Els jaciments de platja pleistocens entre cap des Pinar i sa punta de n’Amer (Mallorca, Mediterrània occidental)

2015·0.69 MB·

by  Vicens, Damià

Els jaciments de platja pleistocens entre cap des
Pinar i sa punta de n’Amer (Mallorca, Mediterrània
occidental)

Damià VICENS

SHNB Vicens, D. 2015. Els jaciments de platja pleistocens entre cap des Pinar i sa punta de
n’Amer (Mallorca, Mediterrània occidental). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 58: 231-
243. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Es descriu l’estratigrafia i el registre paleontològic de jaciments del Pleistocè
superior amb fòssils marins situats entre el cap des Pinar i sa punta de n’Amer, al
litoral de Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca). Es realitza una revisió
i discussió de treballs anteriors publicats a la zona.
Paraules clau: Pleistocè superior, jaciments, Mollusca, Son Servera, Sant Llorenç

des Cardassar, Mallorca.

SOCIETAT D’HISTÒRIA
NATURAL DE LES BALEARS QUATERNARY BEACH DEPOSITS BETWEEN CAP DES PINAR AND PUNTA
DE N’AMER (MALLORCA, WESTERN MEDITERRANEAN). The stratigraphy
and paleontological records of sites from the upper Pleistocene with marine fossils

are described. The paleontological site are located between des Pinar cape and punta
de n’Amer, on the coast of Son Servera and Punta de n’Amer (Mallorca). A review
and discussion of previous work published in the area are given.
Keywords: Upper Pleistocene, paleontological sites, Mollusca, Son Servera, Sant
Llorenç des Cardassar, Majorca.

Damià VICENS, Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes
Balears. Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122 Palma de Mallorca.

Recepció del manuscrit: 21-nov-15; revisió acceptada:30-des-15.

Introducció En el primer treball es catalogaren els
jaciments litorals des del torrent de na
La península d’Artà no comptava amb Borges fins el cap Ferrutx (Vicens, 2009);
molts de treballs del Pleistocè marí. La en el segon, des de cap Ferrutx fins a cala
zona més estudiada era la de Caloscamps i Torta (Vicens, 2012); en el tercer, des de
la zona oriental de la península, en cala Mesquida fins a cala Roja (Vicens,
contraposició a la zona N, gairebé no 2014). Tota aquesta informació també es
estudiada. Aquest va ser un dels principals pot consultar a Vicens (2015).
motius per fer una revisió de la zona. A Vicens (2009) està exposat els
En aquest treball es continua amb la antecedents de l’estudi del Quaternari a la
catalogació de jaciments del Pleistocè península d’Artà, emperò voldria remarcar
superior marí de la península d’Artà, si bé que després del primer treball han aparegut
més que catalogació aquest treball és una alguns treballs que aporten informació
revisió del jaciments estudiats per autors sobre Caloscamps, com a Vicens et al.
anteriors al litoral de son Servera i Sant (2012) i Fornós et al. (2012). En aquest
Llorenç des Cardassar. darrer article també hi ha informació de les
232 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 58 (2015)
coves d’Artà. A Fornós et al. (2009) es Per a finalitzar aquest article es comenta
realitza un estudi molt complet a la zona a una Addenda la procedència d’un bloc
des Caló (Artà) que es caracteritza per fer que hi ha a uns + 6 m a cala Gat i es
multitud de columnes estratigràfiques, fer presenten unes conclusions referides al
correlacions entre elles i fer datacions Pleistocè de la península d’Arta.
absolutes a tres columnes. A part dels
treballs anteriors, és d’interès el treball de Antecedents
Vicens i Pons (2007) referit a mol·luscs
terrestres del Pleistocè superior, on es parla Només es comenten els que fan
del registre paleontològic de nivells referència a la zona d’estudi d’aquest
continentals del litoral artanenc a la badia treball.
d’Alcúdia i el de Vicens et al. (2014) on es Butzer i Cuerda (1961) estudien els
parla de les toves de Canyamel. jaciments del litoral de Son Servera i Sant
S’estalvia explicar els context geològic, Llorenç des Cardassar (Fig. 1).
ja explicat en el primer treball per Vicens
(2009).

