mort i processó funerària i el tema
de la glorificació deutor de la iconografia d’altres sants.
El cinquè capítol abasta la figura de Llull, però, lligada amb la devoció
mallorquina aquí s’han inclòs representacions de Llull amb sants i personatges
mallorquins o que tenen un lligam especial amb l’illa. Una primera representació
antiga, però documentada és la parella de santa Pràxedis i Ramon Llull, una més
difosa és la de santa Caterina Tomàs i el Beat, i una altra posterior és la que
6
Description:de Déu amb el Nin Jesús, episodi que sorgeix tardanament a les biografies. Altres L´heràldica i la sigil·lografia ocupen un lloc destacat, els.