Fig. 1. Mapa de la zona realitzat per Butzer i Cuerda (1961). Els jaciments situats en el terme de Son
Servera són: punta Roja (denominat al mapa Port Roig), cala Bona i ses Rotes de sa Cova (aquest
topònim no apareix a cap mapa actual). El de Sant Llorenç des Cardassar són: s’Arenal de son
Servera i cala Nao.
Fig. 1. Map of the area by Butzer and Cuerda (1961). The deposits are located in the municipality of
Son Servera are: punta Roja (called Port Roig on the map), Cala Bona and Sa Cova de ses Rotes
(this name does not appear on any current map). The localities of Sant Llorenç des Cardassar are:
Arenal de Son Servera and Cala Nao.
D. Vicens, Els jaciments de platja pleistocens entre cap des Pinar i sa punta de n’Amer (Mallorca) 233

Stearns i Thurber (1965; 1967) fan Les coordenades s’han donat amb el
datacions absolutes de fòssils procedents de datum 31N ETRS89.
ses Rotes de sa Cova. Aquesta datació és La datació relativa dels dipòsits està
utilitzada per Cuerda (1975) i diu que es basada en les faunes de mol·luscs marins
correspon amb l’Eutirrenià final (=MIS 5e del Pleistocè superior de les Balears
final). estudiades per Cuerda (1975; 1987) i
Morey (2008a; 2008b) i Morey i relacionades amb la corba eustàtica
Cabanellas (2007-2008) citen una sèrie de presentada per Tuccimei et al. (2006).
jaciments del Pleistocè superior marí al L’ordenació i nomenclatura de les
litoral de Capdepera i fan una valoració de espècies citades esta basada en Cuerda
l’estat de conservació en que es troben. (1987). Una nomenclatura actualitzada es
Rere la catalogació de la col. Cuerda pot consultar a Vicens (2015).
(2)-SHNB ha aparegut un exemplar de
Cymbula cf. safiana (Cymbula cf. nigra),
tàxon no citat abans i procedent d’un Descripció dels jaciments
jaciment de la zona (Vicens i Pons, 2012;
2013). Els jaciments es descriuen de forma
Vicens (2015) comenta els jaciments senzilla i es dona una llista dels fòssils
d’aquest sector de la península d’Artà. citats en treballs anteriors, i de fòssils
presents a les col·leccions anteriorment
citades. També es fa un tall estratigràfic
Metodologia esquemàtic dels mateixos en la majoria dels
casos. Per norma general s’ha anomenat
S’ha prospectat la zona i es descriuen l’estrat o nivell més antic de cada localitat
els jaciments del Pleistocè superior més amb la lletra a, i seguim amb les lletres per
significatius. L’estudi es basa amb la fauna ordre alfabètic. En el casos en que les
observada i amb la revisió de la col·lecció localitats són properes s’han pogut
Cuerda(1)-SHNB, col·lecció Muntaner- correlacionar, per la qual cosa no s’ha
SHNB i col·lecció Vicens-SHNB seguit aquesta norma.
(dipositades a la Societat d’Història Natural Per els colors del nivells s’ha utilitzat la
de les Balears), on hi havia material Munsell Soil Charts a mostres seques dels
procedent d’alguns dels jaciments d’aquesta nivells. El color en aquest casos no és molt
zona. També s’ha consultat la col·lecció precís, ja que pot varia lateralment en un
Cuerda(2)-SHNB recentment catalogada, mateix nivell i es dona de forma orientativa.
etiquetada i inventariada (Vicens i Pons, La discussió és fa just després de la
2013). descripció de cada jaciment.
Per a la toponímia i situació dels Els jaciments situats en el terme de Son
jaciments s’ha utilitzat el mapa topogràfic Servera són: punta Roja, cala Bona i ses
balear donat pel Govern de les Illes Balears Rotes de sa Cova; els de Sant Llorenç des
(http://www.ideib.caib.es/visualitzador/viso Cardassar: s’Arenal de son Servera-
r.jsp), exceptuant el topònim de ses Rotes s’Arenal de Sant Llorenç i cala Nao (Fig.
de sa Cova utilitzat per Butzer i Cuerda 1).
(1961) i Cuerda (1975, 1987). No es comenta el dipòsit de la platja des
Rivell descrit per Butzer i Cuerda (1961)
234 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 58 (2015)
perquè segons Vicens (2015) no és un bubonius, Cantharus viverratus, Conus
dipòsit de platja com diuen els primers testudinarius i Cymatium costatum
autors. Tampoc es comenta el jaciment de indiquen l’Eutirrenià (=MIS 5e).
Morey (2008a) situat a la punta de n’Amer e- Més cap a l’interior s’observa un
per no haver-ne vist cap. dipòsit contemporani amb l’anterior, però
en discordança lateral. Constituït per 175
Punta Roja cm d’arenes llimoses rosades (7,5-10 YR
Coordenades UTM 31N ETRS 89: 8/4) amb una crosta similar a la part
533802/4385632 superior. Les llenties de graves bastes
rodades i subangulars de gra mitjà
El jaciment es troba a la zona S del port procedeixen, segons Butzer i Cuerda
Roig, en concret a la punta Roja. Butzer i (1961), del veí torrent. A part d’Iberellus
Cuerda (1961) realitzen un tall estratigràfic companyonii i de Tudorella ferruginea,
que consta del següents nivells (Fig. 2): citen Lymnaea ovata, la qual cosa indica
a- Bretxa calcària semi cimentada amb una antiga zona humida amb aigua dolça.
arena llimosa vermella groguenca (5-7.5 f- Conglomerat de platja amb clastes
YR 5-6/6), molt nodulosa. Discordança. ben rodats i arenes llimoses grogues
b- Llims arenosos semi cimentats rogenques (7.5 YR 7/6) de 10 cm a 35 cm
vermells groguencs (5 YR 6/6) amb de potència. Aquest nivell arriba fins a +
conglomerats subangulars o subrodats. 1,8 m. Les espècies trobades es poden
c- Duna grollera, rosada (7.5 YR 8/4). consultar a la taula 1. Per no contenir cap
d- Arena llimosa consolidada o semi espècie termòfila, tenir una posició
cimentada de color groc vermellós (7.5 YR estratigràfica més recent que el nivell d, i
6/6) de 0,9-1,5 m de potència. Per sobre té contenir còdols rodats de la platja més
una crosta calcària d’uns 40 cm. Vora la antiga, Butzer i Cuerda (1961) i Cuerda
mar la fàcies canvia passant a conglomerats (1975) consideren que aquest nivell és del
o arenes de platja, amb la presència dels Neotirrenià (=MIS 5a).
mol·luscs terrestres: Iberellus companyonii g- Arena llimosa no consolidada (10 YR
i Xerocrassa frater. La part més baixa i 5/4) recent de 45 cm de potència.
intermèdia d’aquest nivell, i que arriba fins Els autors anteriors consideren el nivell
els + 2,6 m, conté fòssils, els quals es poden a i el nivell b com a diferents. Vicens
consultar a la taula 1. El tàxons Barbatia (2015) considera que no es veu tan clar la
plicata, Cardita senegalensis, Strombus distinció entre els dos nivells i que podria

Fig. 2. Tall de Punta Roja segons de Butzer i Cuerda (1961). Escala vertical 3x. a- Bretxa. b-
Conglomerat sub-arrodonit. c- Eolianita rosada. d- Platja i rere platja del MIS 5e amb una crosta a la
part superior. e- Arenes llimoses amb llenties de graves. f- Conglomerats de platja del MIS 5a. g-
Arenes sub-recents.
Fig. 2. Cut Punta Roja by Butzer and Cuerda (1961). 3x vertical scale. a- Gap. b- conglomerate sub-
rounded. c- eolianites dew. d- beach after beach and MIS 5e with a crust on top. e- silty sands with
lentils gravel. f- Conglomerates beach MIS 5a. g-Sub-Recent sands.
D. Vicens, Els jaciments de platja pleistocens entre cap des Pinar i sa punta de n’Amer (Mallorca) 235

Tàxon Nivell d Nivell e tapa part del jaciment i no el deixa observar
MIS 5e MIS 5a en la seva totalitat.
Arca noae X X El nivell e pot ser contemporani amb el
Barbatia barbata X
nivell d, o no ser-ho, i ser més modern. De
Barbatia plicata X X
fet a Cuerda (1975), no s’afirma, ja que
Spondylus gaederopus X X
Loripes lacteus X diu: “e, depósito que parece contemporáneo
Lucinella divaricata X de d”.
Chama gryphoides X X Ara bé, a favor de la interpretació de
Cardita calyculata X Butzer i Cuerda (1961) cal dir, que la paret
Acanthocardia tuberculata X X
que hi ha actualment no existia quant el
Cerastoderma glaucum X X
varen observar, per la qual cosa el pogueren
Gibbula sp. X
Gibbula ardens X X observar millor. També comentar què és
Clanculus jussieui X una interpretació que encaixa perfectament
Thericium sp X si pensam en l’estratigrafia d’es Carnatge
Thericium vulgatum X
(Palma); un paquet eutirrenià (=MIS 5e) i
Thericium rupestre X
un dipòsit adossat neotirrenià (=MIS 5a).
Strombus bubonius X
Cymatium costatum X Referent als fòssils comentar que
Trunculariopsis trunculus X revisant la col. Cuerda(1)-SHNB i la col.
Thais haemastoma X X Cuerda(2)_SHNB s’han incrementat en un
Coralliophila meyendorffi X
13% els tàxons del MIS 5e i en un 43% els
Columbella rustica X X
tàxons del MIS 5a citats d’aquest
Cantharus viverratus X
Amyclina corniculum X interessant jaciment.
Conus testudinarius X Una característica peculiar és que hi ha
Conus mediterraneus X X toves per molts d’indrets del Port Roig, la
Cythara vauquelini X qual cosa indica llacunes d’aigües dolces en
Taula 1. Fòssils marins del Pleistocè superior
temps del darrer interglacial (Vicens,
del nivell d (MIS 5e) i del nivell e (MIS 5a) del
2015). Aquest materials es troben per sobre
jaciment de Punta Roja citats a Vicens (2015).
d’un nivell semblant al nivell a de Butzer i
Es va utilitzar el llistat de Butzer i Cuerda
(1961) i dades obtingudes de la revisió de la col. Cuerda (1961). A diferència de les toves
Cuerda(1)-SHNB i de la col. Cuerda(2)-SHNB. descrites a Canyamel per Vicens et al.
Table 1. Upper Pleistocene fossils level (MIS (2014), són poc potents .
5e) and the level e (MIS 5a) of the deposit of A Morey (2008a; 2008b) i a Morey i
Punta Roja cited by Vicens (2015). We used the Cabanellas (2007-2008) es fan poc
list of Butzer and Cuerda (1961) and data comentaris del jaciment, probablement
review of Col. Cuerda (1) -SHNB and Col..
perquè no el varen trobar.
Cuerda (2) –SHNB.

Cala Bona
tractar-se del mateix nivell, de fet la
Coordenades UTM 31N ETRS 89:
litologia és molt semblant.
533698/4385148
A Vicens (2015) es comenta que el

nivell f recorda molt el nivell basal del MIS
Butzer i Cuerda (1961) diuen que el
5a des Carnatge de Palma. També comenta
jaciment es troba a l’E del port de cala
que no es veu clarament el contacte entre el
Bona. Es tracta d’un conglomerat marí
nivell d i el nivell c; de fet no ha vist el
cimentat, de color groc-rogenc (5 YR 6/8)
nivell c per la zona de la pedrera. La paret
236 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 58 (2015)
que arriba fins a +1 m. Idèntic al del Segons Butzer i Cuerda (1961), aquest
Tirrenià III de es Port Roig. La fauna topònim apareix al mapa del Servicio
recollida és la següent: Geográfico del Ejército (Hoja 700-I. Son
Servera. E 1: 25000). A mapes recents no
Arca noae surt aquest topònim, inclòs gent de la zona
Arca barbata el desconeix. Consultat el Mapa Geológico
Ctena decussata de España a escala 1: 50000 (1ª Serie) –
Cardita calyculata Hoja 700 (Manacor) si que apareix aquest
Emarginula cancellata topònim. Les coordenades que es donen són
Thais hasmastoma una aproximació de per on crec que devia
Columbella rustica estar el jaciment.
Charonia lampas Butzer i Cuerda (1961) diuen que aquest
Conus mediterraneus jaciment es troba a un petit promontori
Conus testudinarius entre cala Bona i cala Millor. La seqüència
L’única espècie que presenta valor estratigràfica segons aquests autors és
estratigràfic és Conus testudinarius de la senzilla i descansa sobre una calcària:
qual només s’ha trobat un fragment (Butzer a- Bretxa vermella poc cimentada (2,5-5
i Cuerda, 1961). YR 5/6) de 15 cm de potència.
A la col. Cuerda(1)-SHNB només hi ha b- Bretxes i llims marrons (10 YR 6/4)
dos tàxons: Emarginula cancellata i Ctena de 20 cm de potència. Discordança.
decussata. A la col. Cuerda(2)-SHNB hi ha c- Arena llimosa groc-vermellosa (7.5
la resta de tàxons, exceptuant Ch. Lampas i YR 6/6) amb concrecions de 50 cm de
C. testudinarius. Al jaciment, in situ, he potència.
observat un fragment de Ch. lampas; també d- Arena marina grollera, poc
vaig observar la presència de Spondylus cimentada, estratificada N60, de 60 cm de
gaederopus (Vicens, 2015). potència. Per damunt hi ha una zona
Segons Vicens (2015), aquest jaciment cimentada d’uns 5 cm de color marró clar
no es troba completament destruït com diu (5 YR 6/4). Aquesta platja fòssil arriba fins
Morey i Cabanellas (2007-2008) i Morey els + 1,6 m, i conté fauna termòfila (Taula
(2008a; 2008b); això si, només s’observa 2).
parcialment, ja que part d’ell es troba davall e- Sòl de color marró (10YR 5/3-4)
del formigonat. Una observació no feta a d’uns 100 cm de potència, en discordança
Vicens (2015) és que mirant les fotografies sobre la platja anterior i formant una
de 1956 (a www.ideib.caib.es) es pot veure extensa plataforma a +4-5 m.
que el port era modest comparat amb Butzer i Cuerda (1961) comenten que és
l’actual, per la qual cosa podria ser que el un jaciment on abunda la fauna termòfila,
jaciment fos més gran del que en principi es com Conus testudinarius, Cymatium
podria creure, per la qual cosa les costatum i Strombus bubonius, per la qual
observacions dels autors anteriors cosa comparen aquest jaciment amb els del
guanyarien en validesa. Tirrenià II (=MIS 5e) de la badia de Palma,
encara que remarquen que la seva alçada és
Ses Rotes de sa Cova menor, és d’1,6 m.
Coordenades UTM 31N ETRS 89: També diuen que l’estratigrafia és
533505/4384495(!) incompleta. Segons Vicens (2015) es deu
probablement a què no varen trobar un ni-
D. Vicens, Els jaciments de platja pleistocens entre cap des Pinar i sa punta de n’Amer (Mallorca) 237

Tàxon BiC 61 Col C1 Col C2 vell semblant al Neotirrenià (=MIS 5a) d’es
Rhodophyceae indet. X Carnatge.
Arca noae X X X Una altra observació interessant és que
Barbatia plicata X X
comenten que el nivell marí a +1,6 m
Brachidontes X
s’estén a mode de superfície d’erosió per
senegalensis
Ctena decussata X davall dels materials col·luvials més
Loripes lacteus X recents, la qual cosa podria ser una
Chama gryphoides X X plataforma d’abrasió marina del Tirrenià III
Cardita calyculata X X (=MIS 5a).
Cardita senegalensis X
Hi ha datacions absolutes fetes sobre
Cerastoderma glaucum X
fòssils d’aquest jaciment per Stearns i
Irus irus X
Diodora gibberula X Thurber (1965; 1967), que va donar una
Fissurella nubecula X edat d’uns 115 ka. Aquesta datació és
Patella caerulea X X utilitzada per Cuerda (1975) i diu que es
Patella ferruginea X correspon amb l’Eutirrenià final.
Cymbula cf. nigra X
Malauradament no hi ha cap fotografia
Gibbula sp. X
del jaciment, ni tampoc hi ha un tall
Monodonta turbinata X
estratigràfic publicat.
Monodonta lineata X
Vermetidae indet. X X X Per la zona el que si es pot observar són
Petaloconchus X restes de platja pleistocena molt
subcancellatus deteriorades per la utilització de maquinària
Spiroglyphus X
pesada per a construir les infraestructures
glomeratus
turístiques.
Melania tuberculata X
Thericium vulgatum X X X El jaciment que descriu Butzer i Cuerda
Thericium minutum X (1961) no es pot observar (Vicens, 2015), i
Thericium rupestre X X el més probable és que la causa de la seva
Strombus bubonius X X desaparició sigui per la construcció
Luria lurida X X
d’hotels, passejos i molls per fer platges
Thais haemastoma X X
artificials. Morey i Cabanelles (2007-2008)
Cymatium costatum X X
Trunculariopsisi X X i Morey (2008a; 2008b) també comenten
trunculus que el jaciment es troba destruït.
Columbella rustica X X X Per acabar comentar que rere la
Cantharus d’orbignyi X catalogació de la col. Cuerda (2)-SHNB ha
Cantharus viverratus X X X
aparegut un exemplar de Cymbula cf.
Amyclina corniculum X
safiana (= Cymbula cf. nigra) (Vicens i
Hinia costulata X
Conus testudinarius X X X Pons, 2012).
Conus mediterraneus X X Aquesta pagellida actualment no viu a
Taula 2. Tàxons citats a Butzer i Cuerda (1961) les Illes Balears, encara que viu al Nord
a ses Rotes de sa Cova, i fòssils presents a la col. d’Africa i al Sud de la Península Ibèrica.
Cuerda(1)-SHNB i col. Cuerda(2)-SHNB, Aquesta va ser la primera cita per el
segons Vicens (2015).
Pleistocè de Mallorca, i de les Illes Balears.
Table 2. Taxa listed by Butzer and Cuerda
El llistat de tàxons s’ha vist incrementat
(1961) Ses Rotes Sa Cova and fossils present in
en un 100% amb la revisió de la col.
cabbage. Cuerda (1) -SHNB al. Cuerda (2) -
Cuerda(1)-SHNB i col. Cuerda(2)-SHNB.
SHNB according Vicens (2015).
238 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 58 (2015)
S’Arenal de Son Servera – s’Arenal de Arca noae
Sant Llorenç Barbatia plicata
Coordenades UTM 31N ETRS 89: Glycymeris sp.
533061/4383218 Donax sp.
Acanthocardia tuberculata
Observant el mapa de localització Cardita calyculata
dels jaciments que Butzer i Cuerda (1961) Chamelea gallina
estudien, s’Arenal de Son Servera és la Strombus bubonius
platja que hi ha entre cala Millor i cala Nao. Trunculariopsis trunculus
Als mapes de l’IDEIB (2014) denominen Thais haemastoma
aquest arenal com a Platja de Sant Llorenç, Cantharus viverratus
possiblement perquè la major part de la
platja és del terme de Sant Llorenç des Entre els fòssils trobats n’hi ha tres que
Cardassar. A Llauger et al. (2007) apareix són taxons bioindicadors d’aigües càlides,
el topònim de Platja de Sant Llorenç, i com són: Barbatia plicata, Cantharus
enmig de la platja el topònim de sa Màniga. viverratus i Strombus bubonius.
Butzer i Cuerda (1961) afirmen que la La presència d’Strombus bubonius
platja actual cobreix unes dunes de gra indica una cronologia eutirreniana (MIS 5e)
gruixat de edat post-Tirreniana. També i en superfície se’n podien observar uns
indiquen que varen trobar un bloc rodat quants, la qual cosa en certa manera
constituït per arena llimosa vermellosa- qüestiona la creença que a la zona del
groguenca (5 YR 6/6) englobant un llevant hi havia poca presència d’Strombus,
exemplar no complet d’Strombus bubonius. i en general poca fauna senegalesa (veure
Aquests autors creuen que és una resta de Cuerda, 1975). En uns quants d’indrets
platja del Tirrenià II corresponent a les s’observa que per damunt de la platja hi ha
plataformes d’abrasió marina a + 4 i + 10 m una crosta de color bru obscur d’uns 4 mm
trobada a cala Millor i més al S. de gruixa.
Segons sembla aquest resta de platja el La superfície del jaciment que s’ha
més probable és que procedeixi de la platja pogut observar, està molt destruïda per les
eutirreniana (=MIS 5e) que hi ha davall feines fetes amb maquinària pesada. Es pot
l’arena de la platja actual i que amb motiu observar les rapinyades fetes per les
del temporal de finals de març de 2014 va paleres i la destrucció d’alguns estrats degut
quedar al descobert (comunicació oral Dr. al pes de la maquinària. Aquest fet vol dir
Lluís Gómez-Pujol). que aquest jaciment ha estat més vegades
Segons Vicens (2015) aquest dipòsit de descobert, ja que aquestes marques són
platja eutirreniana (=MIS 5e) està constituït anteriors a l’abril de 2014. Es probable que
per arenes de platja consolidades amb al llarg de la platja hi hagi més jaciments
fòssils marins, d’una potència entre 20 cm i davall l’arena.
30 cm i disposat sobre una antiga Per l’aspecte i la litologia, aquest
plataforma marina situada entre + 0 m i + jaciment és molt semblant als propers
1,5 m, si bé la platja fòssil és troba entre + jaciments que hi ha davant del moll S de
0,8 m i + 1,7 m. Els fòssils observats són cala Bona, cala Nao i s’Illot (+ 1 m).
els següents:
D. Vicens, Els jaciments de platja pleistocens entre cap des Pinar i sa punta de n’Amer (Mallorca) 239

Cala Nao Tàxon B&C 61 Col Col
Coordenades UTM 31N ETRS 89: C(1) C(2)
Arca noae X X X
533319/4381941
Barbatia barbata X

Barbatia plicata X X
El jaciment va ser descrit per Butzer i Glycymeris inflata X
Cuerda (1961). Segons aquests autors per Glycymeris X X
sobre de les calcàries del Miocè hi ha els violascescens
Spondylus X X
següents nivells:
gaederopus
a- Eolianita grollera N 80º O, que per
Lima lima X X
sobre té 1 cm de crosta. La seva potència no Ctena decussata X
és inferior als 75 cm. Loripes lacteus X X
b- Arenes llimoses fossilíferes de 50 cm Acanthocardia X X X
tuberculata
de potència, amb un color que oscil·la entre
Chamalea gallina X X
vermellós-groguenc a rosat (7.5 YR 6-8/6,
Chama gryphoides X X
7.5 YR 6-8/4), per sobre d’arenes de platja Cardita calyculata X X
de color clar, i que arriben als + 2,1 m. Els Emarginula X
fòssils recollits es poden consultar a la taula elongata
Diodora gibberula X X
3.
Patella sp. X
Per l’escassa presència de fauna
Patella aff. X
termòfila, i per la falta d’Strombus caerulea
bubonius i Cymatium costatum, Butzer i Patella lusitanica X X
Cuerda (1961) s’inclinen a datar aquest Gibbula umbilicaris X
Monodonta X X
jaciment com del Tirrenià III (=MIS 5a).
turbinata
Per contra, segons Vicens (2015) no són tan
Bivonia triquetra X X X
escassos els tàxons termòfils, així hi ha Thericium vulgatum X X
Barbatia plicata, Polinices lacteus, Conus Polinices lacteus X X
testudinarius i Cantharus viverratus; també Semicassis undulata X X
Thais haemastoma X X X
hi ha una varietat que segons Cuerda (1987)
T. haemastoma var. X
només es troba a l’Eutirrenià balear com és
nodulosa
Thais haemastoma var. nodulosa. A més, la Columbella rustica X X
tipologia del dipòsit recorda els jaciments Cantharus X X
de l’Eutirrenià de la badia de Palma, per la viverratus
Conus testudinarius X X X
qual cosa Vicens (2015) es decanta per una
Conus X X X
cronologia de l’Eutirrenià (=MIS 5e).
mediterraneus
c- Eolianita poc cimentada, de 160 cm Iberellus X
de potència, recoberta per restes d’una companyonii
crosta vermella.
Taula 3. Tàxons citata a Butzer i Cuerda (1961)
d- Dunes actuals entre 2 i 10 m de
a cala Nao, i fòssils presents a la col. Cuerda(1)-
potència.
SHNB i col. Cuerda(2)-SHNB, segons Vicens
Butzer i Cuerda (1961) comenten que
(2015).
que hi ha una platja quaternària més alta i
Table 3. taxa cited by Butzer and Cuerda (1961)
que els sediments arriben fins els + 6,5 m. Cala Nao and fossils present in Col. Cuerda (1)-
Cronològicament la situen al Tirrenià II SHNB and col. Cuerda (2)-SHNB according
(=MIS 5e), encara que no han pogut Vicens (2015).
identificar gairebé cap fòssil degut al seu
240 Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 58 (2015)
mal estat de conservació. És per la
presència d’aquesta platja més alta que els
autors tenen dubtes a l’hora de situar
cronològicament la platja situada a + 2,1 m,
emperò la situen al Tirrenià III (=MIS 5a).
Cuerda (1975) dubte sobre la cronologia
de la platja situada a + 2 m, ja que per
aquell temps només havia trobar Polinices
lacteus, Cantharus viverratus i Conus
testudinarius com a fòssils bioindicadors,
emperò a Cuerda (1987), al parlar de

determinats tàxons, com per exemple
Fig. 3. Bloc a cala Gat a uns +6 m snm. No
Glycymeris inflata, Emarginula elongata, i
s’han observat evidències de que aquest bloc fos
Polinices lacteus, a aquesta platja li dona
llançat per l’onatge produït per un tsunami.
una cronologia eutirreniana (=MIS 5e). Cal Fig. 3. Block from Cala Gat about +6 m asl.
mencionar que G. inflata, segons Vicens None found evidence that this blog was launched
(2015) és G. violascescens. by the waves produced by a tsunami.
Donada la potencialitat que té aquest
jaciment, s’hauria de revisar més a fons. Per la qual cosa crec que aquest bloc no
prové d’un tsunami. És senzillament un
bloc que es troba in situ que ha sofert un
Addenda petit basculament (Fig. 3).

Segons Kelletat et al. (2005) hi ha un
bloc a uns +6 m snm, a cala Gat Conclusions generals referides a la
(Capdepera), que és una evidència d’un península d’Artà
antic tsunami que va afectar aquesta zona.
Amb observacions personals es pot dir S’han localitzat 31 jaciments del
el següent: Pleistocè superior amb fòssils marins. S’ha
-La litologia del bloc en qüestió és descrit la seva estratigrafia i el seu registre
exactament igual a la roca que té per paleontològic. Molts dels jaciments han vist
davall. incrementat el seu registre paleontològic
-No s’ha observat cap evidència de que gràcies a la revisió de les col·leccions de la
aquest bloc hagi estat submergit. No hi SHNB.
ha algues calcàries aferrades, ni El jaciment de ses Rotes de sa Cova ha
mol·luscs de la família Vermetidae desaparegut degut a la pressió urbanística.
aferrats, ni tampoc perforacions Els jaciments amb fòssils marins que
produïdes per organismes marins presenten més nivells estratigràfics són el
perforants. Tampoc s’observa cap de Caloscamps, S’Arenalet d’Albarca-
morfologia fruit de l’erosió marina. Fontsalada, Canyamel i Punta Roja.
-Es poden observar estrats al bloc que Al següents jaciments s’han citat
segueixen gairebé el mateix espècies bioindicadores: s’Arenalet
cabussament que els estrats de la roca d’Albarca-Fontsalada, cala Agulla, cala
que hi ha per davall. La diferència Rajada, son Moll, es Carregador,
d’inclinació són pocs graus.